Intel·ligibilitat mútua

En lingüística, la intel·ligibilitat mútua és la capacitat que es presenta entre dos o més llengües o dialectes quan els respectius parlants poden entendre amb relativa facilitat la llengua dels altres. Aquesta intercomprensió recíproca pot no ser simètrica, i donar-se el cas que el parlant d'una llengua comprengui millor el parlant de l'altra que no pas a l'inrevés .

Aquesta intel·ligibilitat existeix entre moltes llengües geogràficament properes o pertanyents a una mateixa família lingüística, sovint en el context d'un continu dialectal. El criteri d'intel·ligibilitat mútua s'usa algunes vegades com a distinció entre llengua i dialecte.

La intel·ligibilitat entre llengües no és idèntica entre tots els membres d'una comunitat lingüística, sinó que depèn de factors personals i pot variar entre els diferents individus depenent del coneixement i les habilitats que es tenen en la pròpia llengua (domini de diferents registres i amplitud de vocabulari), així com de l'interès per altres llengües o la familiaritat amb altres cultures, del mitjà d'ús de la llengua (oral o escrit), i de molts altres factors.

Intel·ligibilitat asimètrica[modifica | modifica el codi]

Es considera intel·ligibilitat asimètrica quan els parlants de la llengua L1 comprenen fàcilment els parlants de la llengua L2, però els parlants d'aquesta llengua L2 tenen més dificultat per a entendre els parlants de la primera llengua, L1. Un exemple d'aquest fenomen es dóna entre el castellà i el portuguès: els parlants de portuguès afirmen entendre fàcilment l'espanyol, mentre que els parlants d'espanyol tenen més dificultats per a entendre els parlants de portuguès oralment. En aquest cas, la intel·ligibilitat es fa més simètrica quan es tracta de la llengua escrita.