Òxid d'etilè

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de compost químicÒxid d'etilè
Ethylene-oxide-3D-vdW.png
Substància químicacompost químic, gas inflamable, carcinògen ocupacional i compost heterocíclic
Massa molecular44,026 u
Estructura química
Fórmula químicaC₂H₄O
Ethylene-oxide-2D-skeletal.svg
SMILES canònic
Identificador InChIModel 3D
Propietat
Densitat0,82 g/cm³ (a 50 ℉, líquid)
Índex de refracció1,35965 (a 7 °C)
Punt de fusió-113 °C
Punt d'ebullició11 °C (a 760 Torr)
Entalpia estàndard de formació-51,04 kJ/mol
Pressió de vapor1,46 atm (a 20 °C)
Perill
Límit inferior d'explosivitat3 vol%
Límit superior d'explosivitat100 vol%
Límit d'exposició promig ponderat en el temps0,18 mg/m³ (10 h, sense valor)
1,8 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica)
Límit d'exposició sostre9 mg/m³ (sense valor)
Punt d'inflamabilitat-20 ℉
IDLH1.440 mg/m³
NFPA 704.svg
4
3
3
 
Modifica les dades a Wikidata

L'òxid d'etilè o oxiran és un compost orgànic amb fórmula química C
2
H
4
O
. És un èter cíclic (és a dir, consta d'un alcà amb un àtom d'oxigen enllaçat a dos àtoms de carboni de l'alcà formant un anell) i un gas incolor inflamable a temperatura ambient, fa olor dolça i és l'epòxid més senzill. Per la seva estructura particular participa fàcilment en moltes reaccions d'addició, per exemple obrint el seu anell i polimeritzant fàcilment. L'òxid d'etilè és isomèric amb acetaldehid i amb alcohol vinílic

Tot i ser una matèria primera vital amb moltes aplicacions, també és una substància molt perillosa, és inflamable, carcinogènic, mutagènic, irritant i un gas anestèsic.[1] Es produeix industrialment per oxidació de l'etilè. Es fa servir com component principal en les armes termobàriques com a líquid refrigerant.[2]

El primer a informar de l'òxid d'etilè va ser el químic Charles-Adolphe Wurtz, que l'any 1859 el va preparar tractant 2-cloroetanol amb hidròxid de potassi:[3]

Cl–CH2CH2–OH + KOH → (CH2CH2)O + KCl + H2O.[4]

Referències[modifica]

  1. McKetta, John J. and Cunningham, William A.. Encyclopedia of Chemical Processing and Design. 20. CRC Press, 1984, p. 309. ISBN 0-8247-2470-4. 
  2. Rebsdat, Siegfried and Mayer, Dieter (2005) "Ethylene Oxide" in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry Wiley-VCH, Weinheim, doi:10.1002/14356007.a10_117
  3. Wurtz, A. «Sur l'oxyde d'éthylène». Comptes rendus, 48, 1859, pàg. 101–105.
  4. «Part I. Structure and properties of ethylene oxide. Features of the reactivity of ethylene oxide and the structure of its molecules». A: Zimakov, P.V. and Dyment, O. H.. Ethylene oxide. Khimiya, 1967, p. 15–17. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Òxid d'etilè