Gralla de bec vermell

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuGralla de bec vermell
Pyrrhocorax pyrrhocorax Modifica el valor a Wikidata
Alpenkrähe-Pyrrhocorax.jpg
Exemplar adult de la subespècie Pyrrhocorax pyrrhocorax erythropthalmus.
Chough.jpg
Il·lustració d'una gralla de bec vermell (circa 1905).
Dades
Pes312 g (pes adult, mascle)
263 g (pes adult, femella) Modifica el valor a Wikidata
Envergadura82 cm Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries3,9 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou17 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN22705916 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaCorvidae
GènerePyrrhocorax
EspèciePyrrhocorax pyrrhocorax Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Distribució
Chough range map.png
Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament sonor d'una gralla de bec vermell
Silueta de la gralla de bec vermell en vol

La gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax) és un ocell de l'ordre dels passeriformes.[1]

Morfologia[modifica]

  • Fa uns 40 cm de llargària.
  • És de color negre, només les potes vermelles i el bec vermell trenquen la monotonia cromàtica del seu plomatge.
  • Bec llarg, fi i corbat cap avall (en els exemplars joves el bec és de color groc i, aleshores, poden confondre's amb la gralla de bec groc).

Subespècies[modifica]

Reproducció[modifica]

Fa un niu amb palets entre les esquerdes dels penya-segats (a 1000-2100 m d'altitud) i a l'abril-maig hi pon 3 o 6 ous. La femella els cova durant 18-21 dies i alimenten els pollets que en neixen durant 40 dies.[2]

Alimentació[modifica]

Menja cucs, insectes, aràcnids i deixalles dels excursionistes que cerquen als prats alpins.

Amenaces naturals[modifica]

Els seus depredadors més habituals com a adult són el falcó pelegrí, l'àliga daurada i el duc, mentre que durant la seua etapa al niu com a immadur pot arribar a ésser devorat pel corb. És parasitat pel cucut reial.

Hàbitat[modifica]

Viu a gairebé totes les muntanyes d'Euràsia. Generalment, viu per sobre dels 1000 m d'altitud, sempre que hi hagi cingleres i fa moviments de caràcter altitudinal a l'hivern que la poden portar a zones veïnes de menor altitud, i al litoral, on és molt rara o ocasional.

Distribució geogràfica[modifica]

Escut del ducat de Cornualla

N'hi ha vuit subespècies que viuen a Irlanda, Gran Bretanya, l'Illa de Man, sud d'Europa, els Alps, Àfrica del Nord, Etiòpia, Àsia Central, Índia i Xina. Als Pirineus pugen durant l'estiu però, fonamentalment, viuen al Prepirineu. Així mateix, també és present al sud de Lleida i a les muntanyes de l'interior de la província de Tarragona.

Era molt popular a Cornoalla –hi figura a l'escut i la llegenda l'associava amb l'ànima del rei Artús– però la destrucció progressiva del seu hàbitat va provocar-ne l'ocàs des del XVIII fins que va desaparèixer completament a mitjan segle xx. Des dels anys 1980, The National Trust que administra la reserva natural de la península del Lizard va llançar un projecte per tornar a introduir la pastura tradicional i la gestió del sotabosc, sobretot per recrear el biòtop de moltes plantes rares. Fins que el 2001 les primeres gralles van tornar per quedar-s'hi i formar una població estable.[3]

Gralla de bec vermell en vol fotografiada a Himachal Pradesh (Índia)

Costums[modifica]

És sociable, gregària, sedentària i increïblement àgil en el vol acrobàtic arran de les parets on nia, fins i tot durant els cops de vent més huracanats.

Referències[modifica]

  1. «gralla de bec vermell». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 102. ISBN 84-315-0434-X.
  3. «The return of the Cornish chough» (en anglès). The National Trust. [Consulta: 2 desembre del 2020].

Enllaços externs[modifica]