281 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 281 aC (cclxxxi aC) |
| Islàmic | 930 aH – 929 aH |
| Xinès | 2416 – 2417 |
| Hebreu | 3480 – 3481 |
| Calendaris hindús | -225 – -224 (Vikram Samvat) 2821 – 2822 (Kali Yuga) |
| Persa | 902 BP – 901 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -30 |
| Ab urbe condita | 473 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC | |
| Dècades | |
| 310 aC 300 aC 290 aC - 280 aC - 270 aC 260 aC 250 aC | |
| Anys | |
| 284 aC 283 aC 282 aC - 281 aC - 280 aC 279 aC 278 aC | |
El 281 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Barbula i Filip (o també any 473 ab urbe condita). La denominació «281 aC» per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]
Esdeveniments[modifica]
Àsia Menor[modifica]
- Darrera batalla dels diàdocs a Curopedi (Lídia). Hi lluiten els exèrcits de Lisímac i Seleuc. Lisímac és derrotat i mort, i Seleuc s'apodera dels seus dominis.[2]
- Arsínoe, esposa de Lisímac, fuig a Efes, i des d'allà a Cassandrea, a la Península Calcídica, on es fa forta amb els seus fills.[3]
República de Roma[modifica]
- Consolat de Luci Emili Barbula i Quint Marci Filip.[4][5]
- Marci Filip fa la guerra contra els etruscs i celebra un triomf un 1 d'abril, per la seva victòria.[5]
- La ciutat de Tàrent crida a Pirros, rei de l'Epir, perquè l'ajudi en la guerra contra els romans.[6]
- Tàrent no havia acceptat els termes de la pau que havia ofert l'ambaixador romà Postumi, i Roma envia al cònsol Bàrbula amb la mateixa oferta de pau. Els tarentins rebutgen l'oferta esperant Pirros. Bàrbula fa la guerra als tarentins i els derrota i ocupa algunes ciutats. Tàrent, buscant un acord, nomena general en cap a Agis, cap del partit pro-romà, però arriba Cinees, ministre de Pirros, que anul·la l'elecció, i després Miló amb l'avançada de les forces del rei. Aconsegueix reduir Bàrbula a les muntanyes mentre la flota tarentina ataca per mar. Bàrbula protegeix les seves tropes col·locant els presoners com a escuts humans. Se'n va sortir sense danys.[6]
Naixements[modifica]
Necrològiques[modifica]
- Sardes: Lisímac de Tràcia, rei de Tràcia i Macedònia, mort per Malacó a la batalla de Curopedi.[7]
- Setembre, Lisimàquia: Seleuc I Nicàtor, assassinat per Ptolemeu Ceraune, en revenja perquè no li havia entregat la corona d'Egipte que li havia promès.[8]
Referències[modifica]
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Apià. Història de Roma, IX, 62
- ↑ Poliè el Macedoni. Στρατηγήματα, VIII, 57
- ↑ Fasti
- ↑ 5,0 5,1 Smith, William (ed.). «Philippus, Marcius». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 20 març 2023].
- ↑ 6,0 6,1 Joan Zonaràs. Compendi d'Història, VIII, 2
- ↑ Memnó d'Heraclea. Història, C, 8
- ↑ Memnó d'Heraclea. Història, C, 8
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 281 aC |