Acetat de polivinil

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: PVAc)
Infotaula de compost químicAcetat de polivinil
Substància químicapolímer de vinil i acetate ester (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Nom curtPVA Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular86,09 g/mol Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Propietat
Densitat1,19 g/cm³ Modifica el valor a Wikidata

L'acetat de polivinil (PVA), cola blanca o cola de fuster és una substància líquida que permet enganxar diversos materials com per exemple la fusta, el cartró o materials porosos com el paper. Aquesta substància és molt utilitzada en treballs escolars manuals o tecnològics.[1]

És un polímer, obtingut mitjançant la polimerització de l'acetat de vinil, descobert pel químic Fritz Klatte el 1912.[2] Per preparar alcohol de polivinil s'usa la hidròlisi del polímer (ja sigui aquesta parcial o total). Es presenta comercialment en forma d'emulsió, com adhesiu per a materials porosos, especialment la fusta. A una de les seves varietats se la coneix com a Resistol o Resistol 850, la marca de la indústria que el produeix.[cal citació]

És el membre de la família d'èsters de vinil més fàcilment obtenible i de més ampli ús: adhesius d'enquadernació, bosses de paper, cartrons per a llet, sobres, cintes engomades, calcomanies, etc.[cal citació] S'usa igualment com a base de plàstic neutre per a la fabricació de xiclet, ja que és un substitut barat de la saba gomosa natural de l'arbre Manilkara zapota.[3] També es pot utilitzar per protegir el formatge dels fongs i de la humitat.[4]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «acetat de polivinil | enciclopedia.cat». [Consulta: 26 juny 2022].
  2. «Plastic composition and process of producing it». [Consulta: 26 juny 2022].[Enllaç no actiu]
  3. Amann, Manfred; Minge, Oliver «Biodegradability of Poly(vinyl acetate) and Related Polymers». Advances in Polymer Science, 245, 2012, p. 137–172.
  4. Van den Berg, G. «Dutch-Type Cheeses». A: Encyclopedia of Dairy Sciences (en anglès). Oxford: Elsevier, 2002, p. 371–378. ISBN 978-0-12-227235-6. 

Enllaços externs[modifica]