Txuvaix

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de llenguaTxuvaix
Чăваш
Tipus llengua aglutinant
Parlants
1.043.000 (Cens rus (2010)) principalment a Volga
Parlants nadius 1.300.000
Parlat a Rússia
Oficial a Txuvàixia
Autòcton de Txuvàixia
Classificació lingüística
llengües humanes
llengües uraloaltaiques
llengües altaiques
llengües turqueses
llengües oghúriques
Característiques
Sistema d'escriptura alfabet ciríl·lic
Institució de normalització Q4517486
Codis
ISO 639-1 cv
ISO 639-2 chv
ISO 639-3 chv
SIL chv
Glottolog chuv1255
UNESCO 338
IETF cv
Modifica dades a Wikidata

El txuvaix és una llengua turquesa parlada a la república de Txuvàixia, dins de la Federació Russa, per prop d'un milió de persones. El txuvaix és l'únic supervivent de la branca búlgara. S'escriu amb caràcters ciríl·lics. Els txuvaixos són majoritàriament ortodoxos russos.

Dialectes[modifica]

Encara que prenen força simbologia de pobles indoeuropeus (com els sàrmates), i tenen una influència considerable dels pobles finoúgrics veïns (dels quals en conserven bona part de la vestimenta), també anomenats tavas, que es divideixen en dues branques (vereial i jirdijal) i que parlen tres dialectes:

  • Vir'ial (Nord) o dialecte O.
  • Anat Enchi (Centre), parla de transició.
  • Anatri (Sud), o dialecte U

Característiques[modifica]

Des del punt de vista lingüístic, la parla dels txuvaixos s'escriu en alfabet ciríl·lic i es caracteritza entre les altres llengües turqueses per:

  • Vocals llargues, a, e, ı, i, u, ü, en contrast amb les curtes ă i ĕ.
  • Les consonants R i L corresponen al turc Z i Ş (p. ex. yüzük–çĕrĕ, tuş-düli).
  • Transformació de la J del prototurc en una sibilant (s en txuvaix, ş en iacut).
  • L'afix plural –sem en comptes del turquès comú –lar o –ler.
  • Presència dels pronoms demostratius ku (això) i leşĕ (allò).
  • Forma de passat verbal no evidencial acabada en –nă o –nĕ.
  • Vocabulari enriquit per préstecs àrabs, perses, mongols, turcs, tàtars i ugrofinesos.
  • Té moltes semblances amb el iacut.

Estatut actual[modifica]

El txuvaix, almenys teòricament, és cooficial amb el rus. El seu ensenyament és obligatori tres hores a la setmana en els 11 cursos del sistema escolar. En els pobles, on hi viu prop de la meitat de la població, és freqüent que sigui la llengua d'ensenyament en els primers cursos escolars. A la capital només el rus és la llengua vehicular de l'escola. L'administració funciona exclusivament en rus i el txuvaix s'hi utilitza només de manera informal. Fora de la república, on viuen prop de la meitat dels txuvaixos, el txuvaix s'ensenya en escoles rurals de Tatarstan i Baixkortostan, a més a més del tàtar i el baixkir, respectivament. En les regions sense l'estatut de república els txuvaixos no gaudeixen de gaires facilitats culturals, fins i tot en les parts de les províncies d'Uliànovsk i de Samara on la població txuvaixa hi està assentada des de fa segles i és semblant en nombre a la de Tatarstan i Baixkortostan.

Amb l'arribada de la perestroika es van crear noves institucions educatives, en col·laboració amb institucions turques, alemanyes i franceses, algunes de les quals van ser tancades posteriorment per les autoritats com l'anomenat "liceu turc" de la capital, on s'ensenyava en txuvaix i turc. Pel 1985 la llengua escrita estava en perill, ja que el 40% dels nens txuvaixos no en rebien cap formació. Els cens de 1989 mostra que la transmissió intergeneracional a la ciutat era de prop d'un 30%, el més baix, de llarg, dels pobles de llengua turquesa de Rússia amb república pròpia. La taxa de transmissió intergeneracional entre la població rural era de prop del 85%.[1] Com a resultat d'aquest procés de substitució lingüística els cens rus de 2010 indica un descens de 300.000 parlants en relació a l'anterior, de 2002. L'assimilació ètnica també molt notòria, amb un retrocés del 12% del nombre de persones que s'han declarat de nacionalitat txuvaixa. Aquesta baixada s'ha produït, sobretot, fora dels límits de la República de Txuvàixia (17%), tot i que també allà el descens ha estat de més del 8%.

També hi ha la Çăvaş Akademi Dram Teatrĕ (Acadèmia Txuvaixa de Teatre i Drama), Şamraksen Teatrĕ, Operăpa Balet Teatrĕ (Teatre d'Òpera i Ballet), Pukani Teatrĕ, Vırıs Drama Teatrĕ, etc. Hi ha 752 llibreries públiques, 974 cinemes, 11 museus i tres orquestres. La ràdio emet en rus i txuvaix, i la televisió, en txuvaix a determinades hores del dia.

Alfabet txuvaix modern[modifica]

А Ă Б В Г Д Е Ё Ĕ Ж З И Й К Л М Н О П Р С Ç Т У Ӳ Ф Х Ц Ч Ш Щ Ъ Ы Ь Э Ю Я
а ă б в г д е ё ĕ ж з и й к л м н о п р с ç т у ӳ ф х ц ч ш щ ъ ы ь э ю я

Alfabet txuvaix abans de 1938[modifica]

а е ы и/і у ӳ ă ĕ й в к л љ м н њ п р р́ с ç т т ̌ ђ х ш

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Txuvaix Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquipèdia
Hi ha una edició en txuvaix
de la Viquipèdia

Referències[modifica]

  1. Baskakov, A. N.; Nasyrova, O. D. "Sociolingvističeskie problemy tjurskix narodov Rossijskoj Federacii". En: V. Ju. Mixal'čenko, T. B. Krjučova (red). Jazyki Rossiskoj Federacii i novogo zarubež'ja. Moscou, RAN, 2000.
Llengües turqueses
Turquès occidental
Bolgar Bolgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix
Txagatai Aini² | Ili Turki | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek
Kiptxak Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-Balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krymtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹
Oghuz Afshar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qashqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹
Turquès oriental
Khalaj Khalaj
Kirguís-Kiptxak Altai | Kirguís
Uigur Altai septentrional | Chulym | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakha / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Yugur Oriental
Turc antic
Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida