Coesita

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de mineralCoesita
Coesiteimage.jpg
Coesita observada en làmina prima
Fórmula química SiO2
Epònim Loring Coes Jr. i home
Classificació
Categoria òxids; (Grup del rútil)
Nickel-Strunz 10a ed. 4.DA.35
Nickel-Strunz 9a ed. 4.DA.35
Nickel-Strunz 8a ed. IV/D.01
Dana 75.1.4.1
Propietats
Sistema cristal·lí monoclínic
Hàbit cristal·lí grans irregulars o rectangulars
Estructura cristal·lina a = 7,143(2) Å, b = 12,383(3) Å, c = 7,143(2) Å, β = 120°
Simetria (H-M): 2/m - Prismatic; Grup espacial: B2/b
Grup espacial grup espacial 15
Color incolor
Exfoliació pobra o indistinta, possiblement en {010}{012}
Fractura subconcoidal
Duresa 7,5 a 8
Lluïssor vítria
Color de la ratlla blanca
Diafanitat transparent
Densitat 2,92 g/cm3 (calculada)
Solubilitat en àcid fluorhídric
Més informació
Estatus IMA aprovat
Codi IMA IMA1962 s.p.
Referències [1][2]
Modifica dades a Wikidata
Estructura de la coesita

La coesita és un mineral de la classe dels òxids, polimorf del quars, la stishovita, la tridimita i la cristobalita. És un polimorf d'alta pressió; es forma per entre els 500 i 800 graus centígrads (C°) i pressions per sobre dels 20 quilobars.[1][2] Se sol trobar en cràters d'impacte meteorític afectats per metamorfisme d'impacte d'alta pressió, així com en eclogites i kimberlites.[1]

El seu nom prové de Loring Coes Jr. (1915-1978), que va ser qui va sintetitzar el compost per primer cop l'any 1954. La seva localitat tipus es troba al Meteor Crater, Arizona, EE.UU.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Coesite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 juliol 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Coesite» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 16 juliol 2015].

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coesita Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Chao, E.C.T., et al (1960), First natural occurrence of coesite, Science: 132: 220-222.
  • American Mineralogist (1960): 45: 1313.
  • American Mineralogist (1962): 47: 1292-1302.
  • Fahey, J.J. (1964), Recovery of coesite and stishovite from Coconino Sandstone of Meteor Crater, AZ, American Mineralogist: 49: 1643-1647.
  • Bohn, E. & W. Stöber (1966), Coesit und Stishovit als isolierte natürliche Mineralien, Neues Jahrb. Min.: 89-96.
  • Zeitschrift für Kristallographie: 145: 108-123.
  • Bohlen, S.R. and Boettcher, A.L. (1982) The quartz-coesite transformation: a precise determination and the effects of other components. Journal of Geophysical Research: 87(B8): 7073-7078.
  • Zhang, J., Li, B., Utsumi, W., and Liebermann, R.C. (1996) In situ X-ray observations of the coesite-stishovite transition: reversed phase boundary and kinetics. Physics and Chemistry of Minerals: 23: 1-10.
  • Gibbs, G.V., M.B. Boisen, Jr., .M. Rosso, D.M. Teter, & M..T. Bukowinski (2000), Model structures and electron density distribution for the silica polymorph coesite at pressure: An assessment of OO bonded interactions: Journal of Physical Chemistry: B: 104: 10534-10542.
  • Mosenfelder, J.L. (2000) Pressure dependence of hydroxyl solubility in coesite. Physics and Chemistry of Minerals 27(9): 610-617.