Karakalpak

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de llenguaKarakalpak
Qaraqalpaq tili, Қарақалпақ тили
Altres denominacions Karaklobuk, Klobouki, Tchorny
Tipus llengua aglutinant
Parlants
410.000 principalment a Turquestan
Parlants nadius 583.410 (2010)
Parlat a Flag of Uzbekistan.svg Uzbekistan
Flag of Kazakhstan.svg Kazakhstan
Flag of Afghanistan.svg Afganistan
Flag of Russia.svg Rússia
Oficial a República Autònoma de Karakalpakistan a Uzbekistan Uzbekistan
KarakalpakMap.PNG
Classificació lingüística
llengües humanes
llengües uraloaltaiques
llengües altaiques
llengües turqueses
llengües kiptxak
Característiques
Sistema d'escriptura alfabet llatí i alfabet ciríl·lic
Codis
ISO 639-1 kaa
ISO 639-2 kaa
ISO 639-3 kaa
Glottolog kara1467
IETF kaa
Modifica dades a Wikidata

El karakalpak és una llengua turquesa parlada per més de 400.000 persones principalment a la República d'uzbeka del Karakalpakistan. Té més relació amb el kazakh que amb l'uzbek. El karakalpak és considerat dialecte del kazakh però va arribar a llengua literària (escrita) el 1925 (en escriptura àrab, canviada el 1928 a l'alfabet llatí i el 1940 als caràcters ciríl·lics.

Classificació[modifica]

El Karakalpak és una llengua que forma part de la branca kiptxak de les llengües turqueses, la qual inclou el Tàtar, el Kumyk, el Nogai, i el Kazakh. A causa de la proximitat amb l'Uzbek, el Karakalpak ha rebut molta influència d'aquesta llengua en el vocabulari i la gramàtica.

El karakalpak té Harmonia vocàlica, és una llengua aglutinant i no té gènere gramatical. L'ordre sintàctic habitual és Subjecte+Objecte+Verb.

Distribució geogràfica[modifica]

El Karakalpak es parla principalment a Karakalpakistan, una república autònoma de l'Uzbekistan, que integra les regions de Qoraqalpog iston, Navoiy, Buxoro i Xorazm, com també a la baixa Amu Darya, al sud del mar d'Aral. També hi ha uns 2.000 parlants a Afganistan i un nombre menor a la diàspora a Rússia, Kazakhstan, Turquia, i altres parts del món.[1]

Ús i vitalitat de la llengua[modifica]

El Karakalpak té estatus de llengua oficial a la República Autònoma de Karakalpakistan segons la Llei de llengües oficials de 1995, 3561-XI, Article 3. Està classificat en el nivell 5 a l'escala EGIDS (en desenvolupament). De fet, dels 1.200.000 habitants de Karakalpakistan, el karakalpak és la llengua materna d'un terç de la població, aproximadament, que està constituïda en conjunt per diferents ètnies: usbecs, kazakhs, turcmans i russos, entre altres.[1]

Dialectes[modifica]

Segons l'Ethnologue té dos dialectes: el Karakalpak del nord-est i el Karakalpak del sud-oest.[1] Karl Heinrich Menges menciona un possible tercer dialecte parlat a la Vall de Ferganà. El dialecte del sud-oest es caracteritza pel so [č] en lloc del [š] del dialecte del nord-est.

Fonologia[modifica]

El Karakalpak té 21 fonemes consonàntics propis i quatre fonemes al·lòctons usats regularment en manlleus. En el quadre següent s'indiquen els fonemes al·lòctons entre parèntesis.

Sistema vocàlic del Karakalpak
Sistema consonàntic del Karakalpak
  Labials Alveolars Palatals Velars Uvulars Glotals
Nasals m n     ŋ        
Oclusives p b t d     k ɡ q      
Africades     (t͡s)   (t͡ʃ)              
Fricatives (f) (v) s z ʃ ʒ x ɣ     h  
Vibrants     r                
Aproximants     l j w        

Harmonia vocàlica[modifica]

L'harmonia vocàlica en Karakalpak és més funcional que en altres llengües turqueses. Els mots manllevats del rus o d'altres llengües no acostumen a presentar aquest fenomen; però el lèxic autòcton del karakalpak habitualment segueix aquestes normes de l'harmonia vocàlica:

Vocal Pot anar seguida per:
a a, ɯ
æ e, i
e e, i
i e, i
o a, o, u, ɯ
œ e, i, œ, y
u a, o, u
y e, œ, y
ɯ a, ɯ


Vocabulari[modifica]

Pronoms personals[modifica]

Persona Karakalpak Traducció
1a sing men jo
2a sing sen tu
3a sing ol ell/ella
1a plural biz nosaltres
2a plural siz vosaltres
3a plural olar ells/elles

Nombres[modifica]

bir 1, eki 2, uʻsh 3, toʻrt 4, bes 5, altiʻ 6, jeti 7, segiz 8, togʻiʻs 9, on 10, juʻz 100, miʻnʻ 1000

Sistema d'escriptura[modifica]

Alfabet aràbic baixkir
Cartell d'un laboratori fotogràfic a Nukus escrit en Karakalpak amb caràcters de l'alfabet llatí (març de 2006)

Fins al 1928 el karakalpak va utilitzar l'alfabet àrab i la seva variant de l'Alfabet persa per ser reperesentat en l'escriptura. A partir de 1928 va utilitzar l'alfabet llatí (amb caràcters addicionals) fins al 1940. A partir d'aquesta data es va introduir l'ús de l'alfabet ciríl·lic.

Encara que l'ús de l'alfabet llatí, s'ha estès a Taixkent (la capital de l'Uzbekistan), a Karakalpakistán la introducció d'aquest alfabet està essent molt més lenta. A continuació es mostren les equivalències de les grafies en alfabet llatí i ciríl·lic amb els sons del Karakalpak en AFI. Els caràcters ciríl·lics sense equivalència en l'alfabet llatí estan marcats amb asteriscs .

Ciríl·lic Llatí AFI     Ciríl·lic Llatí AFI     Ciríl·lic Llatí AFI
Аа Aa /a/     Ққ Qq /q/     Фф Ff /f/
Әә Aʻaʻ /æ/     Лл Ll /l/     Хх Xx /x/
Бб Bb /b/     Мм Mm /m/     Ҳҳ Hh /h/
Вв Vv /v/     Нн Nn /n/     Цц Cc /ts/
Гг Gg /ɡ/     Ңң Nʻnʻ /ŋ/     Чч CHch /tʃ/
Ғғ Gʻgʻ /ɣ/     Оо Oo /o/     Шш SHsh /ʃ/
Дд Dd /d/     Өө Oʻoʻ /œ/     Щщ* sh /ʃ/
Ее Ee /e/     Пп Pp /p/     Ъъ*    
Ёё* yo /jo/     Рр Rr /r/     Ыы Iʻiʻ /ɯ/
Жж Jj /ʒ/     Сс Ss /s/     Ьь*    
Зз Zz /z/     Тт Tt /t/     Ээ Ee /e/
Ии Ii /i/     Уу Uu /u/     Юю* yu /ju/
Йй Yy /j/     Үү Uʻuʻ /y/     Яя ya /ja/
Кк Kk /k/     Ўў Ww /w/          

Abans de 2009, la C s'escrivia com a TS; la I i la Iʻ s'escrivien com a i amb punt (/i/) i I sense punt (/ɯ/), com en el turc.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Karakalpak». Ethnologe. [Consulta: 22 febrer 2015].
Viquipèdia
Hi ha una edició en karakalpak
de la Viquipèdia
Llengües turqueses
Turquès occidental
Bolgar Bolgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix
Txagatai Aini² | Ili Turki | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek
Kiptxak Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-Balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krymtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹
Oghuz Afshar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qashqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹
Turquès oriental
Khalaj Khalaj
Kirguís-Kiptxak Altai | Kirguís
Uigur Altai septentrional | Chulym | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakha / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Yugur Oriental
Turc antic
Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida