Sòrab

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre la llengua. Si cerqueu la gent, vegeu «sòrabs».
Infotaula de llenguaSòrab
Serbšćina

Modifica el valor a Wikidata
Altres nomslusacià, wend
Tipusllengua, llengua viva i família lingüística Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants~50.000
Parlants nadius60.000 Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicsòrabs Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deLusàcia
EstatAlemanya
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües balto-eslaves
llengües eslaves
llengües eslaves occidentals Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Estudiat perestudis sòrabs Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat3 en perill Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2wen Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-5wen Modifica el valor a Wikidata
Glottologsorb1249 Modifica el valor a Wikidata
UNESCO384 Modifica el valor a Wikidata
IETFwen Modifica el valor a Wikidata

El sòrab és una llengua eslava occidental parlada per unes 50.000 persones en enclavaments aïllats a l'est dels estats de Saxònia i Brandenburg, a l'est Alemanya.[1]

També anomenada lusacià i wend; en alemany Sorbisch o Wendisch; en sòrab: serbska rěč, serbšćina. Es parla a Lusàcia, Lausitz en alemany, Łužica en alt sòrab i Łužyca en baix sòrab.

Els sòrabs s'anomenen a si mateixos Serbja (alt sòrab) o Serby (baix sòrab), a les seves terres Serby, i l'adjectiu corresponent és serbski. Aquestes formes són anàlogues a les sèrbies Srbi, Srbija i srpski; és a dir, ambdós pobles es denominen a si mateixos amb el mateix nom, i de fet en altres idiomes eslaus, com el serbocroat o l'eslovè, no hi ha diferència entre ambdues denominacions, per la qual cosa recorren al terme lužicki Srbi («serbis lusacians»).[2]

El sòrab guarda una notable similitud amb el txec i l'eslovac, també pertanyents al grup occidental de les llengües eslaves.

Dialectes[modifica]

Rètol bilingue alemany/sòrab a Bautzen

Es distingeixen dos dialectes principals: l'alt sòrab al voltant de l'enclavament de Bautzen/Budyšin amb uns 55.000 parlants i el baix sòrab entorn de la ciutat de Cottbus/Chośebuz amb uns 15.000 parlants. De fet, Ethnologue i l'ISO les consideran llengües distintes amb codis diferents per a l'alt sòrab hsb (davants WEN) i el baix sòrab dsb (davants WEE).

El dos grans blocs dialectals són situats al sud del territori propi (alt sòrab) i al nord (baix sòrab), separats per una franja de parlar de transició. L'àrea del baix sòrab és travessada per la zona de parla alemanya que divideix el domini sòrab. La manca d'un centre urbà aglutinador i el fraccionament polític han estat la causa de la consolidació de dos estàndards diferents, també anomenats alt sòrab i baix sòrab, que no es corresponen exactament amb els dialectes del mateix nom. Així, ambdós dialectes posseeixen un estàndard escrit i literatura pròpia. L'alt sòrab s'assembla al txec, i el bàix sòrab al polonès. Les importants diferències entre totes dues formes estàndard fan dubtar de la unitat lingüística soraba, però els sòrabs, que s'anomenen ells mateixos serbski, les consideren variants d'un sol idioma.

Fonètica i Gramàtica[modifica]

Tant en l'alt sòrab com en el baix sòrab hi ha set vocals. L'alt sòrab té 30 consonants, i el baix sòrab, 31. El substantiu conserva en tots els dialectes els tres gèneres (masculí, femení i neutre) i els tres nombres (singular, dual i plural) de l'eslau comú. Una de les característiques més interessants de la seva gramàtica és la preservació del nombre dual, fet que comparteix únicament amb l'eslovè entre tota la família eslava. Pel que fa al cas gramatical presenta els típics dels idiomes eslaus. Només l'alt sòrab, però, conserva els set casos, car el baix sòrab ha perdut el vocatiu. En el lèxic d'ambós dialectes hi ha manlleus d'alemanys i txecs.

Començament del parenostre en ambdós dialectes:

  • Alt sòrab: Wótče naš, kiž sy w njebjesach, swjeć so Twoje mjeno.
  • Baix sòrab: Wóśce nas, kenž sy na njebju, wuswěśone buź Twójo mě.
  • Català: Pare nostre que esteu en el cel, santificat el vostre nom.

Història[modifica]

Actualment el sòrab es parla a la regió Alemanya de Lusàcia. A inicis de l'edat mitjana els pobles eslaus ocupaven el nord-est de l'actual Alemanya, més o menys fins als rius Elba i Saale. A la part septentrional d'aquest territori hi havia establerts els polabis i la meridional, els sòrabs. El domini polític que ben aviat exerciren els alemanys damunt d'aquests pobles, amb la consegüent arribada a les seves terres de colons germanòfons, va provocar la desaparició dels polabis i una reducció considerable del territori original dels sòrabs. De fet, aquesta reducció no ha deixat mai de produir-se, i durant el mateix segle xx s'han anat germanitzant diferents comarques abans sòrabes. Actualment els sòrabs i la seva llengua es concentren en dues àrees separades i envoltades completament de territori de parla alemanya (illa lingüística): al nord, la zona al voltant de Cottbus, a la Baixa Lusàcia (land de Brandenburg), i, al sud, la de Bautzen, a l'Alta Lusàcia (land de Saxònia). A la segona meitat del segle xix, quan es comptaven més de 150.000 parlants de sòrab no hi havia solució de continuïtat entre els dos nuclis. Els parlants de sòrab viuen sobretot en àrees rurals, mentre que a les ciutats la població és majoritàriament gemanòfona.

La literatura soraba comença al segle xvi i coneix una gran florida al segle xix, amb el Romanticisme, continuada al llarg del segle xx i avui mateix en tota mena de gèneres. Si bé és cert que els intents constants de germanització que han patit els sòrabs, el darrer dels quals en època nazi, han reeixit en part, amb la reducció territorial del domini lingüístic que això ha comportat, també ho és que el sòrabs, especialment a l'Alta Lusàcia, han aconseguit mantenir vives la cultura i la llengua pròpies. Després de la Segona Guerra Mundial, el territori sòrab restà inclòs dins la República Democràtica Alemanya (RDA) i s'hi van donar canvis importants: d'una banda, hi van arribar molts refugiats i immigrants germanòfons; de l'altra, l'estat hi va fer cooficial la llengua sòraba i en potencià l'ús en l'administració, a l'ensenyament i als mitjans de comunicació. La situació de l'idioma, amb tot, no ha deixat de ser delicada. L'actual Alemanya unida també ha reconegut la cooficialitat del sòrab (cooficialitat lingüística) i l'idioma té una vida cultural prou destacada i presenta parlants de totes les edats. Però alhora, el nombre total de parlants de sòrab, tots bilingües (bilingüisme), és petit, i no tenen cap mena d'autonomia política, i cada cop més, les formes de vida actuals faciliten la penetració de l'alemany.


Comparació entre llengües eslaves[modifica]

Català Alt Sòrab Baix Sòrab Polabi Polonès Txec Eslovè Rus Serbi Ucraïnès
Home čłowjek cłowjek clawak, clôwak człowiek člověk člôvek человек (txelovek) човек/čovek людина (liudina)
Vespre wječor wjacor vicer wieczór večer večér вечер (vétxer) вече/veče вечір (vetxir)
Germà bratr bratš brot brat bratr bràt брат (brat) брат/brat брат (brat)
Dia dźeń źeń dôn dzień den dán день (den) дaн/dan день (den)
ruka ruka ręka ręka ruka rôka рука (rukà) рyка/ruka рука (ruka)
Tardor nazyma nazyma prenja zaima, jisin jesień podzim jesén осень (ossen) jeсен/jesen осінь (ossin)
Neu sněh sněg sneg śnieg sníh snég снег (sneg) снег/sneg сніг (snih)
Estiu lěćo lěśe let lato léto polétje лето (leto) лето/leto літо (lito)
Germana sotra sotša sestra siostra sestra sêstra сестра (sestrà) сестра/sestra сестра (sestrà)
Peix ryba ryba ryba ryba ryba ríba рыба (riba) риба/riba риба (riba)
Foc woheń wogeń widin ogień oheň ôgənj огонь (ogon) вaтрa/vatra вогонь (vohon)
Aigua woda wóda wôda woda voda vôda вода (vodà) вóда/voda вода (vodà)
Vent wětr wjatš wjôter wiatr vítr vétər ветер (véter) ветaр/vetar вíтер (víter)
Hivern zyma zyma zaima zima zima zíma зима (zimà) зима/zima зимá (zimà)

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Hi ha una edició en alt sòrab de la Viquipèdia
Hi ha una edició en baix sòrab de la Viquipèdia
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sòrab