Gagaús
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Gagauz dili | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva  |
| Parlants | |
| 150.000 (aprox.) principalment a Balcans | |
| Parlants nadius | 150.000 (2014 ) |
| Parlat a | Moldàvia, Ucraïna, Bulgària, Romania, Kazakhstan |
| Oficial a | Gagaúsia |
| Autòcton de | districte de Basarabeasca, Districte de Cahul, districte de Criuleni, districte de Cantemir, Gagaúsia, districte de Leova i districte de Taraclia |
| Classificació lingüística | |
| llengües nostràtiques llengües altaiques llengües turqueses llengües turqueses sudoccidentals | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí i alfabet ciríl·lic |
| Codis | |
| ISO 639-2 | tut |
| ISO 639-3 | gag |
| SIL | gag |
| Glottolog | gaga1249 |
| Ethnologue.com | gag |
| UNESCO | 354 |
| IETF | gag |
| Endangeredlanguages.com | 3406 |
El gagaús és una llengua turquesa parlada per unes 200.000 persones (gagaüsos) a Moldàvia (on s'ha creat la república autònoma de Gagaúsia), a Bulgària i a Romania principalment. És considerada per alguns experts un dialecte del turc. La llengua gagaüsa o gagavuz pertany al grup meridional (oguz) de les parles turques, i és propera al turc osmanlí, a l'àzeri i al turcman, però amb nombrosos préstecs eslaus i romanesos. Es divideix en dos dialectes:
Tanmateix, té nombroses característiques fonètiques, la totalitat de la sintaxi i la fraseologia, així com bona part de la morfologia i del lèxic, que la fan ben diferenciada:
- Utilitza l'alfabet ciríl·lic més els sons ä, ö i ÿ. Antigament havia utilitzat l'alfabet grec.
- Iotització de les vocals altes i mitjanes a principi de paraula.
- Palatalització llarga de les consonants inicials.
- Ordre de la frase lliure
- Presència de les vocals llargues secundàries.
- Diftongació.
- Aparició dels sufixos del gènere –ka, -yka.
- Sintaxi fortament eslavitzada.
- Lèxic amb elements grecs, romanesos i eslaus.
- Afluixament de les consonants davant les vocals anteriors
Fins al 1957 no es va fer un alfabet ciríl·lic adoptat per a ells (fins aleshores havien escrit en alfabet grec o llatí a l'estil dels romanesos), ja que entre el 1918-1932 s'usà el ciríl·lic típic rus i del 1932 al 1957 l'alfabet llatí. Però el 1996 l'abandonaren per adoptar l'alfabet llatí, com els turcs osmanlins. Majoritàriament pertanyen a l'església ortodoxa russa.
Exemple de gagaús amb traducció al català:
Yazı 1 – Insannar hepsi duuêrlar serbest hem birtakım kendi kıymetindä hem haklarında. Onnara verilmiş akıl hem üz da läazım biri-birinä davransınnar kardaslık ruhuna uygun.
Article 1 – Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.
| Turquès occidental | |||
| Bolgar | Bólgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix | ||
| Txagatai | Aini² | Turc d'Ili | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek | ||
| Kiptxak | Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krimtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹ | ||
| Oguz | Afxar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qaixqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹ | ||
| Turquès oriental | |||
| Khalaj | Khalaj | ||
| Kirguís-Kiptxak | Altai | Kirguís | ||
| Uigur | Altai septentrional | Txulim | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakhà / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Iugur occidental | ||
| Turc antic† | |||
| Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida | |||
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gagaús |