Còrnic

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de llenguaCòrnic
Kernewek
Altres denominacions Kernowek
Tipus llengua SVO, llengua VSO, llengua V2, llengua nominativo-acusativa i llengua fusional
Parlants
2000[1] principalment a Cornualla
Parlants nadius 600 (2011)
Parlat a Regne Unit
Kornisch.png
Retrocés del còrnic entre els anys 1300-1750
Classificació lingüística
llengües humanes
llengües euroasiàtiques
llengües indoeuropees
llengües celtes
llengües cèltiques insulars
llengües britòniques
llengües britòniques sudoccidentals
Societat de la Llengua Còrnica
Sistema d'escriptura alfabet llatí
Institució de normalització Keskowethyans an Taves Kernowek
Codis
ISO 639-1 kw
ISO 639-2 cor
ISO 639-3 cor
Glottolog corn1251
UNESCO 339
IETF kw
Modifica dades a Wikidata

El còrnic (en còrnic: Kernewek o Kernowek. IPA [kɛr'nɛwɛk])[2] és una llengua cèltica originària de Cornualla (en còrnic: Kernow)[3] que, conjuntament amb el bretó i el gal·lès, forma la branca britònica o celta 'p'.[4]

Característiques[modifica]

Es desenvolupà com un dialecte sud-occidental de l'antic i sintètic britànic, amb fonologia, morfologia i sintaxi més propera al bretó que no pas al gal·lès. Algunes de les característiques de l'idioma són:

  • Fonològicament, canvi de T i D mitjana i final en S o Z.
  • Projecció regular de D,D, G, GW, V i TH en P, T, C, QU, F i T.
  • Ús del participi passat a les frases passives, així com d'un verb similar a l'auxiliar "do" anglès.
  • Absència d'article indefinit. Per contra, existeix l'article definit. Per exemple, porth significa "port" o "un port", an porth significa "el port".
  • Mutació de la consonant inicial. El primer so d'una paraula pot canviar en funció del context gramatical. De la mateixa manera que el Bretó, presenta 4 tipus de mutacions (enfront 3 al gal·lès, 2 a l'irlandès i el manx, i 1 al gaelic escocès). Aquestes es coneixen com a suaus (b > v, etc.), dures (b > p), aspirades (b roman igual, t > th) i mixtes (b > f).
  • Absència de mutació nasal.

Quant al vocabulari, manté moltes semblances amb el bretó i el gal·lès:

Còrnic Gal·lès Bretó Català
Kernowek Cernyweg Kerneveureg Còrnic
gwenenen gwenynen gwenanenn abella
cador cadair kador cadira
keus caws keuz formatge
yn-mes y ffordd allan/mas er-maez sortida
codha cwympo kouezhañ caure
gaver gafr gavr cabra
chi ti casa
gweus gwefus gweuz llavi
aber aber, genau aber boca (riu)
niver rhif, nifer niver nombre
peren gellygen, peren perenn pera
scol ysgol skol escola
megy mygu mogediñ fumar
steren seren steredenn estrella
hedhyw heddiw hiziv avui
whibana chwibanu c'hwibanat xiular

Exemples de còrnic i la seva traducció al català:

"Pandr'a vyn'ta dhe eva? Pinta corev, mar pleg!" -  "Què voleu beure? Una pinta de cervesa, si us plau!"
"A allav vy kavos dha niver pellgowser?" - "Em pots donar el teu número de telèfon?"

Evolució de la llengua[modifica]

A l'edat medieval el còrnic era la llengua habitual de Cornualla, amb una xifra estimada de 39.000 parlants pels volts del segle XIV.[5] La frontera lingüística anglo-cornuallesa es situava llavors entorn del riu Tamar, limitant amb el comtat de Devon. A partir del segle XVI però l'ús del còrnic va començar a disminuir a favor de l'anglès, especialment a l'est de Cornualla, deguda la influència de la dinastia Tudor a la zona. Una serie de revoltes durament reprimides, unides a la decisió de no traduir la Biblia a la llengua vernacla propia, varen contribuir de manera cabdal a aquest retrocés. L'anglès va desplaçar progressivament l'ús del còrnic cap a la zona costanera occidental, i entorn el 1600 només era parlat vora Land's End (en còrnic: Penn an Wlas).

L'any 1700 el científic Edward Lhuyd realitzà una visita a Cornualla, i testimonià l'estat de declivi substancial en què es trobava la llengua. També constatà que el seu ús es limitava a les zones més extremes del comtat, on es mantenia viva gràcies a les comunitats de pescadors. Entre 1700 i 1735 es produí una devallada crítica del seu ús,[6] i entorn de 1800 el còrnic havia desaparegut de la vida pública.

Hom creu que el darrer parlant de còrnic estrictament monolingüe fou Chesten Marchant de Gwithian, que morí l'any 1665.[7] D'altra banda, hom considera que la darrera parlant nadiua fou la pescadora Dolly Pentreath de Mousehole, que morí el 1777, i parlava a més a més l'anglès. També cal esmentar el granger John Davey de Zennor, que morí el 1891, i coneixia algunes paraules apreses de petit. A part d'aquests casos, hom no descarta que la llengua còrnica sobrevisqués a nivell domèstic fins entrat el segle XIX, superposant-se amb el moviment de recuperació que va seguir.

Percentatge de parlants en llengua còrnica l'any 2011

A finals del segle XIX i al llarg del segle XX, sorgí un interés per estudiar i recuperar la llengua, que permeté reviscolar-la entre un grup d'estudiosos i entusiastes. Arran d'aquesta activitat, un informe elaborat pel professor Kenneth MacKinnon l'any 2000 suggeria que unes 300 persones dominaven la llengua amb fluïdesa. El cens del Regne Unit de l'any 2011 revela que, un total de 557 persones tenen el còrnic com a llengua principal a Anglaterra i Gales, 464 de les quals viuen a Cornualla. Nogensmenys, existeix un grup de bilingües passius (que entenen el còrnic però no el parlen, o bé ho fan a nivell bàsic) d'uns quants milers de persones, tant a Cornualla com a Anglaterra, i també a Austràlia i als Estats Units, on es troben importants colònies de còrnics. Algunes fonts més optimistes estimen un total de 3.500 parlants, on s'inclourien aquelles persones que en tenen coneixements elementals.

L'any 2010 la UNESCO va anunciar que la classificació de la llengua com a extinta era incorrecta,[8] assignant-li l'estatus de "en perill crític" i valorant-la com "en estat de revitalització".[9] Avui dia rep el tractament de llengua minoritaria dins el Regne Unit,[10] gràcies a què el 2002 es va reconèixer per la Part II de la Carta Europea per les Llengues regionals i Minoritàries del Consell Europeu.[11]

A la recerca d'un estàndard[modifica]

Al llarg de la historia el còrnic s'ha escrit de diverses maneres. Arran de l'interés renovat per la llengua, són molts els sistemes ortogràfics emprats pels celtistes per tal de reviscolar-lo. A grans trets, els diferents sistemes es classifiquen en els següents grups:

  • Còrnic medieval reviscolat (Revived Middle Cornish o RMC): aquells basats en el còrnic de l'època medieval
  • Còrnic tardà reviscolat (en anglès: Revived Late Cornish o RLC): aquells basats en el còrnic tardà
  • Còrnic Tudor: denominació emprada per referir-se al còrnic de transició entre els períodes medieval i tardà

El punt de partida es troba a l'any 1904, amb la publicació del "Handbook of the Cornish Language" de Henry Jenner.[12] Jenner proposà reviscolar el còrnic a imatge del còrnic tardà. Robert Morton Nance, deixeble de Jenner, continuà la tasca del seu mestre, i el 1929 publicà un sistema normalitzat d'escriptura, anomenat Kernewek Unys o KU (en anglès: Unified Cornish o UC). Aquest sistema es basava en el còrnic dels textos medievals del segle XVI.

Anys més tard, diverses veus qüestionaren el treball de Robert Morton Nance, ja que es conclogué que no era encertat emprendre la renaixença d'una llengua segons la forma parlada uns 400 anys enrere. Aquesta crítica es concretà particularment en el llibre «The Languages of Britain» (1984) del professor Glanville Price. Paral·lelament, el coneixement del còrnic va créixer considerablement, gràcies al descobriment d'obres com les "Homilies de Tregear" del segle XVI, i la peça teatral "La Creació del Món"(1961), de William Jordan.[13] Conseqüentment, a la dècada dels anys 80 aparegueren dues noves corrents normatives.

D'un costat, Richard Gendall proposà un nou sistema d'escriptura, el Curnoack Nowedga (en anglès: Modern Cornish. Alternativament també, Revived Late Cornish o RLC, tot i que aquesta denominació pot ésser confusa degudes les altres variants existents de còrnic tardà reviscolat). Aquest es basava en el còrnic en l'estat en què es trobava quan el seu ús va cessar, principalment els dialectes de Penwith i Kerrier cap el 1750. Per tal de promoure aquesta varietat de la llengua, Gendall creà l'any 1986 l'entitat Cussel an Tavas Kernuack (en anglès: Cornish Language Council).

Per la seva banda, el doctor Ken George estudià l'idioma des de l'aspecte fonològic, i creà un sistema d'ortografia fonèmica que pretenia unir el Kernewek Unys i el Curnoack Nowedga, l'anomenat Kernewek Kemmyn o KK (en anglès: Common Cornish o CC). Aquesta ortografia, basada principalment en textos medievals, es popularitzà i fou adoptada el 1987 per la societat Kesva an Taves Kernewek (en anglès: Cornish Language Board). No obstant, el Common Cornish no va ser universalment acceptat, de manera que les formes Unnyes o Curnoack seguiren gaudint dels seus partidaris.

El 1995, per tal d'intentar acabar amb la polèmica sobre l'ortografia, el lingüista i professor Nicholas Williams proposà una versió modificada del Unified Cornish, l'anomenat Kernowek Unys Amendys o KUA (en anglès: Unified Cornish Revised o UCr), incorporant algunes de les modificacions debatudes durant els anys 80, però rebutjant les propostes de Ken George.

L'any 2006 es creà l'ens públic Keskowethyans an Taves Kernewek (en anglès: Cornish Language Partnership)[14], amb la missió de coordinar tots els agents involucrats en el desenvolupament del còrnic. El seu objectiu fou definir una versió estàndaritzada de la llengua, que integrés les diferents formes escrites existents, i permetés la seva difusió en els diferents àmbits de la vida pública.[15] La contribució pròpia al procés de normativització fou la variant anomenada Kernowek Dasunys (en anglès: Cornish Re-unified).

El grup d'estudiosos anomenat UdnFormScrefys[16] contribuï al procés endegat el 2006 per la Keskowethyans an Taves Kernewek, amb la publicació l'any 2007 d'una nova variant anomenada Kernowek Standard o KS1 (en anglès: Standard Cornish).

Fruit de la tasca integradora desenvolupada per la Keskowethyans an Taves Kernewek, l'any 2008 s'acordà finalment una ortografia estàndard, anomenada Furv Skrifys Savonek o FSS (en anglès: Standard Written Form o SWF)[17].

L'any 2013 s'aprobà una revisió de l'ortografia SWF. Aquesta integra alguns dels canvis proposats per la segona revisió del Kernowek Standard, publicada l'any 2012 (identificada simplement amb les sigles KS). Actualment, l'ens oficial encarregat de regular la llengua és l'anomenada Akademi Kernewek[18]. El 2014 es celebra per primer cop 'Skians', una conferència anual de recerca en la llengua còrnica.

Desenvolupament i ús actual[modifica]

El 1979 es crea l'entitat Kowethas an Yeth Kernewek (en anglès: Cornish Language Fellowship), que ha intentat promoure escoles maternals en idioma còrnic, a l'estil de les yisgolion meithin gal·leses i de les ikastolak basques. La primera llar d'infants en llengua còrnica va obrir les seves portes el 2010.[19]

L'any 1985 Ray Edwards creà el Kernewek Dre Lyther (en català: Còrnic per carta), un curs de còrnic per correspondencia, coordinat per Symon Harner. Avui dia aquest curs és accessible a través d'internet[20], així com molts d'altres[21]. També és possible inscriure's a cursos presencials tant a Cornualla com a d'altres indrets.[22]

Segons un informe independent, elaborat pel lingüista Kenneth MacKinnon l'any 2000, el nombre d'alumnes que reben alguna mena d'ensenyament en còrnic és de 120 a l'educació primària (de 39.000 alumnes), 70 a l'educació secundària (de 32.000 alumnes), 365 per mitjà de classes nocturnes i 85 més via aprenentatge lliure.

El primer servei religiós en còrnic es produí l'any 1933. L'any 1997 s'endegà un projecte de traducció de la Biblia, The Cornish Bible Project, sota l'auspici del Cornish Language Board i el Ecumenical Advisory Group for Cornish Language Services del Bisbe de Truro. L'any 2004 completaren i publicaren el Nou Testament (en còrnic: An Testament Nowydh), segons l'ortografia Kernewek Kemmyn. Actualment aquest projecte es troba realitzant la traducció de l'Antic Testament. Alternativament, Nicholas Williams publicà l'any 2002 la seva traducció del Nou Testament (en còrnic: Testament Noweth),[23] i el 2011 la traducció completa de la Biblia (en còrnic: An Beybel Sans)[24], ambdós texts segons l'ortografia Kernowek Unys Amendys.

Rètol bilingüe a Penzance

L'any 2002 s'estrenà la pel·lícula "Hwerow Hweg" (en anglès, Bitter Sweet), la primera de la historia rodada íntegrament en còrnic.[25][26]

L'any 2008 aparegué un magazine setmanal online en còrnic, Radyo an Gernewegva.[27]

El mes de novembre de l'any 2009, el Consell de Cornualla votà a favor de rotular la senyalització viaria en forma bilingüe.

El 2016 l'empresa gelatera Kelly's of Cornwall produí un anunci publicitari per a la televisió, el primer de la història en llengua còrnica.[28]

Avui dia és possible adquirir traduccions a la llengua còrnica de clàssics de la literatura, com «Alicia al país de les meravelles», «Dràcula» o «El Hobbit».[29]

Vegeu també[modifica]

Viquipèdia
Hi ha una edició en còrnic
de la Viquipèdia

Literatura còrnica

Bibliografia[modifica]

  • Ferdinand, Siarl (2013). Brief History of the Cornish language, its Revival and its Current Situation. E-Keltoi, Vol. 2, 2 Dec. pp. 199-227[30]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Còrnic Modifica l'enllaç a Wikidata
Wikisource té text original relacionat amb aquest article:

Recursos online per a l'aprenentatge

Foment de la llengua i la cultura

Enllaços varis

Referències[modifica]

  1. «'South West:TeachingEnglish:British Council:BBC». BBC/British Council website. BBC [Consulta: 18 setembre 2017].
  2. «Cornish words | cornish dictionary / gerlyver kernewek». [Consulta: 16 setembre 2017].
  3. «Cornish words | cornish dictionary / gerlyver kernewek». [Consulta: 16 setembre 2017].
  4. Council, Cornwall. «Brief history of Cornish - Cornwall Council» (en en). [Consulta: 16 setembre 2017].
  5. «South West» (en en-uk). TeachingEnglish | British Council | BBC.
  6. Koch, John T. Celtic culture: a historical encyclopedia. Vol. 1- (en en). ABC-CLIO. ISBN 9781851094400. 
  7. Council, Cornwall. «Brief history of Cornish - Cornwall Council» (en en). [Consulta: 24 setembre 2017].
  8. «Cornish language 'is not extinct'» (en en-gb). BBC News, 07-12-2010.
  9. «UNESCO Atlas of the World's Languages in danger» (en en). [Consulta: 24 setembre 2017].
  10. «Cornish gains official recognition» (en en-gb). , 06-11-2002.
  11. West, Government Office for the South. «Government Office for the South West» (en en). [Consulta: 24 setembre 2017].
  12. Jenner, Henry. A handbook of the Cornish language : chiefly in its latest stages with some account of its history and literature. London : Nutt, 1904. 
  13. Whitley Stokes, William Jordan. Gwreans an Bys =: The creation of the world : a Cornish mystery (en cornish). Williams and Norgate, 1864. 
  14. Council, Cornwall. «The Cornish Language - Cornwall Council» (en en). [Consulta: 16 novembre 2017].
  15. Council, Cornwall. «Standard Written Form - Cornwall Council» (en en). [Consulta: 16 setembre 2017].
  16. «Kernowek Standard: An orthography for the Cornish Language». [Consulta: 16 novembre 2017].
  17. http://kernowek.net/Specification_Final_Version.pdf
  18. «Akademi Kernewek». [Consulta: 16 novembre 2017].
  19. «Have a good dy: Cornish language is taught in nursery - Times Online», 04-06-2010. [Consulta: 16 setembre 2017].
  20. «Dynnargh, Welcome - KDL - Kesva An Taves Kernewek». [Consulta: 24 setembre 2017].
  21. «Learn Cornish Now». [Consulta: 16 novembre 2017].
  22. «Find a class». [Consulta: 16 setembre 2017].
  23. «The New Testament in Cornish». [Consulta: 2 octubre 2017].
  24. «The Holy Bible in Cornish». [Consulta: 2 octubre 2017].
  25. «Cornish film revives language campaign» (en en-gb). Falta indicar la publicació, 10-04-2002.
  26. «IMDB».
  27. «Cornish Language Podcast - Radyo An Gernewegva - Cornwall» (en en-us). Radyo An Gernewegva, 16-10-2013.
  28. «Kelly's Cornish for Ice Cream Commercial 2016» (en còrnic).
  29. «Evertype Publications - Books in Cornish». [Consulta: 24 setembre 2017].
  30. Ferdinand, Siarl «A Brief History of the Cornish Language, its Revival and its Current Status» (en en). E-Keltoi.