Nitrat de potassi

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de compost químicNitrat de potassi
Substància compost químic, nitrat i anió
Massa molecular 100,952 uma
Estructura química
Fórmula química KNO₃
Potassium nitrate structure.svg
SMILES canònic
InChI Model 3D
Propietats
Densitat 2,109 g/cm3
Punt de fusió 334 °C
Punt d'ebullició 400 °C
Punt de descomposició 400 °C
Entalpia estàndard de formació -494 KJ/mol
Perills
Identificadors
CAS 7757-79-1
InChIKey FGIUAXJPYTZDNR-UHFFFAOYSA-N
PubChem 24434
RTECS TT3700000
AEPQ 231-818-8
ChEBI 63043
ONU 1486
KEGG D02051
ChemSpider 22843
ChEMBL CHEMBL1644029
UNII RU45X2JN0Z
ZVG 3630
Infocard ECHA 100.028.926
DSSTOX DTXSID4029692
RxNorm CUI 34316
NDF-RT N0000145854
UMLS CUI C0071772
Beilstein 16014598
Número E E252
Open Food Facts e252-potassium-nitrate
MeSH C023844
Modifica dades a Wikidata

El nitrat de potassi, salpetre[1] o salnitre[2] amb la fórmula KNO3, és un mineral natural que constitueix una font de nitrogen. El nom comú salpetre (deriva del llatí medieval sal petrae (possiblement "Sal de Petra"). El salnitre o nitrat de Xile també designa una barreja de nitrat de potassi i nitrat de sodi.

Fins a la fixació artificial del nitrogen amb el mètode Haber el salnitre cristal·litzat de certes coves era la principal font de nitrogen a bastament utilitzat, mesclat amb altres nitrats per fer fertilitzants, amb contingut de nitrogen i potassi amb la fórmula de riquesa 13-0-44 que indica 13%, 0%, i 44% de nitrogen, fòsfor i potassi en pes, respectivament).

En certs aquaris es fa servir com a font barata de nitrat i potassi per a les plantes dels aquaris. S'ha usat, en farmàcia, com diürètic. Es fa servir també en la conservació de les carns i en xarcuteria. És l'auditiu E252. Reacciona i produeix nitrits i òxid nítric que transforma la mioglobina vermella en el color rosat típic del pernil i del salami.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nitrat de potassi Modifica l'enllaç a Wikidata