Qaixqai
قشقایی  | |
|---|---|
| Tipus | llengua natural i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants nadius | 995.000 (2019 ) |
| Autòcton de | província d'Esfahan, província de Buixehr, Província de Fars i Província d'Hormozgan |
| Estat | Iran |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües turqueses llengües turqueses comunes llengües oguz llengües oguz meridionals | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet àrab |
| Codis | |
| ISO 639-3 | qxq |
| Glottolog | qash1240 |
| Ethnologue | qxq |
| IETF | qxq |
El qaixqai és una llengua parlada pel poble Qashqai, un grup ètnic que viu principalment a la província de Fars al sud de l'Iran, i al Khuzestan. És una llengua propera a l'àzeri. Els qashqays parlen també el farsi. La llengua s'escriu en els caràcters aràbics modificats per adaptar-se al persa. L'Encyclopædia Iranica considera el qashqai com un tercer grup independent de dialectes dins del grup de llengües turques del sud-oest.[1] És conegut pels parlants com a turc.[1] Les estimacions del nombre parlants Qashqai varien. Ethnologue va donar una xifra d'1.0 milions el 2021.
La llengua qashqai està estretament relacionada amb l'Àzeri. Tanmateix, algunes varietats Qashqai, és a dir, la varietat parlada a la tribu Sheshbeyli, comparteixen característiques amb el turc.[2][3] En un sentit sociopolític, però, el qashqai es considera una llengua per dret propi.[4]
Igual que altres llengües turques parlades a l'Iran, com la llengua azerbaiyana, el qashqai utilitza una versió modificada de l'escriptura pers-àrab.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Foundation, Encyclopaedia Iranica. «Welcome to Encyclopaedia Iranica» (en anglès americà). [Consulta: 19 març 2025].
- ↑ Dolatkhah Sohrab. 2016. Kashkai : langue turcique d'Iran. Independently Published (via Amazon).
- ↑ Caferoglu & Gerhard Doerfer, 1959
- ↑ Csató, Éva; Johanson, Lars; Róna-Tas, András. Turks and Iranians. Interactions in Language and History: The Gunnar Jarring Memorial Program at the Swedish Collegium for Advanced Study. Harrassowitz Verlag, 2016, p. 101–20. ISBN 978-3-447-10537-8.
| Turquès occidental | |||
| Ogur | Bólgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix | ||
| Oguz | Afxar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qaixqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹ | ||
| Karluk | Aini² | Turc d'Ili | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek | ||
| Kiptxak | Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krimtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹ | ||
| Turquès oriental | |||
| Kirguís-Kiptxak | Altai | Kirguís | ||
| Argu | Khalaj | ||
| Siberià | Altai septentrional | Txulim | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakhà / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Iugur occidental | ||
| Turc antic† | |||
| Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida | |||
