Literatura turca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La literatura turca és el conjunt d'obres escrites en turc, tant antic (la llengua comuna de l'Imperi Otomà) com en la variant moderna de Turquia.

Literatura popular[modifica | modifica el codi]

Una tradició rellevant són el conjunt de contes i cançons sorgides al vontant de figures del folklore asiàtic i islàmic, com Nasreddín. Aquest folklore s'ha traslladat a escena amb el teatre d'ombres, sovint amb històries centrades en les relacions entre Karagöz (arquetip de vilatà) i Hacivat (un refinat urbanita). Es tracta d'obres costumistes, amb un punt d'humor.

Dins la lírica, destaca la figura de Yunus Emre, que va compondre poesia mística, gènere que a Occident està lluny de la literatura popular però no a Turquia, on se solia cantar amb acompanyament musical, d'una forma similar a la poesia dels trobadors medievals. Un altre poeta remarcable és Pir Sultan Abdal.

Al gènere èpic cal destacar el Llibre de Dede Korkut i el Poema de Köroğlu, que recullen les gestes dels herois de les estepes asiàtiques.

Literatura culta[modifica | modifica el codi]

La poesia culta, que es va començar a conrear en època otomana, s'anomena de divà i té un component altament simbòlic, basat en l'antítesi entre els tipus d'amor o de vida (representats pel rossinyol i la rosa i per l'asceta i el dervix, respectivament). Els autors més rellevants són: Fuzūlī, Bâkî, Nef‘î i Nedîm.

La narrativa no es va desenvolupar als primers segles de literatura turca, centrats en la crònica i en tractats de to assagístic, així com en debats religiosos. De fet, fins al segle xix no es va començar a conrear la novel·la, d'influència occidental (especialment de la literatura francesa), com l'obra de Mehmed Namik Kemal o la de Halit Ziya Uşaklıgil.

Com a reacció, sorgiria al segle xx una literatura nacionalista, que va barrejar per primer cop les dues tradicions turques. Aquesta literatura, ajudada pels plans massius d'alfabetització, va arribar a grans sectors de la població fins aleshores exclosos i es va diversificar temàticament i genèrica. L'últim autor d'aquesta tendència és Orhan Pamuk, guardonat amb un Premi Nobel de Literatura.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Literatura turca Modifica l'enllaç a Wikidata