Galaic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de llenguaGalaic
?
Parlants
Llengua morta principalment a N.O península Ibèrica
Rànquing -
Oficial a -
Regulat per -
Família lingüística

Indoeuropea
  Celtica
   Cèltica continental

Galaic
Codis
ISO 639-1 -
ISO 639-2 -
Modifica dades a Wikidata
Mapa d'Hispània (vers 200 a.C.)[1]
Estela amb la inscripció de Nicer Clutosi.

El galaic és una llengua cèltica extinta que es va parlar a Hispània abans i durant el procés de romanització de la península.[1][2] Va ser la llengua ètnica dels gal·lecis durant la primera meitat del mil·lenni I i el seu domini lingüístic era l'ocupat per aquest poble.[3][4]

Aspectes històrics, socials i culturals[modifica | modifica el codi]

Fonts[modifica | modifica el codi]

El corpus que documenta la llengua galaica està format únicament per paraules aïllades i petites expressions contingudes en inscripcions llatines o en glosses citades per autors clàssics, juntament amb uns pocs antropònims, etnònims, topònims i teònims. A més les llengües iberoromàniques occidentals modernes conserven algunes formes cèltiques que possiblement són atribuïbles a l'antic celta galaic.[5]

Distintivitat[modifica | modifica el codi]

Tant Pomponi Mela com Plini el Vell van escriure sobre les poblacions cèltiques i no cèltiques de Gallaecia i Lusitània. Alguns autors moderns han especulat sobre la possibilitat que ambdues regions compartissin una mateixa llengua cèltica, mentre que altres autors apunten dificultats no resoltes dins d'aquesta hipòtesi, com les característiques fonètiques incompatibles d'ambdues regions, com la preservació de p- en lusità i el reflex inconsistent de les consonants líquides sil·làbiques.[6][7][8][9][10] L'evidència filogenètica mostra que l'idioma galaic, si bé comparteix algunes característiques amb el celtibèric mostra evolucions fonètiques que el diferencien del celtibèric, per la qual cosa clarament són dues llengües diferents.

"Revitalització"[modifica | modifica el codi]

A principis del segle XXI diversos moviments culturals han mostrat interès a rescatar la tradició cultural galaica. Alguns han arribat a proposar reviure la llengua a través de la reconstrucció d'antic cèltic galaico mitjançant la reconstrucció lingüística, a partir de les evidències existents i llengües cèltiques com l'antic irlandès o el reconstruït protocelta. Una de les aspiracions d'aquests moviments culturals és la creació d'un diccionari atebivota format per paraules del galaic. Aquests treballs han estat recolzats per l'anomenada Lliga Céltiga Galaica, que a més promou l'intercanvi amb altres moviments pancèltics com la Lliga Cèltica, encara que aquesta última només reconeix moviments lligats a llengües cèltiques vives, no llengües cèltiques extintes..[11][12][13][14]

Descripció lingüística[modifica | modifica el codi]

Algunes de les característiques principals del celta galaico són o no compartides amb el celtíbero i altres llengües cèltiques:

  • Protoindoeuropeu *-eH-, *-ē- > -ē-. A diferència del cèltic on *-ē- > ī: La divinitat local REGONI (Lugo, CIL II 2574) < *h3rēg-on-o 'el que regeix' (BUA 2000: 126), davant del celta rīg 'rei' < *h3rēg, rīganī < *h3rēg-n̥-ih, 'reina', i en coincidència amb el llatí rēx 'rey' < *h3rēg-s, rēgina 'reina' < *h3rēg-n̥-a.
  • pIE *-ps-, *-ks- > *-xs- > -s-: testimoniat en el topònim AVILIOBRIS derivat de *Awil-yo-brix-s < pre-Celta *Awil-yo-brig-s 'Oppidum ventós',[15][16] el topònim modern Osmo (Cenlle, Osamo 928 AD) derivat d' *Uχsamo- 'el més alt'.[17]
  • Pèrdua de *p- > *φ- > ∅?:[18][19] testimoniat en topònims com C(ASTELLO) OLCA < *φolkā- 'bolcat', l'antropònim ARCELTIUS < *φari-kelt-y-os; el topònim C(ASTELLO) ERCORIOBRI < *φeri-kor-y-o-brig-s 'Overshooting hillfort'; el topònim C(ASTELLO) LETIOBRI,[20] < *φle-tyo-brig-s 'oppidum eixamplat', o *φlei-to-brig-s 'oppidum gris';[21] així com el topònim Iria Flavia < *φīweryā- (nominatiu *φīwerī) 'fèrtil' (forma femenina, cf. en sànscrit el femení pīvari- 'grossa');[22] el topònim ONTONIA < *φont-on- 'camí';[23] l'antropònim LATRONIUS[24] de *φlā-tro- 'lloc; pantalons'; l'antropònim ROTAMUS < *φro-tamo- 'el que està més endavant';[25] topònims Bama (Touro, Vama 912) ambdós d' *uφamā-[26] 'la que està més dessota', Iñobre (Rianxo) < *φenyo-brix-s[27] 'Oppidum d'aigua', Bendrade (Oza dos Ríos) < *Vindo-φrātem 'Oppidum blanc' i Baiordo (Coristanco) < *Bagyo-φritu-, on el segon element és la paraula protocelta per 'gual'.[28]
  • Conservació de *p- > p-?: En primer lloc totes aquestes etimologies són perfectament explicables des d'arrels que no contenen /p-/, per exemple OLCA pot procedir fàcilment de l'arrel PIE *h₂olk-eh₂ 'recinte, fortí' (cfr. got. alhs 'temple', saxó ealgian 'protecció'). LETIOBRI sembla un senzill hidro-topònim format sobre un riu *letio, 'castro del riu letio', que es repeteix en el riu Leza < *letia afluent de l'Ebre (La Rioja) i el riu Leça (medieval Letia) < *letia (Oporto).[29]

En segon terme està l'evidència de constants exemples de la permanència de /p/: Parracuius, Paraliomego, Paramaeco, Poemanae, Copori i la localitat de Páramo i Pambre (medieval Paambre < *palambris) a Lugo, Proenetiaego, Proinetie, Pemaneieco, Palmueno, Pamudeno, Perurda, Mepluceeco, Tapila, Praenia a Ourense, Pestera i Colupa a Pontevedra, Apolta, Pelisto, Epeicus, Pinarea, Paugenda, Pelcius, Perifu i Pitilo a la Bracarense, Apana, Pusinca, Piusuna, Colupata, Lapatiaci i Pantiñobre a la Corunya que Bua justifica amb bon criteri des de < *palanti-nyo-brix-s, etc. La conservació de la /p/ sembla continuar pel territori astur Augo Propeddi, Progeneio, Provesica, Paedatura, Paesici, Paemeiobriga, Paelontium, etc.

Finalment, l'existència en el gallec actual de vocables preromans clarament patrimonials amb presència de /p/: lapa 'menhir, pedra xantada', pala 'cova', etc. semblen confirmar que el galaic mai va arribar a perdre la /p/ originària de l'indoeuropeu.

  • Vocalització de les sonorants interconsonàntiques: *n̥, *m̥ > an, am; *r̥, *l̥ > ri, li:[30] com en el topònim Brigantia < *brig-ant-yā < pre-celta *br̥g-n̥t-y-ā < protoindoeuropeu tardà *bʰr̥gʰ-n̥t-y-ā 'l'excels'; o en els topònims COELIOBRIGA, TALABRIGA el segon formant del qual *brigā < pre-celta *br̥g-ā < pIE *bʰr̥gʰ-ā 'emplaçament elevattttt',[31] o els noms AVILIOBRIS, MIOBRI, AGUBRI el segon formant del qual *bris < *brix-s < pre-celta *brig-s < pIE *br̥g-s < *bʰr̥gʰ-s 'oppidum';[32] comparat amb el cognat germànic burg- o l'anglès borough < anglosaxó burg 'fortalesa' < protogermànic *burg-s < pIE *bʰr̥gʰ-s.
  • Reducció del diftong *ei > ē: com en el teònim DEVORI < *dēwo-rīg-ē < pre-celta *deiwo-rēg-ei 'Al rei dels déus'.[33]
  • Lenició de *m el grup *-mnV- > -unV-:[34][35] ARIOUNIS MINCOSEGAECIS, formes de datiu d' *ar-yo-uno- *menekko-seg-āk-yo- 'A les [deitats] dels camps de molts cultius' < pre-celta *ar-yo-mno-.[36]
  • Assimilació *p.. kʷ > *kʷ.. kʷ: com en l'etnònim Querquerni derivat de *kʷerkʷ- < pIE *perkʷ- 'roure, alzina'.[37] Encara que aquest nom també ha estat interpretat com a lusità per B. M. Prósper,[38] que proposa per a aquesta llengua l'evolució *p.. kʷ > *kʷ.. kʷ > *p.. p.[39]
  • Reducció de diftong *ew > ow > ō:[40] com en els antropònims TOUTONUS / TOTONUS 'del poble' derivat de *tout- 'poble, nació, tribu' < pIE *teut-; CLOUTIUS 'famós, notable', encara que es té VESUCLOTI 'que té bona fama, bon nom' < pre-celta *Kleut-y-os, *Wesu-kleut(-y)-os.[41] En celtibèric hi ha les formes toutinikum/totinikum que mostren el mateix procés.[42]
  • Comparatius en -iso: topònims: BERISO < *Berg-iso- 'més alt' (Birizo).
  • Superlatius en -is(s)amo:[43] topònims: BERISAMO < *Berg-isamo- 'El més alt',[44] SESMACA < *Seg-isamā-kā 'El més fort, el més victoriós'.[45] S'ha proposat la mateixa etimologia per als actuals noms Sésamo (Culleredo) i Sísamo (Carballo), de *Segisamo-.[46]

Algunes característiques del cèltic galaico no compartides pel celtíbero són:

  • En contacte amb *e o *i la -*g- intervocàlica cau (*-g- > 0), exemples: el teònim DEVORI derivat de *dēworīgē 'al rei dels déus', el topònim SESMACAE derivat de *Seg-isamā-kā 'El més fort, el més victoriós'; els antropònims MEIDUENUS < *Medu-genos 'nascut de la carn', CATUENUS < *Katu-genos 'nascut de la lluita';[47] l'expressió NIMIDI FIDUENEARUM HIC < *widu-gen-yā.[43] Comparem el canvi amb el celtibèric SEGISAMA i l'antropònim mezukenos que mostren conservació de /g/ intervocàlica.[48]
  • Evolució de *-lw-, *-rw- > -lβ-, -rβ- (com en goidèlic):[18] MARTI TARBUCELI < *tarwo-okel- 'A Mart del turó del brau', davant dal celtibèric TARVODURESCA.
  • Preservació de *(-)φl- > (-)βl-, que només més tard evolucionà > (-)l-:[49][50] topònims BLETISAM(AM), BLETIS(AMA) moderna Ledesma (Boqueixón) < *φlet-isamā 'la més ampla'; BLANIOBRENSI[51] medieval Laniobre < *φlān-yo-brigs 'oppidum del pla'.[52] Davant del celtibèric Letaisama.[53]
  • *wl- es conserva:[54] VLANA < pIE *wl̥Hn-eh₂ 'llana', mentre que en celtibèric es te l-: launi < pIE *wl̥H-mn-ih₂ 'llanut' (?).
  • Datiu plural acabat en -bo < pIE *bʰo, davant del celtibèric que té -bos:[50] LUGOUBU/LUCUBO 'A (els tres déus) Lug'.

El celta galaic sembla ser una llengua Q-cèltica, com suggereixen les següents grafies en inscripcions locals: ARQVI, ARCVIVS, ARQVIENOBO, ARQVIENI[S], ARQVIVS, totes probablement de l'IE paleohispànic *arkʷios 'arquer', mostrant retenció del protocelta *kʷ.[55] Cal esmentar també els etnònims Equaesi ( < pIE *ek̂wos 'caballo'), un poble del sud de Gallaecia,[56] i els Querquerni ( < *perkʷ- 'roure'). No obstant això, dos topònims modenros han estat interpretats com a evidència que kw / > p:[57] Pantiñobre (Arzúa, compost de *kʷantin-yo- '(de la) vall' i *brix-s 'oppidum') i Pezobre (Santiso, de *kweityo-bris).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Prósper, Blanca María. Lenguas y religiones prerromanas del occidente de la península ibérica. Ediciones Universidad de Salamanca, 2002, p. 422–427. ISBN 84-7800-818-7. 
  2. Prósper, B.M. (2005). Estudios sobre la fonética y la morfología de la lengua celtibérica a Vascos, celtas e indoeuropeos. Genes y lenguas (amb Villar, Francisco). Ediciones Universidad de Salamanca, pp. 333-350. ISBN 84-7800-530-7.
  3. Jordán Colera 2007: 750
  4. Koch, John T. Celtic Culture: A Historical Encyclopedia. ABC-CLIO, 2006, p. 481. 
  5. Paraules gallegues com crica ('vulva, cinta'), del proto-Celta *kīkwā ('solc'), laxe ('llosa de pedra') del proto-celta *φlagēnā ('ampla punta de llança'), leira ('camp') del protocelta *φlāryo- ('terra'), i alboio ('cobert') from proto-Celtic *φare-bowyo- ('al voltant de les vaques').
  6. Entre ells els Praestamarci, Supertamarci, Nerii, Artabri, i en general tots els pobles que vivien vora el mar llevat els Grovi del sud de Galícia i nord de Portugal: Totam Celtici colunt, sed a Durio ad flexum Grovi, fluuntque per eos Avo, Celadus, Nebis, Minius et cui oblivionis cognomen est Limia. Flexus ipse Lambriacam urbem amplexus recipit fluvios Laeron et Ullam. Partem quae prominet Praesamarchi habitant, perque eos Tamaris et Sars flumina non longe orta decurrunt, Tamaris secundum Ebora portum, Sars iuxta turrem Augusti titulo memorabilem. Cetera super Tamarici Nerique incolunt in eo tractu ultimi. Hactenus enim ad occidentem versa litora pertinent. Deinde ad septentriones toto latere terra convertitur a Celtico promunturio ad Pyrenaeum usque. Perpetua eius ora, nisi ubi modici recessus ac parva promunturia sunt, ad Cantabros paene recta est. In ea primum Artabri sunt etiamnum Celticae gentis, deinde Astyres., Pomponi Mela, Chorographia, III.7-9.
  7. cf. Wodtko 2010: 361-362
  8. Prósper 2002: 422 i 430
  9. Prósper 2005: 336-338
  10. Prósper 2012: 53-55
  11. «Gallaic Revival Movement». [Consulta: 11 maig 2013].
  12. Arxivat 2012-octubre-2 en la Wayback Machine.
  13. «Gallaic Revival». [Consulta: 11 maig 2013].
  14. «Old Celtic Dictionary».
  15. Curchin 2008: 117
  16. Prósper 2002: 357-358
  17. Prósper 2005: 282
  18. 18,0 18,1 Prósper 2005: 336
  19. Prósper 2002: 422
  20. Curchin 2008: 123
  21. Prósper 2005: 269
  22. Delamarre 2012: 165
  23. Delamarre 2012: 2011
  24. Vallejo 2005: 326
  25. Koch 2011:34
  26. Cf. Koch 2011: 76
  27. Prósper 2002: 377
  28. Carlos Búa (2007) O Thesaurus Paleocallaecus, p 38-39, a Kremer, Dieter (ed.). Onomástica galega: con especial consideración da situación prerromana: actas do primeiro Coloquio de Trier 19 e 20 de maio de 2006. Santiago de Compostela: Universidade de Santiago de Compostela, 2007. ISBN 978-84-9750-794-3. 
  29. MORALEJO, Juan J: «Hidronimia prerromana de Gallaecia». En Onomástica Gallega II, Verba- Anexo 64, (2009), pp. 37-90.
  30. Prósper 2005: 342.
  31. Luján 2006: 727-729
  32. Prósper 2002: 357-382
  33. Prósper 2005: 338; Jordán Cólera 2007: 754.
  34. Prósper 2002: 425-426.
  35. Prósper 2005: 336.
  36. Prósper 2002: 205-215.
  37. Luján 2006: 724
  38. Prósper 2002: 397
  39. Prósper, B. M.; Francisco Villar «NUEVA INSCRIPCIÓN LUSITANA PROCEDENTE DE PORTALEGRE». EMERITA, Revista de Lingüística y Filología Clásica (EM), LXXVII, 1, 2009, pàg. 1–32 [Consulta: 11 juny 2012].
  40. Prósper 2002: 423.
  41. Prósper 2002: 211
  42. Jordán Cólera 2007: 755
  43. 43,0 43,1 Wodtko 2010: 356
  44. Prósper 2005: 266, 278
  45. Prósper 2002: 423
  46. Prósper 2005: 282.
  47. Prósper 2005: 266
  48. Jordán Cólera 2007: 763-764.
  49. Prósper 2002: 422, 427
  50. 50,0 50,1 Prósper 2005: 345
  51. A vegades es pot llegir ELANIOBRENSI
  52. Luján 2006: 727
  53. Jordán Cólera 2007: 757.
  54. Prósper 2002: 426
  55. Koch, John T. Tartessian 2: The Inscription of Mesas do Castelinho ro and the Verbal Complex. Preliminaries to Historical Phonology. Oxbow Books, Oxford, UK, 2011, p. 53–54,144–145. ISBN 978-1-907029-07-3. 
  56. Cf. Vallejo 2005: 321, que s'assigna erròniament als Astures.
  57. Prósper 2002: 422, 378-379

Bibliografia[modifica | modifica el codi]