Clorur d'alumini

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Triclorur d'alumini
Aluminium chloride
Aluminium trichloride dimer
Noms
Nom IUPAC
Triclorur d'alumini[1]
Altres noms
Clorur d'alumini(III)
Clorur d'alumini
Identificadors
7446-70-0 (anhidre) Symbol OK.svg1
10124-27-3 (hidratat) N
7784-13-6 (hexahidrat) N
ChEBI CHEBI:30114 Symbol OK.svg1
ChemSpider 22445 Symbol OK.svg1
1876
Imatges Jmol-3D Imatge
Imatge
PubChem 24012
Número RTECS BD0530000
UNII LIF1N9568Y Symbol OK.svg1
Propietats
AlCl3
Massa molar 133.34 g/mol (anhidre)
241.43 g/mol (hexahidrat)
Aparença Sòlid blanc o groc,
higroscòpic
Densitat 2.48 g/cm3 (anhidre)
1.3 g/cm3 (hexahidrat)
Punt de fusió 1.924 °C (3.495 °F; 2.197 K)
(anhidre)
100 °C (212 °F; 373 K)
(hexahidrat)
180 °C (356 °F; 453 K)
(sublima)
Punt d'ebullició 120 °C (248 °F; 393 K) (hexahidrat)
43.9 g/100 ml (0 °C)
44.9 g/100 ml (10 °C)
45.8 g/100 ml (20 °C)
46.6 g/100 ml (30 °C)
47.3 g/100 ml (40 °C)
48.1 g/100 ml (60 °C)
48.6 g/100 ml (80 °C)
49 g/100 ml (100 °C)
Solubilitat soluble en clorur d'hidrogen, etanol, cloroform, tetraclorur de carboni
baixa solubilitat en benzè
Pressió de vapor 133.3 Pa (99 °C)
13.3 kPa (151 °C)[2]
Viscositat 0.35 cP (197 °C)
0.26 cP (237 °C)[2]
Estructura
Monoclínic, mS16
C12/m1, No. 12
Octaèdrica (sòlid)
Tetraèdrica (líquid)
Trigonal planar
(vapor monomèric)
Termoquímica
91 J/mol·K[2]
111 J/mol·K[3]
−704.2 kJ/mol[2][3]
-628.6 kJ/mol[2]
Farmacologia
Codi ATC D10AX01
Perills
Pictogrames del GHS El pictograma de corrosió en el Globally Harmonized System of Classification and Labelling of Chemicals (GHS)[4]
Paraula d'advertència GHS Perill
H314[4]
P280, P310, P305+351+338[4]
Classificació CEE Corrosiu C
Frases R R34
Frases S S1/2, S7/8, S28, S45
NFPA 704
Codi d'inflamabilitat 0: No crema. Per exemple, l'aigua Codi de salut 3: L'exposició a curt termini podria causar lesions temporals o residuals greus. Per exemple, el gas de clor Codi de reactivitat 2: Si se sotmet a un canvi químic violent a temperatures i pressions elevades, reacciona violentament amb l'aigua, o pot formar barreges explosives amb l'aigua. Per exemple, el fòsfor Perill especial (blanc): sense codiNFPA 704 four-colored diamond
Dosi o concentració letals (DL, CL):
anhidre:
380 mg/kg, rates (oral)
hexahidrat:
3311 mg/kg, rates (oral)
Límits d'exposició del NIOSH:
none[5]
LER (recomanat)
2 mg/m3[5]
N.D.[5]
Compostos relacionats
Altres anions
Fluorur d'alumini
Bromur d'alumini
Iodur d'alumini
Altres cations
Triclorur de bor
Triclorur de gal·li
Clorur d'indi(III)
Clorur de magnesi
Relacionats: Àcid de Lewis
Clorur de ferro(III)
Trifluorur de bor
Excepte quan s'indiqui el contrari, les dades es refereixen a materials sota condicions estàndard (a 25 °C [77 °F], 100 kPa).
 N verify (què ésSymbol OK.svg1/N?)
Infotaula de referències

El clorur d'alumini (AlCl3) és un compost inorgànic format per clor i alumini. És un sòlid blanc, tot i que presenta un color groc quan està impurificat amb clorur de ferro(III). A temperatura ambient es presenta com a dímer Al2Cl6, la seva dissociació a AlCl3 comença a 300 °C i és completa a 1100 °C.[6]

Síntesi[modifica | modifica el codi]

El clorur d'alumini es produeix tractant alumini amb clor gas o clorur d'hidrogen a una temperatura d'entre 650 i 700 °C.

Reaccions[modifica | modifica el codi]

El clorur d'alumini té una gran afinitat per l'aigua, amb la que forma l'hexahidrat AlCl3·6H2O.

Reacciona amb els hidrurs de calci i de magnesi en presència de tetrahidrofurà per formar l'hidrur complex d'alumini i del catió provinent de l'hidrur.[6]

4 CaH2 + 2 AlCl3 → Ca(AlH4)2 + 3 CaCl2

Usos[modifica | modifica el codi]

El clorur d'alumini és probablement l'àcid de Lewis més utilitzat i un dels més forts. S'utilitza com a catalitzador en nombroses reaccions en química orgànica, com la reacció de Friedel-Crafts.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Connelly, Neil G. «Nomenclature of Inorganic Chemistry IUPAC RECOMMENDATIONS 2005». RSC publishing. [Consulta: 20 setembre 2016].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 http://chemister.ru/Database/properties-en.php?dbid=1&id=353
  3. 3,0 3,1 Zumdahl, Steven S.. Chemical Principles 6th Ed.. Houghton Mifflin Company, 2009. ISBN 0-618-94690-X. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Sigma-Aldrich Co., Aluminum chloride. Retrieved on 2014-05-05.
  5. 5,0 5,1 5,2 «NIOSH Pocket Guide to Chemical Hazards #0024». National Institute for Occupational Safety and Health (NIOSH).
  6. 6,0 6,1 Patnaik, Pradiot. Handbook of Inorganic Chemicals (en en). McGraw-Hill, 2002. ISBN 0-07-049439-8. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clorur d'alumini Modifica l'enllaç a Wikidata