Òxid de sodi
|
|||
| Noms | |||
|---|---|---|---|
| Nom IUPAC
Òxid de sodi
|
|||
| Altres noms
Òxid disòdic
|
|||
| Identificadors | |||
1313-59-3  |
|||
| Número CE | 215-208-9 | ||
|
InChI=1S/2Na.O/q2*+1;-2
|
|||
| Imatges Jmol-3D | Imatge | ||
| PubChem | 73971 | ||
|
[O-2].[Na+].[Na+]
|
|||
| Número ONU | 1825 | ||
| Propietats | |||
| Na2O | |||
| Massa molar | 61,98 g·mol−1 | ||
| Aparença | sòlid blanc | ||
| Densitat | 2,27 g/cm3 | ||
| Punt de fusió | 1.132 °C (2.070 °F; 1.405 K) | ||
| Punt d'ebullició | 1.950 °C (3.540 °F; 2.220 K) sublima | ||
| sublima a 1275 °C | |||
| reacciona violentament per formar NaOH | |||
| Solubilitat | reacciona amb etanol | ||
| Estructura | |||
| antifluorita (cúbic centrat en les cares), cF12 | |||
| Fm3m, No. 225 | |||
| tetraèdrica (Na+); cúbica (O2−) | |||
| Termoquímica | |||
| 72,95 J/mol·K | |||
|
Entropia molar
estàndard (S |
73 J/mol·K[1] | ||
|
Entalpia estàndard de
formació (ΔfH |
-416 kJ/mol[1] | ||
|
Energia lliure de Gibbs (ΔfG˚)
|
-377,1 kJ/mol | ||
| Perills | |||
| Principals perills | corrosiu, reacciona violentament amb l'aigua | ||
| Fitxa de dades de seguretat | ICSC 1653 | ||
| Pictogrames del GHS |  [2] |
||
| H314[2] | |||
| P280[2] | |||
| Classificació CEE |  C |
||
| Frases R | R14, R8, R34, R35 | ||
| Frases S | S1/2, S8, S26, S27, S36/37/39, S43, S45 | ||
| NFPA 704 | |||
| Punt d'inflamabilitat | Ininflamable | ||
| Compostos relacionats | |||
|
Altres anions
|
Sulfur de sodi Selenur de sodi Tel·lur de sodi |
||
|
Altres cations
|
Òxid de liti Òxid de potassi Òxid de rubidi Òxid de cesi |
||
| Peròxid de sodi Superòxid de sodi |
|||
|
Compostos relacionats
|
Hidròxid de sodi | ||
|
Excepte quan s'indiqui el contrari, les dades es refereixen a materials sota condicions estàndard (a 25 °C [298,15 K], 100 kPa).
|
|||
verify (què és: / ?) |
|||
| Infotaula de referències | |||
L'òxid de sodi, Na2O, és un compost iònic que es presenta com un sòlid de color blanquinós. Reacciona violentament amb aigua per donar hidròxid de sodi, NaOH. Es descompon quan s'escalfa a més de 400 °C produint peròxid de sodi, Na<sub2>O<sub2> i sodi, Na. Els òxids dels metalls alcalins M2O (M = Na, K, Rb) cristal·litzen en una estructura d'antifluorita, és a dir, les posicions d'anions i cations es troben permutades respecte de les seves posicions en la fluorita CaF2.[3] És tòxic i fortament corrosiu en contacte amb ulls, pell i vies respiratòries. Forma part de la composició del vidre, en un 15%, els altres components són diòxid de silici, un 70%, i òxid de calci, un 9%. La seva funció és rebaixar el punt de fusió del diòxid de silici i donar major elasticidad al vidre fus.
Reactivitat[modifica | modifica el codi]
La producció de Na2O s'aconsegueix reaccionant el sodi amb oxigen:
- 4 Na + O2 → 2 Na2O
però també es produeix peròxid segons la reacció:
- 6 Na + 2 O2 → 2 Na2O + Na2O2
- L'obtenció de Na2O pur es pot aconseguir reaccionant sodi líquid amb nitrat de sodi, NaNO3.
- 10 Na + 2 NaNO3 → 6 Na2O + N2
- Reacciona violentament amb l'aigua produint l'hidròxid de sodi
- Na2O + H2O → 2 NaOH
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ 1,0 1,1 Zumdahl, Steven S.. Chemical Principles 6th Ed.. Houghton Mifflin Company, 2009, p. A23. ISBN 0-618-94690-X.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Sigma-Aldrich Co., Sodium oxide. Retrieved on 2014-05-25.
- ↑ Wells, A.F. Structural Inorganic Chemistry, Oxford, Clarendon Press,1984 ISBN 0-19-855370-6
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Òxid de sodi  |
- LIDE D.R. (Ed.) Handbook of Chemistry and Physics. CRC Press. 77th Ed. (1996-1997) New York
