Intel·ligibilitat mútua

Els continus dialectals més importants d'Europa. Els colors similars indiquen que les llengües pertanyen al mateix continu dialectal, i les fletxes indiquen les direccions de continuïtat.

---

  Llengües romàniques (itàliques)

  Llengües germàniques occidentals (germàniques)

  Llengües nòrdiques (germàniques)

  Llengües eslaves

En lingüística, la intel·ligibilitat mútua és la capacitat que es presenta entre dos o més llengües o dialectes quan els respectius parlants poden entendre amb relativa facilitat la llengua dels altres. Aquesta intercomprensió recíproca pot no ser simètrica, i donar-se el cas que el parlant d'una llengua comprengui millor el parlant de l'altra que no pas a l'inrevés .

Aquesta intel·ligibilitat existeix entre moltes llengües geogràficament properes o pertanyents a una mateixa família lingüística, sovint en el context d'un continu dialectal. El criteri d'intel·ligibilitat mútua s'usa algunes vegades com a distinció entre llengua i dialecte.

La intel·ligibilitat entre llengües no és idèntica entre tots els membres d'una comunitat lingüística, sinó que depèn de factors personals i pot variar entre els diferents individus depenent del coneixement i les habilitats que es tenen en la pròpia llengua (domini de diferents registres i amplitud de vocabulari), així com de l'interès per altres llengües o la familiaritat amb altres cultures, del mitjà d'ús de la llengua (oral o escrit), i de molts altres factors.

Intel·ligibilitat asimètrica

Es considera intel·ligibilitat asimètrica quan els parlants de la llengua L1 comprenen fàcilment els parlants de la llengua L2, però els parlants d'aquesta llengua L2 tenen dificultats per a entendre els parlants de la primera llengua, L1. Un exemple d'aquest fenomen es dona entre el castellà i el portuguès: els parlants de portuguès afirmen entendre fàcilment el castellà, mentre que els parlants d'castellà tenen dificultats per a entendre els parlants de portuguès oralment. En aquest cas, la intel·ligibilitat es fa més simètrica quan es tracta de la llengua escrita.

Llistes de llengües mútuament intel·ligibles

• Llengües germàniques
  • Alemany i luxemburguès.
  • Alemany i ídix.
  • Neerlandès i afrikaans.
  • Baix alemany, neerlandès i limburguès.
  • Danès, suec i noruec.
  • Anglès i scots.

• Llengües eslaves
  • Rus, ucrainès, bielorús et rutè.
  • Croat, bosnià, serbi i montenegrí se poden classificar els quatre com un únic idioma que seria el Serbocroat.
  • Búlgar, macedònic, serbocroat i eslovè.
  • Polonès, eslovac, txec, silesià, caixubi, moravià i sòrab.

• Llengües romàniques
  • Llengües d'oïl (inclòs el francès) i francoprovençal.
  • Català i occità.
  • Castellà, judeocastellà, asturlleonès, aragonès, gallec, portuguès i català.
  • Italià, cors, sicilià, napolità, romanesc i vènet.
  • Llombard, lígur, piemontès, emilià-romanyol i vènet.
  • Romanx, friulès i ladí.
  • Romanès, aromanès, meglenoromanès i istroromanès.

• Llengües cèltiques
  • Gaèlic irlandès i gaèlic escocès.
  • Bretó i còrnic.

• Llengües indoiranianes
  • Urdú, hindi i panjabi.
  • Persa, darí, tadjik, tati i judeopersa.

• Llengües turqueses
  • Turc, àzeri, gagaús i urum.
  • Turcman, tàtar de Crimea i salar.
  • Uzbek, uigur i kazakh.
  • Kirguís, altai i kazakh.

• Llengües austronèsiques
  • Samoà, tongalès i tuvalià.
  • Malai i indonesi.
  • Cebuà i hiligainon.
  • Tagal i filipí.

• Llengües tai-kadai
  • Laosià, tailandès, isaan i shan.
  • Zhuang i bouyei.

• Llengües ugrofineses
  • Finès, estonià, carelià i meänkieli.

• Llengües bantus
  • Zulu i xosa.
  • Kirundi i kinyarwanda.
  • Bukusu i masaaba.

• Llengües sinítiques
  • Dungà i xinés mandarí.

Vegeu també

• Continu dialectal

Referències

• Vajda, Edward J.

Enllaços externs

• Harold Schiffman, "Linguists' Definition: mutual intelligibility". University of Pennsylvania.(anglès)
• Projecte d'intercomprensió entre llengües romàniques del projecte Socrates Lingua Arxivat 2012-01-06 a Wayback Machine.(francès)