Txuvaix

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaTxuvaix
Чăваш чĕлхи Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius1.279.650 Modifica el valor a Wikidata (2021 Modifica el valor a Wikidata)
Parlat aTxuvàixia, Moscou, Tatarstan, Baixkíria, óblast de Samara, óblast d'Uliànovsk, óblast de Saràtov, krai de Krasnoiarsk i óblast d'Orenburg Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deTxuvàixia Modifica el valor a Wikidata
EstatRússia, Ucraïna, Kazakhstan i Uzbekistan Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nostràtiques
llengües altaiques
llengües turqueses
llengües ogúriques Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet txuvaix i alfabet ciríl·lic Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióInstitut Estatal Txuvaix de Ciències Humanes Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat3 en perill Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-1cv Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-2chv Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-3chv Modifica el valor a Wikidata
SILchv
Glottologchuv1255 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuechv Modifica el valor a Wikidata
UNESCO338 Modifica el valor a Wikidata
IETFcv Modifica el valor a Wikidata

El txuvaix és una llengua turquesa parlada a la república de Txuvàixia, dins de la Federació Russa, per prop d'un milió de persones. El txuvaix és l'únic supervivent de la branca búlgara. S'escriu amb caràcters ciríl·lics. Els txuvaixos són majoritàriament ortodoxos russos.

Dialectes[modifica]

Encara que prenen força simbologia de pobles indoeuropeus (com els sàrmates), i tenen una influència considerable dels pobles finoúgrics veïns (dels quals en conserven bona part de la vestimenta), també anomenats tavas, que es divideixen en dues branques (vereial i jirdijal) i que parlen tres dialectes:

  • Vir'ial (Nord) o dialecte O.
  • Anat Enchi (Centre), parla de transició.
  • Anatri (Sud), o dialecte U

Característiques[modifica]

Des del punt de vista lingüístic, la parla dels txuvaixos s'escriu en alfabet ciríl·lic i es caracteritza entre les altres llengües turqueses per:

  • Les consonants R i L corresponen al turc Z i Ş (p. ex. yüzük–çĕrĕ, tuş-düli).
  • Transformació de la J del prototurc en una sibilant (s en txuvaix, ş en iacut).
  • L'afix plural –sem en comptes del turquès comú –lar o –ler.
  • L'ordre dels sufixos en els noms és possessiu + plural + cas en comptes del turquès comú plural + possessiu + cas.
  • Pràctica desaparició en la llengua corrent dels sufixos possessius excepte en els noms de parentiu i en l'ús del possessiu de la tercera persona per a la composició de paraules.
  • Presència dels pronoms demostratius ku (això) i leşĕ (allò).
  • Forma de passat verbal no evidencial acabada en –nă o –nĕ.
  • Vocabulari enriquit per préstecs àrabs, perses, mongols, turcs, tàtars i ugrofinesos.
  • Té semblances amb el iacut.

Com altres llengües de l'antiga Unió Soviètica, ha patit molt nombrosos canvis en la seva fonologia a causa de les polítiques lingüístiques que s'endegaren en la segona meitat dels anys trenta. El repertori de fonemes ha passat dels 25 de principi del segle xx a, com a mínim, 36. A més, l'estructura de la síl·laba ha canviat, l'accentuació ha passat a ser més lliure, l'harmonia vocàlica s'ha perdut en part, així com diferents regles fonològiques referents a la sonorització i a la palatalització de consonants en determinades posicions.[1]

Estatut actual[modifica]

El txuvaix, almenys teòricament, és cooficial amb el rus a la República de Txuvàixia. El seu ensenyament va ser obligatori en els 11 cursos del sistema escolar des de mitjan anys 90 del XX, i es mantingué malgrat recents intents de recentralització i uniformització de l'ensenyament a Rússia,[2] quan el Tribunal constitucional rus sentencià el 2011 que aquest ensenyament obligatori era constitucional d'acord amb la legislació federal.[2] En les localitats rurals, on viu prop de la meitat de la població, era freqüent que fos la llengua d'ensenyament en els primers cursos escolars. A la capital només el rus és la llengua vehicular de l'escola. L'administració funciona exclusivament en rus i el txuvaix s'hi utilitza només de manera informal. Fora de la república, on viuen prop de la meitat dels txuvaixos, el txuvaix s'ensenya en escoles rurals de Tatarstan i Baixkortostan, a més a més del tàtar i el baixkir, respectivament. En les regions sense l'estatut de república els txuvaixos no gaudeixen de gaires facilitats culturals, fins i tot en les parts de les províncies d'Uliànovsk i de Samara on la població txuvaixa està assentada des de fa segles i és semblant en nombre a la de Tatarstan i Baixkortostan.

Amb l'arribada de la perestroika es van crear noves institucions educatives, en col·laboració amb institucions turques, alemanyes i franceses, algunes de les quals van ser tancades posteriorment per les autoritats com l'anomenat "liceu turc" de la capital, on s'ensenyava en txuvaix i turc. Pel 1985 la llengua escrita estava en perill, ja que el 40% dels nens txuvaixos no en rebien cap formació. El cens de 1989 mostra que la transmissió intergeneracional a la ciutat era de prop d'un 30%, el més baix, de llarg, dels pobles de llengua turquesa de Rússia amb república pròpia. La taxa de transmissió intergeneracional entre la població rural era de prop del 85%.[3] Com a resultat d'aquest procés de substitució lingüística el cens rus de 2010 indica un descens de 300.000 parlants amb relació a l'anterior, de 2002. L'assimilació ètnica també molt notòria, amb un retrocés del 12% del nombre de persones que s'han declarat de nacionalitat txuvaixa. Aquesta baixada s'ha produït, sobretot, fora dels límits de la República de Txuvàixia (17%), tot i que també allà el descens ha estat de més del 8%.

També hi ha la Çăvaş Akademi Dram Teatrĕ (Teatre de Teatre Acadèmic Txuvaix), en què es representen majoritàriament obres en txuvaix, el Pukanе Teatrĕ (Teatre de titelles), que acostuma a fer una representació al mes en txuvaix, etc. Algunes emissores de ràdio emeten en rus i txuvaix, particularment la Ràdio Nacional Txuvaixa i Tăvan Radio, que emeten tant en txuvaix com en rus. La televisió txuvaixa, fundada el 2011,[4] emet alternadament una hora en rus i en txuvaix, mentre que el primer canal de la televisió estatal emet algunes programes en desconnexió en txuvaix.

Alfabet txuvaix modern[modifica]

А Ă Б В Г Д Е Ё Ĕ Ж З И Й К Л М Н О П Р С Ç Т У Ӳ Ф Х Ц Ч Ш Щ Ъ Ы Ь Э Ю Я
а ă б в г д е ё ĕ ж з и й к л м н о п р с ç т у ӳ ф х ц ч ш щ ъ ы ь э ю я

Alfabet txuvaix abans de 1938[modifica]

а е ы и/і у ӳ ă ĕ й в к л љ м н њ п р р́ с ç т т ̌ ђ х ш

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Alòs i Font, Hèctor «L'ortografia txuvaixa en els anys vint i trenta: un exemple dels canvis en la política lingüística soviètica i les seves conseqüències». Kataluna Esperantisto, 336, 2016, pàg. 24-46.
  2. 2,0 2,1 Jankiewicz, Szymon «Linguistic Rights and Education in the Republics of the Russian Federation: Towards Unity through Uniformity». Review of Central and East European Law, 13-03-2020.
  3. Baskakov, A. N.; Nasyrova, O. D. "Sociolingvističeskie problemy tjurskix narodov Rossijskoj Federacii". En: V. Ju. Mixal'čenko, T. B. Krjučova (red). Jazyki Rossiskoj Federacii i novogo zarubež'ja. Moscou, RAN, 2000.
  4. [enllaç sense format] http://www.ntrk21.ru/o-kompanii/istoriya Arxivat 2021-04-23 a Wayback Machine.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Txuvaix
Hi ha una edició en txuvaix de la Viquipèdia


Llengües turqueses
Turquès occidental
Ogur Bólgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix
Oguz Afxar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qaixqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹
Karluk Aini² | Turc d'Ili | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek
Kiptxak Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krimtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹
Turquès oriental
Kirguís-Kiptxak Altai | Kirguís
Argu Khalaj
Siberià Altai septentrional | Txulim | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakhà / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Iugur occidental
Turc antic
Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida