Xarafull

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaXarafull
Jarafuel
Escut de Xarafull
Jarafuel 085.jpg
Vista de Xarafull

Localització
Localització de Xarafull respecte del País Valencià.png
39° 08′ 24″ N, 1° 04′ 22″ O / 39.1398863°N,1.0728491°O / 39.1398863; -1.0728491
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província Província de València
Comarca Vall de Aiora
Capital Jarafuel
Municipis 1
Població
Total 785 (2016)
• Densitat 7,61 hab/km²
Gentilici Xarafullà, xarafullana
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 103,09 km²
Altitud 650 m
Limita amb
Partit judicial Requena
Història
Festa major
Santa Caterina i Sant Coronat
Organització i govern
• Alcalde Fernando Jorge García Martínez
Indicatius
Codi postal 46623
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 46144
Codi ARGOS 46144
Altres dades

Web http://www.jarafuel.es/
Modifica dades a Wikidata

Xarafull (en castellà i oficialment Jarafuel) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall de Cofrents. Limita al nord amb Xalans, a l'est amb Cortes de Pallars, al sud amb Teresa de Cofrents, Zarra i Aiora i a l'oest amb Carcelén i Villa de Ves, a la comarca castellana de La Manchuela.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El seu terme, d'un centenar de quilòmetres quadrats, s'escampa pel sector central de la vall a la ribera esquerra del riu Cautaban, que creua el terme de sud a nord i rep les aigües de la rambla de Murel. Un altre corrent fluvial menor és el Barranco del Agua, que també travessa el terme de sud a nord i deixa Xarafull a la dreta. Tots dos rius van a parar al Xúquer al terme de Xalans.

El relleu és esquerp i accidentat, amb altures que superen els 900 m a la part occidental del terme, com, per exemple, el Castillico (1.067 m), la mola de Juey (1.066 m) i la mola del Puntal de la Cruz (961 m); a l'est les altures davallen un xic i pertanyen als últims estreps del massís del Caroig, com la Majada Hueca (876 m) i el pic d'Alcola (886 m).

Xarafull és rica en aigües; així, hi trobem els pous d'Antón de la Juana, la Cañada i Jabonero, i un bon grapat de fonts, com les del Ral, el Piojo, la Fuente Bella, el Tobarro, la Bocina, la Carrasca, la Higuera, la Marzala, etc.

Història[modifica | modifica el codi]

Les primeres restes de població són les iberes del Castillico. El castell i la vila són d'origen musulmà, els quals l'anomenaren al-Sarafà. Fou conquistada per Jaume I i entregada al rei de Castella, en virtut del tractat d'Almizra; el 1281 va retornar al Regne de València. L'infant Sanç tornà el castell a la Corona el 1319. El 1328 detenia el senyoriu l'almirall Bernat de Sarrià. El rei Martí l'Humà va donar-la a Alfons Cornell, el seu primer senyor territorial; després passà als ducs de Gandia. A la seua parròquia, que fou l'única de la vall que va dependre de la diòcesi de València fins al 1535, van pertànyer Zarra, Teresa, Xalans i Cofrents, que se segregaren aquell any com a rectories de moriscs. Romangué despoblat després de l'expulsió morisca i el 1646 no passava de 85 cases. El 1854 s'hi va declarar una epidèmia de còlera que es va estendre arreu de les comarques properes. El 1864 una sèrie de temporals de pluja causaren greus destrosses en camps i molins. El 1874, durant la tercera guerra carlina, la partida de Santés i Cucala assaltà la vila.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

Les restes d'un castell àrab presideixen el poble, de carrers també moriscos: rosts, torts i estrets, que contenen com a edifici més important l'església de Santa Caterina, de 1689.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

La gastronomia local, de marcat caire castellà i pròpia d'aquestes contrades fredes, ens ofereix plats com el calducho, farinetes de matança i gaspatxos. Els dolços més característics són les toñas i els grullos.

Festes[modifica | modifica el codi]

Del 24 al 27 de novembre, en honor a Santa Caterina i a Sant Coronat.

Altres dades[modifica | modifica el codi]

Venedors ambulants de forques. Museu Valencià d'Etnologia.

A Xarafull es parla un peculiar castellà de transició farcit de catalanismes i aragonesismes propis de les terres frontereres.

L'única indústria és la manufactura de bastons i forques amb lledoner, que exporten a tot l'Estat i, fins i tot, a l'estranger.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xarafull Modifica l'enllaç a Wikidata