Vés al contingut

Cubanita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralCubanita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaCuFe₂S₃
EpònimCuba (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusBarracanao (Baracoa), Districte de Moa-Baracoa, Cinturó de Mayarí-Baracoa, Província d'Holguín, Cuba
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.2.CB.55a Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.2.CB.55 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/B.08 Modifica el valor a Wikidata
Dana2.9.13.1
Heys3.1.22
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 6,467(1) Å; b = 11,117(1) Å; c = 6,231(2) Å;
Grup puntualmmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Colorbronze a bronze-groc
Fracturaconcoidal
Duresa3,5
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllagris-negre
Diafanitatopaca
Densitat4,03 a 4,18 g/cm³ (mesurada); 4,076 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesanisotròpica
Magnetismeferromagnètica
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1843
SímbolCbn Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La cubanita, també anomenada barracanita o chalmersita, és un mineral de la classe dels Minerals sulfurs. És un mineral de color groc de coure, ferro i sofre CuFe 2 S 3.[2] Va ser descoberta l'any 1843 a Mayarí-Baracoa, Província d'Oriente, a l'illa de Cuba, motiu pel qual se li va donar aquest nom.[3]

Característiques químiques

[modifica]

És el dimorf ortoròmbic de l'isocubanita - del sistema isomètric-. A diferència de l'altre sulfur de coure-ferro, la calcopirita, la cubanita és fortament magnètica.

Formació i jaciments

[modifica]

Es forma en dipòsits de minerals metàl·lics per processos d'alteració hidrotermal d'alta temperatura, on apareix associada a minerals tals com: esfalerita, pirrotina, pirita o calcopirita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la pedrera Berta (Sant Cugat del Vallès-El Papiol, Vallès Occidental-Baix Llobregat).[4]

Referències

[modifica]
  1. «Cubanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 agost 2018].
  2. Webmineral
  3. Mindat.org
  4. «Pedrera Berta». Mineralogistes de Catalunya, VI, 2/3, 1994, pàg. 34-77 [Consulta: 14 gener 2024].