Etilenglicol
  | |
| Substància química | glicol, compost químic, combustible líquid de classe IIIB i tòxic per al desenvolupament |
|---|---|
| Massa molecular | 62,037 Da |
| Trobat en el tàxon | |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₂H₆O₂ |
 | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Densitat | 1,11 g/cm³ (a 20 °C, líquid) |
| Velocitat del so | 1.658 m/s (25 °C, líquid) |
| Índex de refracció | 1,4318 |
| PKa | 15,1 |
| Punt de fusió | −13 °C −13 °C |
| Punt d'ebullició | 198 °C (a 760 Torr) 197 °C (a 1 atm) |
| Entalpia de vaporització | 50,5 kJ/mol i 57,4 kJ/mol |
| Pressió de vapor | 0,06 mmHg (a 20 °C) |
| Capacitat calorífica | 2.400 J/(kg K) |
| Perill | |
| Límit inferior d'explosivitat | 3,2 vol% |
| Límit superior d'explosivitat | 15,3 vol% |
| Punt d'inflamabilitat | 232 °F |
 1
1
0
| |
| Altres | |
| Gust dolç | |
El glicol o etilenglicol (nomenclatura IUPAC: età-1,2-diol), fórmula química: C2H6O2, és un compost orgànic molt usat en la indústria de l'automòbil com anticongelant i com a precursor de polímers. En la seva forma pura, és un líquid inodor, incolor, xaropós i de gust dolç. L'etilenglicol és tòxic i la ingestió pot ser mortal.
No s'ha de confondre l'etilenglicol amb el dietilenglicol, ni amb el polietilenglicol.
Producció[modifica]
Charles-Adolphe Wurtz, el 1859, va ser el primer a preparar-lo. Fins a la Primera Guerra Mundial no va tenir ús comercial quan Alemanya el va fer servir en explosius. Aquesta molècula ha estat observada en l'espai exterior.[1]
Actualment es produeix des de l'etilè, via l'òxid d'etilè aquest reacciona amb l'aigua i produeix etilenglicol:
- C2H4O + H2O → HOCH2CH2OH
Usos[modifica]
Un 60% com anticongelant i la resta com a precursor de polímers (polièster i resines).
Toxicitat[modifica]
És moderadament tòxic per via oral, LDLO = 786 mg/kg per humans.[2] El major perill és el seu gust dolç que fa que l'enverinat en consumeixi grans quantitats respecte altres verins. Després de la ingestió es forma àcid oxàlic que és tòxic.[3]
Referències[modifica]
- ↑ J. M. Hollis, F. J. Lovas, P. R. Jewell, L. H. Coudert «Interstellar Antifreeze: Ethylene Glycol». The AstroPhysical Journal, 571, 20-05-2002, pàg. L59–L62. DOI: 10.1086/341148.
- ↑ Safety Officer in Physical Chemistry. «Safety (MSDS) data for ethylene glycol». Oxford University, 23-11-2009. [Consulta: 30 desembre 2009].
- ↑ Ethylene glycol. National Institute for Occupational Safety and Health. Emergency Response Database. August 22, 2008. Retrieved December 31, 2008.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Etilenglicol |