Intel·ligibilitat mútua
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
En lingüística, la intel·ligibilitat mútua és la capacitat que es presenta entre dos o més llengües o dialectes quan els respectius parlants poden entendre amb relativa facilitat la llengua dels altres. Aquesta intercomprensió recíproca pot no ser simètrica, i donar-se el cas que el parlant d'una llengua comprengui millor el parlant de l'altra que no pas a l'inrevés .
Aquesta intel·ligibilitat existeix entre moltes llengües geogràficament properes o pertanyents a una mateixa família lingüística, sovint en el context d'un continu dialectal. El criteri d'intel·ligibilitat mútua s'usa algunes vegades com a distinció entre llengua i dialecte.
La intel·ligibilitat entre llengües no és idèntica entre tots els membres d'una comunitat lingüística, sinó que depèn de factors personals i pot variar entre els diferents individus depenent del coneixement i les habilitats que es tenen en la pròpia llengua (domini de diferents registres i amplitud de vocabulari), així com de l'interès per altres llengües o la familiaritat amb altres cultures, del mitjà d'ús de la llengua (oral o escrit), i de molts altres factors.
Intel·ligibilitat asimètrica[modifica]
Es considera intel·ligibilitat asimètrica quan els parlants de la llengua L1 comprenen fàcilment els parlants de la llengua L2, però els parlants d'aquesta llengua L2 tenen dificultats per a entendre els parlants de la primera llengua, L1. Un exemple d'aquest fenomen es dona entre el castellà i el portuguès: els parlants de portuguès afirmen entendre fàcilment el castellà, mentre que els parlants d'castellà tenen dificultats per a entendre els parlants de portuguès oralment. En aquest cas, la intel·ligibilitat es fa més simètrica quan es tracta de la llengua escrita.
Llistes de llengües mútuament intel·ligibles[modifica]
- Llengües germàniques
- Alemany i luxemburguès.
- Alemany i ídix.
- Neerlandès i afrikaans.
- Baix alemany, neerlandès i limburguès.
- Danès, suec i noruec.
- Anglès i scots.
- Llengües romàniques
- Llengües d'oïl (inclòs el francès) i francoprovençal.
- Català i occità.
- Castellà, judeocastellà, asturlleonès, aragonès, gallec, portuguès i català.
- Italià, cors, sicilià, napolità, romanesc i vènet.
- Llombard, lígur, piemontès, emilià-romanyol i vènet.
- Romanx, friulès i ladí.
- Romanès, aromanès, meglenoromanès i istroromanès.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- Vajda, Edward J.
Enllaços externs[modifica]
- Harold Schiffman, "Linguists' Definition: mutual intelligibility". University of Pennsylvania.(anglès)
- Projecte d'intercomprensió entre llengües romàniques del projecte Socrates Lingua Arxivat 2012-01-06 a Wayback Machine.(francès)