Propà

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de compost químicPropà
Substància alcà, compost químic i objecte inflamable
Massa molecular 44,063 uma
Estructura química
Fórmula química C₃H₈
Propan Keilstrich.svg
SMILES canònic
InChI Model 3D
Propietats
Velocitat del so 1.158 m/s (-42,1 °C, líquid)
Solubilitat 0,01 g/100 g dissolvent (aigua, 68 °F)
Punt de fusió -306 °F
Punt d'ebullició -44 °F
Pressió de vapor 8,4 atm
Perills
Límit inferior d'explosivitat 2,1 %
Límit superior d'explosivitat 9,5 %
Límit d'exposició promig ponderat en el temps 1.800 mg/m3 (10 h, Estats Units d'Amèrica)
IDLH 3.780 mg/m3
Identificadors
CAS 74-98-6
InChIKey ATUOYWHBWRKTHZ-UHFFFAOYSA-N
PubChem 6334
RTECS TX2275000
AEPQ 200-827-9
ChEBI 32879
ChemSpider 6094
ChEMBL CHEMBL135416
UNII T75W9911L6
ZVG 10020
Infocard ECHA 100.000.753
HMDB HMDB31630
DSSTOX DTXSID5026386
RxNorm CUI 1362877
NDF-RT N0000023062
UMLS CUI C0033434
Beilstein 1730718
Número E E944
Gmelin 25044
HSDB 1672
Modifica dades a Wikidata

El propà en condicions normals és un gas inodor i incolor. És un hidrocarbur alifàtic de fórmula química C3H8:

CH3 - CH2 - CH3

El propà se sol obtenir a partir del gas natural o dels gasos dels processos de "cracking" produïts en les instal·lacions petroquímiques.

El principal ús del propà és l'aprofitament energètic com a combustible. A causa del menor punt d'ebullició que el butà i el major valor energètic per gram, a vegades es barreja amb aquest, o s'utilitza propà en comptes de butà. En la indústria química és un dels productes de partida en la síntesi del propè, també s'utilitza com a gas refrigerant (R-290) o com a gas propulsor en aerosols.

Enllaços externs[modifica]