Diòxid de silici

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Diòxid de silici
Sample of silicon dioxide.jpg
Diòxid de silici pur
Noms
Nom IUPAC
Diòxid de silici
Altres noms
Quars
Sílice
Òxid silícic
Òxid de silici (IV)
Sílice cristal·lina
Identificadors
7631-86-9 Symbol OK.svg1
ChEBI CHEBI:30563 Symbol OK.svg1
ChemSpider 22683 Symbol OK.svg1
Número CE 231-545-4
200274
Imatges Jmol-3D Imatge
KEGG C16459 N<
MeSH Silicon+dioxide
PubChem 24261
Número RTECS VV7565000
UNII ETJ7Z6XBU4 Symbol OK.svg1
Propietats
SiO2
Massa molar 60,08 g/mol
Aparença Cristalls transparents
Densitat 2,648 (α-quars), 2,196 (amorfa) g·cm−3[1]
Punt de fusió 1,713 °C (3,115 °F; 1,986 K) (amorfa)[1]
Punt d'ebullició 2,950 °C (5,340 °F; 3,220 K)[1]
Conductivitat tèrmica 12 (|| c-eix), 6,8 (⊥ c-eix), 1,4 (am.) W/(m⋅K)[1]
1,544 (o), 1,553 (e)[1]
Estructura
tetraèdrica
Perills
Frases R R42 R43 R49
Frases S S22 S36 S37 S45 S53
NFPA 704
Codi d'inflamabilitat 0: No crema. Per exemple, l'aigua Codi de salut 0: L'exposició en condicions d'incendi no ofereix cap perill més enllà de ser un material combustible ordinari. Per exemple, el clorur de sodi Codi de reactivitat 0: Normalment estable, fins i tot sota condicions d'exposició al foc, i no és reactiu amb l'aigua. Per exemple, el nitrogen líquid Perill especial (blanc): sense codiNFPA 704 four-colored diamond
Límits d'exposició del NIOSH:
TWA 20 mppcf (80 mg/m3/%SiO2) (amorfe)[2]
LER (recomanat)
TWA 6 mg/m3 (amorfa)[2]
Ca TWA 0,05 mg/m3[3]
3000 mg/m3 (amorfa)[2]
Ca [25 mg/m3 (cristobalita, tridimita); 50 mg/m3 (quars)][3]
Compostos relacionats
Relacionats: diones
Diòxid de carboni
Diòxid de germani
Diòxid de plom
Diòxid d'estany
Compostos relacionats
Monòxid de silici
Sulfur de silici
Termoquímica
42 J·mol−1·K−1[4]
−911 kJ·mol−1[4]
Excepte quan s'indiqui el contrari, les dades es refereixen a materials sota condicions estàndard (a 25 °C [77 °F], 100 kPa).
 N verify (què ésSymbol OK.svg1/N?)
Infotaula de referències

El compost químic conegut com a diòxid de silici o sílice és l'òxid de silici, amb fórmula química SiO2.

Es pot trobar a la natura en múltiples formes: quars, arena, cristobalita, òpal, sílex...

És el principal constituent de la sorra, principalment en forma de quars, ja que la gran duresa d'aquest el protegeix de l'erosió. Tot i això la composició de la sorra, varia en funció de la geologia i les condicions locals.

La inhalació de diòxid de silici cristal·li en la pols, pot provocar la silicosi, malaltia que afecta especialment als miners.

El diòxid de silici cristal·litzat és un material molt dur. S'empra per produir ones radioelèctriques d'una freqüència molt precisa, la qual cosa és molt útil per fabricar rellotges, aparells de ràdio, ordinadors, i qualsevol equip electrònic on cal una freqüència radioelèctrica molt precisa.

Química[modifica | modifica el codi]

El diòxid de silici es pot formar en escalfar silici a temperatures extremadament altes en presència d'oxigen (o aire). Ocasionalment, pot ocórrer de forma natural en incendis, o al caure un llamp sobre sorra.

El diòxid de silici es pot atacar amb àcids forts, particularment el fluorur d'hidrogen (HF). Precisament s'utilitza aquest àcid per eliminar o marcar el diòxid de silici en la indústria dels semiconductors.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diòxid de silici Modifica l'enllaç a Wikidata


Referències[modifica | modifica el codi]