Arturo Pérez-Reverte Gutiérrez

Arturo Pérez-Reverte Gutiérrez
	; Arturo Pérez-Reverte, el 2008
Nom original	(es) Arturo Pérez-Reverte
Biografia
Naixement	25 novembre 1951 (69 anys); Cartagena (Regió de Múrcia)
Dades personals
Nacionalitat	Espanyola
Grup ètnic	Espanyols
Religió	Ateisme
Formació	Universitat Complutense de Madrid . periodisme
Activitat
Ocupació	periodista, novel·lista i membre de la Reial Acadèmia Espanyola
Activitat	1986-Actualitat
Ocupador	Radiotelevisión Española (1985–1994); Diario Pueblo (1973–1984)
Membre de	Reial Acadèmia Espanyola (2003–)
Gènere	Novel·la històrica, misteri, humor, bèl·lic
Influències	Francisco de Quevedo, Alexandre Dumas (pare)
Obra
	Obres destacables (1990) La taula de Flandes; (1993) The Club Dumas (en) ; (1995) La piel del tambor (en) ; (1996) The Captain Alatriste (en) ; (2000) The King's Gold (en) ; (2010) Cadix, ou la diagonale du fou (fr) ; (2016) Falcó (en) ; (2017) Eva (en) ;
	Premis (2016) Medalla de Plata de la Comunitat de Madrid; (2016) Premio Don Quijote de periodismo; (2005) Gran Creu del Mèrit Naval amb distintiu blanc; (2004) doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de Cartagena; Premis Internacionals del Llibre Llatí ;
	Signatura
Lloc web	Web oficial de Pérez-Reverte

Arturo Pérez-Reverte Gutiérrez (Cartagena, 25 de novembre de 1951) és un periodista i escriptor espanyol en llengua espanyola. És també membre de la Reial Acadèmia Espanyola des de 2003.^[1]

Biografia[modifica]

És llicenciat en periodisme i exercí de reporter de guerra durant 21 anys (1973-1994), primer al Diario Pueblo i després a Televisió Espanyola. Com a corresponsal de guerra, va cobrir conflictes armats a Xipre, el Líban, Eritrea, el Sàhara, les Malvines, El Salvador, Nicaragua, Txad, Líbia, el Sudan, Moçambic, Angola, el Golf Pèrsic, Croàcia i Bòsnia, entre d'altres. Des de 1991 és columnista d'El Semanal, el suplement dominical del diari ABC i d'altres capçaleres del Grup Vocento.

Mentre cobria la guerra d'Eritrea de 1977 va desaparèixer durant uns mesos i va sobreviure gràcies a l'ajut de la guerrilla. Aquests fets el van inspirar per escriure la novel·la Territorio comanche. També ha col·laborat amb Jot Down.^[2]

Va iniciar la seva carrera com a escriptor el 1986, amb la publicació d'El mestre d'esgrima. Aquesta i d'altres novel·les seves, com La taula de Flandes, El club Dumas i El capità Alatriste han estat versionades al cinema amb èxit. Com a guionista, va rebre el Goya al millor guió adaptat per a El maestro de esgrima.

Obres literàries[modifica]

Narrativa[modifica]

El húsar (1986, Akal)
El mestre d'esgrima (1988, Mondadori)
La taula de Flandes (1990, Alfaguara)
El club Dumas o L'ombra de Richelieu (1993, Alfaguara)
La sombra del águila (1993, Alfaguara)
Territorio comanche (1994, Ollero y Ramos)
Un asunto de honor (Cachito) (1995, Alfaguara)
La pell del tambor (1995, Alfaguara)
La carta esférica (2000, Alfaguara)
La Reina del Sud (2002, Alfaguara)
Cabo Trafalgar (2004, Alfaguara)
El pintor de batallas (2006, Alfaguara)
Un día de cólera (2007, Alfaguara)
Ojos azules (2009, Seix Barral)
El asedio (2010, Alfaguara)^[3]
El francotirador paciente (2013, Alfaguara)
Hombres buenos^[4] (2015, Alfaguara)
Los perros duros no bailan (2018, Alfaguara)
Sidi (2019, Alfaguara)
Línea de fuego (2020, Alfaguara)

Sèrie Les aventures del capità Alatriste

El capità Alatriste (1996, Alfaguara)
Limpieza de sangre (1997, Alfaguara)
El sol de Breda (1998, Alfaguara)
El oro del rey (2000, Alfaguara)
El caballero del jubón amarillo (2003, Alfaguara)
Corsarios de Levante (2006, Alfaguara)
El puente de los asesinos (2010, Alfaguara)

Sèrie Falcó

Falcó (2016, Alfaguara)
Eva (2017, Alfaguara)
Sabotaje (2018, Alfaguara)

Recopilatoris d'articles de premsa[modifica]

Patente de corso (1998, Alfaguara) (articles de 1993 a 1998)
Con ánimo de ofender (2001, Alfaguara) (1998-2001)
No me cogeréis vivo (2005, Alfaguara) (2001-2005)
Cuando éramos honrados mercenarios (2009, Alfaguara) (2005-2009)
Los barcos se pierden en tierra: textos y artículos sobre barcos, mares y marinos (2011, Alfaguara) (1994-2011)

Referències[modifica]

↑ Miguel Mora. «Arturo Pérez-Reverte entra en la Academia» (en castellà). El País, 24-01-2003. [Consulta: 29 abril 2010].
↑ Rodríguez Rodríguez, Jorge Miguel; albalad Aiguabella, José María. «El periodisme narrativo en la era de internet». A: Crónica y mirada. Madrid: Libros del KO, 2013, p. 115. ISBN 978-84-16001-01-9.
↑ Jacinto Antón. «Un 'Asedio' de aventura, intriga y amor» (en castellà). El País, 12-11-2009. [Consulta: 29 abril 2010].
↑ Nopca, Jordi. «Arturo Pérez-Reverte: “Un poble lliure i analfabet fins i tot és perillós”», 21-04-2015. [Consulta: 24 gener 2021].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arturo Pérez-Reverte Gutiérrez

Web oficial de Pérez-Reverte (castellà)

Premis i fites
Precedit per: Manuel Alvar López	Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira T 2003-	Succeït per: '
Precedit per: Antonio Muñoz Molina Los herederos	Premi César González-Ruano 2003	Succeït per: Francisco Rodríguez Adrados Palabras como chicles

[1] Miguel Mora. «Arturo Pérez-Reverte entra en la Academia» (en castellà). El País, 24-01-2003. [Consulta: 29 abril 2010].

[ko-2] Rodríguez Rodríguez, Jorge Miguel; albalad Aiguabella, José María. «El periodisme narrativo en la era de internet». A: Crónica y mirada. Madrid: Libros del KO, 2013, p. 115. ISBN 978-84-16001-01-9.

[3] Jacinto Antón. «Un 'Asedio' de aventura, intriga y amor» (en castellà). El País, 12-11-2009. [Consulta: 29 abril 2010].

[4] Nopca, Jordi. «Arturo Pérez-Reverte: “Un poble lliure i analfabet fins i tot és perillós”», 21-04-2015. [Consulta: 24 gener 2021].

[1]

[2]

[3]

[4]

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC: a10142563 BNE: XX955194 BNF: cb12204556r GND: 120023954 LCCN: n90654097 VIAF: 36965639 ISNI: 0000 0001 2128 1719 SELIBR: 197212 SUDOC: 030676738 BIBSYS: 90756568 NLA: 41276123 NDL: 00515384 NKC: jn19990006518 ICCU: IT\ICCU\MILV\116673
Bases d'informació	GEC: 0263131 Dialnet: 4000777 Europeana: 69644