Llengües de Tanzània

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

A Tanzània es parlen més d'un centenar de llengües autòctones, per la qual cosa aquest país és el que té més diversitat lingüística de l'Àfrica oriental.[1] No obstant això, no hi ha cap d'aquestes llengües que tingui una nombre majoritari de parlants dins el país, i d'altra banda, les dues llengües oficials de Tanzània són el suahili i l'anglès, que funcionen com a llengües vehiculars. Entre les llengües parlades a Tanzània hi trobem representades les quatre famílies lingüístiques africanes: les llengües bantu, les llengües cuixítiques, les llengües khoisànides i les llengües nilòtiques.[1]

El Suahili s'utilitza en els debats parlamentaris, en els tribunals de primera instància, i com a llengua vehicular a l'escola primària; l'anglès s'utilitza en el comerç exterior, en les relacions diplomàtiques, en els tribunals superiors, i com a llengua vehicular a l'educació secundària i la superior,[1] tot i que el govern de Tanzània planeja substituir l'ensenyament de l'anglès a a secundària pel suahili.[2] En relació amb les seves polítiques socials Ujamaa, el president Nyerere impulsa l'ús del suahili per unificar els diferents grups ètnics del país.[3] Aproximadament el 10% dels tanzans parla suahili com a primera llengua, i fins al 90% el parlen com a segona llengua.[1] La majoria dels tanzans, per tant, són bilingües en suahili i una altra llengua pròpia; habitualment els tanzans que disposen d'un nivell elevat d'educació són trilingües, ja que també parlen anglès.[4][5][6] L'ús generalitzat i la promoció del suahili està contribuint a la disminució de les llengües més petites al país.[1][7] Els infants en edat escolar cada vegada més parlen suahili com a primera llengua, especialment en les zones urbanes.[8] Les llengües autòctones (que no siguin el suahili) no s'admeten com a llengua d'ensenyament, ni s'ensenyen com a assignatura. A més, no hi ha emissores de ràdio o canals de televisió que emetin programes en cap de les llengües autòctones, i és gairebé impossible aconseguir un permís per publicar un diari en cap d'aquestes llengües. A la Universitat de Dar es Salaam no hi ha departament de Llengües i Literatures africanes locals o regionals.


Llista de llengües de Tanzània[modifica | modifica el codi]

Segons l'Informe sobre les Llengües del món de la Unesco, a Tanzània s'hi parlen les llengües següents:[9]

Llengües bantus[modifica | modifica el codi]

Llengües nilòtiques[modifica | modifica el codi]

Llengües khoisànides[modifica | modifica el codi]

Llengües cuixítiques[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llengües de Tanzània Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Ulrich Ammon; Norbert Dittmar; Klaus J. Mattheier Sociolinguistics: An International Handbook of the Science of Language and Society, Part 3. Berlín: Walter de Gruyter, 2006. ISBN 978-3-11-018418-1. 
  2. «Tanzania Ditches English In Education Overhaul Plan». AFK Insider, 17-02-2015 [Consulta: 23 febrer 2015].
  3. Joshua A. Fishman Distinguished University Research Professor of Social Sciences Yeshiva University (Emeritus). Handbook of Language & Ethnic Identity. Oxford University Press, 2001, p. 361–. ISBN 978-0-19-976139-5. 
  4. Quintin Winks. Tanzania – Culture Smart!: The Essential Guide to Customs & Culture. Kuperard, 2011, p. 145–. ISBN 978-1-85733-625-2. 
  5. Colin Baker; Sylvia Prys Jones Encyclopedia of Bilingualism and Bilingual Education. Multilingual Matters, 1998, p. 367–. ISBN 978-1-85359-362-8. 
  6. François Grosjean. Life with Two Languages: An Introduction to Bilingualism. Harvard University Press, 1982, p. 8–. ISBN 978-0-674-53092-8. 
  7. Matthias Brenzinger. Language Death: Factual and Theoretical Explorations with Special Reference to East Africa. Walter de Gruyter, 1992, p. 86–. ISBN 978-3-11-013404-9. 
  8. Concise Encyclopedia of Languages of the World. Elsevier, 2010, p. 1026–. ISBN 978-0-08-087775-4. 
  9. Centre Unesco del País Basc. Informe sobre les llengües del món. Síntesi. Barcelona: Centre Unesco de Catalunya i Angle Editorial, 2005. ISBN 84-96103-86-2.