Ciril d'Alexandria

De Viquipèdia
Infotaula de personapatriarca Copte d'Alexandria Modifica el valor a Wikidata
Ciril d'Alexandria
Icon St. Cyril of Alexandria.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement376 Modifica el valor a Wikidata
Al-Mahalla al-Kubra Modifica el valor a Wikidata
Mort27 juny 444 Modifica el valor a Wikidata (67/68 anys)
Alexandria Modifica el valor a Wikidata
Patriarca d'Alexandria
412 –
Coptic cross.svg Patriarca Copte d'Alexandria
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme ortodox Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópatriarca Copte d'Alexandria, clergue Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsTeòfil d'Alexandria Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Festivitat9 de juny
27 de juny Modifica el valor a Wikidata

Ciril d'Alexandria (vers 380-444) va ser el patriarca d'Alexandria del 412 al 444.[1][2] Va ser entronitzat quan la ciutat es trobava en el punt àlgid de la seva influència i poder dins l Imperi Romà. Ciril va escriure molt i va ser un dels principals antagonistes de les controvèrsies cristològiques de finals dels segles IV i V. Va ser una figura central en el Concili d'Efes del 431, que va portar a la deposició de Nestori com a patriarca de Constantinoble. Ciril és comptat entre els Pares de l'Església i també com a Doctor de l'Església, i la seva reputació dins el món cristià li ha donat els seus títols Pilar de la Fe i Segell de tots els Pares. Els bisbes nestorians al seu sínode al Concili d'Efes el van declarar heretge, titllant-lo de "monstre, nascut i educat per a la destrucció de l'església".[3]

Ciril és conegut per la seva disputa amb Nestori i el patriarca Joan d'Antioquia, a qui Ciril va excloure del Concili d'Efes per haver arribat tard. També és conegut per la seva expulsió de novacians i jueus d'Alexandria i per l'increment de les tensions que van portar a l'assassinat de la filòsofa hel·lenística Hipàcia per part d'una multitud cristiana. Els historiadors no estan d'acord sobre quina responsabilitat hi va tenir.

Ciril va intentar obligar el pietós emperador cristià Teodosi II (408-450 dC) a què li dediqués la seva taula pasqual.[4] També és important tenir en compte que la taula Pasqual de Ciril tenia una estructura bàsica metònica en forma d'un cicle lunar metònic de 19 anys que ell mateix va adoptar cap a l'any 425 dC. Aquest era molt diferent del primer cicle lunar metònic de 19 anys inventat al voltant del 260 dC per Anatoli, però exactament igual al cicle lunar similar que havia estat introduït cap a l'any 412 dC per Annianus. El d'Annianus és l'equivalent julià d'aquest cicle lunar alexandrià adoptat per Ciril que tornaria a emergir molt més tard: un segle més tard a Roma com l'estructura bàsica de la taula pasqual de Dionís l'Exigu (525 dC) i dos segles més després a Anglaterra com el de la taula de Pasqua de Beda (725 dC).[5]

L'Església catòlica no va commemorar sant Ciril en el calendari tridentí: no va afegir la seva festa fins l'any 1882, assignant-li la data del 9 de febrer. Aquesta data és utilitzada per l'Església Ortodoxa de Ritu Occidental. No obstant això, la revisió del calendari catòlic de 1969 el va traslladar al 27 de juny, considerat com el dia de la mort del sant, tal com celebra l'Església ortodoxa copta.[6] S'ha escollit la mateixa data per al calendari luterà. Les esglésies catòlica ortodoxa oriental i bizantina celebren la seva festa el 9 de juny i també, juntament amb el papa Atanasi I d'Alexandria, el 18 de gener.

Ciril és recordat a l'Església d'Anglaterra amb una commemoració el 28 de juny.[7]

Biografia[modifica]

Fou prevere d'Alexandria fins al 412 en què, en morir, succeí son oncle Teòfil en la seu episcopal. Va desterrar de la ciutat els jueus, hi va restablir l'ordre episcopal -eliminant les esglésies dels novacians expropiant-les al seu bisbe Teopempt- i treballà contra Nestori, bisbe de Constantinoble. Teodoret l'acusà d'haver consentit l'assassinat d'Hipàcia (415), la matemàtica pagana, a mans de fanàtics cristians.

El papa Celestí I, informat per Ciril de les doctrines de Nestori, va convocar un concili a Roma que va decidir de deposar Nestori, però que acabà deposant Ciril i el seu associat Memnó. Tanmateix, l'emperador Teodosi -influenciat per monjos subornats per Ciril- els va restaurar i Nestori es va haver d'exiliar a Antioquia. El 430 va convocar un sínode a Alexandria que va anatemitzar Nestori, que no acceptà de retirar-se i li contestà amb anatemes propis. Aleshores Teodosi va haver de convocar un concili ecumènic a Efes que Ciril va poder dirigir (431), amb la qual cosa n'imposà el començament abans de l'arribada dels bisbes orientals favorables a Nestori i -com a conseqüència- aquest fou condemnat com a heretge.

El 27 de juny, cinc dies després de la condemna de Nestori, Joan I d'Antioquia, Teodoret i altres bisbes van arribar a Efes, s'uniren als bisbes del concili contraris a la condemna i feren un sínode, presidit per Joan, que va declarar Ciril heretge, tot qualificant-lo de "monstre, nascut i educat per a la destrucció de l'Església". Aleshores Teodosi va anul·lar el veredicte del concili i arrestà Ciril, però aquest fugí a Egipte i induí les masses a revoltar-se i assetjar el palau de Teodosi, que -finalment- desterrà Nestori a l'Alt Egipte. El conflicte esdevingué un cisma que originà l'Església Assíria Oriental.

Ciril va tornar a Egipte, però la seva victòria també comportava el cisma entre les esglésies d'orient i occident. Per a intentar un acord, Pau d'Emesa, representant dels bisbes orientals, va redactar una declaració de fe prou catòlica per a ser subscrita per Ciril, que va respondre amb una altra declaració que podia ser subscrita pels bisbes orientals i això va permetre un acord temporal, que aviat fou trencat amb l'enfrontament amb Teodoret, amb qui s'oposà fins que morí el 444.

Ciril d'Alexandria es va caracteritzar per ésser un dels primers emperadors que va fer una purga de llibres en l'interès de l'església catòlica. El seu fanatisme va arribar a l'instant de tenir en l'exèrcit només a cristians; ja havia expulsat als no conversos de tots els càrrecs públics. Va prohibir als jueus celebrar el purim (és una festivitat jueva que és celebrada anualment el 14 del mes jueu d'adar en commemoració del miracle relatat en el Llibre d'Ester, en el qual els jueus es van salvar de ser aniquilats sota el mandat del rei persa Assuer, identificat per alguns historiadors com Xerxes I), no podien construir més sinagogues, tampoc podien tenir esclaus cristians havien de transferir-los a l'església. El 429 va abolir el patriarcat jueu.

Obres[modifica]

Imatge de sant Ciril d'Alexandria

Fou un gran compilador de teologia i va deixar diverses obres:

  • Glaphyra sobre el Pentateuc
  • "Sobre l'adoració i culte a l'esperit i a la veritat" (17 llibres)
  • "Comentaris sobre Isaïes" (5 llibres)
  • Comentari sobre dotze profetes menors
  • Comentari sobre Joan (10 llibres)
  • Un tractat sobre la santa i consubstancial trinitat i set diàlegs sobre el mateix tema
  • Dos diàlegs sobre l'encarnació
  • Scholia, sobre l'encarnació i un breu tractat sobre el mateix tema.
  • Un tractat sobre la veritable fe dirigit a l'emperador Teodosi
  • Trenta homilies pasquals
  • Catorze homilies diverses
  • Seixanta-una cartes
  • Contra Nestori (5 llibres)
  • Explicació dels 12 anatemes
  • Apologia dels 12 anatemes (oposició als bisbes orientals)
  • Apologia dels 12 anatemes (dirigida contra Teodoret).
  • Apologia dels 12 anatemes dirigida a l'emperador Teodosi
  • Deu llibres contra Julià (escrits el 433)
  • Un tractat contra els antropomorfites
  • Un tractat sobre la Trinitat.

Referències[modifica]

  1. Henry Palmer Chapman (1908). "St. Cyril of Alexandria". In Catholic Encyclopedia. 4. New York: Robert Appleton Company.
  2. Chisholm, Hugh, ed. (1911). "Cyril (bishop of Alexandria)". Encyclopædia Britannica. 7. (11th ed.). Cambridge University Press. p. 706.
  3. Gibbon, E., Milman, H. Hart. (1871). The history of the decline and fall of the Roman empire. A new ed., Phila.: J. B. Lippincott & co. Volume 4, p. 509.
  4. Mosshammer (2008) 193-194
  5. Zuidhoek (2019) 67-74
  6. Calendarium Romanum (Libreria Editrice, 1969), pp. 95 and 116.
  7. «The Calendar» (en anglès). The Church of England. [Consulta: 27 març 2021].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ciril d'Alexandria