Etilè

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Etilè
Ethylene-CRC-MW-dimensions-2D.png
Ethylene-CRC-MW-3D-balls.png
Ethylene-3D-vdW.png
Noms
Nom IUPAC
Etè
Identificadors
74-85-1 Symbol OK.svg1
ChEBI CHEBI:18153 Symbol OK.svg1
ChEMBL ChEMBL117822 Symbol OK.svg1
ChemSpider 6085 Symbol OK.svg1
Número CE 200-815-3
Imatges Jmol-3D Imatge
KEGG C06547 Symbol OK.svg1
PubChem 6325
UNII 91GW059KN7 Symbol OK.svg1
Propietats
C
2
H
4
Massa molar 28,05 g/mol
Aparença gas incolor
Densitat 1,178 kg/m3 a 15 °C, gas[1]
Punt de fusió −169,2 °C (−272,6 °F; 104,0 K)
Punt d'ebullició −103,7 °C (−154,7 °F; 169,5 K)
Punt crític 9,3 °C; 48,6 °F; 282,4 K a 5.04 MPa (50 atm)
3,5 mg/100 mL (17 °C)[cal citació]; 2,9 mg/L[2]
Solubilitat en etanol 4,22 mg/L[2]
Solubilitat en èter dietílic bona[2]
Acidesa (pKa) 44
Estructura
D2h
zero
Termoquímica
219,32 J·K−1·mol−1
+52,47 kJ/mol
Perills
Fitxa de dades de seguretat ICSC 0475
Índex CEE 601-010-00-3
Classificació CEE Extremadament inflamable F+
Frases R R12 R67
Frases S S2 S9 S16 S33 S46
NFPA 704
Codi d'inflamabilitat 4: Es vaporitza ràpidament o completament a pressió atmosfèrica i temperatura normals, o es dispersa fàcilment en l'aire i es crema fàcilment. Punt d'inflamació inferior a 23 °C (73 °F). Per exemple, el propà Codi de salut 2: L'exposició intensa o continuada, però no la crònica pot causar incapacitat temporal o possibles lesions residuals. Per exemple, el cloroform Codi de reactivitat 2: Si se sotmet a un canvi químic violent a temperatures i pressions elevades, reacciona violentament amb l'aigua, o pot formar barreges explosives amb l'aigua. Per exemple, el fòsfor Perill especial (blanc): sense codiNFPA 704 four-colored diamond
Punt d'inflamabilitat −136 °C (−213 °F; 137 K)
542,8 °C (1.009,0 °F; 815,9 K)
Límits d'explosió 2,7–36,0%
Compostos relacionats
Compostos relacionats
Età
Acetilè
Excepte quan s'indiqui el contrari, les dades es refereixen a materials sota condicions estàndard (a 25 °C [77 °F], 100 kPa).
 Symbol OK.svg1 verify (què ésSymbol OK.svg1/N?)
Infotaula de referències

L'etilè o etè és un compost químic orgànic consistent en dos àtoms de carboni enllaçats mitjançant un doble enllaç. És un dels productes químics més importants de la indústria química. Pertany als anomenats hidrocarburs alifàtics de la família dels alquens

Estructura[modifica | modifica el codi]

La molècula no pot rotar sobre el doble enllaç i tots els àtoms són en el mateix pla. L'angle entre dos enllaços carboni-hidrogen és de 117º, molt pròxim als 120º corresponents a una hibridació sp2.

Reactivitat química[modifica | modifica el codi]

La regió del doble enllaç és relativament rica en densitat electrònica (és un centre nucleòfil) i pot reaccionar amb electròfils (amb deficiència d'electrons) a través de reaccions d'addició. Mitjançant aquest tipus de reaccions es poden sintetitzar derivats halogenats.

També es pot addicionar aigua (reacció d'hidratació) per donar etanol; s'empra un àcid com l'àcid sulfúric o l'àcid fosfòric com a catalitzador. La reacció és reversible.

A altes pressions i amb un catalitzador metàl·lic (platí, rodi, níquel) es pot fer reaccionar amb hidrogen molecular per donar età.

Obtenció[modifica | modifica el codi]

La indústria petroquímica obté l'etilè a partir de la desintegració catalítica de naftes o gas natural.

Aplicacions[modifica | modifica el codi]

La major part de l'etilè s'utilitza per a l'obtenció de polímers. Mitjançant reaccions de polimerització s'obté el polietilè d'alta densitat i el de baixa densitat. També s'obté dicloroetilè, intermedi per a la síntesi de clorur de vinil, que es polimeritza a clorur de polivinil, i altres hidrocarburs clorats. A més es pot fer reaccionar amb benzè per donar etilbenzè, que es pot polimeritzar donant lloc a poliestirè.

S'empra com a producte de partida d'altres polímers, com la síntesi del monòmer acetat de vinil per a l'obtenció d'acetat de polivinil o la síntesi d'etilenglicol (a través de l'intermedi òxid d'etilè) que amb àcid tereftàlic dóna tereftalat de polietilè.

L'etilenglicol també serveix com a anticongelant, i l'òxid d'etilè es pot fer servir per a la síntesi d'alguns èters glicòlics (per pintures o tensioactius) i altres productes.

L'etanol es pot obtenir mitjançant la hidratació de l'etilè i s'utilitza com a combustible o en la síntesi d'èsters etílics, dissolvents, i altres productes. També es poden obtenir, a través de la síntesi de propionaldehid, àcid propiònic i alcohol n-propílic. Per oxidació de l'etilè s'obté acetaldehid, el qual s'utilitza en la síntesi de n-butanol i àcid acètic.

L'etilè també es fa servir per provocar la maduració de la fruita, ja que és una hormona relacionada amb el creixement utilitzada per les plantes vasculars. Quan la poma podrida fa malbé el cove es deu a les emanacions d'etilè de la poma podrida que també afecta a la descomposició de la resta.

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Etilè Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Record of Ethylene in the GESTIS Substance Database of the IFA, accessed on 25 octubre 2007
  2. 2,0 2,1 2,2 Нейланд О. Я. Органическая химия: Учебник для хим. спец. вузов.— Москва: Высшая школа, 1990.— с. 128
  3. http://cameochemicals.noaa.gov/chemical/8655