Fitohormona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La carència de la fitohormona auxina pot causar un creixement anormal d'una planta, com es veu a la dreta

Una fitohormona o hormona vegetal és una substància orgànica, diferent dels nutrients, sintetitzada en determinats teixits on actua directament o des d'on és transportada a altres parts de la planta, que provoca respostes fisiològiques.

Les fitohormones són molècules que es troben a les plantes en una concentració extremadament baixa. Les hormones regulen els processos cel·lulars en determinades cèl·lules i després es mouen a través de la planta. Les hormones també determinen la formació de flors, tiges, fulles, i el desenvolupament i maduració dels fruits. Les plantes, al contrari que els ànimals, not tenen glàndules que produeixin i secretin hormones, en lloc d'això cada cèl·lula vegetal és capaç de produir hormones. Les fitohormones donen forma a la planta, afectant el creixement de les llavors moment de l'antesi, el sexe de les flors, la senescència de les fulles i els. També afecten quin teixit creix cap amunt i quin teixit creix acap avall, la formació de les fulles, el creixement de les tiges, desenvolupament del fruit i longevitat, i fins i tot la mort de la planta. Les hormones són vitals pel creixement vegetal i en cas de carència les plantes només serien una massa de cèl·lules indiferenciades.

Alguns tipus de fitohormones[modifica | modifica el codi]

Altres fitohormones conegudes[modifica | modifica el codi]

  • Brassinoesteroides, entre altres, estimulen l'allargament cel·lular i la seva divisió.[1]
  • Àcid salicílic — activa els gens que en algunes plantes ajuden a defensar-se contra els invasors fitopatògens.
  • Jasmonats — entre altres, promouen la producció de proteïnes de defensa.
  • Hormones peptídiques vegetals — tenen un paper crucail en el creixement i desenvolupament de les plantes .[2]
  • Poliamines — són essencials pel creixement i desenvolupament vegetal.
  • Òxid nítric (NO) — serveix com a senyal en les respostes hormonals i de defensa.[3][4]
  • Estrigolactones, implicades en la inhibició de la brotació de les branques.[5]
  • Karrikines, són un grup de fitoreguladors que es troben en el fum de les plantes que es cremen i tenen la capacitat d'estimular la germinació de les llavors. .

Aplicacions mèdiques potencials[modifica | modifica el codi]

La fitohormona salicilat de sodi s'ha comprovat que suprimeix la proliferació de les cèl·lules de la leucèmia limfoblàstica, a més de la dels càncers de pròstata, pit i melanoma.[6]

Fitohormones aplicades a les plantes[modifica | modifica el codi]

Fitohormones sintètiques o PGRs es fan servir en nombroses tècniques de propagació de plantes per esqueixos, empelts, micropropagació, i cultiu tissular, com es fan servir en altres aplicacions com l'aclarida de fruits dels arbres.

Les auxines es fan servir en la propagació aplicant-la a la base d'esqueixos de fulla ben desenvolupada, tiges o arrels perquè iniciïn la formació d'arrels noves. En l'empelt l'auxina promou la formació del callus dels teixits, els quals uneixen les superfícies d'empelt i portaempelt. En la micropropagació diferents fitohormones es fan servir per promoure la multiplicació i després l'arrelament de les noves plàntules. En cultiu de teixits de cèl·lules de plantes les hormones faciliten el creixement del callus, la multiplicació i l'arrelament.

Dormància de llavors[modifica | modifica el codi]

La dormància de l'embrió de la llavor es caracteritza per una alta relació ABA/GA, per tant la llavor té una alta sensibilitat a l'ABA (àcid abscíssic) i una baixa sensibilitat a GA (giberel·lina). Per alliberar-se de la dormància i iniciar la germinació la relació ABA/GA ha de passar a ser baixa junt amb un decreixement de la sensibilitat a ABA i un increment de la sensibilitat a GA.

ABA controla la dormància de l'embrió i GA la germinació de l'embrió. [7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. doi:10.1038/281216a0
    Aquesta referència està incompleta. Podeu copiar-la o generar-la
  2. Lindsey, Keith; Casson, Stuart; Chilley, Paul.. «Peptides:new signalling molecules in plants». Trends in Plant Science, 7, 2, 2002, pàg. 78–83. DOI: 10.1016/S0960-9822(01)00435-3. PMID: 11832279.
  3. Shapiro AD (2005) Nitric oxide signaling in plants. Vitam Horm. 2005;72:339-98.
  4. Roszer T (2012) Nitric Oxide Synthesis in the Chloroplast. in: Roszer T. The Biology of Subcellular Nitric Oxide. Springer New York, London, Heidelberg. ISBN 978-94-007-2818-9
  5. Gomez-Roldan V, Fermas S, Brewer PB, et al.. «Strigolactone inhibition of shoot branching». Nature, 455, 7210, September 2008, pàg. 189–94. Bibcode: 2008Natur.455..189G. DOI: 10.1038/nature07271. PMID: 18690209.
  6. [enllaç sense format] http://www.nature.com/leu/journal/v16/n4/full/2402419a.html Leukemia O Fingrut and E Flescher Plant stress hormones suppress the proliferation and induce apoptosis in human cancer cells
  7. The Seed Biology Place - Seed Dormancy

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]