Estequiometria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

L'estequiometria és el càlcul de les relacions quantitatives entre reactius i productes en el transcurs d'una reacció química. Aquestes relacions es poden deduir a partir de la teoria atòmica encara que històricament van ser enunciades sense fer referència a la composició de la matèria segons diferents lleis i principis.

El primer que va enunciar els principis de l'estequiometria va ser Jeremias Benjamin Richter (1762 - 1807), el 1792. Va escriure: "L'estequiometria és la ciència que amida les proporcions quantitatives o relacions de massa en la qual els elements químics que estan implicats".

Principi[modifica]

A una reacció química s'hi observa una modificació de les substàncies presents: Els reactius es consumeixen per a donar lloc als productes. A escala microscòpica, la reacció química és una modificació dels enllaços entre àtoms, per desplaçaments d'electrons: uns enllaços es trenquen i uns altres es formen, però els àtoms implicats es conserven. Això és el que anomenem la llei de conservació de la massa que implica les dues lleis següents:

Les relacions estequiomètriques entre les quantitats de reactius consumits i productes formats depenen directament d'aquestes lleis de conservació. I estan determinades per l'equació (ajustada) de la reacció.

Ajustar una equació química[modifica]

Una equació química (que no és més que la representació escrita d'una reacció química) ajustada ha de reflectir el que passa realment en el curs de la reacció i per tant ha de respectar les lleis de conservació del nombre d'àtoms i de la càrrega total. Per a respectar aquestes regles es posa davant de cada espècie química un nombre anomenat coeficient estequiomètric, que indica la proporció involucrada de cada element (es pot considerar com el nombre de molècules/àtoms/ions o mols, és a dir la quantitat de matèria que es consumeix o es forma).