Etilenglicol

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de compost químicEtilenglicol
Sample of Ethylene glycol 01.jpg
Substància glicol, compost químic i combustible líquid de classe IIIB
Massa molecular 62,037 uma
Estructura química
Fórmula química C₂H₆O₂
Ethylene glycol.svg
SMILES canònic
InChI Model 3D
Propietats
Densitat 1,11 g/cm3 (20 °C)
Velocitat del so 1.658 m/s (25 °C, líquid)
Índex de refracció 1,4318
Acidesa (pKa) 15,1
Punt de fusió 9 °F
Punt d'ebullició 388 °F
Pressió de vapor 0,06 mm Hg
Perills
Límit inferior d'explosivitat 3,2 %
Límit superior d'explosivitat 15,3 %
Punt d'inflamabilitat 232 °F
Altres propietats
Gust dolç
Identificadors
CAS 107-21-1
InChIKey LYCAIKOWRPUZTN-UHFFFAOYSA-N
PubChem 174
RTECS KW2975000
AEPQ 203-473-3
ChEBI 30742
KEGG C15588
ChemSpider 13835235
ChEMBL CHEMBL457299
UNII FC72KVT52F
ZVG 12060
DrugBank 01867
Infocard ECHA 100.003.159
DSSTOX DTXSID8020597
RxNorm CUI 1314364
Beilstein 505945
MeSH D005026
Gmelin 943
Modifica dades a Wikidata

El glicol o etilenglicol (nomenclatura IUPAC: età-1,2-diol), fórmula química: C2H6O2, és un compost orgànic molt usat en la indústria de l'automòbil com anticongelant i com a precursor de polímers. En la seva forma pura, és un líquid inodor, incolor, xaropós i de gust dolç. L'etilenglicol és tòxic i la ingestió pot ser mortal.

No s'ha de confondre l'etilenglicol amb el dietilenglicol, ni amb el polietilenglicol.

Producció[modifica]

Charles-Adolphe Wurtz, el 1859, va ser el primer a preparar-lo. Fins a la Primera Guerra Mundial no va tenir ús comercial quan Alemanya el va fer servir en explosius. Aquesta molècula ha estat observada en l'espai exterior.[1]

Actualment es produeix des de l'etilè, via l'òxid d'etilè aquest reacciona amb l'aigua i produeix etilenglicol:

C2H4O + H2O → HOCH2CH2OH

Usos[modifica]

Un 60% com anticongelant i la resta com a precursor de polímers (polièster i resines).

Toxicitat[modifica]

És moderadament tòxic per via oral, LDLO = 786 mg/kg per humans.[2] El major perill és el seu gust dolç que fa que l'enverinat en consumeixi grans quantitats respecte altres verins. Després de la ingestió es forma àcid oxàlic que és tòxic.[3]

Referències[modifica]

  1. J. M. Hollis, F. J. Lovas, P. R. Jewell, L. H. Coudert «Interstellar Antifreeze: Ethylene Glycol». The AstroPhysical Journal, 571, 20-05-2002, pàg. L59–L62. DOI: 10.1086/341148.
  2. Safety Officer in Physical Chemistry. «Safety (MSDS) data for ethylene glycol». Oxford University, 23-11-2009. [Consulta: 30 desembre 2009].
  3. Ethylene glycol. National Institute for Occupational Safety and Health. Emergency Response Database. August 22, 2008. Retrieved December 31, 2008.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Etilenglicol Modifica l'enllaç a Wikidata