Gralla de bec vermell

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaGralla de bec vermell
Pyrrhocorax pyrrhocorax
Alpenkrähe-Pyrrhocorax.jpg
Chough.jpg
Il·lustració d'una gralla de bec vermell (circa 1905).
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Aves
Ordre Passeriformes
Família Corvidae
Gènere Pyrrhocorax
Espècie Pyrrhocorax pyrrhocorax
(Linnaeus, 1758)
Distribució
Chough range map.png
Distribució geogràfica de la gralla de bec vermell (en verd).
Modifica dades a Wikidata
Enregistrament sonor d'una gralla de bec vermell
Gralla de bec vermell en vol fotografiada a Himachal Pradesh (Índia).
Silueta de la gralla de bec vermell en vol.

La gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax) és un ocell de l'ordre dels passeriformes.

Morfologia[modifica]

  • Fa uns 40 cm de llargària.
  • És de color negre, només les potes vermelles i el bec vermell trenquen la monotonia cromàtica del seu plomatge.
  • Bec llarg, fi i corbat cap avall (en els exemplars joves el bec és de color groc i, aleshores, poden confondre's amb la gralla de bec groc).

Subespècies[modifica]

Reproducció[modifica]

Fa un niu amb palets entre les esquerdes dels penya-segats (a 1000-2100 m d'altitud) i a l'abril-maig hi pon 3 o 6 ous. La femella els cova durant 18-21 dies i alimenten els pollets que en neixen durant 40 dies.[1]

Alimentació[modifica]

Menja cucs, insectes, aràcnids i deixalles dels excursionistes que cerquen als prats alpins.

Amenaces naturals.[modifica]

Els seus depredadors més habituals com a adult són el falcó pelegrí, l'àliga daurada i el duc, mentre que durant la seua etapa al niu com a immadur pot arribar a ésser devorat pel corb. És parasitat pel cucut reial.

Hàbitat[modifica]

Viu a gairebé totes les muntanyes d'Euràsia. Generalment, viu per sobre dels 1000 m d'altitud, sempre que hi hagi cingleres i fa moviments de caràcter altitudinal a l'hivern que la poden portar a zones veïnes de menor altitud, i al litoral, on és molt rara o ocasional.

Distribució geogràfica[modifica]

Les seues vuit subespècies viuen a Irlanda, Gran Bretanya, l'Illa de Man, sud d'Europa, els Alps, Àfrica del Nord, Etiòpia, Àsia Central, Índia i Xina.

Als Pirineus pugen durant l'estiu però, fonamentalment, viuen al Prepirineu. Així mateix, també és present al sud de Lleida i a les muntanyes de l'interior de Tarragona.

Costums[modifica]

És sociable, gregària, sedentària i increïblement àgil en el vol acrobàtic arran de les parets on nia, fins i tot durant els cops de vent més huracanats.

Referències[modifica]

  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 102. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica]