Nitre
 Nitre | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | KNO₃ |
| Classificació | |
| Categoria | nitrats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 5.NA.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.NA.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | V/A.01 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic, dipiramidal |
| Hàbit cristal·lí | granular massiu terrós. En crostes sedós o delicades acícules |
| Color | incolor o blanc, groc brillant, gris brillant |
| Exfoliació | molt bona |
| Fractura | irregular, subconcoidal |
| Tenacitat | trencadissa |
| Duresa | 2 |
| Color de la ratlla | blanca |
| Densitat | 2,11 |
| Solubilitat | soluble en aigua |
Mineral radioactiu  | |
| Radioactivitat | lleument |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Nit |
El nitre o salnitre és la forma mineral del nitrat de potassi, un compost químic de fórmula KNO₃. És un mineral dins la classe dels nitrats que cristal·litza en un sistema ròmbic. A la natura es presenta en forma d'agregats aciculars, eflorescències i crostes.[1] Es forma a partir de residus d'animals i microorganismes. És conegut des de temps ancestrals, sent nomenat així a partir del seu nom llatí, nitrum , al seu torn provinent del grec antic, nítron , un mot d'origen egipci.[2]
S'utilitza principalment en la fabricació d'nítric, àcid sulfúric) i nitrat potàssic; a part és un agent oxidant i és usat en agricultura com a fertilitzant nitrogenat que pot reemplaçar la urea pel seu alt contingut en nitrogen. Es troba en forma d'eflorescències a moltes coves calcàries, a Catalunya en tenim l'exemple notable de les coves del Salnitre a Montserrat.[1]
Altres usos són en la fabricació de dinamita, explosius, pirotècnia, medicina, vidres, fòsfors, gasos, sals de sodi, pigments, conservant d'aliments, esmalt per a terrisseria, etcètera.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, el nitre pertany a «05.N - Nitrats sense OH o H₂O» juntament amb els següents minerals: nitratina, gwihabaïta i nitrobarita.
Característiques químiques[modifica]
És un nitrat de potassi anhidre natural.
És l'anàleg (amb potassi) de la nitratina (amb sodi).
A part dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: sodi i liti.
Formació i jaciments[modifica]
Apareix formant eflorescències superficials a les regions àrides, en coves o altres llocs secs i protegits.
També apareix en sòls rics en matèria orgànica, especialment després de la pluja durant l'època de calor -formant el salnitre-.
Sol trobar-se associat a altres minerals com: nitratina, nitrocalcita, nitromagnesita, epsomita, guix o calcita.
Usos[modifica]
En la seva manipulació s'ha de prendre precaucions, ja que és detonant en contacte amb substàncies combustibles.
Vegeu també[modifica]
- Bernard Courtois, director d'una nitrera (o salpêtrière), descobridor del iode.
- Història de la pólvora a Catalunya
- Mines de nitre de Humberstone i Santa Laura
- Caliche
- Salnitrera
- Nitratina
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 20. Reimpressió d'octubre de 1992. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 184. ISBN 84-7739-021-5.
- ↑ «Nitre». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 10 octubre 2021].
Enllaços externs[modifica]
- Nitro, mindat.org .
- Nitro, webmineral.com .
- Instruccions de nitre, Mineral Data Publishing .
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nitre |