Accident petroquímic de la Canonja de 2020

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentAccident petroquímic de la Canonja de 2020
Panoràmica de la Petroquímica de Tarragona.jpg
Vista panoràmica de la planta de Repsol del Complex Petroquímic de Tarragona. Modifica el valor a Wikidata
 41° 06′ 36″ N, 1° 11′ 25″ E / 41.1099802°N,1.190178°E / 41.1099802; 1.190178Coord.: 41° 06′ 36″ N, 1° 11′ 25″ E / 41.1099802°N,1.190178°E / 41.1099802; 1.190178
Tipusexplosió
incendi
accident químic Modifica el valor a Wikidata
Data14 gener 2020 (18:41) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióComplex petroquímic de Tarragona Modifica el valor a Wikidata, la Canonja Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Morts3 (a 15 gener 2020) Modifica el valor a Wikidata
Ferits7 (a 16 gener 2020) Modifica el valor a Wikidata

L'accident petroquímic de la Canonja de 2020 va tenir lloc el 14 de gener d'aquest any a les 18.41 hores. L'explosió es va originar en un reactor de l'empresa IQOXE d'aquest municipi que després s'estengué a una cisterna d'òxid d'etilè. L'accident va causar tres morts.[1]

Empresa[modifica]

L'empresa IQOXE (Industrias Químicas del Óxido de Etileno) pertany al grup industrial extremeny Cristian Lay Grupo Industrial,[2] i és una companyia petroquímica dedicada a la producció d'òxid d'etilè, glicols i derivats de l'òxid d'etilè, ubicada al Polígon Petroquímic de Tarragona. Únic productor d'òxid d'etilè a Espanya, amb una capacitat instal·lada de 140.000 tonelades anuals i una plantilla de 120 treballadors.[3] El 50% d'aquesta producció es destina a la fabricació de Glicol, que és una de les primeres matèries per a la producció de polímers PET.[4] La nova planta que s'havia posat en marxa el juny del 2017 estava destinada a la producció d'espumes, cosmètica, detergents i anticongelants.[5] La inhalació del gas a nivells baixos pot provocar irritació als ulls, la pell i les vies respiratòries, i pot arribar a provocar nàusees, vòmits, pèrdua de memòria i afectacions al sistema nerviós i reproductor amb dosis més altes, segons els informes de l'Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball.[6][7]

IQOXE és hereva de l'antiga Industrias Químicas Asociadas (IQA), establerta al Camp de Tarragona el 1964 amb la participació de diverses multinacionals (Shell, Explosivos Río Tinto, Hoechst, Cepsa,...) i dedicada inicialment al cracking de naftes. El 1978 es va posar en servei la planta d'òxid d'etilè i glicols, i el 1985 Shell va adquirir el 100% de les accions d'IQA, que el 1995 va vendre a La Seda de Barcelona (LSB).[8][9] Aquesta entrà en concurs de creditors i l'any 2014 va vendre la unitat productiva d'IQA a La Canonja per 16,5 milions d'euros i la d'Artenius Espanya al Prat de Llobregat (Baix Llobregat) per 100.000 euros dedicada al plàstic reciclat,[10] al grup extremeny Cristian Lay controlat que controlaria en un 85% l'empresari extremeny Ricardo Leal, un cop obtinguda la pertinent autorització judicial. I el president d'IQA José Luis Morlanes passà llavors a ser conseller delegat d'IQOXE.[2] L'empresari extremeny Ricardo Leal (nascut el 15 d'octubre del 1955), posseeix una de les fortunes més elevades d'Extremadura, gràcies a les seves empreses com també a la diversificació d'inversions. I té situada la seva residència a la localitat de Jerez de los Caballeros (Badajoz), des d'on gestiona un patrimoni valorat en 230 milions d'euros segons Forbes.[10] El grup empresarial Cristian Lay començà dedicant-se a la bijuteria, però degut a l'interès del seu propietari per diversificar les inversions, acabà controlant fins a 27 societats en sectors com l'energia, les indústries químiques o l'agricultura, que generen un negoci aproximat de 500 milions d'euros.[6]

Explosió[modifica]

El 14 de gener de 2020 a les 18:41 hores, una forta explosió originada en un reactor que després s'estendria cap a una cisterna d'òxid d'etilè causaria dos morts i vuits ferits en la mateixa instal·lació.[11] Per la deflagració s'obligaria a milers de veïns a confinar-se a les seves cases tot i que segons fonts oficials no s'originà cap núvol tòxic.[12][13] Tot i que el mitjà de comunicació d'investigació Porta Enrere del periodista Rafa Marrasé revelaria que sí que s'havien expulsat gasos tòxics, en concret òxid d'etilè, i que no s'havia fet cap anàlisi amb l'instrumental adequat per avaluar-ne l'impacte sobre les poblacions veïnes.[14]

L'explosió va ser vista a varis quilòmetres a la rodona al voltant de La Canonja i la carretera N-340 on se situava el complex d'elaboració d'òxid d'etilè, compost el qual les autoritats seguiren afirmant que no era tòxic però sí molt inflamable. Els serveis mèdics informaren que dels vuits ferits de l'empresa química, dos que sofriren cremades prou greus varen ser evacuats d'urgència a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, un en estat crític i l'altre molt greu. La resta de cremats serien traslladats amb cremades de diversa consideració a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona, i alguns que només patien lesions lleus serien donats d'alta aquell mateix dia. L'ona expansiva provocaria l'esfondrament parcial d'un edifici de cinc plantes de la plaça García Lorca de Torreforta, on un veí va morir a causa de l'impacte d'una planxa metàl·lica d'una tona,[15][16] i un altre va haver de ser atès per una crisi d'ansietat.[12]

L'afectació de l'explosió no sobrepassà el perímetre del polígon, motiu pel qual Protecció Civil no activà les sirenes d'alarma, segons argumentà la Generalitat en el seu moment. Els bombers però es desplegaren immediatament per contenir les flames que s'aconseguiren estabilitzar aquella mateixa nit. A conseqüència de l'incendi es restringí el trànsit a les carreteres N-340, C-31B i l'enllaç de la T-315 amb la A-7, que es reobriren a la circulació poc després. Renfe també interrompé la circulació de trens dels trams de Tarragona a Reus i de Tarragona a Port Aventura, el que afectà les línies R13, R14, R15, R16 i R17, així com la RT1 i la RT2, que també recuperaren la circulació poc després.[12][17] Els serveis d'emergències reberen més de 1.600 trucades de veïns alarmats per l'explosió i les seves possibles conseqüències.[18]

Cronologia de la informació[19]
18:41 Es produeix l'explosió a la planta de l'empresa IQOXE.
19:06 Protecció Civil activa Pla PLASEQCAT i recomana el confinament dels veïns pròxims a l'explosió.
19:15 Protecció Civil demana als veïns de set poblacions pròximes a l'explosió el confinament. També s'insta a què es faci difusió entre la població del missatge.
19:23 Es destaca que el confinament és preventiu i que no hi ha constància de núvol tòxic.
19:26 Es restringeix el confinament a la Canonja i Vila-seca.
19:34 El missatge oficial canvia i s'anuncia que el confinament passa a ser de Les Pinedes a Vilaseva [sic], i a Tarragona a la zona de Bonavista i la Universitat Laboral, mentre es manté també a la Canonja. A més, s'informa que "ES FAN SONAR LES SIRENES PER AVISAR LA POBLACIÓ EN AQUESTES ZONES QUE ES CONFINI" però en aquell moment no sonà cap alarma.
19.50 S'informa que per indicació dels bombers, l'afectació no era externa a la zona del polígon i que per tant no es feien sonar les sirenes. Preventivament però es recomana a la població que "si a la zona on sou hi ha fum" es confinessin, especialment a La Canonja i Vilaseca

Investigació[modifica]

El dimecres dia 15 l'empresa anuncià que obria una investigació interna sobre l'accident i que es posava a disposició de les autoritats per a les investigacions pertinents i a col·laborar des del primer moment amb Bombers i Protecció Civil.[2][20]

El comitè d'empresa d'Industrias Químicas del Óxido de Etileno (IQOXE) de la Canonja, va anunciar a finals de novembre del 2019 unes jornades de vaga «davant el bloqueig de les negociacions del pacte d'empresa per part de la direcció».[21] El mateix sindicat de Comissions Obreres (CCOO) denunciaria el 14 de gener, dia de l'accident, que les alarmes de confinament no havien funcionat després de l'explosió a l'empresa química IQOXE. CCOO assegurà que el pla d'emergències per risc químic, Plaseqat, activat en fase d'alerta, "no ha funcionat". I denuncià també que "ja havia denunciat" a la Generalitat que es detectaven problemes en el seu funcionament. L'altre sindicat amb representants a IQOXE, UGT, s'havia mostrat "preocupat" pels treballadors de la companyia i va lamentar la "nul·la sensibilitat d'empresaris i administracions per evitar accidents".[22] Després de l'explosió els sindicats denunciaren de nou que "la precarització laboral a la planta no permetia garantir els nivells adequats de seguretat".[23]

La Generalitat de Catalunya denunciaria també IQOXE per "no facilitar la informació i no seguir els protocols" després de l'explosió. Segons Sergi Delgado el llavors director de Protecció Civil, a causa de la falta de comunicació no es va poder fer una avaluació de la situació i per tant no es van fer sonar les sirenes preparades per anunciar a la població la recomanació de confinament per risc de toxicitat. Tot i que finalment no es produí un núvol tòxic sinó una explosió de grans dimensions.[24][20]

Al vespre del dia 15 de gener, milers de persones es concentraren a la Plaça de la Font de Tarragona convocades per la Plataforma Cel Net per a exigir a l'administració que es responsabilitzés de la gestió del complex petroquímic i no es repetissin més accidents com el d'IQOXE, varen reclamar més mesures de seguretat a la indústria petroquímica, que es revisessin els protocols de seguretat i la comunicació a la ciutadania, a més de demanar també estudis independents sobre la qualitat de l'aire que respira la ciutadania.[23] Quan es conegué la notícia de la tercera mort deguda a l'accident es guardà un minut de silenci i tot seguit s'emprengué una manifestació que es dirigí fins a la seu de l'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) en mostra de protesta.[25]

L'Associació Empresarial Química de Tarragona per la seva banda va lamentar "profundament l'accident" a IQOXE, mostrant el seu condol per les víctimes i defensant que sí s'havien pres les mesures de seguretat pertinents, a més d'"estar en contacte amb les autoritats" i "col·laborar en la gestió de l'emergència" i la informació. També declararen que havien seguit els protocols de seguretat existents i les indicacions dels serveis d'emergència. Informant que en els pròxims dies es reunirien "de manera urgent" amb tots els agents implicats del territori per abordar "possibles accions i millores" del sector i revisar protocols.[23]

Inspecció de Treball va explicar que l'empresa IQOXE havia rebut quatre sancions al llarg dels últims anys que oscil·laven entre els 2.000 i els 8.000 euros, per diversos incompliments de la normativa, i ha avançat una investigació a fons sobre l'accident mortal. El llavors conseller de Treball de la Generalitat, Chakir El Homrani precisà que dels quatre expedients oberts que van culminar en sanció, un es va imposar per les condicions laborals dels treballadors i les altres tres per incompliment en matèria de salut i seguretat.[26][27] Segons l'informe del Departament de Territori i Sostenibilitat de l'any 2014-2015[28] i 2015-2016,[29] l'empresa IQOXE "no garantia que complís adequadament les condicions fixades en l'autorització ambiental" i es demanava que "amb caràcter immediat, es prenguessin les mesures de prevenció/correcció necessàries per evitar l'afecció a les persones i al medi ambient". A l'informe elaborat l'any 2018 pel Departament de Territori i Sostenibilitat[30] persistien els incompliments en matèria de contaminació atmosfèrica però es qualificaren de "poc rellevants".

En declaracions al Diari de Tarragona,[31] els treballadors declararen que les retallades dins de l'empresa havien començat amb la compra d'IQA per part del grup Cristian Lay l'abril de 2014, al mateix temps que es minimitzava la inversió en manteniment i personal qualificat. Destacaren l'enorme pressió i estrés al que estava sotmès el cap de planta Òscar Saladié que morí en l'accident. Les retallades de personal provocaren que no hi hagués suficient personal per controlar panells i reactors, també que es comprés material de baixa qualitat com per exemple les juntes de procedència xinesa que segons aquests mateixos treballadors duren molt menys que les anteriors, o que quan hi havia un treball de manteniment gran per fer, es feia una subhasta entre emrpeses contractistes i s'escollia la més barata a més que se la pressionava perquè encara rebaixés més els costos. A tot això s'hi sumà la contractació d'un personatge que anomenaren "El Sombras" que acompanyava tots els treballadors de totes les seccions, i en mesurava la productivitat cronòmetre en mà. Aquesta enorme pressió i mancança de recursos explicaria, segons els treballadors, que no hi hagués cap treballador atenent les alarmes ni tampoc alguns panells perquè estaven dedicant-se a altres tasques necessàries de la planta. Negaren a més que estigués tot automatitzat ja que pel cost d'automatitzar els deien que sortia més rendible aprofitar el personal existent. Els treballadors culparen de la mort dels seus companys Òscar Saladié i Òscar Atance, a Ricardo Leal l'amo de la planta, a José Luis Morlanes el conseller delegat i a Joan Manuel Rodríguez Prats director de la planta.

Inspecció de Treball acabaria obrint un expedient a l'empresa IQOXE per incompliment de l'avaluació dels riscos laborals en la represa de l'activitat després de l'explosió a la seva planta de La Canonja. Decisió que es prengué després de reunir-se els representants dels sindicats de CCOO i de la UGT i de l'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT).[32]

L'empresa IQOXE va anunciar que iniciava els tràmits per presentar un expedient de regulació d'ocupació temporal arran de l'explosió, perquè considerava que aquesta havia sigut un fet imprevisible de tal magnitud que podia acollir-se a un cas de força major i resultava impossible realitzar l'activitat laboral a la pròpia planta.[33] El Departament de Treball de la Generalitat però, denegà aquest ERO temporal ja que havia comprovat i resultava evident que tots els treballadors els dies posteriors a l'accident continuaven ocupant els seus llocs de treball i l'empresa s'havia reactivat.[34]

Els sindicats CCOO i UGT convocarien una vaga general el 19 de febrer del mateix any, per reclamar més seguretat a la feina i de cara a la ciutadania, més inspectors de treball i una millora dels protocols d'avís a la població en casos d'emergències químiques. La vaga seria de 24 hores i a la tarda estaria prevista prevista una manifestació, que també estaria oberta a la ciutadania.[35][36] La jornada de vaga seria un èxit amb el 100% de participació segons els sindicats convocants.[37]

Reobertura[modifica]

La Generalitat autoritzaria el dimecres 13 de maig de 2020 a la reobertura de la planta d'IQOXE, després que la companyia aportés al departament d'Empresa i Coneixement la documentació requerida per reprendre l'activitat.[38] Tot i això només obriria la planta de producció d'òxid d'etilè i glicols que aquesta companyia té a les seves instal·lacions de la Canonja, la resta de plantes afectades seguirien aturades. El departament d'Empresa i Coneixement assegurava que havia comprovat "que la instal·lació compleix tota la normativa vigent en matèria de seguretat industrial" i acordava que la reobertura no s'estenia "a les plantes de derivats d'òxid d'etilè i òxid de propilè que l'empresa té en el mateix establiment, que hauran de seguir cada una el seu procés d'autorització per tal de poder tornar a l'activitat". S'assegurava que la reobertura era possible perquè la planta de diòxid d'etilè no s'havia vist afectada per l'accident tal com ho constatava l'Informe de Seguretat que analitzà la instal·lació per detectar-ne possibles riscos, així com el Dictamen de Seguretat que incloïa una inspecció completa de la instal·lació.[39]

A més, s'elaborà un Pla d'Oportunitats de Millores de la planta d'òxid d'etilè, que establia tot un seguit de bones pràctiques en seguretat i fiabilitat de la instal·lació amb la resta de plantes de producció d'òxid d'etilè i glicols. Informe que concloïa "que els procediments i les pràctiques de seguretat implementades a IQOXE evidencien estar en línia amb els estàndards aplicats en la indústria europea que es regeix per la directiva Seveso".[39]

Tot i la reobertura se seguia amb l'expedient informatiu que aniria a càrrec de l'empresa noruega DNV GL, la qual continuaria investigant les causes de l'accident i determinaria si aquest comportaria alguna mena de sanció quan es finalitzés.[39] Aquest expedient informatiu o informe que encarregà la Generalitat a la companyia auditora danesa DNV GL, experta en grans accidents industrials, no fou concloent i es mogué dintre diverses hipòtesis i destacà les enormes dificultats que varen tenir per aconseguir disposar de la informació. La deflagració destruí la sala de control i va fer saltar pels aires totes les dades emmagatzemades al sistema informàtic del reactor sinistrat ja que la sala de control no estava bunqueritzada, com sí ho estan altres plantes semblants a Europa. Les dades dels reactors d'IQOXE no s'emmagatzemaven a cap núvol ni xarxa interna, més enllà dels dispositius físics de la planta. Ni el búnquer de la sala de control ni enviar les dades a un sistema informàtic extern són cap obligació legal. Així i tot, l'auditoria assenyalava dues probables causes, la descomposició tèrmica de l'òxid d'etilè i la creació d'un punt calent, “segurament un incendi”, sense cap conclusió concreta.[40]

El 20 de maig de l'any 2020 es féu públic que IQOXE no tenia un pla d'autoprotecció homologat. I que els plans d'autoprotecció tramitats per la companyia el 2017 i el 2018 no es van arribar a aprovar tampoc. Segons IQOXE la causa es devia a la lentitud de l'administració a l'hora de validar-los.[41]

Un estudi de l'equip d'investigació del centre universitari de l'Institut Químic de Sarrià (IQS) encapçalat pel catedràtic d'Enginyeria Química, el doctor Eduard Serra, conclogué amb un informe presentat el 14 de juliol de 2020, que l'accident a IQOXE s'havia produït per "una concatenació de circumstàncies no detectables que portaren a una reacció química sobtada, inesperada i imprevisible per ser desconeguda". L'informe confirmava que l'explosió es produí durant el procés de producció d'un lot de MPEG 500 (metoxi-polietilenglicol) quan se superaren els 300 graus Celsius a l'interior del reactor, i això provocà l'explosió. I a més, el mateix informe assegurava que tot i l'explosió, tant el reactor com la seguretat eren els més moderns i avançats. Així entre les circumstàncies indicades per l'equip d'investigació, s'hi podien trobar la inestabilitat de la mescla dins del reactor, la diferència de temperatura entre la part alta i la base del reactor, que el producte final no cobria del tot l'ejector petit del reactor, i que la velocitat de reacció que era indetectable no permetia cap maniobra. El doctor Julià Sampere, també autor de l'estudi, explicà que cap dels fets per si sols era determinant per posar en risc la seguretat del reactor, però que la coincidència de tots ells generà una situació que segons reproduïren posteriorment al laboratori "porta a la descomposició violenta del MPEG". Segons els mateixos autors, el MPEG no era considerat un producte químic perillós, i que la seva investigació comprovà que sí que ho era si se'l sotmetia a temperatures superiors als 300 graus Celsius, ja que llavors el producte químic es descomponia i generava una pressió superior als 200 bars sent "altament explosiu". Finalment els investigadors declararen que la víctima de Torreforta era un fet "absolutament impensable" després que a causa de l'explosió es desprengués un fragment del reactor i aquest gràcies a un possible "efecte gir" es desplacés fins als 2.500 metres de distància.[42]

El 8 de juliol de 2020 un altre treballador acabà morint també, aquesta vegada a la planta d'Emulsiones Poliméricas del mateix grup empresarial que IQOXE a Vila-seca (Tarragonès). Mesos més tard, el 15 d'octubre, Inspecció de Treball reconegué que "la manca de mesures de seguretat a IQOXE"[43] fou la causa de la mort d'aquest treballador d'uns 60 anys, que es precipità deu metres en caure pel forat d'un muntacàrregues que havia revisat. L'home treballava per l'empresa Dominion Global, subcontractada per IQOXE Emulsiones Poliméricas.[44]

Un any després de l'explosió, IQOXE afirmà que havia rebut més de 200 reclamacions d'afectats per la deflagració, destinant més de 2,8 milions per atendre-les, amb veïns que no tenien assegurança particular o que havien tingut problemes amb les companyies asseguradores. També informà que havia invertit 27 milions a renovar i optimitzar les instal·lacions per tal de mantenir la producció de la planta a Tarragona. 4 milions d'euros es destinaren a la seguretat de les instal·lacions, creant tres noves sales de control i implementant tot un conjunt de salvaguardes, a més d'altres mesures de seguretat "addicional" que se li exigia per llei. També construí nous tancs d'emmagatzematge de matèria primera i de productes finals mentre reconstruïa les naus d'envasats. IQOXE assegurà que amb aquestes inversions ja complia amb els controls de seguretat "més exigents".[45]

Les seqüeles físiques i psicològiques dels treballadors afectats pel sinistre encara persistiren després d'un any, i aquests manifestaren que l'empresa ni cap directiu els arribà a trucar mai per saber la seva situació. Aquests treballadors denunciaren que l'empresa IQOXE seguia sense vetllar per la seguretat i que només estava invertint per reobrir i maximitzar els beneficis de la planta. Set treballadors seguien de baixa per diferents conseqüències relacionades amb la deflagració. La companyia no els oferí cap indemnització i tot el tractament mèdic l'hagueren de fer mitjançant la seguretat social i mútues privades contractades pels treballadors. Un dels ferits era un treballador jove que feia tres mesos que treballava a l'empresa amb un contracte temporal i que quan era l'hospital recuperant-se, la companyia IQOXE li comunicà que se li havia acabat el contracte i que no el renovarien. Aquests treballadors assenyalaren a José Luís Morlanes com a principal responsable del caràcter de l'empresa, persona que junt amb Juan Manuel Rodríguez Prats serien els dos principals investigats per la causa judicial per un presumpte delicte d'imprudència greu amb resultat de mort, lesions, danys i delicte contra el dret dels treballadors.[40] Els treballadors expressaren molts dubtes sobre les millores de seguretat que anuncià la companyia i que ni tan sols s'havia bunqueritzat les sales de control. A més, posaren el focus en l'administració i la Generalitat de Catalunya perquè no consideraven prou proporcionats els controls i elements de protecció reglamentaris respecte al risc de fabricar el compost d'òxid d'etilè. La Generalitat de Catalunya i IQOXE continuaren afirmant que la companyia complia la normativa, i el govern de la Generalitat fins i tot digué que els requisits legals que s'imposaven a les empreses del sector eren més exigents dels que marcava la directiva europea.[46] En l'acte intern de record de l'accident la companyia IQOXE no permeté que treballadors propis d'aquesta hi parlessin i poguessin expressar-s'hi, l'empresa en canvi decidí un format de minut de silenci tan sols i a l'acte hi assistiren 280 persones entre treballadors d'IQOXE, personal d'empreses subcontractades i familiars de les víctimes.[47]

Comissió d'investigació al Parlament[modifica]

El 3 de març de 2020 el Parlament de Catalunya inicià una "Comissió d'Estudi de la Seguretat del Sector de la Petroquímica"[48] en la qual s'investigà sobre l'accident a la planta d'IQOXE.[49] En aquesta comissió s'hi cità els principals dirigents d'IQOXE, José Luís Morlanes director general d'IQOXE i Ricardo Leal accionista majoritari de l'empresa, els quals però varen evitar la compareixença alegant que tenien "limitada la seva capacitat de resposta en seu parlamentària" per la investigació judicial que hi havia en marxa contra ells pel cas de l'accident. Com a alternativa proposaren la compareixença de l'advocat i portaveu d'IQOXE, Javier Fontcuberta, junt amb l'enginyer de la companyia Ferran Cabré. Proposta que seria rebutjada per la comissió.[50]

Qui sí va accedir a declarar-hi foren el cap de la planta d'òxid d'etilè, Ferran Cabré cap de la planta d'òxid d'etilè, qui assegurà que el 14 de gener dia de l'accident la planta tenia un Pla d'Autoprotecció (PAU) "en vigor", contradint les declaracions la Direcció General de Protecció Civil a preguntes del Síndic de Greuges i la pròpia IQOXE.[51] A la comissió també hi declarà el científic Emilio Palomares, director de l'Institut Català d'Investigació Química (ICIQ).[50]

En aquesta comissió se sabé que l'empresa no va contactar amb els serveis d'emergència fins gairebé una hora després de l'explosió i que no va activar cap pla d'autoprotecció. L'expresident del comitè d'empresa d'IQOXE, Fernando Terrado, en compareixença a la comissió del Parlament, a finals de juny del 2020, va admetre públicament pressions de l'empresa per fer la mateixa feina i operar les plantes amb menys operadors. Terrado recordà que l'explosió del reactor 31-31 s'endugé la vida de "la meitat de la plantilla" al morir-hi Óscar Atance, el cap d'intervenció, i Òscar Saladiè, el director d'emergències, posant en valor la feina de la resta de la plantilla que sí va poder sopbreviure a l'explosió i es van quedar per aconseguir aturar la planta enmig del caos, ajudant els equips d'emergència i els bombers de l'empresa. Terrado afirmà també que si no es va avisar a temps el CECAT (Centre de Coordinació d'Emergències de Catalunya) potser seria perquè "no hi havia ningú per avisar el centre d'emergències".[38]

A les conclusions de la comissió s'hi feren diferents recomanacions i consideracions al Govern en matèria de gestió de les emergències i de seguretat industrial, laboral, interna i externa. Entre d'altres recomanacions sinstà l'executiu a revisar el Plaseqta i el Plaseqcat, amb la col·laboració d'entitats, veïns, sindicats i corporacions locals. A més, s'hi considerà que les sales de control de les empreses s'haurien de bunqueritzar, a més d'haver-hi una caixa negra que permetés recuperar els registres de les plantes en cas d'explosió.[52]

Judici[modifica]

El 17 de juliol de 2020, el jutjat d'instrucció 1 de Tarragona dictà una interlocutòria on acordava l'aixecament del secret de les actuacions de les diligències obertes a conseqüència de l'explosió produïda a l'empresa IQOXE. Segons el sumari del cas, s'investigaven les deficiències detectades en la seguretat, la insuficiència del personal de vigilància, les condicions laborals i defectes en el manteniment de les instal·lacions i la maquinària, que haurien causat presumptes delictes d'imprudència greu amb resultat de mort, lesions, danys i delictes contra el dret dels treballadors. La primera peça del cas tractaria sobre les actuacions empresarials i administratives amb relació a les autoritzacions i llicències per alguns dels seus reactors que van comportar un increment significatiu de la capacitat de producció de l'empresa. I la segona peça tractaria sobre la investigació de presumptes delictes relacionats amb el medi ambient, ja que es desprenia que s'havien realitzat també vessaments directes al mar perquè la depuradora no tenia prou capacitat per tractar la gran quantitat de residus que produïa la fàbrica.[53] L'Ajuntament de Tarragona anunciaria el dijous 23 de juliol que es presentaria com a acusació particular en la causa judicial sobre l'explosió d'IQOXE.[54]

L'11 d'agost de 2020 s'havia donat entrada al Jutjat d'Instrucció núm. 1 de Tarragona d'un atestat dels Mossos d'Esquadra (actuant com a policia judicial dins les diligències prèvies 261/2020), en què s'informava que a la planta d'IQOXE es trobava a faltar un PLA D'AUTOPROTECCIÓ (PAU): "IQOXE La Canonja ha estat operant des de l'inici de la seva activitat sense un Pla d'Autoprotecció homologat, amb el coneixement tant de la mateixa empresa com de l'Administració competent". La jutgessa del cas va emetre llavors uns manaments judicials demanant investigar els informes desfavorables de Protecció Civil i també poder conèixer si existien informes sobre els simulacres realitzats pel Cos de Bombers de la Generalitat i en quins plans PAU es basaven aquests. Així el mes de maig ja s'havia fet públic que IQOXE no disposava d'aquest pla d'autoprotecció homologat en el moment de l'accident que permetés exercir l'activitat. També se sabia que IQOXE tot i tenir-los tramitats, no tenia aprovats els plans d'autoprotecció del 2013, 2017, el 2018 i el 2019. La interlocutòria judicial a més feia referència a delictes d'"imprudència greu amb resultat de mort, lesions i danys; delictes contra els drets dels treballadors, un reactor clandestí amb llicència modificada i vessaments il·legals de residus al mar de forma regular".[55]

La jutgessa del cas IQOXE aixecà el secret de sumari l'estiu de 2020, i destacà en el seu escrit que "la planta de la Canonja venia desenvolupant la seva activitat amb una política empresarial d'increment de la producció i reducció de costos del que resulta indiciàriament un deficient manteniment de les instal·lacions i l'exercici de l'activitat sense les degudes condiciones de seguretat laboral i industrial exigibles a aquest tipus d'empreses químiques i amb un suficient número de treballadors per dur a terme el procés productiu amb les degudes garanties de seguretat". No es decretà cap mesura cautelar contra els dos principals investigats que seguiren en llibertat, i no se'ls arribà a detenir ni exigir el pagament de cap fiança. Tot i això, l'empresa IQOXE va arribar a denunciar mesos després públicament una suposada conxorxa per embrutar IQOXE i culpar-la sense proves de l'explosió. El portaveu de l'empresa comunicà que creien que diversos testimonis havien declarat de forma "orquestrada" en el judici i "construir un relat fals".[40]

IQOXE indemnitzà la majoria de veïns afectats per l'explosió i arribà també a un acord amb la majoria de les famílies dels treballadors afectades per la deflagració del reactor, acord amb les famílies que implicava també renunciar a emprendre accions legals en el futur.[40]

Referències[modifica]

  1. «Tercer mort per l'explosió a la petroquímica de Tarragona: el treballador ferit crític». 3/24, 15-01-2020 [Consulta: 16 gener 2020].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Iqoxe obre una investigació interna sobre les causes de l'accident». El Punt Avui, 15-01-2020 [Consulta: 15 gener 2020].
  3. «Explosión en empresa química en Tarragona deja un muerto». teleSUR, 15-01-2020 [Consulta: 15 gener 2020].
  4. «Quiénes somos». IQOXE - Industrias Químicas del Óxido de Etileno. [Consulta: 15 gener 2020].
  5. «La explosión se ha generado en IQOXE, una empresa química de óxido de etileno». La Vanguardia, 14-01-2020 [Consulta: 15 gener 2020].
  6. 6,0 6,1 Lorente, Maties «El president de la química sinistrada a la Canonja figura al top 200 de les grans fortunes de l'Estat espanyol». directa.cat, 14-01-2020 [Consulta: 16 gener 2020].
  7. Iglesias, Elena «Explosión en Tarragona: ¿Qué es el óxido de etileno y qué consecuencias puede tener para la salud?». 20 minutos, 14-01-2020 [Consulta: 16 gener 2020].
  8. «L'hereva d'IQA es converteix en líder en producció de derivats de l'òxid d'etilè al sud d'Europa». DiariT21, 15-03-2017 [Consulta: 6 agost 2020].
  9. Gosálbez, Carles «IQOXE inaugura una planta d'òxid d'etilè i anuncia la construcció d'una altra». Diari de Tarragona, Reus, Costa i l'Ebre, Més Tarragona, 05-07-2019 [Consulta: 15 gener 2020].
  10. 10,0 10,1 López Alonso, Eduardo «Ricardo Leal, el més ric d'Extremadura, al capdavant d'IQOXE». el Periódico, 14-01-2020 [Consulta: 15 gener 2020].
  11. «Second death confirmed after giant chemical blast in Spain». Euronews, 15-01-2020 [Consulta: 15 gener 2020].
  12. 12,0 12,1 12,2 «Al menos un muerto, un desaparecido y ocho heridos tras la explosión de una petroquímica en Tarragona». RTVE.es, 14-01-2020 [Consulta: 15 gener 2020].
  13. «L'explosió de la Canonja es va originar en un reactor i va afectar una cisterna propera». Reusdigital, 14-01-2020 [Consulta: 15 gener 2020].
  14. Rovira Olivé, Elisenda «“Sense la petroquímica i l'administració, els mitjans de Tarragona no sobreviurien"». Mèdia.cat - Observatori Crític dels Mitjans, 21-12-2020 [Consulta: 2 gener 2021].
  15. «L'explosió a Tarragona projecta una planxa d'una tona 2 km i provoca un mort». 3/24, 14-01-2020 [Consulta: 15 gener 2020].
  16. ««Una bola de foc contra l'edifici»: l'impactant relat dels veïns del barri on ha mort una persona». NacióDigital, 15-01-2020 [Consulta: 15 gener 2020].
  17. «Puja a vuit el nombre de ferits en l'explosió de Tarragona, un d'ells crític i un altre molt greu». Reusdigital, 15-01-2020 [Consulta: 15 gener 2020].
  18. «Un mort, vuit ferits i un desaparegut en una explosió a la petroquímica de Tarragona». 3/24, 14-01-2020 [Consulta: 15 gener 2020].
  19. «Explosió a la petroquímica de Tarragona: cronologia de la resposta de Protecció Civil». 3/24, 15-01-2020 [Consulta: 15 gener 2020].
  20. 20,0 20,1 «Protecció Civil acusa l'empresa de no seguir els protocols d'informació». El Punt Avui, 15-01-2020 [Consulta: 15 gener 2020].
  21. «Dues jornades de vaga a l'empresa IQOXE de la Canonja». TarragonaDigital, 25-11-2019 [Consulta: 15 gener 2020].
  22. «CCOO denuncia que el pla d'emergències per risc químic "no ha funcionat" després de l'explosió a la Canonja». La República, 14-01-2020 [Consulta: 15 gener 2020].
  23. 23,0 23,1 23,2 «Protecció Civil diu que l'empresa no va seguir el protocol d'informació per l'explosió». 3/24, 15-01-2020 [Consulta: 16 gener 2020].
  24. «La Generalitat acusa l'empresa Iqoxe de no seguir els protocols després de l'explosió». EuropaPress, 15-01-2020 [Consulta: 15 gener 2020].
  25. «Multitudinària manifestació a Tarragona per exigir a la Generalitat un major control de la petroquímica». Vilaweb, 15-01-2020 [Consulta: 15 gener 2020].
  26. «Inspecció de Treball va sancionar quatre cops l'empresa de l'explosió de Tarragona». Diari Ara, 16-01-2020 [Consulta: 16 gener 2020].
  27. «Treball ha sancionat l'empresa de l'explosió de Tarragona quatre vegades els últims anys». 3/24, 16-01-2020 [Consulta: 16 gener 2020].
  28. «Informe relatiu a la inspecció ambiental integrada d'un establiment cobert pel Pla d'inspecció ambiental integrada de Catalunya». Programa d'inspecció ambiental 2014, W-00953-T1CI140069, 13-05-2015 [Consulta: 16 gener 2020].
  29. «Informe relatiu a la inspecció ambiental integrada d'un establiment cobert pel Pla d'inspecció ambiental integrada de Catalunya». Programa d'inspecció ambiental 2015, W-00953-T1INS150093, 10-05-2016 [Consulta: 16 gener 2020].
  30. «Informe relatiu a la inspecció ambiental integrada d'un establiment cobert pel Pla d'inspecció ambiental integrada de Catalunya». Programa d'inspecció ambiental 2017, W-01357-T1INS170097, 24-05-2018 [Consulta: 17 gener 2020].
  31. Saldaña, Álex ««Solo importaba producir...y la avaricia rompió el saco»». Diari de Tarragona, 18-01-2020 [Consulta: 19 gener 2020].
  32. «Inspecció de Treball obre un nou expedient a IQOXE per incompliment de l'avaluació dels riscos laborals». Vilaweb, 23-01-2020 [Consulta: 25 gener 2020].
  33. «IQOXE presentarà un ERO temporal com a conseqüència de l'explosió a la petroquímica». 3/24, 14-02-2020 [Consulta: 20 febrer 2020].
  34. «Treball denega l'ERO temporal per causa de força major a IQOXE». Vilaweb, 20-02-2020 [Consulta: 20 febrer 2020].
  35. «Convocan una huelga general en la petroquímica de Tarragona tras el accidente de IQOXE». ABC, 29-01-2020 [Consulta: 29 gener 2020].
  36. «Convocada vaga general a la petroquímica pel 19 de febrer». Tarragona21, 29-01-2020 [Consulta: 29 gener 2020].
  37. «Seguiment “del 100%” en la vaga general a la petroquímica de Tarragona». El Punt Avui, 19-02-2020 [Consulta: 19 febrer 2020].
  38. 38,0 38,1 Giralt, Esteve «Boques tapades al cas Iqoxe». FET a TARRAGONA, 12-07-2020 [Consulta: 14 gener 2021].
  39. 39,0 39,1 39,2 «El govern de la Generalitat autoritza que IQOXE reobri la planta d'òxid d'etilè». Reusdigital.cat, 13-05-2020 [Consulta: 13 maig 2020].
  40. 40,0 40,1 40,2 40,3 Giralt, Esteve «Sense respostes ni massa esperances al cas IQOXE». FET a TARRAGONA, 11-01-2021 [Consulta: 15 gener 2021].
  41. «IQOXE no té un pla d'autoprotecció aprovat per Protecció Civil». reusdigital.cat, 20-05-2020 [Consulta: 20 maig 2020].
  42. «IQS concluye que el accidente de Iqoxe fue "inesperado e imprevisible"». Europa Press, 14-07-2020 [Consulta: 15 juliol 2020].
  43. «Inspecció de Treball reconeix la falta de mesures de seguretat a IQOXE en la mort d'un treballador al juliol». Reusdigital.cat, 15-10-2020 [Consulta: 15 octubre 2020].
  44. «Mor el treballador accidentat en una empresa del grup Iqoxe a Vila-seca». NacióTarragona, 08-07-2020 [Consulta: 15 octubre 2020].
  45. «IQOXE afirma que ha destinat més de 2,8 milions a atendre prop de 200 reclamacions d'afectats». reusdigital.cat, 13-01-2021 [Consulta: 14 gener 2021].
  46. «Un any després de l'explosió d'IQOXE, els treballadors se senten desemparats: "Ningú de l'empresa ha trucat mai"». Público, 13-01-2021 [Consulta: 14 gener 2021].
  47. «Treballadors d'IQOXE afirmen que l'empresa no els deixa parlar en l'acte intern de record per les víctimes de l'explosió». Reusdigital.cat, 14-01-2021 [Consulta: 14 gener 2021].
  48. «Comissió d'Estudi de la Seguretat del Sector de la Petroquímica. 04/03/2020». Parlament de Catalunya, 04-03-2020 [Consulta: 14 gener 2021].
  49. Casas, Laura «El Parlament obrirà una comissió d'investigació sobre l'accident a la planta d'IQOXE». Tarragona Ràdio, 04-02-2020 [Consulta: 14 gener 2021].
  50. 50,0 50,1 «El Parlament rebutja la compareixença de l'advocat d'IQOXE a la comissió d'estudi de la petroquímica». Diari de Tarragona, 27-10-2020 [Consulta: 15 gener 2021].
  51. «Els principals dirigents d'IQOXE esquiven la comissió d'estudi de la petroquímica del Parlament». Més Tarragona, 10-11-2020 [Consulta: 15 gener 2021].
  52. «Aprovades les conclusions de la comissió sobre la seguretat de la petroquímica a TGN». TarragonaDigital.com, 15-12-2020 [Consulta: 15 gener 2021].
  53. «El jutjat d'instrucció 1 de Tarragona aixeca el secret de les actuacions pel 'cas IQOXE'». Reusdigital.cat, 17-07-2020 [Consulta: 24 juliol 2020].
  54. «L'Ajuntament de Tarragona es presentarà com a acusació particular en la causa de l'explosió d'IQOXE». Reusdigital.cat, 23-07-2020 [Consulta: 24 juliol 2020].
  55. «Noves diligències pel cas de l'accident d'IQOXE indiquen que l'empresa hauria estat funcionant sense cap Pla d'Autoprotecció homologat des de l'inici de la seva activitat». CGTCatalunya.cat, 03-09-2020 [Consulta: 3 setembre 2020].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]