Etilenglicol
 Etilenglicol |
|
| Nomenclatura | |
|---|---|
| Nom IUPAC | Etan-1,2-diol |
| Altres noms | 1,2-etandiol |
| Fórmula química | C2H6O2 |
| Propietats químiques | |
| Aparença | Líquid incolor |
| Densitat | 1,1132 g/cm³ |
| Massa molar | 62,07 g/mol |
| Punt de fusió | -12,9 °C (260,2 K) |
| Punt d'ebullició | 197,3 º C (470,4 K) |
| Solubilitat | Soluble en la majoria de composts orgànics |
| Seguretat | |
| Perills | És extremadament perjudicial als animals i els nens. En cas d'ingestió, buscar atenció mèdica immediatament. |
| Frases R | R22, R36 |
| Frases S | S26, S36, S37, S39, S45, S53 |
| Compostos relacionats | |
| Recursos externs | |
| Si no s'indica el contrari, les dades són pels materials en condicions estàndard (25 °C, 100 kPa) Avís d'exempció de responsabilitat |
|
El glicol o etilenglicol (nomenclatura IUPAC: età-1,2-diol), fórmula química: C2H6O2, és un compost orgànic molt usat en la indústria de l'automòbil com anticongelant i com a precursor de polímers. En la seva forma pura, és un líquid inodor, incolor, xaropós i de gust dolç. L'etilenglicol és tòxic i la ingestió pot ser mortal.
No s'ha de confondre l'etilenglicol amb el dietilenglicol, ni amb el polietilenglicol.
Taula de continguts
Producció[modifica | modifica el codi]
Charles-Adolphe Wurtz, el 1859, va ser el primer a preparar-lo. Fins a la Primera Guerra Mundial no va tenir ús comercial quan Alemanya el va fer servir en explosius. Aquesta molècula ha estat observada en l'espai exterior.[1]
Actualment es produeix des de l'etilè, via l'òxid d'etilè aquest reacciona amb l'aigua i produeix etilenglicol:
- C2H4O + H2O → HOCH2CH2OH
Usos[modifica | modifica el codi]
Un 60% com anticongelant i la resta com a precursor de polímers (polièster i resines).
Toxicitat[modifica | modifica el codi]
És moderadament tòxic per via oral, LDLO = 786 mg/kg per humans.[2] El major perill és el seu gust dolç que fa que l'enverinat en consumeixi grans quantitats respecte altres verins. Després de la ingestió es forma àcid oxàlic que és tòxic.[3]
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ J. M. Hollis, F. J. Lovas, P. R. Jewell, L. H. Coudert. «Interstellar Antifreeze: Ethylene Glycol». The AstroPhysical Journal, 571, 2002-05-20, pàg. L59–L62. DOI: 10.1086/341148.
- ↑ Safety Officer in Physical Chemistry. «Safety (MSDS) data for ethylene glycol». Oxford University, 23 novembre 2009. [Consulta: 30 desembre 2009].
- ↑ Ethylene glycol. National Institute for Occupational Safety and Health. Emergency Response Database. August 22, 2008. Retrieved December 31, 2008.
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Etilenglicol  |
- WebBook page for C2H6O2
- ATSDR - Case Studies in Environmental Medicine: Ethylene Glycol and Propylene Glycol Toxicity
- National Pollutant Inventory — Ethylene glycol fact sheet
- Medical information
