Clorur de polivinil

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Representació espacial del clorur de polivinil

El clorur de polivinil o PVC (de l'anglès polyvinyl chloride) és una resina sintètica obtinguda per polimerització del clorur de vinil.

Un dels seus usos més coneguts és el de matèria primera per a fabricar els discos de música i de so en general, principalment durant els anys 50, 60, 70 i 80 del segle XX, coneguts per aquest motiu com a discs de vinil o, simplement, vinils.

Avui en dia, més del 50% del PVC fabricat mundialment s'utilitza en construcció.[1] Com a tal, el PVC és barat, durable, i fàcil d'utilitzar. Durant molts anys el PVC ha anat substituint els materials de construcció tradicionals com la fusta, el ciment i els metalls. El PVC és reciclable, i com a tal s'identifica amb el codi "3".

Problemàtica ambiental[modifica | modifica el codi]

L'ús massiu del PVC en la construcció o com a envàs, per exemple, és controvertit i ha suposat campanyes en contra del moviment ecologista (Greenpeace a nivell internacional, Skamot Verd i altres a nivell català). Entre altres, els seus detractors parlen de l'impacte ambiental negatiu per diversos motius:

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «El PVC en la construcción» (en castellà). Asociación Argentina del PVC. [Consulta: 21∕8∕2011].
  2. 2,0 2,1 «5. Combustión del PVC y dioxinas» (en castellà). Asociación Argentina del PVC. [Consulta: 21∕8∕2011].
  3. Serra Majem, Lluís; Aranceta Bartrina, Javier. Nutrición y salud pública: métodos, bases científicas y aplicaciones (en castellà). Elsevier España, 2006, p.588. ISBN 8445815288. 
  4. Seymour, Raimond B.; Carraher, Charles E. Introducción a la química de los polímeros (en castellà). Reverte, 1995, p.570. ISBN 8429179267. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clorur de polivinil Modifica l'enllaç a Wikidata