Indonesi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaIndonesi
Bahasa Indonesia Modifica el valor a Wikidata
Globe showing Indonesia by Bennylin 05.jpg
Modifica el valor a Wikidata
EpònimIndonèsia Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua, llengua estàndard, llengua viva i llengua literària Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius199.000.000 Modifica el valor a Wikidata (2019 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deIndonèsia Modifica el valor a Wikidata
EstatIndonèsia Modifica el valor a Wikidata
Indonesian Language Map.svg
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí i alfabet romà Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióLanguage and Book Development Agency (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Estudiat perIndologie (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-1id Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-2ind Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-3ind Modifica el valor a Wikidata
Glottologindo1316 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueind Modifica el valor a Wikidata
ASCL6504 Modifica el valor a Wikidata
IETFid Modifica el valor a Wikidata

L'indonesi (oficialment és anomenat bahasa Indonesia, literalment, la llengua d'Indonèsia) és la llengua oficial d'Indonèsia. L'indonesi es basa en el malai, una llengua austronèsia (o malaiopolinèsia) que s'havia utilitzat com a lingua franca en l'arxipèlag indonesi durant centúries.

Es va conformar com a idioma oficial d'Indonèsia en la declaració d'independència del 1945. És essencialment el mateix idioma (un dialecte estandarditzat) que el malai, la llengua oficial de Malàisia, encara que amb una gramàtica, fonologia i vocabulari simplificats[1] i amb molts mots prestats d'altres llengües. Actualment, tot i ser l'idioma oficial, només un percentatge menor d'indonesis parlen l'indonesi com a primera llengua, i és poc usat en converses casuals.

Escriptura[modifica]

El malai antic s'escrivia en alfabet pal·lava i jawi, mentre que actualment s'usen l'alfabet llatí amb una adaptació anomenada rumi, i l'alfabet àrab en la forma jawi, que s'empra encara en textos religiosos.[2] Les lletres es pronuncien de forma similar al català, tret de:

  • c: que es pronuncia entre /tx/ i /ti/: coklat = xocolata /txoklatt/ /tioklat/
  • j: que es pronuncia entre /dj/ i /di/: jalan = anar, caminar /djalann/ /dialann/
  • v: que es pronuncia /v/, com als dialectes balear, tarragoní, valencià o alguerès.

El moviment nacionalista indonesi havia adoptat l'alfabet llatí el 1928 amb la grafia holandesa anomenada Van Ophuijsen (per exemple tj per al so /tx/ i dj per al so /dj/). Aquesta grafia fou lleugerament modificada per la reforma ortogràfica del 1947 de Soewandi, en nom del ministre d'ensenyament del govern del primer ministre socialista Sjahrir.

La reforma del 1972 ha dut a una grafia comuna a l'indonesi i el malai, la dj' indonèsia esdevé j (Djakarta > Jakarta) i la j passa a ser y (djajajaya = victòria), com en malai, i la tj indonèsia i la ch malàia esdevenen c (tjahaja i chahaya → cahaya = llum).

Tot i així, la major part de noms propis no han adoptat aquestes reformes ortogràfiques.

Història[modifica]

La inscripció de Kedukan Bukit

El document més antic conegut en malai antic és una inscripció en escriptura pal·lava, anomenada Inscripció de Kedukan Bukit, datada el 683, a l'illa de Bangka.[3]

El 1908 el govern colonial de les Índies Orientals Neerlandeses funda la Commissie voor de Volkslectuur (Comitè per a la literatura popular), responsable de la publicació tant d'obres clàssiques locals, populars i de les llengües regionals i malai, com les obres estrangeres traduïdes al malai, imprès en caràcters llatins.[4] Aquesta organització aviat va prendre el nom de Balai Pustaka (la casa del llibre). A la dècada de 1930 va aparèixer una nova literatura escrita en malai, que els intel·lectuals indígenes anomenen en endavant indonesi. La revista literària Poedjangga Baró (el poeta nou) va ser fundada el 1933.

L'ocupació japonesa de les Índies Holandeses (1942-1945) va permetre el desenvolupament de la llengua indonèsia. Els japonesos es proposen erradicar tota influència occidental i hi prohibeixen les obres en holandes i anglès. Per difondre llur propaganda, empren l'indonesi, i per això el seu ús s'estén a tot l'arxipèlag. La constitució de 1945 és llegida en indonesi, que es converteix en l'idioma oficial.[5]

La literatura indonèsia guanya en vitalitat després de la independència. Durant els anys de conflicte entre la jove república i l'antic colonitzador holandès, Chairil Anwar (1922-1949), personatge primmirat i revel, és el capdavanter del moviment poètic Angkatan 45 (generació del 45). De seguida, l'indonesi es desenvolupa al ritme de les transformacions del país.

Agafant el malai com a llengua nacional, els nacionalistes indonesis tornen a l'època on era llengua de comunicació a l'arxipèlag, però aquest cop amb la voluntat de crear una nació indonèsia.

Fonologia[modifica]

Consonants[modifica]

El sistema consonàntic de l'indonesi es resumeix en la taula següent:

Bilabial Labiodental Dental /
alveolar
Palatal Velar Glotal
Oclusives Sorda p t k - [ʔ]
Aproximant b d g
Africades Sorda c [tʃ]
Aproximant j [dʒ]
Fricatives Sorda f s sy [ʃ] kh [x] h
Aproximant v z
Nasals m n ny [nj] ng [ŋ]
Laterals l
Vibrants r
Semivocals w y [j]
  • La dental /s/ es pronuncia com en el mot tassa i mai no és aproximant en /z/: nasi = arròs /nassi/
  • La dental /r/ es pronuncia vibrant (punta de la llengua sobre el paladar).
  • La palatal /c/ es pronuncia entre /tx/ i /ti/. De mode semblant, /j/ es pronuncia entre /dj/ i /di/.
  • La velar /ng/ es pronuncia com en alemany singen = cantar.
  • La glotal aspirada /h/ sempre es pronuncia, tant a principi com a final de mot. Darah = sang, es pronuncia amb una /h/ final ben marcada, que la diferencia de dara = noia jove.

Les consonants finals, en lloc de ser relaxades com en català, són pronunciades com a dobles. Per exemple, minum' (beure) es pronuncia guardant els llavis tancats sobre la /m/ final: /minumm/.

Les consonants fricatives següents són préstecs estrangers:

  • Sordes: labiodental /f/, palatal /sy/ i velar /kh/.
  • Aproximants: labiodental /v/ i dental /z/.

Vocals[modifica]

Les vocals indonèsies són les següents:

  • a = pronunciada com una a tònica catalana: casa
  • e = muda
  • é = també escrita e, pronunciada generalment com una /è/, i de vegades com una /é/
  • i = com una i catalana: Girona
  • o = com una o catalana: cotxe
  • u = com una u catalana: música

Referències[modifica]

  1. Fettlings, David. «Why no-one speaks Indonesia's language» (en anglès). BBC, 04-07-2018. [Consulta: 19 novembre 2021].
  2. «Malai». Termcat. [Consulta: 19 novembre 2021].
  3. J. G. De Casparis. Indonesian Chronology. BRILL Academic, 1978, p. 15–24. ISBN 90-04-05752-8. 
  4. Mahdi, Waruno. «The beginnings and reorganization of the Commissie voor de Volkslectuur (1908 – 1920)». A: Insular Southeast Asia : linguistic and cultural studies in honour of Bernd Nothofer (en anglès). Wiesbaden: Harrassowitz Verlag, 2006, p. 85-110. ISBN 9783447054775 [Consulta: 19 novembre 2021]. 
  5. Manara, Christine. Intercultural Dialogue on English Language Teaching: Multilingual Teacher Educator’s Narrative of Professional Learning (en anglès). Cambridge Scholars Publishing, 2014, p. 20. ISBN 1443857831. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Indonesi
Viquipèdia
Hi ha una edició en indonesi
de la Viquipèdia