Xarafull

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaXarafull
Jarafuel
Escut de Xarafull
Jarafuel 085.jpg
Vista de Xarafull

Localització
Localització de Xarafull respecte del País Valencià.png
39° 08′ 24″ N, 1° 04′ 22″ O / 39.1398863°N,1.0728491°O / 39.1398863; -1.0728491
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarcaVall de Aiora
Capital Jarafuel
Municipis 1
Població
Total 785 (2017)
• Densitat 7,61 hab/km²
Gentilici Xarafullà, xarafullana
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 103,09 km²
Altitud 650 m
Limita amb
Partit judicial Requena
Història
Festa major
Organització i govern
• Alcalde Fernando Jorge García Martínez
Indicatius
Codi postal 46623
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 46144
Codi ARGOS 46144
Altres dades

Web http://www.jarafuel.es/
Modifica dades a Wikidata

Xarafull (en castellà i oficialment Jarafuel) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall de Cofrents.

Geografia[modifica]

El seu terme, d'un centenar de quilòmetres quadrats, s'escampa pel sector central de la vall a la ribera esquerra del riu Cautaban, que creua el terme de sud a nord i rep les aigües de la rambla de Murel. Un altre corrent fluvial menor és el Barranco del Agua, que també travessa el terme de sud a nord i deixa Xarafull a la dreta. Tots dos rius van a parar al Xúquer al terme de Xalans.

El relleu és esquerp i accidentat, amb altures que superen els 900 m a la part occidental del terme, com, per exemple, el Castillico (1.067 m), la mola de Juey (1.066 m) i la mola del Puntal de la Cruz (961 m); a l'est les altures davallen un xic i pertanyen als últims estreps del massís del Caroig, com la Majada Hueca (876 m) i el pic d'Alcola (886 m). Xarafull és rica en aigües; així, hi trobem els pous d'Antón de la Juana, la Cañada i Jabonero, i un bon grapat de fonts, com les del Ral, el Piojo, la Fuente Bella, el Tobarro, la Bocina, la Carrasca, la Higuera, la Marzala, etc.

El seu terme municipal limita al nord amb Xalans, a l'est amb Cortes de Pallars, al sud amb Teresa de Cofrents, Zarra i Aiora i a l'oest amb Carcelén i Villa de Ves, a la comarca castellana de La Manchuela.

Història[modifica]

Les primeres restes de població són les iberes del Castillico. El castell i la vila són d'origen musulmà, els quals l'anomenaren al-Sarafà. Fou conquistada per Jaume I i entregada al rei de Castella, en virtut del tractat d'Almizra; el 1281 va retornar al Regne de València. L'infant Sanç tornà el castell a la Corona el 1319. El 1328 detenia el senyoriu l'almirall Bernat de Sarrià. El rei Martí l'Humà va donar-la a Alfons Cornell, el seu primer senyor territorial; després passà als ducs de Gandia. A la seua parròquia, que fou l'única de la vall que va dependre de la diòcesi de València fins al 1535, van pertànyer Zarra, Teresa, Xalans i Cofrents, que se segregaren aquell any com a rectories de moriscs. Romangué despoblat després de l'expulsió morisca i el 1646 no passava de 85 cases. L’església parroquial de Santa Caterina, que substituí l'antiga mesquita, fou acabada l'any 1689.[1]

El municipi fou escollit l'any 1834 com a cap de partit judicial, però aquestes funcions van passar a Aiora el 1847.[2] El 1854 s'hi va declarar una epidèmia de còlera que es va estendre arreu de les comarques properes. El 1864 una sèrie de temporals de pluja causaren greus destrosses en camps i molins. El 1874, durant la tercera guerra carlina, la partida de Santés i Cucala assaltà la vila.

Economia[modifica]

L'única indústria és la manufactura de bastons i forques amb lledoner, que exporten a tot l'Estat i, fins i tot, a l'estranger.

Demografia[modifica]

A Xarafull es parla un peculiar castellà de transició farcit de catalanismes i aragonesismes propis de les terres frontereres.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2008 2015
1.141 1.030 1.046 1.006 950 917 873 861 871 822 808

Llocs d'interés[modifica]

  • Castell de Xarafull. Res del castell àrab que presideix el poble.
  • Església de Santa Caterina. De 1689, està envoltada de carrers rosts, torts i estrets d'origen morisc.

Gastronomia[modifica]

La gastronomia local, de marcat caire castellà i pròpia d'aquestes contrades fredes, ens ofereix plats com el calducho, farinetes de matança i gaspatxos. Els dolços més característics són les toñas i els grullos.

Festes[modifica]

Del 24 al 27 de novembre, en honor a Santa Caterina i a Sant Coronat.

Referències[modifica]

  1. «Xarafull». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Juan Piqueras (director). Geografia de les comarques valencianes. vol. I. València: Foro Ediciones, S. L., 1995, p. 34 i 38. ISBN 84-8186-019-0. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xarafull Modifica l'enllaç a Wikidata