Literatura còrnica

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Literatura còrnica és la literatura escrita en còrnic, una llengua cèltica parlada a Cornualla i antigament també a part de Devon.

Primers testimonis i esplendor literari[modifica]

Fragment de l'Origo Mundi, la primera peça de l'Ordinalia, escrita per un monjo desconegut en el s. XIV

El còrnic començà a existir com a llengua independent a finals del segle VII, quan començà a diferenciar-se de l'antic gal·lès. Entre els anys 800 i 1250 hom parla de còrnic antic. La majoria de mostres d'aquesta època consisteixen en anotacions esparses realitzades als marges de manuscrits.

L'exemple més antic conegut data de finals del segle IX, i consisteix en unes glosses trobades en un text llatí, l'anomenat Smaragdus' Commentary on Donatus. Originalment es pensà que les anotacions eren una mostra de bretó antic, però el professor J. Loth demostrà el 1907 que en realitat es tractava de còrnic. Un altre exemple semblant és la glossa trobada a l'obra De Consolatione Philosophiae, de Boethius. L'anotació diu «ud rocashaas», que en català significa «(la ment) odia els llocs llòbrecs.»[1]

Les Manumissions de Bodmin són unes glosses trobades a uns evangelis, que proporcionen noms i detalls d'esclaus alliberats a Bodmin entre els segles IX i XI. Del total de 122 d'esclaus, 98 eren d'origen còrnic i teniem noms nadius.

Prophetia Merlini és un poema en hexàmetres escrit per John of Cornwall pels volts de 1144. Malgrat que està escrit en llatí, el text s'acompanya de gloses en còrnic. John of Cornwall declarà que l'obra era de fet una traducció, basada en una obra anterior desapareguda, escrita en còrnic.

El text cabdal d'aquest periode és el Vocabularium Cornicum, datat de 1100. Es troba inclòs dins el volum conegut com Vocabulari Cottonià, pertanyent a la biblioteca fundada per Sir Robert Cotton al segle XVII. Edward Lhuyd demostrà que el text es tractava d'un recull de termes en còrnic antic i no pas en gal·lès, com es creia inicialment. El text es basa en el glossari llatí-anglosaxó d'Ælfric d'Eynsham, i conté la traducció d'uns 961 termes (7 planes). Segueix vagament l'ordre cronològic del Gènesi bíblic, i proporciona de manera detallada noms de parts del cos, animals, plantes, termes litúrgics i eclesiàstics, i inclou algun adjectiu. El vocabulari és de gran valor, donat que palesa endemés el métode còrnic tradicional per a generar nous termes. Per exemple, l'equivalent còrnic per a la paraula 'Viking' és 'ancredwur mor', que literalment es tradueix com 'no creient del mar'.[2]

Exemples del Vocabularium Cornicum
Llatí Còrnic Català
Deus omnipotents Duy chefuidoc Déu totpoderós
Celum nef cel
Angelus ail àngel
- ancredwur mor víking

Traces del còrnic d'aquest període es poden trobar també a topònims de l'est de Cornualla.

Plen an Gwarry a St Just, Penwith

El còrnic comprès entre 1250 i 1550 rep el nom de còrnic mitjà o medieval. És el periode de major producció literaria i també la de millor qualitat. Hom considera l'obra Passhyon agan Arloedh[3] el primer text original còrnic, escrit pels volts de 1375 (en català: Passió de Nostre Senyor). El text és un poema de 259 estances, típic de la literatura sacra medieval.

Una altra mostra consisteix en un fragment de 41 ratlles datat de 1400, manuscrit al revers d'un text legal, una carta de concessió de drets. El text és un drama en vers que tracta el tema del matrimoni, i en ell s'ofereixen consells a una parella.

L'obra més important però de la literatura medieval és l'anomenat An Ordinale Kernewek o Ordinalia[4]. És un text pensat per a ser recitat a l'aire lliure, en un lapse de tres dies, possiblement en un plen-an-gwary (en català: lloc d'interpretació), un escenari com el de la Passió d'Olesa de Montserrat. Consta de tres llibres:

  • Dallethvos an Bys o Origo Mundi, de 2.486 línies
  • Passhyon Krist o Passio Domini, de 3.242 línies
  • Dasserghyans Agan Arloedh o Ressurrectio Domini, de 2.646 línies
Fragment del Beunans Meriasek

El 1497 es produí una revolta contra el rey Henry VII, com a protesta contra les taxes imposades per finançar la guerra contra Escòcia. El fracàs de la revolta liderada per Michael Joseph 'An Gof' i Thomas Flamank suposà un cop important contra la cultura i llengua còrniques.

El 1504 Dominus Hadton completà el Beunans Meriasek[5] (en català: Vida de Meriadoc). L'obra fou trobada al cànon de la Col·legiata de l'església de Glasney, i és una hagiografia del sant patró de Camborne. Consta d'unes 5000 línies d'extensió. Una obra coetània a l'anterior, similar en fons i forma, és l'anomenada Beunans Ke[6] (en català: Vida de Kea). Aquesta obra destaca per incloure referències a llegendes artúriques.[7]

Documents datats de 1538 i 1540 indiquen ja una política oficial destinada a l'eradicació del còrnic, de manera similar a com succeïa amb el gal·lès. L'anglès es convertí en la llengua de prestigi, ja que esdevingué l'idioma de la dinastia Tudor, la noblesa que regentaven el poder a la zona. El 1549 el parlament aprovà la 'Act of Uniformity' , per tal de retirar el llatí dels oficis religiosos i reforçar l'ús de l'anglès. Es decretà la traducció del llibre de pregaria a l'anglès, però no al còrnic, i el malestar ocasionat desembocà en la revolta coneguda com a Prayer Book Rebellion. La repressió subsegüent fou sagnant, l'exèrcit d'Eduard VI causà milers de morts, i l'esdevenir de la llengua còrnica es veié durament afectada.

La reforma protestant endemés destruí la mentalitat que promogué la creació i representació d'obres religioses còrniques, de manera que no es crearen texts protestants en còrnic. Només entre 1555 i 1558, aprofitant el breu període de restauració catòlica de Maria I d'Anglaterra, John Tregear traduí de l'angl'es dotze sermons (130 pàgines) del bisbe de Londres, Edmund Bonner (1500-1569). Un tretzè sermó fou afegit per un altre autor. La reforma protestant també suposà la fi dels vincles entre el poble còrnic i el poble germà bretò de la península armòrica, a França.

El volum The Fyrst Boke of the Introduction of Knowledge (1547), del poeta anglès Andrew Boorde, realitza una sàtira sobre els parlars d'Anglaterra, i recull frases i paraules genuïnament còrniques.[8]

Declivi de la llengua[modifica]

La denominació còrnic tardà descriu la llengua entre l'any 1575 i el segle XIX. Aquest període estigué marcat per la desaparició progressiva de parlants, que amb el pas del temps quedaren reduïts a les comunitats de pescadors de l'oest de Cornualla.

A mitjan segle XVII l'àrea d'influència de la llengua havia reculat cap a Pennwith i Kerrier, i la transmissió cap a les noves generacions havia cessat. Malgrat tot, encara era força usada en l'àmbit familiar. Prova d'això n’és la composició de caràcter religiós de William Jordan Gwreans an bys[9] (en català: Creació del món) de 1611, que representà un intent de modernitzar i allargar la tradició de l’Origo Mundi. El 1602, el xèrif i diputat Richard Carew (1555-1620) compongué en anglès Survey of Cornwall, un intent d'exaltar la identitat nacional.

Els principals productors de literatura còrnica del segle XVII i XVIII foren els membres de la familia Boson, de Newlyn. Nicholas Boson (1624–1708) escrigué tres texts significatius: Nebbaz gerriau dro tho Carnoack (en català: Unes paraules sobre el còrnic) entre 1675 i 1708; Jowan Chy-an-Horth, py, An try foynt a skyans (en català: John de Chyannor, o els tres punts de saviesa), escrit el 1660 i publicat el 1707 per Edward Lhuyd; i The Dutchess of Cornwall's Progress, escrit parcialment en anglès, i conegut només de manera fragmentaria. Els dos primers constitueixen els únics texts en prosa supervivents del segle XVII. L'obra de Boson es troba recollida al volum The Cornish writings of the Boson family (1975), d'Oliver Padel, juntament amb l'obra de son fill i son cosí, John Boson (1655-1730) i Thomas Boson (1635-1719) respectivament. Un parell d'exemples curiosos de l'obra de Boson fill són un poema que descriu el procés de curació de les sardines, i un altre poema on s'alerta als homes emigrants de Cornualla sobre els perills de naturalesa sexual que els espera a Londres.

Aquest període fou també ric en obres d'investigació i compilació, en molts casos elaborades per antiquaris. William Scawen (1600-1689) fou un dels pioners de la lluita per la recuperació del còrnic, i un dels primers en remarcar el perill d'extinció que patia, adduint raons com: la poca producció literària, la desaparició dels serveis religiosos en còrnic, i la indiferència de la població envers la llengua. La seva obra principal és el manuscrit Antiquities cornubrittanic, que edità i amplià fins a la seva mort el 1689. L'obra final restà sense publicar, i el borrador es troba actualment restaurat a la Cornwall Records Office.

Carta de William Bodinar

L'antiquari Edward Lhuyd (1660-1709) publicà el 1707 el volum cabdal Archaeologica Britannica, on endemés de documentar antigüitats, destacà aspectes de la gramàtica de la llengua. En particular, Lhuyd fou el primer en utilitzar diacrítics fonètics per a descriure els sons còrnics. Al seu torn, el seu deixeble William Borlase (1696-1772), també antiquari i amic de John Pope, compogué els volums Antiquities of Cornwall (1753) i Natural History of Cornwall (1758),[10] on confegí un vocabulari d'una cinquantena de planes. D'altra banda, William Pryce (1735-1790) publicà el volum Archæologia Cornu-Britannica (1790),[11] on incloïa 64 pàgines de vocabulari còrnic i una gramàtica. També recollia nombrosos testimonis de poesia i prosa. Un dels últims escrits originals en còrnic de que es disposa consisteix en una carta, escrita el 1776 pel pescador William Bodinar.

Carta de Bodinar: «Bloodh vy ew trei ugens ha pymp. Th ero’vy den bohojek an puskes. My rug dyski Kernowek y’n termyn my veu maw. My veu dhe mor gen sira vy ha pymp den moy y’n kok. My rug skant lowr klowes udn ger Sowsnek kowsys y’n kok rag seythen warbar’. Na rug evy byskath gweles lyver Kernowek. My [rug] dyski Kernowek o’ mos dhe mor gen tus koth. Nag eus moy ’vel pajar po pymp y’n drev nei ’ell klappya Kernowek lebmyn, pobel koth pajar ugens bloodh. Kernowek ew oll nakevys gen pobel younk.»

Traducció al català: «Tinc seixanta-cinc anys. Sóc un pescador pobre. Vaig aprendre el còrnic quan era un vailet. Era a la mar amb mon pare i cinc homes més en un bot de pesca. Amb prou feines vaig escoltar al bot un mot d'anglès a la setmana. Mai no he vist un llibre en còrnic. Vaig aprendre el còrnic sortint a la mar amb els vells companys. No n'hi ha més de quatre o cinc al nostre poble que poden parlar còrnic ara, gent vella de vuitanta anys. El còrnic ha estat completament oblidat pels joves.»

Renaixement literari[modifica]

A principis del segle XIX la llengua còrnica desaparegué de la vida pública i virtualment morí. Els primers passos vers la recuperació lingüística es donaren el 1859 amb la publicació del llibre The ancient cornish drama d'Edwin Norris (1795-1872), conegut filòleg i autor de gramàtiques d'idiomes africans com el ful o el kanuri. En aquesta obra Norris edità i traduí a l'anglès els diferents misteris còrnics i bretons, juntament amb un esbós del Cornish Drama i el Vocabularium Cornicum. A partir de 1864 s'editaria la revista Journal of the Royal Institution of Cornwall, que patrocinà obres historiogràfiques com el Lexicon cornu-britannicum (1865) de Robert Williams[12], considerat el primer diccionari còrnic exhaustiu. Whitley Stokes l'amplià amb 2000 nous termes extrets dels descobriments més recents, sota el títol A Cornish Glossary. De manera anecdòtica, el políglot alemany Georg Sauerwein compongué el 1865 dos poemes en còrnic.

La veritable renaixeça s'inicià el 1873, amb l'aportació de Henry Jenner (1848-1934) a les Transactions of the Philological Society of London. Jenner fou un filòleg influït per l'arqueologia, i es proposà ressuscitar el còrnic tal com si d'una excavació arqueològica es tractés. No fou fins al 1901 que s'intentà dur a terme aquesta escomesa, amb la fundació de l'associació Cowethas Kelto-Kernuak (en català: Societat Cèltico-Còrnica). Els promotors foren el propi Henry Jenner, Arthur Saxon Dennet Smith «Caradar» (1883-1950) i Robert Morton Nance (1873-1959). El 1892 es publicà una nova peça de còrnic genuí, la cançó «Cranken Rhyme», obtinguda a través del pagès John Davey de Boswednack

Henry Jenner oferí el 1903 el primer parlament oficial en còrnic. El 1904 compongué el volum cabdal A handbook of the Cornish language. En aquesta obra féu apologia explícita de la llengua, adduint que calia recuperar-la perquè era la llengua pròpia de Cornualla, i la dotà de tot un ritual cèltico-druïdic. El mateix any participà en el congrés de la Union Regionaliste Bretonne com a membre de la Cowethas Kelto-Kernuak, i aquesta fou admesa al Congrés Intercèltic.

Neodruïdisme i reviscolament[modifica]

El 1920 Henry Jenner i Robert Morton Nance fundaren l'associació Cowethas Kernow Goth (en català: Societat Vella Cornualla), secundada per diversos cercles locals, que es federaren el 1928 i constituïren el Kesva an Bardd Kernewek (en català: Consell dels Bards de Cornualla). Aquest actuà com a agent recuperador de la llengua, i entre d'altres activitats publicà una revista. Des de 1929 convocaren els primers Gorseth, competicions culturals equivalents a les gal·leses i bretones del mateix nom, que permetiren desenvolupar els drames de Morton Nance.

El 1930 aparegué la societat Tyr ha Tavas (en català: Pàtria i llengua), que començà a apuntar les primeres reivindicacions polítiques, principalment al voltant de l'ús del còrnic als mitjans de comunicació. Entre les seves activitats destaquen l'elaboració de manuals i diccionaris, així com la publicació de la primera revista en còrnic, Kernow[13][14], el 1934.

El 1934 es publicà la gramàtica de A.S.D Smith Caradar i Robert Morton Nance, Garlyver nowath Kernewek ha Sewsnek (en català: Diccionari còrnic-anglès). Pel seu cantó, «Caradar» publicà la gramàtica Cornish simplified (1939) i l'antologia de texts Nebez wethlow ber (1946) i Wethlow an seyth den fur an Rom (1948), i el drama Trystan ag Ysolt (en català: Tristany i Isolda) (1951), considerat un dels textos més importants de la literatura neocòrnica. Robert Morton Nance per la seva banda escrigué Lyver an pymp marthus seleven (1939) i la gramàtica Cornish for all (1949).

També feren aparició els primers diaris en còrnic, com Heydhu (en català: Avui) i An Lef Kernewek (en català: El full de Cornualla). Es calcula que aleshores hi havia un centenar de parlants actius mercè de les activitats impulsades per Jenner. El 1967 es fundà la societat Kesva an Taves Kernewek, que prengué el rol de centre promotor de la llengua.

Durant el transcurs del segle XX aparegueren nous autors i obres. Peggy Pollard escrigué Beunans Alysaryn (1941), un misteri agnòstic hereu de la tradició dels antics misteris còrnics. E.R.G. Hooper escrigué Kemysk Kernewek (1964), John Page Whetlow noweth ha coth (1977), Melville Benetto Whetlow Kernewek (1983) i An Gurun Wosek a Geltia (1984) (en català: La corona sagnant dels països celtes). G. M. Sandercock When an Wedhowes (1983). K. J. George Devedhyans Sen Pawl yn Bro Leon (1983). L'historiador Brian Webb compongué An anwan ha’n gurun (La maldat i la corona, 1981) sobre la revolta del 1497, i Kemysk sen Perran (1982). Michael Palmer Jory (1989) i Dyroans (1998). Edward Chirgwin fou famós per diversificar el ventall de temes tractats en còrnic reviscolat.

Durant els anys 80 es produí una divisió entre els celtistes per la manca d'acord sobre un sistema ortogràfic i fonològic únic. Això provocà que des d'ençà es publiquessin i convisquessin obres en diferents varietats de còrnic, això és, Kernewek Unys, Curnoack Nowedga, Kernewek Kemmyn i Kernewek Unys Amendys. L'any 2008 s'assolí un fita trascendental, ja que s'aprovà finalment una escriptura normalitzada, l'anomenada Furv Skrifys Savonek o FSS.

L'any 1997 s'endegà un projecte de traducció de la Biblia, l'anomenat «The Cornish Bible Project», sota l'auspici del Cornish Language Board i el Bisbe de Truro. L'any 2004 completaren i publicaren el Nou Testament (en còrnic: An Testament Nowydh), segons l'ortografia Kernewek Kemmyn, i posteriorment completaren la traducció de l'Antic Testament. Alternativament, Nicholas Williams publicà l'any 2002 la seva traducció del Nou Testament (en còrnic: Testament Noweth), i el 2011 completà la traducció íntegra de la Biblia (en còrnic: An Beybel Sans), ambdós textos segons l'ortografia Kernowek Unys Amendys.

Avui dia és possible adquirir traduccions a la llengua còrnica de clàssics de la literatura, com «Alicia al país de les meravelles», «L'illa del tresor», «La volta al món en 80 dies», «La guerra dels móns», «El gos dels Baskerville», «Dràcula», «Orgull i prejudici» o «El Hobbit».[15] També es disposa de tres revistes en llengua còrnica: An Gannas, publicada mensualment per Kowethas an Yeth Kernewek; An Gowsva, publicada quatrimestralment per Agan Tavas; i An Garrak, publicació independent orientada a l'aprenentatge del còrnic.[16] La famosa sèrie de còmic belga «Tintín» disposa ja de traduccions al còrnic.

Bibliografia[modifica]

  • Koch, John T. Celtic culture: a historical encyclopedia. Vol.1. Vol.2
  • Murdoch, Brian. Cornish literature. ISBN 9780859913645

Referències[modifica]

  1. Sims-Williams, Patrick «A New Brittonic Gloss on Boethius». Cambrian Medieval Celtic Studies 50, 2005, pàg. 77-86.
  2. Price, Glanville. Languages in Britain and Ireland (en anglès), 2000. ISBN ISBN 0-631-21580-8. 
  3. Keigwin, John; Gilbert, Davies. Mount Calvary; or, The history of the passion, death, and resurrection, of our Lord and Saviour Jesus Christ, written in Cornish (as it may be conjectured) some centuries past;. London, Nichols, 1826. 
  4. «Early Manuscripts at Oxford University». [Consulta: 16 novembre 2017].
  5. Stokes, Whitley; Hadton, Dominus. The life of Saint Meriasek, bishop and confessor : a cornish drama. London : Trübner, 1872. 
  6. «Llyfrgell Genedlaethol Cymru - The National Library of Wales: Beunans Ke» (en en). [Consulta: 16 novembre 2017].
  7. Koch, John T. Celtic culture: a historical encyclopedia. Vol. 1- (en en). ABC-CLIO. ISBN 9781851094400. 
  8. Koch, John T.; Minard, Antone. The Celts: History, Life, and Culture (en en). ABC-CLIO, 2012-08-08. ISBN 9781598849646. 
  9. Stokes, Whitley. Gwreans an bys = The Creation of the world : a Cornish mystery. Berlin : Published for the Philological Society by A. Asher, 1863. 
  10. Borlase, William; Auteur (voor de, -) bsl (NL-LeOCL)20196015X; Jackson, William (Oxford) bsl (NL-LeOCL)184571332; Sandby, William (London) bsl (NL-LeOCL)104073195; S.n. (Oxford) bsl (NL-LeOCL)096443723. The natural history of Cornwall : The air, climate, waters, rivers, lakes, sea and tides; of the stones, semimetals, metals, tin, and the manner of mining; the constitution of the stannaries, iron, copper, silver, lead, and gold, found in Cornwall; vegetables, rare birds, fishes, shells, reptiles, and quadrupeds of the inhabitants, their manners, customs, plays or interludes, exercises, and festivals; the Cornish language, trade, tenures, and arts. Oxford : printed for the author; by W. Jackson: sold by W. Sandby, London; and the booksellers of Oxford, 1758. 
  11. Pryce, William. Archaeologia Cornu-Britannica : or, an essay to preserve the ancient Cornith language ; containing the rudiments of that dialect, in a Cornish grammar and Cornish-English vocabulary.... Sherborne, Eng. : W. Cruttwell, 1790. 
  12. Williams, Robert. Lexicon cornu-britannicum : a dictionary of the ancient Celtic language of Cornwall .... Llandovery : Roderic, 1865. 
  13. http://www.dasserghikernewek.org.uk/uploads/2/0/6/8/20689328/kernow_magazine_volume_1.pdf
  14. «Kernow magazine».
  15. «Evertype Publications - Books in Cornish». [Consulta: 16 novembre 2017].
  16. Council, Cornwall. «Cornish magazines - Cornwall Council» (en en). [Consulta: 28 octubre 2017].

Enllaços externs[modifica]