Invasió celta dels Balcans

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentInvasió celta dels Balcans
Tipus invasió
Data segle IV aC –
Modifica les dades a Wikidata

La invasió celta dels Balcans va ser l'arribada en massa de grups de pobles celtes de la cultura de La Tène cap a la península dels Balcans al segle IV aC.

Malgrat que els assentaments celtes es van concentrar a la meitat occidental de la conca dels Càrpats hi va haver incursions importants, i assentaments en la mateixa península balcànica.

Des de les seves bases situades al nord d'Il·líria i Panònia, les invasions celtes van arribar al màxim al principi del segle III aC, amb la invasió de les regions de Macedònia, Tràcia i Grècia. L'any 279 la invasió de la Grècia hel·lenística va ser precedida per una sèrie d'altres campanyes militars cap al sud dels Balcans i contra el regne de Macedònia afavorides pel clima conflictiu que hi havia després de la mort d'Alexandre Magne. Una part de la invasió va arribar a Anatòlia i eventualment s'hi va establir que va passar a anomenar-se Galàcia

Assentament al sud-est d'Europa[modifica]

Des del segle IV aC., els grups celtes entraren a la regió dels Càrpats i la conca del Danubi coincidint amb el seu moviment dins Itàlia. Els grups celtes dels Boii i Volcae eren dues grans confederacions. Es mogueren per dues rutes principals: ola que seguia el riu Danubi i una altra cap a l'est des d'Itàlia. D'acord amb la llegenda, 300.000 celtes es desplaçaren a Itàlia i Il·líria.[1] Cap al segle III aC. els habitants natius de Panònia van quedar gairebé completament celtititzats.[2] Les restes arqueològiques de la cultura La Tene es troben àmpliament a Panònia i més enllà cap al riu Tisza i el riu Sava de forma més esparsa.[2] També són possibles contactes amb regions més allunyades com Iberia. Els celtes trobaren terres fèrtils i sembla que explotaren les mines d'Eslovènia. El seu nou territori estaria centrat de Viena al riu Tisza.

L'any335 aC. els celtes enviaren representants per rendir homenatge a Alexandre Magne a la mort d'aquest els celtes s'estendrien cap al sud.

Invasons de Grècia[modifica]

Rutes preses pels celtes

L'any 281 aC.marca el punt d'inflexió de la pressió militar celta cap al sud dels Balcans i cap a Grècia. El col·lapse del regne de Tràcia després de Lisímac els obrí el camí a la migració.[3] Les causes de la migració han estat explicades de manera diferent: segons el geògraf Pausanias seria la recerca de botí,[4] per l'historiador Justí seria la sobrepoblació,[5] i per a Memnon d'Heraclea el resultat de la fam.[6]

El 280 aC. un gran exèrcit d'unst 85.000 guerrers,[7] que venien de panònia va anar cap al sud[8][9][10] va enfrontar-se als paeonians una altra divisió comandada per Bolgios, ho va fer contra els macedonis i els il·liris.[4]

Estàtua del gal moribund que commemora la victòria grega contra els celtes.

Bolgios, encara que va capturar i decapitar el rei macedoni Ptolemeu Keraunos, finalment va ser vençut pels macedonis i es va retirar.

La batalla de Termòpiles (279 aC.)[modifica]

Una coalició hel·lènica (etolis, beocis, atenencs, focis i altres) es va disposar a l'estret pas de Termòpiles a la costa est del centre de Grècia. Les forces de Brennus primer van patir moltes pèrdues va decidir atacar Aetòlia i els habitants de la regió es defensaren en massa.[11] Brennus troba un pas envoltant les Termòpiles però els grecspogueren fugir pel mar.

Atac a delfos[modifica]

Delfos

Brennus anà a Delfos n va ser vençut i forçat a retirar-se i on morí per les ferides. El seu exèrcit es retirà.

Segons Estrabó disenteix sobre el fet que el tresor del santuari de Delfos fos portat pels celtes a Tolosa de Llenguadoc, on un segle després els romans se l'emportarien (50.000 lliures d'or i 10.000 lliures de plata). Estrabó diu, en canvi, que els celtes no eren capaços d'endur-se un botí tan gros i que de tota manera el tresor de Delfos ja hauria estat espoliat pels focis durant la Tercera Guerra Sagrada del segle anterior.[12]

Després de les campanyes a Grècia[modifica]

Etnogènesi i migracions dels Volcae.

Alguns dels supervivents celtes de la campanya grega conduïts per Comontoris (un dels generals de Brennus) s'assentaren a Tràcia i fundaren la ciutat de curta vida de Tylis.[13] Un altre grup de celtes van ser portats a Àsia Menor per Nicomedes I de Bitínia per ajudar-lo a vèncer el seu germà i assegurar el tro de Bitínia. Aquests s'assentaren a la regió de Galàcia. Com que varen ser vençuts per Antíoc I varen ser confinats al centre poc fèrtil d'Anatòlia.[14]

Els grups celtes tenien importància política preminent al nor dels balcans del segle IV al I aC. Els Boii controlaren gran part del nord de Panònia durant el segle II aC. i també es creu que ocupaven Eslovàquia]. També hi havia altres tribus celtes a la zona.

Tribus a Panònia i oest de Dàcia, cap a 50 aC.

La segona meitat del segle I aC. va portar grans canvis a Panònia. La confederació del Boii va ser vençauda per part de Burebista i en part la celtització va resultar revertida. Les tribus celtes dels Hercuniates i Latobici migraren des del nord de Germània. Els romans van fer que es perdés el domini polític dels celtes a través de propiciar l'entrada d'altres tribus no celtes com els Marcomanni i Iazyges. La independència ètnica dels cetes es va anar perdent i van ser absorbits pels seus veïns dacis, il·liris i germànics, però els noms celtes van perdurar fins al segle III aC.[15]

Referències[modifica]

  1. ↑ From: The Celts. A history. Daithi O Hogain. Boydell Press. ISBN 0 -85115-923-0
  2. ↑ 2,0 2,1 Pannonia and Upper Moesia. A History of the Middle Danube Provinces of the Roman Empire. A Mocsy, S Frere
  3. ↑ Green, Peter. Alexander to Actium, p. 133. 
  4. ↑ 4,0 4,1 «Guide for Greece». Pausanias. Livius.org. [Consulta: 21 setembre 2008].
  5. ↑ «Justin Book XXIV». Justin. forumromanum.org. [Consulta: 21 setembre 2008].
  6. ↑ «Memnon: History of Heracleia» (en anglès). attalus.org.
  7. ↑ Kruta, Venceslas. [493 Les Celtes, histoire et dictionnaire]. 
  8. ↑ Cunlife, Barry. The Ancient Celts, p. 80–81. 
  9. ↑ Una divisió comandada per Brennus
  10. ↑ Smith, William. Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. 1, 1867, p. 12. «Acichorius» 
  11. ↑ «Guide of Greece,». Pausanias. Livius.org. [Consulta: 21 setembre 2008].
  12. ↑ «4:1.13 Strabo, Geography». penelope.uchicago.edu. [Consulta: 21 setembre 2008].
  13. ↑ «Celtic Settlement in North-Western Thrace during the Late Fourth and Third Centuries BCE» (PDF). Nikola Theodossiev. caorc.org. [Consulta: 21 setembre 2008].
  14. ↑ Cunliffe, Barry. The Ancient Celts, p. 83. 
  15. ↑ Celts and the Classical World. H D Rankin. Pg 17
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Invasió_celta_dels_Balcans&oldid=19636691»