Berlinita
 Berlinita | |
|---|---|
 Cristalls sintètics de berlinita | |
| Fórmula química | AlPO₄ |
| Epònim | Nils Johan Berlin  |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 08.AA.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.AA.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/A.01 |
| Dana | 38.4.2.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Hàbit cristal·lí | granular a masiva |
| Estructura cristal·lina | a = 4.941 Å, c = 10.94 Å; Z = 3 |
| Grup puntual | trigonal trapezohedral, H-M: 32, Grup espacial: P3121 |
| Color | incolora, gris clar, rosa clar |
| Macles | subparal·leles lamel·lars |
| Fractura | concoidal |
| Duresa | 6,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Diafanitat | transparent a translúcida |
| Gravetat específica | 2,64 a 2,66 |
| Densitat | 2,65 |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1.524 nε = 1.532 |
| Birefringència | δ = 0.008 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Ber |
| Referències | [1][2] |
La berlinita és un mineral de la classe dels minerals fosfats. Va ser descoberta l'any 1868 en una mina de la província de Värmland (Suècia), sent nomenada així en honor de Nils Johan Berlin (1812-1891), farmacòleg suec.
Característiques[modifica]
La berlinita és un fosfat anhidre d'alumini. És l'anàleg del quars, amb alumini i fòsfor en lloc de silici, pel que tenen tots dos minerals la mateixa estructura cristal·lina. Presenta la mateixa inversió tèrmica que el quars, però a menys temperatura. A més dels elements de la seva fórmula (AlPO₄), sol portar com a impureses: ferro i silici.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la berlinita pertany a «08.AA - Fosfats, etc. sense anions addicionals, sense H₂O, amb cations petits (alguns també amb grans)» juntament amb els següents minerals: alarsita, rodolicoita, beryllonita, hurlbutita, litiofosfat, nalipoita i olympita.
Formació i jaciments[modifica]
Es forma com un mineral molt rar per alteració hidrotermal o metasomatisme mineral. Sol trobar associada a altres minerals com: augelita, atacolita, cianita, pirofil·lita, scorzalita, lazulita, gatumbaïta, burangaïta, ambligonita, fosfosiderita, purpurita, apatita, moscovita, quars, hematita, alunita, aragonita, crandal·lita, francoanellita, guix, huntita, hidromagnesita, leucofosfita, nesquehonita, nitre o nitrocalcita.
A més del lloc on va ser descoberta, la berlinita també ha estat trobada a Alemanya, Austràlia, el Brasil, els Estats Units, Indonèsia, Itàlia, Madagascar, Portugal, la República Txeca, Romania, Ruanda, Suècia i Suïssa. A Catalunya se n'ha trobat al cap de Creus, a Cadaqués (Alt Empordà, Girona).[2]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Berlinita |
