Etilè

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de compost químicEtilè
Substància compost químic
Massa molecular 28,031 uma
Estructura química
Fórmula química C₂H₄
Ethene structural.svg
SMILES canònic
InChI Model 3D
Propietats
Densitat 0,001178 g/cm3
Velocitat del so 1.309 m/s (-103,8 °C, líquid)
331 m/s (27 °C, gas)
Punt de fusió -169,2 °C
Punt d'ebullició -103,7 °C
Identificadors
CAS 74-85-1
InChIKey VGGSQFUCUMXWEO-UHFFFAOYSA-N
PubChem 6325
RTECS KU5340000
AEPQ 200-815-3
ChEBI 18153
KEGG C06547
ChemSpider 6085
ChEMBL CHEMBL117822
UNII 91GW059KN7
ZVG 12710
Infocard ECHA 100.000.742
DSSTOX DTXSID1026378
RxNorm CUI 1314362
Beilstein 1730731
MeSH C036216
Gmelin 214
Modifica dades a Wikidata

L'etilè o etè és un compost químic orgànic consistent en dos àtoms de carboni enllaçats mitjançant un doble enllaç. És un dels productes químics més importants de la indústria química. Pertany als anomenats hidrocarburs alifàtics de la família dels alquens

Estructura[modifica]

La molècula no pot rotar sobre el doble enllaç i tots els àtoms són en el mateix pla. L'angle entre dos enllaços carboni-hidrogen és de 117º, molt pròxim als 120º corresponents a una hibridació sp2.

Reactivitat química[modifica]

La regió del doble enllaç és relativament rica en densitat electrònica (és un centre nucleòfil) i pot reaccionar amb electròfils (amb deficiència d'electrons) a través de reaccions d'addició. Mitjançant aquest tipus de reaccions es poden sintetitzar derivats halogenats.

També es pot addicionar aigua (reacció d'hidratació) per donar etanol; s'empra un àcid com l'àcid sulfúric o l'àcid fosfòric com a catalitzador. La reacció és reversible.

A altes pressions i amb un catalitzador metàl·lic (platí, rodi, níquel) es pot fer reaccionar amb hidrogen molecular per donar età.

Obtenció[modifica]

La indústria petroquímica obté l'etilè a partir de la desintegració catalítica de naftes o gas natural.

Aplicacions[modifica]

La major part de l'etilè s'utilitza per a l'obtenció de polímers. Mitjançant reaccions de polimerització s'obté el polietilè d'alta densitat i el de baixa densitat. També s'obté dicloroetilè, intermedi per a la síntesi de clorur de vinil, que es polimeritza a clorur de polivinil, i altres hidrocarburs clorats. A més es pot fer reaccionar amb benzè per donar etilbenzè, que es pot polimeritzar donant lloc a poliestirè.

S'empra com a producte de partida d'altres polímers, com la síntesi del monòmer acetat de vinil per a l'obtenció d'acetat de polivinil o la síntesi d'etilenglicol (a través de l'intermedi òxid d'etilè) que amb àcid tereftàlic dóna tereftalat de polietilè.

L'etilenglicol també serveix com a anticongelant, i l'òxid d'etilè es pot fer servir per a la síntesi d'alguns èters glicòlics (per pintures o tensioactius) i altres productes.

L'etanol es pot obtenir mitjançant la hidratació de l'etilè i s'utilitza com a combustible o en la síntesi d'èsters etílics, dissolvents, i altres productes. També es poden obtenir, a través de la síntesi de propionaldehid, àcid propiònic i alcohol n-propílic. Per oxidació de l'etilè s'obté acetaldehid, el qual s'utilitza en la síntesi de n-butanol i àcid acètic.

L'etilè també es fa servir per provocar la maduració de la fruita, ja que és una hormona relacionada amb el creixement utilitzada per les plantes vasculars. Quan la poma podrida fa malbé el cove es deu a les emanacions d'etilè de la poma podrida que també afecta a la descomposició de la resta.

Articles relacionats[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Etilè Modifica l'enllaç a Wikidata