Còrnic

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de llenguaCòrnic
Kernewek
Altres denominacions Kernowek
Parlants
2000[1] principalment a Cornualla
Nadius 3.500
Rànquing no està al top 100
Parlat a Regne Unit
Regulat per Keskowethyans an Taves Kernowek
Kornisch.png
Retrocés del còrnic entre els anys 1300-1750
Família lingüística

Indoeuropea
  Celta
   Britònica

    Còrnic
Característiques
Sistema d'escriptura alfabet llatí
Institució de normalització Societat de la Llengua Còrnica
Codis
ISO 639-1 kw
ISO 639-2 cor
ISO 639-3 cor
Glottolog corn1251
UNESCO 339
IETF kw
Modifica dades a Wikidata

El còrnic (en còrnic: Kernewek o Kernowek. IPA [kɛr'nɛwɛk][2]) és una llengua celta originària de Cornualla (en còrnic: Kernow[3]) que, juntament amb el bretó i el gal·lès, forma la branca britònica o celta 'p' [4].

Característiques[modifica | modifica el codi]

Es desenvolupà com un dialecte sud-occidental del vell i sintètic britànic, amb fonologia, morfologia i sintaxi més propera al bretó que no pas al gal·lès. Algunes de les característiques de l'idioma són:

  • Fonologicament, canvi de T i D mitjana i final en S o Z.
  • Absència de mutació nasal.
  • Projecció regular de D,D, G, GW, V i TH en P, T, C, QU, F i T.
  • Ús del participi passat a les frases passives, així com d'un verb semblant a l'auxiliar "do" anglès.

Quant al vocabulari, manté moltes semblances amb el bretó i el gal·lès:

Còrnic Gal·lès Bretó Català
Kernowek Cernyweg Kerneveureg Còrnic
gwenenen gwenynen gwenanenn abella
cador cadair kador cadira
keus caws keuz formatge
yn-mes y ffordd allan/mas er-maez sortida
codha cwympo kouezhañ caure
gaver gafr gavr cabra
chi ti casa
gweus gwefus gweuz llavi
aber aber, genau aber boca (riu)
niver rhif, nifer niver nombre
peren gellygen, peren perenn pera
scol ysgol skol escola
megy mygu mogediñ fumar
steren seren steredenn estrella
hedhyw heddiw hiziv avui
whibana chwibanu c'hwibanat xiular

Un exemple de còrnic amb la seva traducció al català:

Pandr'a vyn'ta dhe eva? Pinta corev, mar pleg!
Què voleu per beure? Una pinta de cervesa, si us plau!

Parlants de la llengua[modifica | modifica el codi]

Rètol bilingüe a Penzance

Fins al segle XIV el riu Tamar fou la frontera lingüística anglo-cornuallesa, però la pressió de l'anglès va fer que el còrnic anés retrocedint cap a la zona costanera occidental, i al 1600 només es parlava vora Land's End (Penn an Wlas). Cap al 1735 els últims parlants van anar desapareixent progressivament, i entorn del 1800 el còrnic ja havia desaparegut completament de la vida pública. Es creu que l'última parlant, la pescadora Dolly Pentreath, va morir el 1777.

A finals del segle XIX i a llarg del segle XX es va produir un moviment d'estudi i recuperació de la llengua, que va permetre reviscolar-la entre un grup d'estudiosos i entusiastes. Un informe elaborat per Kenneth MacKinnon l'any 2000 suggeria que unes 300 persones dominaven la llengua amb fluïdesa. El cens del Regne Unit de l'any 2011, revela que un total de 557 persones tenen el còrnic com a llengua principal a Anglaterra i Gales, 464 de les quals viuen a Cornualla. D'altra banda, existeix un grup de bilingües passius (que entenen el còrnic però no el parlen, o bé ho fan a nivell bàsic) d'uns quants milers de persones, tant a Cornualla com a Anglaterra, i també a Austràlia i Estats Units, on es troben importants colònies de còrnics. Algunes fonts més optimistes estimen un total de 3.500 parlants, on s'inclourien aquelles persones que en tenen coneixements elementals.

L'any 2010 la UNESCO va anunciar que la classificació de la llengua com a extinta era incorrecta[5], assignant-li l'estatus de "en perill crític" i identificant-la com "en estat de revitalització". Avui dia rep el tractament de llengua minoritaria dins el Regne Unit[6].

A la recerca d'un estàndard[modifica | modifica el codi]

Al llarg de la historia el còrnic s'ha escrit de diverses maneres, en funció del periode històric. Un exemple seria l'estil anglès (p. ex.: oo=u). Arrán de l'interés renovat per la llengua, són molts els sistemes desenvolupats pels celtistes per tal de reviscolar-lo. A grans trets, els diferents sistemes es poden classificar en dos grans grups: aquells basats en el còrnic de l'època medieval, i aquells basats en el còrnic tardà.

El punt de partida es situa a l'any 1904, amb la publicació del "Handbook of the Cornish Language" de Henry Jenner[7]. L'any 1929 Robert Morton Nance va continuar la tasca de Jenner i va normalitzar l'escriptura donant com a resultat el sistema anomenat Kernewek Unys (en anglès: Unified Cornish o UC). Aquest sistema estava basat en el còrnic dels escrits medievals del segle XVI, també anomenats Middle Cornish.

Més endavant, diverses veus varen qüestionar el treball de Nance, ja que es va concloure que no es podia emprendre la renaixença d'una llengua moderna segons la forma parlada uns 400 anys enrere. Paral·lelament, el descobriment de les "Homilies de Tregear" i l'obra teatral "La Creació del Món", va fer que augmentés considerablement el coneixement del còrnic. Com a conseqüència d'aquesta situació, als anys 80 van aparèixer dues noves corrents. D'un costat, Richard Gendall va proposar un nou sistema d'escriptura, el Curnoack Nowedga (en anglès: Modern Cornish. Alternativament, Revived Late Cornish o RLC), basat en els darrers textos disponibles, és a dir, en el còrnic en l'estat en que es trobava quan va desaparèixer.

D'altra banda, el doctor Ken George va estudiar l'idioma des de l'aspecte fonològic, i va crear un sistema que en principi pretenia unir el Kernewek Unys i el Curnoack Nowedga, l'anomenat Kernewek Kemmyn (en anglès: Common Cornish o CC). Aquesta ortografia es va popularitzar i va ser adoptada al 1987 per la societat Kesva an Taves Kernewek. No obstant, el Common Cornish no va ser universalment acceptat, de manera que les formes Unnyes o Curnoack van seguir gaudint dels seus partidaris.

El 1995, per tal d'intentar acabar amb la polèmica sobre l'ortografia, el linguista i professor Nicholas Williams proposa una versió modificada del Unified Cornish, l'anomenat Kernowek Unys Amendys (en anglès: Unified Cornish Revised o UCr), aplicant algunes de les modificacions debatudes durant els anys 80, però rebutjant les propostes de Ken George.

L'any 2006 es crea l'ens públic Keskowethyans an Taves Kernewek (en anglès: Cornish Language Partnership), amb la missió de coordinar el treball de tots els agents involucrats en el desenvolupament del còrnic. El seu objectiu és definir una versió estándard de la llengua, que integri les diferents formes escrites existents, i permeti així la difusió del còrnic a la vida pública i a l'educació[8].

El grup d'estudiosos anomenat UdnFormScrefys (en anglès: Single Written Form) contribueix al procés endegat el 2006 per la Keskowethyans an Taves Kernewek, amb la publicació l'any 2007 d'una nova variant anomenada Kernowek Standard (en anglès: Standard Cornish o KS1).

Fruit de la tasca integradora desenvolupada per la Keskowethyans an Taves Kernewek, el 2008 s'acorda finalment una ortografia estàndard, anomenada Furv Skrifys Savonek (en anglès: Standard Written Form o SWF).

L'any 2013 s'aproba una revisió de l'ortografia SWF. Aquesta integra alguns dels canvis proposats per la segona revisió del Kernowek Standard, publicada l'any 2012 (identificada simplement amb les sigles KS).

Desenvolupament i ús actual[modifica | modifica el codi]

El 1979 es crea l'entitat Kowethas an Yeth Kernewek (en anglès: Cornish Language Fellowship), que ha intentat promoure escoles maternals en idioma còrnic, a l'estil de les yisgolion meithin gal·leses i de les ikastolak basques. La primera llar d'infants en llengua còrnica va obrir les seves portes el 2010[9].

Segons l'informe de Kenneth MacKinnon de l'any 2000, el nombre d'alumnes que reben alguna mena d'ensenyament en còrnic és de 120 a primària (de 39.000 alumnes), 70 a secundària (de 32.000 alumnes), 365 a classes nocturnes i 85 més a partir d'aprenentatge lliure.

L'any 1985 Ray Edwards creà el Kernewek Dre Lyther (en català: Còrnic per carta), un curs de còrnic per correspondencia, coordinat per Symon Harner. Avui dia aquest curs és accessible a través d'internet, així com molts d'altres. També és possible inscriure's a cursos presencials tant a Cornualla com a d'altres indrets[10].

El 2016 l'empresa gelatera Kelly's of Cornwall produeix un anunci publicitari per a la televisió, el primer de la història en llengua còrnica[11].

El 2008 apareix un magazine setmanal online en format podcast, Radyo an Gernewegva.

Avui dia és possible adquirir traduccions a la llengua còrnica de clàssics de la literatura, com 'Alicia al país de les meravelles', 'La volta al món en 80 dies', 'La guerra dels móns', 'El gos dels Baskerville' o 'El Hobbit'.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Viquipèdia
Hi ha una edició en còrnic de la Viquipèdia

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Ferdinand, Siarl (2013). Brief History of the Cornish language, its Revival and its Current Situation. E-Keltoi, Vol. 2, 2 Dec. pp. 199-227[12]
  • Williams, Nicholas (2nd ed. 2006). Gerlyver Sawsnek-Kernowek. Editor: Michael Everson. Redruth: Agan Tavas[13]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Còrnic Modifica l'enllaç a Wikidata

Recursos online per a l'aprenentatge

Diccionaris online

Podcasts

Foment de la llengua i la cultura

  • Kernowak - proposta per a una ortografia única en Standard Cornish

Estrategia per a la llengua - Consell de Cornualla

Enllaços varis

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «'South West:TeachingEnglish:British Council:BBC». BBC/British Council website. BBC [Consulta: 18 setembre 2017].
  2. «Cornish words | cornish dictionary / gerlyver kernewek». [Consulta: 16 setembre 2017].
  3. «Cornish words | cornish dictionary / gerlyver kernewek». [Consulta: 16 setembre 2017].
  4. Council, Cornwall. «Brief history of Cornish - Cornwall Council» (en en). [Consulta: 16 setembre 2017].
  5. «Cornish language 'is not extinct'» (en en-gb). BBC News, 07-12-2010.
  6. «Cornish gains official recognition» (en en-gb). , 06-11-2002.
  7. Jenner, Henry. A handbook of the Cornish language : chiefly in its latest stages with some account of its history and literature. London : Nutt, 1904. 
  8. Council, Cornwall. «Standard Written Form - Cornwall Council» (en en). [Consulta: 16 setembre 2017].
  9. «Have a good dy: Cornish language is taught in nursery - Times Online», 04-06-2010. [Consulta: 16 setembre 2017].
  10. «Find a class». [Consulta: 16 setembre 2017].
  11. «Kelly's Cornish for Ice Cream Commercial 2016» (en còrnic).
  12. Ferdinand, Siarl «A Brief History of the Cornish Language, its Revival and its Current Status» (en en). E-Keltoi.
  13. «English-Cornish Dictionary». [Consulta: 17 setembre 2017].