Càrnix
 | |
| Tipus | corn i instrument de metall  |
|---|---|
| Classificació Hornbostel-Sachs | 423.121.12 |
El càrnix[1][2] és un antic instrument musical de vent, una trompa recta, vertical, d'aram, d'uns dos metres de llarg, amb un cap de senglar a l'extrem distal. L'usaven els antics celtes en especial per a entrar en combat.
Aquest instrument només es coneixia per representacions gràfiques sobre monedes i, molt particularment, en el calderó de Gundestrup trobat a Dinamarca. També se n'havien trobat alguns fragments en excavacions arqueològiques. Des del 2004 se’n coneixen set exemplars sencers, trobats en excavació a Tintignac,[3] comuna de Naves, al departament de Corresa, al Llemosí, França.
Un músic modern, John Kenny, va adoptar una versió actual d'aquest instrument des de 1993 en recitals pùblics.
Referències[modifica]
- ↑ Del grec antic ὁ ϰάρνυξ τοῦ ϰάρνυϰος, mot al costat del qual hi havia τὸ ϰάρνον, d'idèntic significat. Tant ὁ ϰάρνυξ com τὸ ϰάρνον són préstecs del cèltic al grec antic.
- ↑ «càrnix». ésAdir. [Consulta: 15 juliol 2023].
- ↑ Maniquet, Christophe «Le dépôt cultuel du sanctuaire gaulois de Tintignac à Naves (Corrèze)». Gallia, 65, pàg. 303-307.
Bibliografia[modifica]
- Cyril Dumas & Tinaig Clodoré Tissot (2003) «La trompe gauloise», L'archéologue n°63 octobre-novembre
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Càrnix |
