Llei de conservació de la massa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Antoine Laurent Lavoisier

La llei de conservació de la massa és una de les lleis ponderals de la química segons la qual la massa dels productes d'una reacció química és igual a la massa dels reactius de la reacció.[1]

Precedents[modifica]

La indestructibilitat de la matèria era assumida pels filòsofs naturals des de l'antiguitat, sense que consti que fos qüestionada en cap moment. Hom en pot trobar referències d'Anaxàgores, de Lucreci exposant el pensament de Leucip i Demòcrit, o de Plató. Segles després també Francis Bacon, Robert Boyle o Pierre Gassendi ho afirmaren. Així Bacon, al Novum Organum, diu: «No hi ha res més cert en la natura que la parella de proposicions, de que "res es produeix de res" i que "res es transforma en res", perquè la quantitat absoluta o la suma total de matèria resta sense canvi, sense increment o disminució.»[2]

La llei de Lavoisier[modifica]

Aquesta llei fou enunciada pel químic francès Antoine L. Lavoisier, que és considerat el pare de la química moderna per les seves contribucions en aquest camp. Una de les més importants fou la introducció de la balança de precisió dins del laboratori, iniciant la gravimetria. Gràcies a la seva utilització sistemàtica pogué, entre altres descobriments, demostrar la llei de conservació de la massa en les reaccions químiques, llei que altres científics com el metge i químic francès Jean Rey (1583-1645) i ell mateix donaven per descomptat que es complia.[1]

Lavoisier havia emprat aquesta llei en totes les seves experiències gravimètriques durant molts anys sense preocupar-se d'explicitar-ho. Fou l'any 1782 en la "Memòria sobre la dissolució del metalls pels àcids" quan utilitzà per primera vegada la llei de conservació de la massa. I en el seu Tractat elemental de química del 1789 explicità el principi que havia estat utilitzant des de feia temps:

...car res no es crea, ni en les operacions de l'art, ni en les de la natura, i hom pot establir com a principi que, en tota operació, hi ha una quantitat igual de matèria abans i després de l'operació; que la qualitat i la quantitat dels principis és la mateixa, i que només hi ha canvis, modificacions.[3]

I a més, introdueix les equacions químiques per formular-ho algebraicament:

És sobre aquest principi que es fonamenta tot l'art de fer experiments en química: en què és obligat suposar-ne en totes una vertadera igualtat o equació entre els principis del cos que hom examina, i els que hom obté mitjançant l'anàlisi. Així, donat que el most del raïm dóna el gas de l'àcid carbònic i alcohol, jo puc dir que: most del raïm = àcid carbònic + alcohol.[3]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Babor, J.A.; Ibarz, J. Química General Moderna (en castellà). 8a ed.. Barcelona: Marín, 1979. ISBN 84-7102-997-9. 
  2. Freund, Ida; Hutchinson, A. (Arthur); Thomas, M. Beatrice. The experimental basis of chemistry; suggestions for a series of experiments illustrative of the fundamental principles of chemistry. Cambridge [Eng.] The University press, 1920. 
  3. 3,0 3,1 Lavoisier, A.L. Traité Élémentaire de Chimie présenté dans un ordre nouveau et d'après les découvertes modernes. París: Couchet, 1789, p. 140-141.