Còrnic

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de llenguaCòrnic
Kernewek
Altres denominacions Kernowek
Tipus subjecte–verb–objecte, llengua VSO, llengua V2, llengua nominativo-acusativa i llengua fusional
Parlants
2000[1] principalment a Cornualla
Parlants nadius 600 (2011)
Parlat a Regne Unit
Kornisch.png
Retrocés del còrnic entre els anys 1300-1750
Classificació lingüística
llengües humanes
llengües euroasiàtiques
llengües indoeuropees
llengües celtes
llengües cèltiques insulars
llengües britòniques
llengües britòniques sudoccidentals
Característiques
Sistema d'escriptura alfabet llatí
Institució de normalització Akademi Kernewek
Nivell de vulnerabilitat 5 en perill crític
Codis
ISO 639-1 kw
ISO 639-2 cor
ISO 639-3 cor
Glottolog corn1251
Ethnologue.com cor
UNESCO 339
IETF kw
Endangeredlanguages.com 4050
Modifica les dades a Wikidata

El còrnic (en còrnic: Kernewek o Kernowek. IPA [kɛr'nɛwɛk])[2] és una llengua cèltica originària de Cornualla (en còrnic: Kernow)[3] que, conjuntament amb el bretó i el gal·lès, forma la branca britònica o celta 'p'.[4] Després de virtualment desaparèixer al terme del segle XIX, actualment és una llengua reviscuda amb un nombre creixent de parlants. L'any 2002 li fou atorgat el reconeixement de llengua minoritària del Regne Unit,[5] i des de 2008 disposa d'una ortografia normativa oficial, l'anomenada Furv Skrifys Savonek, o FSS. L'ens públic encarregat de mantenir i desenvolupar l'estàndard és l'anomenat Akademi Kernewek.[6]

Característiques[modifica]

Presenta una fonologia, morfologia i sintaxi més propera al bretó que no pas al gal·lès. Algunes de les seves característiques són:

  • Fonològicament, canvi de T i D mitjana i final en S o Z.
  • Projecció regular de D,D, G, GW, V i TH en P, T, C, QU, F i T.
  • Ús del participi passat a les frases passives, així com d'un verb similar a l'auxiliar "do" anglès.
  • Absència d'article indefinit. Per contra, existeix l'article definit. Per exemple, porth significa "port" o "un port", an porth significa "el port".
  • Mutació de la consonant inicial. El primer so d'una paraula pot canviar en funció del context gramatical. De la mateixa manera que el Bretó, presenta 4 tipus de mutacions (enfront de les 3 presents al gal·lès, 2 a l'irlandès i el manx, i 1 al gaelic escocès). Aquestes es coneixen com a suaus (b > v, etc.), dures (b > p), aspirades (b roman igual, t > th) i mixtes (b > f).
  • Absència de mutació nasal.

Quant al vocabulari, manté moltes semblances amb el bretó i el gal·lès:

Còrnic Gal·lès Bretó Català
Kernewek Cernyweg Kerneveureg Còrnic
gwenenen gwenynen gwenanenn abella
kador cadair kador cadira
keus caws keuz formatge
yn-mes y ffordd allan/mas er-maez enfora
kodha cwympo kouezhañ caure
gaver gafr gavr cabra
chi ti casa
gweus gwefus gweuz llavi
aber aber, genau aber boca (riu)
niver rhif, nifer niver nombre
peren gellygen, peren perenn pera
skol ysgol skol escola
megi mygu mogediñ fumar
steren seren steredenn estrella
hedhyw heddiw hiziv avui
hwibana chwibanu c'hwibanat xiular

Exemples de còrnic i la seva traducció al català:

"Pandr'a vynn'ta eva? Pinta korev, mar pleg!" -  "Què voleu beure? Una pinta de cervesa, si us plau!"
"A allav vy kavos dha niver pellgowser?" - "Em pots donar el teu número de telèfon?"

Evolució de la llengua[modifica]

Es desenvolupà com un dialecte sud-occidental de l'antic i sintètic britànic, això és, la llengua dels poblats celtes anteriors a la conquesta romana. La presència romana i la llengua llatina no foren un obstacle per al seu desenvolupament. A l'edat medieval el còrnic era la llengua habitual de Cornualla, i pels vols del segle XIV assolí un pic de 38.000 parlants.[7] La frontera lingüística anglo-cornuallesa es situava llavors entorn del riu Tamar, limitant amb el comtat de Devon.

A partir del segle XVI però l'ús del còrnic començà a disminuir en favor de l'anglès, a causa de diversos factors, com: una sèrie revoltes populars durament reprimides, la decisió de no traduir la Bíblia a la llengua vernacla propia, la Reforma protestant, i la pèrdua de prestigi de la llengua. El còrnic fou progressivament desplaçat cap a la zona occidental de Cornualla, i entorn el 1600 només era parlat vora Land's End (en còrnic: Penn an Wlas), on es mantingué viu gràcies a les comunitats de pescadors. Entre 1700 i 1735 es produí una davallada crítica del seu ús,[8] i sorgí un interés dins el gremi d'antiqüaris per documentar-lo en tant que reliquia en vies d'extinció. Entorn el 1800 el còrnic desaparegué efectivament de la vida pública. Hom creu que Chesten Marchant de Gwithian, traspassat l'any 1665,[9] fou el darrer parlant de còrnic estrictament monolingüe. Altres parlants cèlebres foren la peixatera Dolly Pentreath de Mousehole, traspassada el 1777, i el granger John Davey de Zennor, traspassat el 1891. A banda d'aquests casos, hom no descarta que la llengua còrnica sobrevisqués dins l'àmbit domèstic.

Percentatge de parlants de llengua còrnica l'any 2011

Al terme del segle XIX s'intensificà l'interés per estudiar i recuperar el còrnic. Henry Jenner fou la clau de volta que n'esperonà el reviscolament entre un grup d'estudiosos i entusiastes. La seva obra Handbook of the Cornish Language de 1904, considerada el punt de partida de la recuperació lingüística, inclou la cèlebre declaració:

Anglès: «Why should Cornishmen learn Cornish?  There is no money in it, it serves no practical purpose, and the literature is scanty and of no great originality or value.  The question is a fair one, the answer is simple.  Because they are Cornishmen.»

Català: «Per què els còrnics haurien d'aprendre còrnic? No se'n poden fer diners, no serveix per a cap fi pràctic, i la literatura és escassa i de poca originalitat o valor. La qüestió s'escau, la resposta és simple. Perquè són còrnics.»

El 1928 fundà el Gorsedd de Cornualla, la principal institució dedicada a la promoció de la llengua. Gràcies a les activitats realitzades al llarg del segle XX, el còrnic florí de nou entre la població general, si bé tímidament. De ple en el segle XXI, un informe de l'any 2000 indicava que unes 300 persones dominaven la llengua amb fluïdesa. Al seu torn, el cens del Regne Unit de l'any 2011 indicava que un total de 557 persones tenien el còrnic com a llengua principal a Anglaterra i Gal·les, 464 de les quals vivien a Cornualla. Nogensmenys, existeix un grup de bilingües passius (que entenen el còrnic però no el parlen, o bé ho fan a nivell bàsic) d'uns quants milers de persones, tant a Cornualla com a Anglaterra, i també a Austràlia i als Estats Units, on es troben importants colònies de còrnics resultat de la forta emigració que patí Cornualla. Així doncs, algunes fonts més optimistes estimen un total de 3.500 parlants, on s'inclourien aquelles persones que en tenen coneixements elementals.

L'any 2010 la UNESCO va anunciar que la classificació de la llengua com a extinta era incorrecta,[10] assignant-li l'estatus de "en perill crític" i valorant-la com "en estat de revitalització".[11] Des de l'any 2002 rep el tractament de llengua minoritaria dins el Regne Unit,[12] per mitjà de la Part II de la Carta Europea per a les Llengues regionals i Minoritàries del Consell Europeu.[5]

A la recerca d'un estàndard[modifica]

Al llarg de la historia la fesomia del còrnic ha anat evolucionant, tan a nivell gramatical, com fonèticament i ortogràfica. Arran de l'interés renovat per la llengua a finals del segle XIX, són molts els sistemes que els celtistes han emprat per tal normalitzar-la com una llengua viva qualsevol. Això ha originat diverses varietats, cadascuna amb un enfocament diferenciat, que en termes generals hom agrupa en les següents categories:

  • Còrnic medieval reviscolat (en anglès: Revived Middle Cornish o RMC): varietats basades en el còrnic de l'època medieval
  • Còrnic tardà reviscolat (en anglès: Revived Late Cornish o RLC): varietats basades en el còrnic de l'època moderna
  • Còrnic Tudor: varietats que prenen com a referència el còrnic de l'època Tudor, o dit d'una altra manera, de transició entre els períodes medieval i modern

El punt de partida es troba a l'any 1904, amb la publicació de l'obra cabdal Handbook of the Cornish Language, de Henry Jenner.[13] Jenner proposà reviscolar el còrnic a imatge del còrnic tardà. Robert Morton Nance, deixeble de Jenner, continuà la tasca del seu mestre, i el 1929 publicà l'anomenat Kernewek Unys o KU (en anglès: Unified Cornish o UC), un sistema normalitzat d'escriptura, aquest cop però basat en els textos medievals del segle XVI.

Malgrat la seva importància, amb el temps diverses veus qüestionaren la rigorositat dels treballs Robert Morton Nance. La crítica més cèlebre de totes fou la esgrimida pel professor Glanville Price en el llibre The Languages of Britain (1984). Les causes foren vàries. En primer lloc, el grau de coneixement de la llengua augmentà considerablement gràcies al descobriment de nous textos històrics, com les Homilies de Tregear del segle XVI i la peça teatral Gwreans an bys (1911), de William Jordan.[14] En segon lloc la base de parlants s'aixamplà i es detectaren incoherencies en la pronuncia. Per últim, es conclogué que no era encertat emprendre la renaixença d'una llengua segons la forma parlada uns 400 anys enrere. Com a conseqüència, a la dècada dels anys 80 aparegueren dues noves corrents normatives, que provocaren una divisió dels celtistes en tres faccions enfrontades.

D'un costat, Richard Gendall proposà l'anomenat Curnoack Nowedga (en anglès: Modern Cornish. Alternativament, Revived Late Cornish o RLC), basant-se principalment en els dialectes de Penwith i Kerrier pels volts de 1750, és a dir, en els registres disponibles de la llengua quan va cessar-ne l'ús. Per tal de promoure aquesta varietat, es creà l'any 1986 l'entitat Cussel an Tavas Kernuack (en anglès: The Cornish Language Council).

Per la seva banda, l'acadèmic Ken George creà un sistema d'ortografia fonèmica que pretenia suplantar el Kernewek Unys i el Curnoack Nowedga, l'anomenat Kernewek Kemmyn o KK (en anglès: Common Cornish o CC). Aquesta varietat, basada en gran part en textos medievals, esdevingué inicialment molt popular, i el 1987 fou adoptada per la societat Kesva an Taves Kernewek (en anglès: Cornish Language Board), que des de 1967 havia promocionat la varietat Kernewek Unys.

El 1995, i per tal d'intentar acabar amb la polèmica, el lingüista Nicholas Williams proposà una versió esmenada del Unified Cornish, l'anomenat Kernowek Unys Amendys o KUA (en anglès: Unified Cornish Revised o UCR), o també alternativament còrnic Tudor. Aquesta revisió incorporava canvis debatuts durant els anys 80 i apropava el Unified Cornish al Modern Cornish, però rebutjava les propostes de Ken George, de les quals Nicholas en fou un gran crític. Posteriorment Williams ingressà al grup d'estudiosos UdnFormScrefys,[15] que el 2007 publicà la varietat Kernowek Standard o KS1 (en anglès: Standard Cornish).

Altres autors proposaren noves alternatives, però cap reeixí com les varietats anteriorment esmentades. Un exemple n'és l'ortografia etimològica elaborada pel poeta Tim Saunders a la revista Eythen i el llibre Dalleth Cèrnỳweg (en català: Iniciant el Còrnic) (1979), molt propera a l'escriptura gal·lesa.

L'any 2006 es creà l'ens públic Keskowethyans an Taves Kernewek (en anglès: Cornish Language Partnership),[16] amb l'objectiu de coordinar tots els agents involucrats en el desenvolupament de la llengua. La seva missió principal fou endegar un procés d'estandardització de les varietats de còrnic existents, per tal permetre la seva difusió en l'àmbit educatiu i la vida pública.[17] Per a tal tasca, un comité d'experts externs confegí una varietat ad-hoc «de treball», dita Kernowek Dasunys (en anglès: Cornish Re-unified), com a base per a la futura koiné neocòrnica. L'any 2008 s'acordà finalment una ortografia normativa, l'anomenada Furv Skrifys Savonek o FSS (en anglès: Standard Written Form o SWF).[18] L'any 2013 se n'aprovà una revisió, introduint, entre d'altres, alguns canvis proposats a la segona revisió del Kernowek Standard o KS, publicat l'any 2012.

Actualment, la Keskowethyans an Taves Kernewek ha delegat l'autoritat en materia lingüística en l'Akademi Kernewek, que és l'encarregada de mantenir i desenvolupar l'estàndard.

Desenvolupament i ús actual[modifica]

Des de 1970 s'organitzen arreu de Cornualla les 'Yeth an Werin', trobades informals per conversar en còrnic. El 1979 es crea l'entitat Kowethas an Yeth Kernewek (en anglès: Cornish Language Fellowship), que ha intentat promoure escoles bressol en idioma còrnic, seguint l'estil de les yisgolion meithin gal·leses i de les ikastolak basques. L'increment de la demanda per aprendre còrnic arreu esperonà Ray Edwards a crear l'any 1985 el Kernewek Dre Lyther, un curs per correspondencia, coordinat per Symon Harner. Avui dia aquest curs és accessible a través d'internet,[19] així com molts d'altres.[20] També és possible inscriure's a cursos presencials tant a Cornualla com a d'altres indrets.[21] Segons un informe independent,[22] durant el curs escolar 2000-2001, el nombre d'alumnes que reben alguna mena d'ensenyament en còrnic és de 120 a l'educació primària (d'un total de 39.000 alumnes), 70 a l'educació secundària (d'un total de 32.000 alumnes), 365 per mitjà de classes nocturnes i 85 més via aprenentatge lliure o informal. La primera llar d'infants en llengua còrnica obrí les seves portes el 2010,[23] gràcies a l'organització sense ànims de lucre Movyans Skolyow Meythrin (en català: Moviment de les Escoles Bressol).

Rètol bilingüe a Penzance

El mes de novembre de l'any 2009, el Consell de Cornualla votà a favor de rotular la senyalització viaria en forma bilingüe. Cada cop més, la població local valora la llengua còrnica com una possibilitat de negoci. El 2016 l'empresa gelatera Kelly's of Cornwall produí un anunci publicitari per a la televisió, el primer mai realitzat en llengua còrnica.[24]

El Gorseth Kernow (en català: Consell de Bards de Cornualla) entrega anualment els premis literaris 'Holyer an Gof", que distingeixen aquelles publicacións escrites en còrnic o relatives a Cornualla. Avui dia és possible adquirir traduccions a la llengua còrnica de clàssics de la literatura, com Alicia al país de les meravelles, Dràcula o El Hobbit.[25] El 2014 es celebrà per primer cop 'Skians', una conferència anual centrada en la llengua còrnica.

La normalitat en l'àmbit de la fe cristiana es reestaurà el 1933, amb la celebració del primer servei religiós en 250 anys, a Towednack. L'any 1997 s'endegà un projecte de traducció de la Biblia, el dit 'The Cornish Bible Project', sota l'auspici del Cornish Language Board i el Bisbe de Truro. L'any 2004 completaren i publicaren el Nou Testament (en còrnic: An Testament Nowydh), segons l'ortografia Kernewek Kemmyn, i recentment sengle tasca amb l'Antic Testament. Alternativament, Nicholas Williams publicà l'any 2002 una traducció del Nou Testament (en còrnic: Testament Noweth),[26] i el 2011 la traducció completa de la Biblia (en còrnic: An Beybel Sans)[27], ambdós texts segons l'ortografia Kernowek Unys Amendys.

Richard Gendall i Brenda Wootton foren músics folk de renom en llengua còrnica. L'any 2002 s'estrenà la pel·lícula Hwerow Hweg (en anglès: Bitter Sweet), la primera de la historia en ser rodada íntegrament en còrnic.[28][29] La cadena pública britànica BBC emet des de 1983 un espai radiofònic en llengua còrnica, actualment representat pel butlletí An Nowodhow.[30] L'any 2008 aparegué un magazine online, Radyo an Gernewegva.[31]

Vegeu també[modifica]

Literatura còrnica

Referències[modifica]

  1. «'South West:TeachingEnglish:British Council:BBC». BBC/British Council website. BBC [Consulta: 18 setembre 2017].
  2. «Cornish words | cornish dictionary / gerlyver kernewek». [Consulta: 16 setembre 2017].
  3. «Cornish words | cornish dictionary / gerlyver kernewek». [Consulta: 16 setembre 2017].
  4. Council, Cornwall. «Brief history of Cornish - Cornwall Council» (en en). [Consulta: 16 setembre 2017].
  5. 5,0 5,1 West, Government Office for the South. «Government Office for the South West» (en en). [Consulta: 24 setembre 2017].
  6. «Akademi Kernewek». [Consulta: 24 desembre 2017].
  7. «South West» (en en-uk). TeachingEnglish | British Council | BBC.
  8. Koch, John T. Celtic culture: a historical encyclopedia. Vol. 1- (en en). ABC-CLIO. ISBN 9781851094400. 
  9. Council, Cornwall. «Brief history of Cornish - Cornwall Council» (en en). [Consulta: 24 setembre 2017].
  10. «Cornish language 'is not extinct'» (en en-gb). BBC News, 07-12-2010.
  11. «UNESCO Atlas of the World's Languages in danger» (en en). [Consulta: 24 setembre 2017].
  12. «Cornish gains official recognition» (en en-gb). , 06-11-2002.
  13. Jenner, Henry. A handbook of the Cornish language : chiefly in its latest stages with some account of its history and literature. London : Nutt, 1904. 
  14. Whitley Stokes, William Jordan. Gwreans an Bys =: The creation of the world : a Cornish mystery (en cornish). Williams and Norgate, 1864. 
  15. «Kernowek Standard: An orthography for the Cornish Language». [Consulta: 16 novembre 2017].
  16. Council, Cornwall. «The Cornish Language - Cornwall Council» (en en). [Consulta: 16 novembre 2017].
  17. Council, Cornwall. «Standard Written Form - Cornwall Council» (en en). [Consulta: 16 setembre 2017].
  18. http://kernowek.net/Specification_Final_Version.pdf
  19. «Dynnargh, Welcome - KDL - Kesva An Taves Kernewek». [Consulta: 24 setembre 2017].
  20. «Learn Cornish Now». [Consulta: 16 novembre 2017].
  21. «Find a class». [Consulta: 16 setembre 2017].
  22. «CORNISH AT ITS MILLENIUM». [Consulta: 9 desembre 2017].
  23. «Have a good dy: Cornish language is taught in nursery - Times Online», 04-06-2010. [Consulta: 16 setembre 2017].
  24. «Kelly's Cornish for Ice Cream Commercial 2016» (en còrnic).
  25. «Evertype Publications - Books in Cornish». [Consulta: 24 setembre 2017].
  26. «The New Testament in Cornish». [Consulta: 2 octubre 2017].
  27. «The Holy Bible in Cornish». [Consulta: 2 octubre 2017].
  28. «Cornish film revives language campaign» (en en-gb). Falta indicar la publicació, 10-04-2002.
  29. «IMDB».
  30. «An Nowodhow - BBC Radio Cornwall». [Consulta: 9 desembre 2017].
  31. «Cornish Language Podcast - Radyo An Gernewegva - Cornwall» (en en-us). Radyo An Gernewegva, 16-10-2013.

Bibliografia[modifica]

  • Ferdinand, Siarl (2013). Brief History of the Cornish language, its Revival and its Current Situation. E-Keltoi, Vol. 2, 2 Dec. pp. 199-227
  • Davies-Deacon, Merryn (2016). Orthographies and ideologies in revived Cornish. MA by research thesis, University of York.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Còrnic Modifica l'enllaç a Wikidata
Wikisource té text original relacionat amb aquest article:
Viquipèdia
Hi ha una edició en còrnic
de la Viquipèdia