Uigur

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaUigur
ئۇيغۇرچە
Uyƣurqə
уйғурчә
Uyghurche.png
Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants10 milions
Parlants nadius10.389.840 Modifica el valor a Wikidata (2010 Modifica el valor a Wikidata)
Oficial aRegió Autònoma Xinjiang Uigur
Autòcton deTurquestan
Estatrepública Popular de la Xina, Kazakhstan
Uyghur language geographical extent.svg
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nostràtiques
llengües altaiques
llengües turqueses
llengües turqueses sud-orientals Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaescriptura àrab, alfabet ciríl·lic i alfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióComité de Treball de Llengües Ètniques de Xinjiang
Codis
ISO 639-1ug
ISO 639-2uig
ISO 639-3uig Modifica el valor a Wikidata
SILuig
Glottologuigh1240 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueuig Modifica el valor a Wikidata
ASCL4305 Modifica el valor a Wikidata
IETFug Modifica el valor a Wikidata

L'uigur és una llengua turquesa de la família altaica parlada pels uigurs, la història dels quals comença als primers segles de l'era comuna. Cap al segle VIII dC, van establir un poderós estat al Turquestan oriental i, en ser enderrocat cent anys més tard, van establir un nou regne a la Xina occidental, que va sobreviure fins a la conquesta dels mongols.

L'uigur és parlat per uns 7.300.000 de persones, incloent-n'hi uns 6.000.000 a la regió autònoma de Xinjiang (Xina) i 300.000 al Kazakhstan. L'uigur s'escriu en caràcters ciríl·lics i/o àrabs, tot i que existeixen projectes de conversió a l'alfabet llatí. Al segle VIII l'uigur va tenir un alfabet propi, descendent de l'arameu, que va ser usat durant set o vuit segles.

Dialectes[modifica]

L'uigur es divideix en tres dialectes:

  • el central, al nord de Xinjiang (6 milions de parlants),
  • el de l'est o Lop Nor, a la part meridional (40.000 parlants)
  • el del sud, Hotan o Na'tang a Hotan, Qargar i Qarkilik (2.200.000 parlants).

Característiques[modifica]

L'uigur té vuit vocals amb valor de fonema i no poden combinar-se per a formar diftongs. Conté sons oclusius, fricatius, nasals, vibrants i aproximants i alguns d'aquests s'aspiren a l'inici de paraula.[1] Gairebé no hi ha restriccions quant a les consonants que poden aparèixer en posició inicial o de coda sil·làbica.

És una llengua SOV, ja que tendeix a col·locar el verb al final de l'oració. Els noms no varien en gènere, però sí en nombre i cas (nominatiu, acusatiu, datiu, locatiu, ablatiu i genitiu).

Text d'exemple[modifica]

Exemple d'uigur amb traducció al català:

"Pêr l'änguz(a) ishke war nimi-dro. Pêr mla, pêr qïz war nimi-dro"

Hi havia un marit i una muller. Hi havia un noi i una noia.

Referències i bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. Hahn, Reinhard F. (1991), Spoken Uyghur, London and Seattle: University of Washington Press, ISBN 978-0-295-98651-7

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]

Viquipèdia
Hi ha una edició en uigur
de la Viquipèdia
Llengües turqueses
Turquès occidental
Bolgar Bólgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix
Txagatai Aini² | Turc d'Ili | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek
Kiptxak Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krimtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹
Oguz Afxar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qaixqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹
Turquès oriental
Khalaj Khalaj
Kirguís-Kiptxak Altai | Kirguís
Uigur Altai septentrional | Txulim | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakhà / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Iugur occidental
Turc antic
Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Uigur