Gralla de bec vermell

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula taxonòmicagralla de bec vermell
Pyrrhocorax pyrrhocorax
Alpenkrähe-Pyrrhocorax.jpg
Chough.jpg
Il·lustració d'una gralla de bec vermell (circa 1905).
Estat
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaCorvidae
GènerePyrrhocorax
EspèciePyrrhocorax pyrrhocorax
(Linnaeus, 1758)
Distribució
Chough range map.png
Distribució geogràfica de la gralla de bec vermell (en verd).
Modifica dades a Wikidata
Enregistrament sonor d'una gralla de bec vermell
Gralla de bec vermell en vol fotografiada a Himachal Pradesh (Índia).
Silueta de la gralla de bec vermell en vol.

La gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax) és un ocell de l'ordre dels passeriformes.

Morfologia[modifica]

  • Fa uns 40 cm de llargària.
  • És de color negre, només les potes vermelles i el bec vermell trenquen la monotonia cromàtica del seu plomatge.
  • Bec llarg, fi i corbat cap avall (en els exemplars joves el bec és de color groc i, aleshores, poden confondre's amb la gralla de bec groc).

Subespècies[modifica]

Reproducció[modifica]

Fa un niu amb palets entre les esquerdes dels penya-segats (a 1000-2100 m d'altitud) i a l'abril-maig hi pon 3 o 6 ous. La femella els cova durant 18-21 dies i alimenten els pollets que en neixen durant 40 dies.[1]

Alimentació[modifica]

Menja cucs, insectes, aràcnids i deixalles dels excursionistes que cerquen als prats alpins.

Amenaces naturals.[modifica]

Els seus depredadors més habituals com a adult són el falcó pelegrí, l'àliga daurada i el duc, mentre que durant la seua etapa al niu com a immadur pot arribar a ésser devorat pel corb. És parasitat pel cucut reial.

Hàbitat[modifica]

Viu a gairebé totes les muntanyes d'Euràsia. Generalment, viu per sobre dels 1000 m d'altitud, sempre que hi hagi cingleres i fa moviments de caràcter altitudinal a l'hivern que la poden portar a zones veïnes de menor altitud, i al litoral, on és molt rara o ocasional.

Distribució geogràfica[modifica]

Les seues vuit subespècies viuen a Irlanda, Gran Bretanya, l'Illa de Man, sud d'Europa, els Alps, Àfrica del Nord, Etiòpia, Àsia Central, Índia i Xina.

Als Pirineus pugen durant l'estiu però, fonamentalment, viuen al Prepirineu. Així mateix, també és present al sud de Lleida i a les muntanyes de l'interior de Tarragona.

Costums[modifica]

És sociable, gregària, sedentària i increïblement àgil en el vol acrobàtic arran de les parets on nia, fins i tot durant els cops de vent més huracanats.

Referències[modifica]

  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 102. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica]