Auricuprur

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralAuricuprur
Auricupride-133536.jpg
Auricuprur de Zolotaya Gora, Vall Soimon, Karabash, Chelyabinsk Oblast, Urals, Rússia
Fórmula químicaCu3Au
Epònimor, coure i composició química
Localitat tipusZolotaya Gora gold deposit (en) Tradueix
Classificació
Categoriaelements natius > aliatges
Nickel-Strunz 10a ed.01.AA.10a
Nickel-Strunz 9a ed.1.AA.10a
Nickel-Strunz 8a ed.I/A.01
Dana1.1.2.1
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Grup espacialspace group 221 (en) Tradueix
Massa molar387.60 gm
Colorgroc, blanc rogenc, roig coure, groc bronze
Fracturamal·leable
Duresa3,5
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllagroc pàl·lid
Diafanitatopaca
Densitat11.5-13.77 g/cm3
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959
Referències[1]
Modifica les dades a Wikidata

L'auricuprur[2] és un mineral de la classe dels aliatges. El seu nom fa referència a la seva composició, del llatí aurum ('or') i cuprum ('coure'). Fou descobert el 1950 a la mina Oktyabr, Talnakh, regió de Norilsk, a l'oest de Sibèria, Rússia, i fou descrit per P. Ramdohr.[3][4]

Característiques[modifica]

És un mineral rar de coure i or; químicament és un aliatge de fórmula Cu3Au, de color groc o roig coure. La seva duresa és de 3,5 en l'escala de Mohs, i té una alta densitat (11,5-13.77 g/cm3). Cristal·litza en el sistema cúbic. És molt similar en composició química al tetraauricuprur (CuAu), del mateix grup però del sistema cristal·lí tetragonal. Pot portar com a impureses: plata o pal·ladi. Pot ser extret com a mena del valuós or.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'auricuprur pertany a "01.AA - metalls i aliatges de metalls, família coure-cupalita", juntament amb els minerals següents: alumini, coure, electre, or, plom, níquel, plata, cuproaurur, tetraauricuprur, anyuiïta, khatyrkita, iodina, novodneprita, cupalita i hunchunita.

Formació i jaciments[modifica]

S'ha trobat en roques serpentinites, formant-se l'aliatge a baixa temperatura. Sol trobar-se associat a altres minerals com: or, coure o altres aliatges entre tots dos.

Varietats[modifica]

Es coneixen dues varietats d'auricuprur:

  • L'auricuprur argèntic, una varietat que conté plata, amb fórmula Cu3(Au,Ag).[5]
  • La rozhkovita, una varietat que conté pal·ladi.[6]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Auricuprur
  1. «Auricupride» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 març 2015].
  2. Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 7 maig 2012]. 
  3. Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al]. «Auricupride». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 7 maig 2012]. 
  4. «Auricupride» (en anglès/francès). The EUROMIN project. [Consulta: 7 maig 2012].
  5. «Argentocuproauride» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 març 2015].
  6. «Rozhkovite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 març 2015].