Òxid d'etilè

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de compost químicÒxid d'etilè
Ethylene-oxide-3D-vdW.png
Substància compost químic, gas inflamable, carcinògen ocupacional i compost heterocíclic
Massa molecular 44,026 uma
Estructura química
Fórmula química C₂H₄O
Ethylene-oxide-2D-skeletal.svg
SMILES canònic
InChI Model 3D
Propietats
Densitat 0,82 g/cm³ (a 50 °F, líquid)
Índex de refracció 1,35965 (a 7 °C)
Punt de fusió −113 °C
Punt d'ebullició 11 °C (a 760 Torr)
Entalpia estàndard de formació -51,04 kJ/mol
Pressió de vapor 1,46 atm (a 68 °F)
Perills
Límit inferior d'explosivitat 3 %
Límit superior d'explosivitat 100 %
Límit d'exposició promig ponderat en el temps 0,18 mg/m³ (10 h, sense valor)
1,8 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica)
Límit d'exposició sostre 9 mg/m³ (sense valor)
Punt d'inflamabilitat −29 °C
IDLH 1.440 mg/m³
Modifica les dades a Wikidata

L'òxid d'etilè o oxiran (en anglès:Ethylene oxide o oxirane), és el compost orgànic amb la fórmula química C
2
H
4
O
. És un èter cíclic (un èter cíclic consta d'un alcà amb un àtom d'oxigen enllaçat a dos àtoms de carboni de l'alcà formant un anell). L'oxiran és un gas incolor inflamable a la temperatura d'una habitació, té una olor dolça i és l'epòxid més senzill. Per la seva estructura particular participa fàcilment en moltes reaccions d'addició, per exemple obrint el seu anell i polimeritzant fàcilment. L'òxid d'etilè és isomèric amb acetaldehid i amb alcohol vinílic

Encara que és una matèria primera vital amb moltes aplicacions, és ell mateix una substància molt perillosa, és inflamable, carcinogènic, mutagènic, irritant i un gas anestèsic.[1]

Es produeix industrialment per oxidació de l'etilè. Es fa servir com component principal en les armes termobàriques com a líquid refrigerant.[2]

El primer a informar de l'òxid d'etilè va ser el químic Charles-Adolphe Wurtz l'any 1859[3] ell el va preparar tractant 2-cloroetanol amb hidròxid de potassi:

Cl–CH2CH2–OH + KOH → (CH2CH2)O + KCl + H2O

.[4]


Referències[modifica]

  1. McKetta, John J. and Cunningham, William A.. Encyclopedia of Chemical Processing and Design. 20. CRC Press, 1984, p. 309. ISBN 0-8247-2470-4. 
  2. Rebsdat, Siegfried and Mayer, Dieter (2005) "Ethylene Oxide" in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry Wiley-VCH, Weinheim, doi:10.1002/14356007.a10_117
  3. Wurtz, A. «Sur l'oxyde d'éthylène». Comptes rendus, 48, 1859, pàg. 101–105.
  4. «Part I. Structure and properties of ethylene oxide. Features of the reactivity of ethylene oxide and the structure of its molecules». A: Zimakov, P.V. and Dyment, O. H.. Ethylene oxide. Khimiya, 1967, p. 15–17. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Òxid d'etilè Modifica l'enllaç a Wikidata