Bismut natiu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralBismut natiu

Bismut natiu procedent de Jiangxi, República Popular de la Xina
Fórmula químicaBi
Localitat tipusDistricte de Schneeberg, Erzgebirge, Saxònia, Alemanya
Classificació
Categoriaelements natius
Nickel-Strunz 10a ed.1.CA.05
Nickel-Strunz 9a ed.1.CA.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.I/B.01 Modifica el valor a Wikidata
Dana1.3.1.4
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Estructura cristal·linaa = 4,55Å; c = 11,85Å;
Grup puntual3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral
Grup espacialGrup espacial 166 Modifica el valor a Wikidata
Colorblanc vermellós a blanc crema; iridescències rosades, grogues o blaves.
Maclespolisintètic
Exfoliacióperfecta - perfecta {0001}, bona {1011}, imperfecta a {1014}
Tenacitatsèctil
Duresa2 a 2,5
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllablanc platejat
Diafanitatopaca
Densitat9,7 a 9,83 g/cm³ (mesurada); 9,753 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesanisotròpica
Pleocroismefeble
Impureses comunesFe, Te, As, S, Sb
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1546
SímbolBi Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

El bismut és un mineral de la classe dels elements natius, que pertany al grup de l'arsènic.[1] Com a element químic, el bismut va ser oficialment descobert l'any 1753 pel científic francès Claude Geoffroy. L'origen del nom prové de les paraules alemanyes Weisse Masse que significa massa blanca. Des de l'any 1400, el nom de l'element és present en alguns tractats científics.[1]

Classificació[modifica]

El bismut es troba classificat en el grup 1.CA.05 segons la classificació de Nickel-Strunz (1 per a Elements; C per a Metal·loides i no metalls i A per a Minerals del grup de l'arsènic; el nombre 05 correspon a la posició del mineral dins del grup). En la classificació de Dana el mineral es troba al grup 1.3.1.4.[1]

Característiques[modifica]

La bismut és un mineral de fórmula química Bi. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2 a 2,5. Es troba sovint en hàbit granular, generalment en cristalls anhèdrics o subhèdrics en matrius. També lamel·lar.[2]

Formació i jaciments[modifica]

Es troba en vetes hidrotermals associades a menes de cobalt, níquel, argent i estany en pegmatites i filons de quars amb minerals d'estany i wolframi associats. S'ha descrit en tots els continents, tot i que a Europa i Amèrica del Nord no ha estat descrit mai en mines en actiu. A Catalunya ha estat trobat al massisos del Montnegre-Montseny, a Sant Celoni (Vallès Oriental, Barcelona), a la mina Fra Joan, al pic de Costabona (Ripollès, Girona), a la mina Eureka, a Castell-estaó (Pallars Jussà, Lleida), la mina Balcoll, a Falset (Priorat, Tarragona), els jaciments de la Coma Fosca, la Roca de Ponent i Sant Miquel i la mina Atrevida, aquests últims a Vimbodí (Conca de Barberà, Tarragona).[1]

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Bismuth» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. Bismuth Mineral Data, (en anglès) WebMineral

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bismut natiu
  • Palache, Charles, Harry Berman & Clifford Frondel (1944), The System of Mineralogy of James Dwight Dana and Edward Salisbury Dana Yale University 1837-1892, Volume I: Elements, Sulfides, Sulfosalts, Oxides. John Wiley and Sons, Inc., New York. 7th edition, revised and enlarged, 834pp.: 134-135.