Cebuà
| Sugboanon | |
|---|---|
| Epònim | Illa de Cebú  |
| Tipus | llengua i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants | 31 milions |
| Parlants nadius | 15.900.000 (2019 ) |
| Rànquing | 62 |
| Oficial a | Cap país |
| Autòcton de | Visayas centrals i parts de Mindanao |
| Estat | Filipines |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües austrotai llengües austronèsiques llengües malaiopolinèsies llengües filipines llengües grans filipines centrals llengües filipines centrals llengües bisayas | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet filipí |
| Institució de normalització | No és regulat |
| Nivell de vulnerabilitat | 1 segur |
| Codis | |
| ISO 639-2 | ceb |
| ISO 639-3 | ceb |
| SIL | CEB |
| Glottolog | cebu1242 |
| Linguasphere | 31-CKG-p |
| Ethnologue | ceb |
| ASCL | 6502 |
| IETF | ceb |
El cebuà, també conegut com a sugbuanon o cebuano, és una llengua que pertany a la família austronèsia, dins de la branca occidental malaiopolinèsia i del grup visayo (Binisayâ). És parlada a les Filipines per vora 18.000.000 de persones. És el segon idioma més parlat del país.[1] El nom prové del nom de l'illa filipina de Cebú. Se li ha donat el codi de tres lletres ISO 639-2 'ceb', però no té codi de dues lletres ISO 639-1.
El cebuà és la llengua nadiua dels habitants de Cebú, de Bohol, de la part oriental de l'illa de Negros i de l'occidental de Leyte i Biliran, del sud de Masbate i de la major part de Mindanao. També es parla en algunes parts de Samar. Fins als anys 1980, el cebuà sobrepassava el tagal en nombre de parlants. El dialecte utilitzat a Bohol és conegut com el boholà o boholano i a vegades es considera un idioma separat.
El cebuà va ser molt influenciat pel castellà durant el període de colonialisme de 1565 a 1898. Amb l'arribada dels colons castellans, per exemple, es va introduir un sistema d'escriptura basat amb el llatí juntament amb una sèrie de préstecs del castellà[2]
Nombres
[modifica]| Nombre | Nadiu cebuà | derivat castellà |
|---|---|---|
| 0 | walà | nulo, sero |
| 1 | usá | uno |
| 2 | duhá | dos |
| 3 | tuló | tres |
| 4 | upát | kwatro |
| 5 | limá | singko |
| 6 | unóm | séys |
| 7 | pitó | siyete |
| 8 | waló | otso |
| 9 | siyám | nwebe |
| 10 | napúlu, pulò | diyés |
| 11 | napúlu'g usá | onse |
| 12 | napúlu'g duhá | dose |
| 13 | napúlu'g tuló | trese |
| 14 | napúlu'g upát | katórse |
| 15 | napúlu'g limá | kinse |
| 16 | napúlu'g unóm | diyesiséys |
| 17 | napúlu'g pitó | diyesisiyete |
| 18 | napúlu'g waló | diyesiyotso |
| 19 | napúlu'g siyám | diyesinwebe |
| 20 | kaluháan (kaduháan) | beynte |
| 21 | kaluháag usá | beyntiwuno |
| 22 | kaluháag duhá | beyntidos |
| 23 | kaluháag tuló | beyntitres |
| 24 | kaluháag upát | beyntikwatro |
| 25 | kaluháag limá | beyntisingko |
| 30 | katló-an (katuló-an) | treynta |
| 40 | kap-atan (kaupátan) | kwarénta |
| 50 | kalím-an (kalimá-an) | sinkwénta |
| 60 | kan-uman (ka-unóman) | sesenta |
| 70 | kapitó-an | seténta |
| 80 | kawaló-an | otsénta |
| 90 | kasiyáman | nobénta |
| 100 | usá ka gatós | siyén, siyento |
| 200 | duhá ka gatós | dosiyéntos |
| 300 | tuló ka gatós | tresiyéntos |
| 400 | upát ka gatós | kwatrosiyéntos |
| 500 | limá ka gatós | kiniyéntos |
| 1,000 | usá ka libo | mil |
| 5,000 | limá ka libo | singko mil |
| 10,000 | usá ka laksà, napulò ka libo | diyes mil |
| 50,000 | limá ka laksà, kalím-an ka libo | singkwenta mil |
| 100,000 | napulò ka laksà, usá ka gatós ka líbo | siyén mil |
| 1,000,000 | usá ka yukót | milyón |
| 1,000,000,000 | usá ka wakát | bilyón (mil milyones) |
Exemples
[modifica]- Sóc en Miguel de Guia. - Ako si Miguel de Guia.
- Puc fer una pregunta? - "Mahimo bang mangutana?" o "Puwede 'ko mangutana?"
- Com estàs? - Kumusta ka?
- Bé. (Estic bé.) - Maayo.
- Quants anys tens? - Pila'y imong idad?
- Quant? - "Pila?" o "Tag-pila?"
- Quants? - Pila?
- No ho sé. - "Wala ko kahibalo" o "Ambut".
- Bon dia! - Maayong adlaw!
- Bona tarda! - "Maayong hapon!" o "Maayong Palis!"
- Bona nit! - Maayong gabii!
- Qui és vostè? - "Kinsa ka?" (informal)
- A on va vostè? - Asa ka padulong?
- On és el bany? - Asa man ang CR (banyo)?
- On és el seu bany? - Asa man ang CR (banyo) 'ninyo?
- Com es diu? - Unsay ngalan nimo?
- On és el mercat? - Asa man ang merkado?
- Voldria comprar això. - Paliton na nako.
- Voldria aquests dos. - Gusto ko ug duha ana.
- Hola, el meu nom és Joan. - "Kumusta. Joan akong ngalan". o, "Ako si Joan"
- Sí. - Oo.
- No. - Dili.
Referències
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- BISAYA-Lunsayng Binisaya Arxivat 2011-12-23 a Wayback Machine.
- El cebuà dins Ethnologue
- Diccionari cebuà - anglès: des de Diccionari Webster's Online Arxivat 2012-02-23 a Wayback Machine. - Edició Rosetta.