Tridimita

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de mineralTridimita
Tridymite tabulars - Ochtendung, Eifel, Germany.jpg
Cristalls tabulars de tridimita procedents d'Ochtendung, Eifel, Alemanya.
Fórmula química SiO2
Epònim bessons i Substantiu
Classificació
Categoria òxids
Nickel-Strunz 10a ed. 4.DA.10
Nickel-Strunz 9a ed. 4.DA.10
Nickel-Strunz 8a ed. IV/D.01
Dana 75.1.2.1
Propietats
Sistema cristal·lí depenent de cada fase (al cos de l'article hi ha una taula on s'especifica)
Hàbit cristal·lí tabular (hàbit molt semblant al de les miques
Grup espacial space group 20
Massa molar 60,08
Color incolor, blanc
Exfoliació {0001} indistinta, {1010} imperfecta
Fractura concoidal
Duresa 7
Lluïssor vítria
Color de la ratlla blanca
Gravetat específica 2,25 a 2,28
Propietats òptiques biaxial (+)
Índex de refracció nα = 1,468–1,482 nβ = 1,470–1,484 nγ = 1,474–1,486
Birefringència δ < 0,004
Pleocroisme incolor
Angle 2V 40–86°
Altres característiques no radiactiva, no magnètica; fluorescent, en ona curta presenta color vermell fosc
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G)
Referències [1][2][3]
Modifica dades a Wikidata

La tridimita és un mineral de la classe dels òxids, polimorf del quars, la stishovita, la coesita i la cristobalita. Se sol trobar en cavitats en roques volcàniques. Sovint es troba com a constituent d'algunes varietats d'òpal formats en roques sedimentàries marines.[2]

Anomenat com a tridimita per la paraula grega Tridymos que significa triplet, en al·lusió a les típiques macles triples que forma el mineral. La seva localitat tipus és al Cerro San Cristóbal a Pachuca, Hidalgo, Mèxic, lloc on va ser descobert l'any 1877.[3]

Estructura[modifica]

Estructura de la α-tridimita
Estructura de la β-tridimita

La tridimita es pot trobar en diferents formes cristal·lines. Les dues més freqüents són l'alfa (α) i la beta (β). La primera es forma a temperatures superiors als 870 graus centígrads i es converteix a la segona per sobre dels 1470 graus centígrads.[4][5]

Fases cristal·lines de la tridimita[4]
Nom Simetria Grup espacial T (°C)
HP (β) Hexagonal P63/mmc 460
LHP Hexagonal P6322 400
OC (α) Ortoròmbic C2221 220
OS Ortoròmbic 100–200
OP Ortoròmbic P212121 155
MC Monoclínic Cc 22
MX Monoclínic C1 22

Referències[modifica]

  1. «Tridymite». A: Anthony, John W.; Bideaux, Richard A.; Bladh, Kenneth W. and Nichols, Monte C.. Handbook of Mineralogy (PDF). III (Halides, Hydroxides, Oxides). Mineralogical Society of America. ISBN 0-9622097-2-4 [Consulta: 5 desembre 2011]. 
  2. 2,0 2,1 Tridymite. Mindat.
  3. 3,0 3,1 Tridymite Mineral Data. Webmineral.
  4. 4,0 4,1 William Alexander Deer; R. A. Howie; W. S. Wise Rock-Forming Minerals: Framework Silicates: Slica Minerals, Feldspathoids and the Zeolites. Geological Society, 2004, p. 22–. ISBN 978-1-86239-144-4 [Consulta: 2 gener 2012]. 
  5. Kuniaki Kihara, Matsumoto T., Imamura M. «Structural change of orthorhombic-I tridymite with temperature: A study based on second-order thermal-vibrational parameters». Zeitschrift fur Kristallographie, 177, 1986, pàg. 27–38. Bibcode: 1986ZK....177...27K. DOI: 10.1524/zkri.1986.177.1-2.27.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tridimita Modifica l'enllaç a Wikidata
  • vom Rath, G., (1868): Vorläufige Mitteilung über eine neue Kristallform der Kieselsäure (Tridymit), Annalen der Physik und Chemie, Vol. 209, 507ff.
  • vom Rath, G., (1868): Über den Tridymit eine neue krystallisierte Modification der Kieselsäure, Annalen der Physik und Chemie, Vol. 211, 437ff
  • Ann. Physical Chemistry; Poggend. (1868), 133, 508.
  • vom Rath, G., (1872): Tridymit von Quito. Annalen der Physik und Chemie, Vol. 223, 279ff.
  • Lukesh, Joseph & Martin J. Buerger (1942), The tridymite problem (abstract): American Mineralogist: 27: 143.
  • Mitchell, R.S. (1967), Tridymite pseudomorphs after wood: In: Virginian Lower Cretaceous sediments: Science: 158: 905-906.
  • Konnert, J.H. and Karle, J. (1972) Tridymite-like structure in silica glass. Nature Phys. Sci.: 236: 92-94.
  • Wennemer, M., Thompson, A.B. (1984): Tridymite polymorphs and polytypes. Schweizerische mineralogische und petrographische Mitteilungen, 64: 335.
  • Cellai, D., Carpenter, M.A., Wruck, B., Salje, E.K.H. (1994): Characterization of high-temperature phase transitions in single crystals of Steinbach tridymite. American Mineralogist: 79: 606.
  • Graetsch, H. A. (2009): Modulated crystal structure of incommensurate low tridymite. Acta Crystallogr. B65, 543-550. [doi:10.1107/S0108768109029127]