Còrnic

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de llenguaCòrnic
Kernewek
Altres denominacions Kernowek
Tipus llengua SVO, llengua VSO, llengua V2, llengua nominativo-acusativa i llengua fusional
Parlants
2000[1] principalment a Cornualla
Parlants nadius 600 (2011)
Parlat a Regne Unit
Kornisch.png
Retrocés del còrnic entre els anys 1300-1750
Classificació lingüística
llengües humanes
llengües euroasiàtiques
llengües indoeuropees
llengües celtes
llengües cèltiques insulars
llengües britòniques
llengües britòniques sudoccidentals
Característiques
Sistema d'escriptura alfabet llatí
Institució de normalització Keskowethyans an Taves Kernowek
Codis
ISO 639-1 kw
ISO 639-2 cor
ISO 639-3 cor
Glottolog corn1251
UNESCO 339
IETF kw
Modifica dades a Wikidata

El còrnic (en còrnic: Kernewek o Kernowek. IPA [kɛr'nɛwɛk])[2] és una llengua cèltica originària de Cornualla (en còrnic: Kernow)[3] que, conjuntament amb el bretó i el gal·lès, forma la branca britònica o celta 'p'.[4]

Característiques[modifica]

Es desenvolupà com un dialecte sud-occidental de l'antic i sintètic britànic, la llengua dels poblats celtes existents abans de la conquesta romana. Presenta una fonologia, morfologia i sintaxi més propera al bretó que no pas al gal·lès. Algunes de les seves característiques són:

  • Fonològicament, canvi de T i D mitjana i final en S o Z.
  • Projecció regular de D,D, G, GW, V i TH en P, T, C, QU, F i T.
  • Ús del participi passat a les frases passives, així com d'un verb similar a l'auxiliar "do" anglès.
  • Absència d'article indefinit. Per contra, existeix l'article definit. Per exemple, porth significa "port" o "un port", an porth significa "el port".
  • Mutació de la consonant inicial. El primer so d'una paraula pot canviar en funció del context gramatical. De la mateixa manera que el Bretó, presenta 4 tipus de mutacions (enfront 3 al gal·lès, 2 a l'irlandès i el manx, i 1 al gaelic escocès). Aquestes es coneixen com a suaus (b > v, etc.), dures (b > p), aspirades (b roman igual, t > th) i mixtes (b > f).
  • Absència de mutació nasal.

Quant al vocabulari, manté moltes semblances amb el bretó i el gal·lès:

Còrnic Gal·lès Bretó Català
Kernowek Cernyweg Kerneveureg Còrnic
gwenenen gwenynen gwenanenn abella
cador cadair kador cadira
keus caws keuz formatge
yn-mes y ffordd allan/mas er-maez sortida
codha cwympo kouezhañ caure
gaver gafr gavr cabra
chi ti casa
gweus gwefus gweuz llavi
aber aber, genau aber boca (riu)
niver rhif, nifer niver nombre
peren gellygen, peren perenn pera
scol ysgol skol escola
megy mygu mogediñ fumar
steren seren steredenn estrella
hedhyw heddiw hiziv avui
whibana chwibanu c'hwibanat xiular

Exemples de còrnic i la seva traducció al català:

"Pandr'a vyn'ta dhe eva? Pinta corev, mar pleg!" -  "Què voleu beure? Una pinta de cervesa, si us plau!"
"A allav vy kavos dha niver pellgowser?" - "Em pots donar el teu número de telèfon?"

Evolució de la llengua[modifica]

A l'edat medieval el còrnic era la llengua habitual de Cornualla, assolint una xifra pic de 38.000 parlants pels volts del segle XIV.[5] La frontera lingüística anglo-cornuallesa es situava llavors entorn del riu Tamar, limitant amb el comtat de Devon.

A partir del segle XVI però l'ús del còrnic començà a disminuir a favor de l'anglès, especialment a l'est de Cornualla, deguda la influència de la dinastia Tudor a la regió. Una serie de revoltes durament reprimides, acompanyades de la decisió de no traduir la Biblia a la llengua vernacla propia, així com els efectes de la Reforma protestant, varen contribuir de manera cabdal a aquest retrocés. L'anglès desplaçà progressivament el còrnic cap a la zona costanera occidental, i entorn el 1600 només era parlat vora Land's End (en còrnic: Penn an Wlas).

Entre 1700 i 1735 es produí una davallada crítica del seu ús[6], i es mantigué viu gràcies únicament a les comunitats de pescadors de les zones més extremes del comtat, tal com constatà el científic Edward Lhuyd, amb motiu d'una visita realitzada a Cornualla. Entorn del 1800 el còrnic havia desaparegut completament de la vida pública. Hom creu que Chesten Marchant de Gwithian, traspassat l'any 1665[7], fou el darrer parlant de còrnic estrictament monolingüe. Altres parlants cèlebres foren la peixatera Dolly Pentreath de Mousehole, traspassada el 1777, i el granger John Davey de Zennor, traspassat el 1891. A banda d'aquests casos, hom no descarta que la llengua còrnica sobrevisqués dins l'àmbit domèstic.

Percentatge de parlants en llengua còrnica l'any 2011

Al terme del segle XIX, possiblement coincidint en vida amb els últims parlants còrnics existents, s'intensificà l'interés per estudiar i recuperar la llengua. Henry Jenner fou la clau de volta que esperonà el reviscolament del còrnic entre un grup d'estudiosos i entusiastes. El 1928 Henry Jenner fundà el Gorsedd de Cornualla, que fins al 1967 fou la principal institució dedicada a la renaixença de la llengua. A partir d'aquella data la rellevà la Kesva an Taves Kernewek (en anglès: The Cornish Language Board).

Gràcies a les activitats de promoció dutes a terme durant el segle XX, el còrnic florí de nou entre el públic general. Ja en el segle XXI, un informe independent de l'any 2000 indicava que unes 300 persones dominaven la llengua amb fluïdesa. Al seu torn, el cens del Regne Unit de l'any 2011 indicava que un total de 557 persones tenien el còrnic com a llengua principal a Anglaterra i Gal·les, 464 de les quals vivien a Cornualla. Nogensmenys, existeix un grup de bilingües passius (que entenen el còrnic però no el parlen, o bé ho fan a nivell bàsic) d'uns quants milers de persones, tant a Cornualla com a Anglaterra, i també a Austràlia i als Estats Units, on es troben importants colònies de còrnics. Algunes fonts més optimistes estimen un total de 3.500 parlants, on s'inclourien aquelles persones que en tenen coneixements elementals.

L'any 2010 la UNESCO va anunciar que la classificació de la llengua com a extinta era incorrecta,[8] assignant-li l'estatus de "en perill crític" i valorant-la com "en estat de revitalització".[9] Avui dia rep el tractament de llengua minoritaria dins el Regne Unit,[10] gràcies a què el 2002 la Part II de la Carta Europea per a les Llengues regionals i Minoritàries del Consell Europeu[11] així ho va reconèixer.

A la recerca d'un estàndard[modifica]

Al llarg de la historia la fesomia del còrnic ha anat evolucionant. Arran de l'interés renovat per la llengua a finals del segle XIX, són molts els sistemes ortogràfics i les gramàtiques emprades pels celtistes per tal de reviscolar-lo. Això ha donat lloc a diferents varietats, que en termes generals, hom agrupa en les següents categories:

  • Còrnic medieval reviscolat (en anglès: Revived Middle Cornish o RMC): varietats basades en el còrnic de l'època medieval
  • Còrnic tardà reviscolat (en anglès: Revived Late Cornish o RLC): varietats basades en el còrnic tardà o modern
  • Còrnic Tudor: denominació emprada per referir-se al còrnic de transició entre els períodes medieval i tardà

El punt de partida del moviment de recuperació de la llengua es troba a l'any 1904, amb la publicació de l'obra cabdal «Handbook of the Cornish Language», de Henry Jenner.[12] Jenner proposà reviscolar el còrnic a imatge del còrnic tardà. Robert Morton Nance, deixeble de Jenner, continuà la tasca del seu mestre, i el 1929 publicà l'anomenat Kernewek Unys o KU (en anglès: Unified Cornish o UC), un sistema normalitzat d'escriptura, basat en els textos medievals del segle XVI.

Anys més tard, diverses veus qüestionaren el treball de Robert Morton Nance, ja que es conclogué que no era encertat emprendre la renaixença d'una llengua segons la forma parlada uns 400 anys enrere. Aquesta crítica es concretà particularment en el llibre «The Languages of Britain» (1984) del professor Glanville Price. Paral·lelament, el coneixement de la llengua còrnica augmentà considerablement, gràcies al descobriment d'obres com les «Homilies de Tregear» del segle XVI, i la peça teatral «Gwreans an bys» (1911), de William Jordan.[13] Conseqüentment, a la dècada dels anys 80 aparegueren dues noves corrents normatives, que ocasionaren una divisió tripartita de faccions enfrontades.

D'un costat, Richard Gendall proposà l'anomenat Curnoack Nowedga (en anglès: Modern Cornish. Alternativament, Revived Late Cornish o RLC), basant-se principalment en els dialectes de Penwith i Kerrier pels volts de 1750, és a dir, en els registres disponibles de la llengua còrnica quan el seu ús va cessar. Per tal de promoure aquesta varietat, Gendall creà l'any 1986 l'entitat Cussel an Tavas Kernuack (en anglès: The Cornish Language Council).

Per la seva banda, el doctor Ken George estudià l'idioma des de l'aspecte fonològic, i creà un sistema d'ortografia fonèmica que pretenia suplantar el Kernewek Unys i el Curnoack Nowedga, l'anomenat Kernewek Kemmyn o KK (en anglès: Common Cornish o CC). Aquesta varietat, basada en gran part en textos medievals, esdevingué incialment molt popular, i el 1987 fou adoptada per la societat Kesva an Taves Kernewek (en anglès: Cornish Language Board), que des del 1967 havia promocionat la varietat Kernewek Unys.

El 1995, i per tal d'intentar acabar amb la polèmica, el lingüista Nicholas Williams proposà una versió modificada del Unified Cornish, l'anomenat Kernowek Unys Amendys o KUA (en anglès: Unified Cornish Revised o UCR). Aquest incorporava algunes de les modificacions debatudes durant els anys 80, però rebutjava les propostes de Ken George, de qui Nicholas en fou un gran crític.

L'any 2006 es creà l'ens públic Keskowethyans an Taves Kernewek (en anglès: Cornish Language Partnership),[14] amb l'objectiu de coordinar tots els agents involucrats en el desenvolupament de la llengua. La seva missió principal fou endegar un procés d'estàndarització, que integrés les varietats existents, i permetés la difusió del còrnic en els diferents àmbits de la vida pública.[15] El procés es nodrí de l'aportació de cadascuna de les parts. Per exemple, el col·lectiu d'estudiosos UdnFormScrefys[16], entre els quals s'hi trobava Nicholas Williams, aportà la varietat anomenada Kernowek Standard o KS1 (en anglès: Standard Cornish), publicada l'any 2007. La mateixa Keskowethyans confegí una varietat «de treball» anomenada Kernowek Dasunys (en anglès: Cornish Re-unified).

L'any 2008 s'acordà finalment una ortografia estàndard, l'anomenada Furv Skrifys Savonek o FSS (en anglès: Standard Written Form o SWF).[17] L'any 2013 se n'aprobà una revisió, introduint, entre d'altres, alguns dels canvis proposats en la segona revisió del Kernowek Standard o KS, publicada l'any 2012. Actualment, l'ens oficial encarregat de regular la llengua és l'anomenada Akademi Kernewek.[18] El 2014 es celebrà per primer cop 'Skians', una conferència anual de recerca en la llengua còrnica.

Desenvolupament i ús actual[modifica]

El 1979 es crea l'entitat Kowethas an Yeth Kernewek (en anglès: Cornish Language Fellowship), que ha intentat promoure escoles de parvulari en idioma còrnic, a l'estil de les yisgolion meithin gal·leses i de les ikastolak basques. La primera llar d'infants en llengua còrnica va obrir les seves portes el 2010.[19]

L'any 1985 Ray Edwards creà el Kernewek Dre Lyther (en català: Còrnic per carta), un curs de còrnic per correspondencia, coordinat per Symon Harner. Avui dia aquest curs és accessible a través d'internet,[20] així com molts d'altres.[21] També és possible inscriure's a cursos presencials tant a Cornualla com a d'altres indrets.[22] Segons un informe independent[23], durant el curs escolar 2000-2001, el nombre d'alumnes que reben alguna mena d'ensenyament en còrnic és de 120 a l'educació primària (d'un total de 39.000 alumnes), 70 a l'educació secundària (d'un total de 32.000 alumnes), 365 per mitjà de classes nocturnes i 85 més via aprenentatge lliure o informal.

El primer servei religiós en còrnic es produí l'any 1933. L'any 1997 s'endegà un projecte de traducció de la Biblia, The Cornish Bible Project, sota l'auspici del Cornish Language Board i el Bisbe de Truro. L'any 2004 completaren i publicaren el Nou Testament (en còrnic: An Testament Nowydh), segons l'ortografia Kernewek Kemmyn. Actualment aquest projecte es troba realitzant la traducció de l'Antic Testament. Alternativament, Nicholas Williams publicà l'any 2002 la seva traducció del Nou Testament (en còrnic: Testament Noweth),[24] i el 2011 la traducció completa de la Biblia (en còrnic: An Beybel Sans)[25], ambdós texts segons l'ortografia Kernowek Unys Amendys.

Rètol bilingüe a Penzance

L'any 2002 s'estrenà la pel·lícula «Hwerow Hweg» (en anglès: Bitter Sweet), la primera de la historia rodada íntegrament en còrnic.[26][27] La cadena pública britànica BBC emet des de 1983 un espai radiofònic en llengua còrnica. Actualment emet el butlletí An Nowodhow[28]. L'any 2008 aparegué un magazine setmanal online, Radyo an Gernewegva.[29]

El mes de novembre de l'any 2009, el Consell de Cornualla votà a favor de rotular la senyalització viaria en forma bilingüe. Cada cop més, la població local valora la llengua còrnica com una possibilitat de negoci. El 2016 l'empresa gelatera Kelly's of Cornwall produí un anunci publicitari per a la televisió, el primer de la història en llengua còrnica.[30]

Avui dia és possible adquirir traduccions a la llengua còrnica de clàssics de la literatura, com «Alicia al país de les meravelles», «Dràcula» o «El 'Hobbit».[31] El Gorseth Kernow entrega anualment els premis literaris 'Holyer an Gof", que atorguen un reconeixement a totes aquelles publicacións escrites en còrnic o relatives a Cornualla.

Vegeu també[modifica]

Literatura còrnica

Referències[modifica]

  1. «'South West:TeachingEnglish:British Council:BBC». BBC/British Council website. BBC [Consulta: 18 setembre 2017].
  2. «Cornish words | cornish dictionary / gerlyver kernewek». [Consulta: 16 setembre 2017].
  3. «Cornish words | cornish dictionary / gerlyver kernewek». [Consulta: 16 setembre 2017].
  4. Council, Cornwall. «Brief history of Cornish - Cornwall Council» (en en). [Consulta: 16 setembre 2017].
  5. «South West» (en en-uk). TeachingEnglish | British Council | BBC.
  6. Koch, John T. Celtic culture: a historical encyclopedia. Vol. 1- (en en). ABC-CLIO. ISBN 9781851094400. 
  7. Council, Cornwall. «Brief history of Cornish - Cornwall Council» (en en). [Consulta: 24 setembre 2017].
  8. «Cornish language 'is not extinct'» (en en-gb). BBC News, 07-12-2010.
  9. «UNESCO Atlas of the World's Languages in danger» (en en). [Consulta: 24 setembre 2017].
  10. «Cornish gains official recognition» (en en-gb). , 06-11-2002.
  11. West, Government Office for the South. «Government Office for the South West» (en en). [Consulta: 24 setembre 2017].
  12. Jenner, Henry. A handbook of the Cornish language : chiefly in its latest stages with some account of its history and literature. London : Nutt, 1904. 
  13. Whitley Stokes, William Jordan. Gwreans an Bys =: The creation of the world : a Cornish mystery (en cornish). Williams and Norgate, 1864. 
  14. Council, Cornwall. «The Cornish Language - Cornwall Council» (en en). [Consulta: 16 novembre 2017].
  15. Council, Cornwall. «Standard Written Form - Cornwall Council» (en en). [Consulta: 16 setembre 2017].
  16. «Kernowek Standard: An orthography for the Cornish Language». [Consulta: 16 novembre 2017].
  17. http://kernowek.net/Specification_Final_Version.pdf
  18. «Akademi Kernewek». [Consulta: 16 novembre 2017].
  19. «Have a good dy: Cornish language is taught in nursery - Times Online», 04-06-2010. [Consulta: 16 setembre 2017].
  20. «Dynnargh, Welcome - KDL - Kesva An Taves Kernewek». [Consulta: 24 setembre 2017].
  21. «Learn Cornish Now». [Consulta: 16 novembre 2017].
  22. «Find a class». [Consulta: 16 setembre 2017].
  23. «CORNISH AT ITS MILLENIUM». [Consulta: 9 desembre 2017].
  24. «The New Testament in Cornish». [Consulta: 2 octubre 2017].
  25. «The Holy Bible in Cornish». [Consulta: 2 octubre 2017].
  26. «Cornish film revives language campaign» (en en-gb). Falta indicar la publicació, 10-04-2002.
  27. «IMDB».
  28. «An Nowodhow - BBC Radio Cornwall». [Consulta: 9 desembre 2017].
  29. «Cornish Language Podcast - Radyo An Gernewegva - Cornwall» (en en-us). Radyo An Gernewegva, 16-10-2013.
  30. «Kelly's Cornish for Ice Cream Commercial 2016» (en còrnic).
  31. «Evertype Publications - Books in Cornish». [Consulta: 24 setembre 2017].

Bibliografia[modifica]

  • Ferdinand, Siarl (2013). Brief History of the Cornish language, its Revival and its Current Situation. E-Keltoi, Vol. 2, 2 Dec. pp. 199-227
  • Davies-Deacon, Merryn (2016). Orthographies and ideologies in revived Cornish. MA by research thesis, University of York.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Còrnic Modifica l'enllaç a Wikidata
Wikisource té text original relacionat amb aquest article:
Viquipèdia
Hi ha una edició en còrnic
de la Viquipèdia