Gal·lès Patagó
| Data | 2017 |
|---|---|
| Tipus | dialecte  |
| Dialecte de | gal·lès |
| Ús | |
| Parlants | 1,500-5,000[1][2] |
| Autòcton de | Chubut |
| Estat | Argentina |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees cèltic llengües cèltiques insulars llengües britòniques gal·lès | |
| Codis | |
| Glottolog | pata1258 |
| Linguasphere | 50-ABA-abf |
| Linguist List | cym-pat |
.JPG)
El gal·lès patagó (gal·lès: Cymraeg y Wladfa) és una varietat de la llengua gal·lesa parlada a Y Wladfa, l'assentament gal·lès en la Patagònia, Província de Chubut, Argentina.[3] El sistema numeral decimal utilitzat al gal·lès modern es va originar a la Patagònia en els anys setanta del s.XIX, i fou subsegüentment adoptat a Gal·les en 1940s en contrapartida al més complexe i tradicional sistema vigesimal, el qual encara hi sobreviu.[4]
Els mestres en llengua gal·lesa són enviats a ensenyar-la i formar tutors locals. La llengua gosa de cert prestigi, fins i tot entre aquells que no descendeixen de colons gal·lesos.[5] Els projectes i l'educació en gal·lès són, principalment, finançats pel Govern Gal·lès, Consell Britànic, la Universitat de Cardiff i l'Associació argentinogal·lesa. Al 2005, hi havia 62 aules amb el gal·lès com a llengua vehicular i se'n va poder cursar una assignatura a dues escoles primàries i dues universitats de la regió de Gaiman. A més, es té constància d'una escola bilingüe castellà-gal·lès, Ysgol yr Hendre situada a Trelew, i una universitat localitzada en Esquel. Al 2016, hi havia tres escoles primàries bilingües castellà-gal·lès a tota la Patagònia.[6]
El gal·lès patagó s'ha desenvolupat com un dialecte distint, diferent dels diversos dialectes propis del País de Gal·les; tanmateix, els parlants de Gal·les i la Patagònia son capaços de comunicar-se sense massa problema.[5] Molts topònims per tota la Vall de Chubut son d'origen gal·lès.
En total, unes 1,220 persones van mamprendre cursos de llengua gal·lesa a la Patagònia al 2015.[7]
Les antigues festivitats culturals, musicals i poètiques, Eisteddfod, han estat reviscudes, tot i que ara són bilingües en gal·lès i castellà.[8][9]
Història[modifica]
Els colons gal·lesos van arribar a la Patagònia al 1865. Emigraven per protegir la seua llengua i cultura gal·lesa nativa, les quals van estar amenaçades en el seu país d'origen, Gal·les.[10][11] Amb els anys, l'ús de la llengua ha disminuit i hi ha hagut relativament poc contacte entre Gal·les i el la Vall de Chubut. La situació va començar a canviar quan molts gal·lesos van visitar la regió a 1965 per celebrar el centenari de la fundació colonial; des de llavors, el nombre de visitants gal·lesos ha augmentat.[5][12]
En els anys 1945 i 1946. el Servei Mundial de la BBC va retransmetre espectacles radiofònics en gal·lès a la Patagònia.[13]
Durant la repatriació de tropes argentines de la Guerra de les Malvines a 1982, l'Armada Mercant Britànica i els Guardians Gal·lesos van conèixer un soldat argentí que parlava gal·lès.[14] Les tropes retingudes van ser desembarcades a Puerto Madryn.
En 2004, els parlants de gal·lès a l'Argentina van demanar al govern de Gal·les que els proveïra amb programes de la televisió gal·lesa per animar la supervivència i creixement del gal·lès a la Patagònia.[15]
Vocabulari[modifica]
El dialecte conté adaptacions locals del castellà, desconeguts als dialectes britànics. Per exemple, mynd i baseando deriva de paseando en castellà. Es considera que baseando és una mutació de paseando.
| Gal·lès
patagó[16] |
Gal·lès (Gal·les) | Anglès | Castellà rioplatense |
|---|---|---|---|
| Singlet | Fest | Vest | chaleco |
| Poncin | Pwmpen | pumpkin | zapallo |
| Mynd i baseando | Mynd am dro | to go for a walk | ir de paseo / ir paseando |
| Corral | Corlan | sheepfold, corral | corral |
| Siarad drwy'r ffôn | Siarad ar y ffôn | to talk on the phone | hablar por teléfono |
| Pasiwch | Dewch i mewn | Enter! / Come in! | ¡Pase! |
| Tan tro nesaf | Hwyl fawr | Goodbye | Hasta la próxima |
| Allan | Mâs (Gal·les Sud),
allan (Gal·les Nord) |
out | fuera |
| Cur pen | Pen tost (Gal·les Sud),
cur pen (Gal·les Nord) |
headache | dolor de cabeza |
| Fo | Fe (Gal·les Sud),
fo (Gal·les Nord) |
him | él |
| Fyny | Lan (Gal·les Sud),
fyny (Gal·les Nord) |
up | arriba |
| Nain a thaid | Mamgu a thadcu (Gal·les Sud),
nain a thaid (Gal·les Nord) |
Grandmother and Grandfather | abuela y abuelo |
| Ffwrn | Ffwrn (Gal·les Sud),
popty (Gal·les Nord) |
oven | horno |
| Llaeth | Llaeth (Gal·les Sud),
llefrith (Gal·les Nord) |
milk | leche |
| March | March (Gal·les Sud),
stalwyn (Gal·les Nord) |
stallion | caballo |
| Costio | N/a | to be difficult for someone | costar |
Galeria del gal·lès en la Patagònia[modifica]
-
Ar agor / Open en gal·lès i anglés en Trelew. -
Casa del té en Gaiman. -
Memorial per la commemoració del centenari de l'assentament gal·lès en Trelew. -
Associació St. David, Trelew. -
.JPG)
Referències[modifica]
- ↑ «Patagonia's Welsh settlement was 'cultural colonialism' says academic». Arxivat de l'original el 27 agost 2017. [Consulta: 6 maig 2017].
- ↑ «Wales and Patagonia». wales.com. Arxivat de l'original el 17 abril 2017. [Consulta: 6 maig 2017].
- ↑ Ariel Brooks, Walter. «The Welsh language in Patagonia: a brief history». British Council, 25-10-2018. [Consulta: 7 maig 2019].
- ↑ Gareth Ffowc Roberts. Count Us In: How to Make Maths Real for All of Us. University of Wales Press, 15 febrer 2016. ISBN 9781783167982.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Huw Edwards. «Patagonia with Huw Edwards». BBC One, 29-08-2016. Arxivat de l'original el 15 octubre 2016. [Consulta: 15 setembre 2016].
- ↑ «A new bilingual Welsh and Spanish schools for Patagonia». Welsh Government, 16-03-2016. Arxivat de l'original el 2016-03-23. [Consulta: 16 març 2016].
- ↑ «Welsh Language Project Annual Report 2015». British Council. Arxivat de l'original el 18 setembre 2016. [Consulta: 24 agost 2016].
- ↑ «Patagonia, land of song». BBC News, 26-10-2001. [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-05-18. [Consulta: 24 abril 2021].
- ↑ «The Welsh language in 19th century education». BBC Wales. Arxivat de l'original el 2014-04-28. [Consulta: 7 novembre 2017].
- ↑ «The History of Welsh Patagonia». www.historic-uk.com. Arxivat de l'original el 2017-11-08. [Consulta: 7 novembre 2017].
- ↑ E. Wyn James, ‘Identity, Immigration, and Assimilation: The Case of the Welsh Settlement in Patagonia’, Transactions of the Honourable Society of Cymmrodorion, 24 (2018), 76-87.
- ↑ «75 Years». BBC World Service. Arxivat de l'original el 2015-03-11. [Consulta: 3 novembre 2015].
- ↑ Johnson-Allen, J. They couldn't have done it without us 2011 Seafarer Books p.168 ISBN 9781906266233
- ↑ «Patagonian welsh». clanjames.com. Arxivat de l'original el 2012-03-20. [Consulta: 30 desembre 2011].
- ↑ «Cymraeg y Wladfa a Chymraeg Cymru - beth yw'r gwahaniaethau?» (en anglès). , 28-09-2018 [Consulta: 1r octubre 2018].
Enllaços externs[modifica]
| Llengües oficials | |||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Llengües regionals | |||||||||||||||||
| Llengües indígenes |
| ||||||||||||||||
| Llengües minoritàries | |||||||||||||||||
| Dialectes regionals | |||||||||||||||||
| Llengües de signes | |||||||||||||||||
Cursives indiquen Llengua morta | |||||||||||||||||
| Cèltic continental |  | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Cèltic insular |
| ||||||
| Mixtes | |||||||
| Àrees celtoparlants | |||||||
| Immersió lingüística | |||||||
Itàliques indica llengües extingides | |||||||