Literatura còrnica

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Literatura còrnica és la literatura escrita en còrnic, una llengua cèltica parlada a Cornualla i antigament també a part de Devon.

Primers testimonis i esplendor[modifica | modifica el codi]

El còrnic començà existir com a llengua independent a finals del segle VII, quan començà a diferenciar-se de l'antic gal·lès. El còrnic usat entre els anys 800 i 1250 rep el nom de còrnic antic. L'exemple més antic conegut d'aquest periode data de finals del segle IX, i consisteix en unes gloses manuscrites als marges d'un text llatí, l'anomenat Smaragdus' Commentary on Donatus. Originalment es pensà que les notes estaven escrites en bretó antic, però el professor J. Loth demostrà el 1907 que en realitat es tractava de còrnic antic. El còrnic i el bretó antics eren molt similars i es confonien fàcilment. Traces del còrnic d'aquest periode es troben també a topònims de l'est de Cornualla. Una altra font d'informació es troba al volum Vocabularium Cornicum, un vocabulari basat en el glossari llatí-anglosaxó d'Aelfric, que conté la traducció d'unes 300 paraules.

Fragment de l'Origo Mundi, la primera peça de l'Ordinalia, escrita per un monjo desconegut en el s. XIV

El còrnic usat entre 1250 i 1550 rep el nom de còrnic mitjà o medieval. Una mostra d'aquest periode consisteix en un manuscrit que es trobà darrera d'una carta de concessió. El text fragmentari data de 1400, consisteix en 41 línies, i es tracta d'un drama on una noia s'ofereix com a esposa per les seves virtuts.

Es creu que el primer text còrnic original es compongué al voltant de 1375, l'anomenat Passhyon agan Arloedh (en català: Passió de Nostre Senyor), amb 259 estances, típic de la literatura sacra medieval. A la mateixa època es creu que pertany l'anomenada An Ordinale Kernewek o Ordinalia, text pensat per recitar a l'aire lliure durant tres dies, potser en un plen-an-gwary (escenari com el de la Passió d'Olesa de Montserrat). Consta de tres llibres:

  • Dallethvos an Bys o Origo Mundi, de 2.486 línies
  • Passhyon Krist o Passio Domini, de 3.242 línies
  • Dasserghyans Agan Arloedh o Ressurrectio Domini, de 2.646 línies
Fragment del Beunans Meriasek

Però el primer text important no apareixeria fins el 1504, quan Hadton compongué el Beunans Meriassek (en català: Vida de Meriasek), hagiografia del sant patró de Camborne, trobada al cànon de la Col·legiata de l'església de Glasney. Una obra coetània a l'anterior, i similar en fons i forma, és Beunans Ke (en català: Vida de Ke). També trobem el text de Boson Nebbaz Gerriaudro tho Carnoak (Notícies sobre Cornualla). Tot i així, documents datats del 1538 i 1540 indiquen una política destinada a l'eradicació del còrnic, de la mateixa manera que es feia amb el gal·lès.

Endemés, la reforma protestant va destruir la mentalitat que havia creat i representat les obres religioses còrniques, de manera que no es crearen texts protestants en còrnic. Només entre 1555 i 1558, aprofitant el breu període de restauració catòlica de Maria I d'Anglaterra, John Tregear traduí dotze sermons (130 pàgines) del bisbe de Londres, Edmund Bonner (1500-1569). Tot i així, el 1602, el xèrif i diputat Richard Carew (1555-1620) va compondre en anglès Survey of Cornwall, un intent d'exaltar la identitat nacional en anglès. Aleshores ja només es parlava el còrnic a les zones més aïllades de l'Oest de la Península, tot i que encara era força usat en l'àmbit familiar. Una prova n’és la composició de caràcter religiós de William Jordan of Helston, Gwreans an bys (en català: Creació del món) publicada el 1611, intent de modernitzar i allargar l’Origo Mundi. El 1660 Nicholas Boson compondria la narració Jowan Chy an horth (en català: John House de Ram).

Decadència de la llengua i la literatura[modifica | modifica el codi]

Retrocés del còrnic

La denominació còrnic tardà descriu l'estat de la llengua entre 1575 i el segle XIX. Aquest periode estigué marcat per la desaparició progressiva de parlants, que quedaren reduïts a les comunitats de pescadors de l'oest de Cornualla. A mitjans del segle XVII la llengua havia reculat cap a Pennwith i Kerrier, i la transmissió cap a les noves generacions havia cessat. A començaments del segle XVIII, el botànic John Ray n'anuncià el perill d'extinció, motivat per raons com: la poca producció literària, la desaparició dels serveis religiosos en còrnic, i la indeferència de la població envers la llengua.

La contribució més gran d'aquest periode vingué de mans de l'antiquari Edward Lhuyd (1660-1709), que el 1707 publicà el volum Archaeologica Britannica. L'obra intentà recopil·lar antigüitats còrniques, i també hi destacà aspectes de la gramàtica de la llengua. Lhuyd fou el primer a utilitzar diacrìtics fonètics per a descriure els sons còrnics.

Al seu torn, el seu deixeble William Borlase (1695-1772), també antiquari i amic de John Pope, compogué els voums Antiquities of Cornwall (1753) i Natural History of Cornwall (1758). D'altra banda, William Pryce publicà el 1790 el volum Archaeolgia Cornu-Britannica, on recollia nombrosos testimonis de poesia i prosa còrniques.

Carta de William Bodinar

Un dels últims texts originals en prosa còrnica de que es disposa consisteix en una carta, escrita el 1776 pel pescador William Bodinar.

Carta de Bodinar: "Bloodh vy ew trei ugens ha pymp. Th ero’vy den bohojek an puskes. My rug dyski Kernowek y’n termyn my veu maw. My veu dhe mor gen sira vy ha pymp den moy y’n kok. My rug skant lowr klowes udn ger Sowsnek kowsys y’n kok rag seythen warbar’. Na rug evy byskath gweles lyver Kernowek. My [rug] dyski Kernowek o’ mos dhe mor gen tus koth. Nag eus moy ’vel pajar po pymp y’n drev nei ’ell klappya Kernowek lebmyn, pobel koth pajar ugens bloodh. Kernowek ew oll nakevys gen pobel younk."

Traducció al català: "Tinc seixanta-cinc anys. Sóc un pescador pobre. Vaig aprendre el còrnic quan era un bailet. Era a la mar amb mon pare i cinc homes més en un bot de pesca. Amb prou feines vaig escoltar al bot un mot d'anglès a la setmana. Mai no he vist un llibre en còrnic. Vaig aprendre el còrnic sortint a la mar amb els vells companys. No n'hi ha més de quatre o cinc al nostre poble que poden parlar còrnic ara, gent vella de vuitanta anys. El còrnic ha estat completament oblidat pels joves."

Al segle XIX la llengua còrnica va desaparèixer de la vida pública i virtualment va morir. De manera anecdòtica, el políglot alemany Georg Sauerwein escrigué el 1865 dos poemes en còrnic.

Renaixement literari[modifica | modifica el codi]

La renaixença literària s'inicià el 1859 amb la publicació del llibre The ancient cornish drama d'Edwin Norris (1795-1872), conegut filòleg i autor de gramàtiques d'idiomes africans com el ful o el kanuri. En aquesta obra edità i traduí a l'anglès els diferents Miracle plays còrnics i bretons, amb un esbós del Cornish Drama i un vocabulari extret del segle XIII. També des del 1864 s'editaria la revista Journal of the Royal Institution of Cornwall, per tal de publicar treballs d'història, i que patrocinà l'obra de R. Williams Lexicon cornu-britannicum (1865).

El veritable renaixement s'inicià però el 1873, amb l'aportació de Henry Jenner (1848-1934) a les Transactions of the Philological Society of London. Jenner fou un filòleg influït per l'arqueologia, i es proposà ressuscitar el còrnic tal com si d'una excavació arqueològica es tractés.

No fou fins al 1901, amb la fundació de l'associació Cowethas Kelto-Kernuak (en català: Societat Celto-Còrnica), que s'intentà dur a terme aquesta escomesa. Els promotors foren el propi Henry Jenner, qui el 1903 va fer el primer parlament en còrnic en un acte oficial, i que el 1904 va compondre A handbook of the Cornish language, on fa apologia de la llengua en afirmar que "cal recuperar-la perquè és la nostra llengua", i que la dotarà de tot un ritual cèltico-druïdic; un altre ho fou Robert Morton Nance (1873-1959), autor de Lyver an pymp marthus seleven (1939) i de la gramàtica Cornish for all (1949); i Arthur Saxon Dennet Smith Caradar (1883-1950), autor de la gramàtica Cornish simplified (1939) i de l'antologia de texts Nebez wethlow ber (1946) i Wethlow an seyth den fur an Rom (1948).

El 1904 el mateix Jenner participà en el congrés de la Union Regionaliste Bretonne com a membre de la Cowethas Kelto-Kernuak, de manera que aquesta fou admesa aquell any al Congrés Intercèltic.

El neodruïdisme i recuperació lingüística[modifica | modifica el codi]

El 1920 Henry Jenner i Morton Nance fundaren l'associació Cowethas Kernow Goth (en català: Societat de la Vella Cornualla), secundada per diversos cercles locals que es federaren el 1928, publicaren una revista i constituïren el Kesva an Bardd Kernewek (Consell dels Bards de Cornualla), que actuà com a agent recuperador de la llengua. Des de 1929 convocaren els primers Gorseth, competicions culturals similars a les gal·leses i bretones del mateix nom, i on es desenvoluparen els drames de Morton Nance.

El 1930 aparegué la societat Tyr ha Tavas (en català: Pàtria i llengua), que començà a apuntar les primeres reivindicacions polítiques, basades principalment en l'ús del còrnic en els mitjans de comunicació, i que finalment es dedicà a l'elaboració de manuals i diccionaris. El 1934 es publicà la gramàtica de Caradar i Morton Nance Garlyver nowath Kernewek ha Sewsnek (Diccionari còrnic-anglès). Caradar compongué també el drama Trystan ag Ysolt (en català: Tristany i Isolda), publicat el 1951. També feren aparició els primers diaris en còrnic, Heydhu (en català: Avui) i An Lef Kernewek (en català: El full de Cornualla). Es calcula que aleshores hi havia un centenar de parlants actius mercè les activitats de Jenner.

Darrerament han aparegut més escriptors. Peggy Pollard escrigué Bewnans Alysaryn (1941), E.R. G. Hooper Kemysk Kernewek (1964), John Page Whetlow noweth ha coth (1977), Melville Benetto Whetlow Kernewek (1983) i An gurun wosek a Geltia (1984), G. M. Sandercock When an Wedhowes (1983) i K. J. George Devedhyans Sen Pawl yn Bro Leon (1983). L'historiador Brian Webb compongué An anwan ha’n gurun (La maldat i la corona, 1981) sobre la revolta del 1497, i Kemysk sen Perran (1982).

Als anys 80 es produï una divisió entre els celtistes, degut als punts de vista oposats sobre el sistema ortogràfic. Això provocà que des d'ençà es publiquessin obres en diferents versions de còrnic reviscolat: Kernewek Unys, Curnoack Nowedga, Kernewek Kemmyn i Kernewek Unys Amendys.

L'any 1997 s'endegà un projecte de traducció de la Biblia, "The Cornish Bible Project", sota l'auspici del Cornish Language Board i el Ecumenical Advisory Group for Cornish Language Services del Bisbe de Truro. L'any 2004 completaren i publicaren el Nou Testament (en còrnic: An Testament Nowydh), segons l'ortografia Kernewek Kemmyn. Actualment s'ha finalitzat també la traducció de l'Antic Testament. Alternativament, Nicholas Williams publicà l'any 2002 la seva traducció del Nou Testament (en còrnic: Testament Noweth), i el 2011 finalitzà la traducció de la Biblia completa (en còrnic: An Beybel Sans), ambdós textos segons l'ortografia Kernowek Unys Amendys

L'any 2008 s'assolí un fita trascendental pel reviscolament de la llengua, ja que s'aprovà finalment una escriptura normalitzada que havia facilitar la difusió del còrnic, i permetre la seva entrada als àmbits formals i administratius.

Avui dia és possible adquirir traduccions a la llengua còrnica de clàssics de la literatura, com "Alicia al país de les meravelles", "L'illa del tresor", "La volta al món en 80 dies", "La guerra dels móns", "El gos dels Baskerville", "Orgull i prejudici" o "El Hobbit".

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]