Tridimita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralTridimita
Tridymite tabulars - Ochtendung, Eifel, Germany.jpg
Cristalls tabulars de tridimita procedents d'Ochtendung, Eifel, Alemanya.
Fórmula químicaSiO2
Epònimbessó Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusMount San Cristóbal (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.DA.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.4.DA.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/D.01 Modifica el valor a Wikidata
Dana75.1.2.1 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·lídepenent de cada fase (al cos de l'article hi ha una taula on s'especifica)
Hàbit cristal·lítabular (hàbit molt semblant al de les miques
Grup espacialspace group C222₁ (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Massa molar60,08
Colorincolor, blanc
Exfoliació{0001} indistinta, {1010} imperfecta
Fracturaconcoidal
Duresa7
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanca
Gravetat específica2,25 a 2,28
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,468–1,482 nβ = 1,470–1,484 nγ = 1,474–1,486
Birefringènciaδ < 0,004
Pleocroismeincolor
Angle 2V40–86°
Altres característiquesno radioactiva, no magnètica; fluorescent, en ona curta presenta color vermell fosc
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2][3]

La tridimita és un mineral de la classe dels òxids, polimorf del quars, la stishovita, la coesita i la cristobalita. Se sol trobar en cavitats en roques volcàniques. Sovint es troba com a constituent d'algunes varietats d'òpal formats en roques sedimentàries marines.[2]

Anomenat com a tridimita per la paraula grega Tridymos que significa triplet, en al·lusió a les típiques macles triples que forma el mineral. La seva localitat tipus és al Cerro San Cristóbal a Pachuca, Hidalgo, Mèxic, lloc on va ser descobert l'any 1877.[3]

Estructura[modifica]

Estructura de la α-tridimita
Estructura de la β-tridimita

La tridimita es pot trobar en diferents formes cristal·lines. Les dues més freqüents són l'alfa (α) i la beta (β). La primera es forma a temperatures superiors als 870 graus centígrads i es converteix a la segona per sobre dels 1470 graus centígrads.[4][5]

Fases cristal·lines de la tridimita[4]
Nom Simetria Grup espacial T (°C)
HP (β) Hexagonal P63/mmc 460
LHP Hexagonal P6322 400
OC (α) Ortoròmbic C2221 220
OS Ortoròmbic 100–200
OP Ortoròmbic P212121 155
MC Monoclínic Cc 22
MX Monoclínic C1 22

Referències[modifica]

  1. «Tridymite». A: Anthony, John W.; Bideaux, Richard A.; Bladh, Kenneth W. and Nichols, Monte C.. Handbook of Mineralogy (PDF). III (Halides, Hydroxides, Oxides). Mineralogical Society of America. ISBN 0-9622097-2-4 [Consulta: 5 desembre 2011]. 
  2. 2,0 2,1 Tridymite. Mindat.
  3. 3,0 3,1 Tridymite Mineral Data. Webmineral.
  4. 4,0 4,1 William Alexander Deer; R. A. Howie; W. S. Wise Rock-Forming Minerals: Framework Silicates: Slica Minerals, Feldspathoids and the Zeolites. Geological Society, 2004, p. 22–. ISBN 978-1-86239-144-4 [Consulta: 2 gener 2012]. 
  5. Kuniaki Kihara, Matsumoto T., Imamura M. «Structural change of orthorhombic-I tridymite with temperature: A study based on second-order thermal-vibrational parameters». Zeitschrift fur Kristallographie, 177, 1986, pàg. 27–38. Bibcode: 1986ZK....177...27K. DOI: 10.1524/zkri.1986.177.1-2.27.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tridimita
  • vom Rath, G., (1868): Vorläufige Mitteilung über eine neue Kristallform der Kieselsäure (Tridymit), Annalen der Physik und Chemie, Vol. 209, 507ff.
  • vom Rath, G., (1868): Über den Tridymit eine neue krystallisierte Modification der Kieselsäure, Annalen der Physik und Chemie, Vol. 211, 437ff
  • Ann. Physical Chemistry; Poggend. (1868), 133, 508.
  • vom Rath, G., (1872): Tridymit von Quito. Annalen der Physik und Chemie, Vol. 223, 279ff.
  • Lukesh, Joseph & Martin J. Buerger (1942), The tridymite problem (abstract): American Mineralogist: 27: 143.
  • Mitchell, R.S. (1967), Tridymite pseudomorphs after wood: In: Virginian Lower Cretaceous sediments: Science: 158: 905-906.
  • Konnert, J.H. and Karle, J. (1972) Tridymite-like structure in silica glass. Nature Phys. Sci.: 236: 92-94.
  • Wennemer, M., Thompson, A.B. (1984): Tridymite polymorphs and polytypes. Schweizerische mineralogische und petrographische Mitteilungen, 64: 335.
  • Cellai, D., Carpenter, M.A., Wruck, B., Salje, E.K.H. (1994): Characterization of high-temperature phase transitions in single crystals of Steinbach tridymite. American Mineralogist: 79: 606.
  • Graetsch, H. A. (2009): Modulated crystal structure of incommensurate low tridymite. Acta Crystallogr. B65, 543-550. [doi:10.1107/S0108768109029127]