Gaborone

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gaborone
Gaborone
Localització
Gaborone situat respecte Botswana
Gaborone
Localització de Gaborone a Botswana
Localització de Gaborone
Vista de Gaborone
Vista de Gaborone
Estat
• Districte
Botswana
Districte Sud-est (Botswana)
Predom. ling. Anglès, Tswana
Superfície 19,6 km²
Altitud 983 msnm
Població (2011)
  • Densitat
231,626 hab.
11.817,65 hab/km²
Coordenades 24° 39′ 29″ S, 25° 54′ 44″ E / 24.65806°S,25.91222°E / -24.65806; 25.91222Coord.: 24° 39′ 29″ S, 25° 54′ 44″ E / 24.65806°S,25.91222°E / -24.65806; 25.91222
Dirigents:
• Alcalde:

Harry K. Mothei (BNF)

Gaborone (pron. AFI [xɑ.bə'ro.neɪ]), és la capital de Botswana, amb una població estimada de 231.000 habitants (2011). Està situada al sud-est de Botswana, a 15 quilòmetres de la frontera amb Sud-àfrica, entre els turons de Kgale i Oodi, a la vora del riu Notwane.

Les mines d'asbest i de manganès són la seva principal font de desenvolupament industrial.

La ciutat va ser fundada el 1890 per Gaborone Matlapin, un cap africà. Abans de 1969, la ciutat era coneguda com a Gaberones. És la seu de la Comunitat Sud-africana per al Desenvolupament, organització fundada el 1980 amb l'objectiu d'incrementar la cooperació econòmica dels seus membres i reduir la dependència de Sud-àfrica. A Gaborone hi ha la Universitat de Botswana.

L'aeroport internacional Sir Seretse Khama International Airport (codi ICAO: FBSK; codi IATA: GBE), que és a 25 quilòmetres al nord de la ciutat.

Història[modifica | modifica el codi]

Un segell dels voltants del 1943, al matasegell s'hi pot llegir "poble de Gaborone".
El reverend Derek Jones primer alcalde de Gaborone

Les evidències mostren que ja hi havien assentaments humans al voltant del riu Notwane des de fa segles. En la història més recent, Kgosi Gaborone va deixar Magaliesberg per assentarse en aquests terrenys als voltants de 1880, i va anomenar-ho Moshaweng. La paraula "Gaborone" significa literalment "no és impropi" o "no és convertible".[1] Els primers colonitzadors europeus en arribar la van anomenar "Gaberones".[2] Gaberones, deriva del poble de Gaborone, que va ser nomenat després que el cap de la tribu Gaborone dels Batiokwa, .[3] creués el riu des del Government Camp (campament del govern, que era el nom de la seu del govern colonial). El sobrenom de GC ve de Government Camp.[4] Al 1890, Cecil John Rhodes va escollir Gaberones com a seu del fort colonial.[5] El fort va ser on Rhodes va planejar el Jameson Raid (una incursió britànica fallida).[2] La ciutat va canviar el seu nom de Gaberones a Gaborone al 1969.[6]

El 1965, la capital del Protectorat de Bechauanaland es va moure des de Mafeking a Gaberones. uan Botswana va aconseguir la independència, Lobatse va ser la primera capital del nou estat. No obstant, Lobatse es va considerar massa limitat i en el seu lloc es va crear una nova capital al costat de Gaberones.[4] La ciutat es va elegir per la seva proximitat a una font d'aigua dolça, i per la seva proximitat al ferrocarril de Pretoria. Estava situal al centre entre les tribus centrals.[7]

La ciutat es va planificar sota la planificació urbanística Ciutat Jardí (Garden city principles en anglès, iniciat al 1898 per Sir Ebenezer Howard a Gran Bretanya), amb nombrosos camins per a vianants i espais oberts.[8] Els edificis de Gaborone es van iniciar a mitjans de 1964. Durant la construcció de la ciutat, a l'alcalde de Gaberone, Geoffrey Cornish li va agradar la disposició de la ciutat, que va anomenar "copa de conyac", on a la base de la copa hi havien les oficines del govern, i una franja àmplia traçada des de la base cap amunt a través del centre de la copa havia de ser el centre comercial - un complex comercial i de negocis amb diversos parcs.[9]

La major part de la ciutat es va construir en tres anys. Els edificis inicials de la ciutat incloien edificis de l'Assemblea, oficines del govern, una central elèctrica, hospitals, escoles, una ràdio, estació telefònica, una oficina de la policia, oficina de correus i més d'un miler de cases.[10] Com que la ciutat es va construir massa ràpidament, hi havia un massiu fluxe de treballadors que van construir assentaments il·legals a la zona de desenvolupament industrial al sud de la ciutat. Aquests assentaments es van anomenar Naledi, nom que pot significar "la estrella", però també pot significar "a cel ras" o "una comunitat que queda exclosa de les altres". Al 1971, degut al creixement d'assentaments il·legals, l'ajuntament va inspeccionar una àrea anomenada Bontleng, la qual podia albergar habitatges de protecció social. No obstant, Naledi continuava creixent i la necessitat d'habitatges era més gran que mai. Al 1973, la Botswana Housing Corporation (BHC) va construir "nova Naledi" a l'altre costat de la carretera de l'antiga Naledi. Els residnets de l'antiga Naledi s'havien de desplaçar a nova Naledi. No obstant la demanda d'habitatges havia continuat creixent encara més i els residents que es van recol·locar estaven descontents amb les cases. El problema es va solucionar al 1975 quan Sir Seretse Khama, el president de Botswana, va recalificar Naledi de zona industrial a àrea d'habitatges de protecció oficial.[11]

Al 30 de setembre de 1966, es va convertir el protectorat britànic de Bechuanaland en la onzena colònia britànica en un continent que anava conseguint la independència. El primer alcalde de Gaborone va ser el reverend Derej Jones.[12] La vella Gaberone es va convertir en un barri de la nova Gaborone i avui és conegut com "el poble".[4]

A mitjans de 1980, Sud-àfrica va atacar Botswana i hi va dur a terme saquejos junt amb altres ciutats frontereres. El saqueig de Gaborone es va saldar amb dotze morts.

Després de les eleccions generals de 1994, es van iniciar disturbis a Gaborone després de la elevada taxa d'atur entre altres problemes.

Avui Gaborone està creixent molt ràpidament. Al 1964 hi havia només 3855 habitants;[13] set anys després, la ciutat tenia almenys vuit mil residents.[14] La ciutat originàriament s'havia planejat per a vint mil habitants, però al 1992 ja n'hi havien 138.000. Això va provocar que es creèssin molts assentaments il·legals en terreny no urbanitzable.[15] La exalcalde Veronica Lesole va declarar que els problemes de desenvolupament de Gaborone eren causats per la planificació inicial.[16]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Travel Companion – Southern Botswana» (PDF). Travel Companion. Botswana Tourism Board. [Consulta: 31 maig 2011].
  2. 2,0 2,1 Hardy, Paula; Firestone, Matthew D. «Gaborone». A: Botswana & Namibia. Lonely Planet, 2007, p. 75–88. ISBN 978-1-74104-760-8 [Consulta: 4 agost 2009]. 
  3. Seth, Willie. «Major urban centres». A: Botswana and Its People. Godfrey Mwakikagile, 2008, p. 44–46. ISBN 978-0-9814258-7-0 [Consulta: 4 agost 2009]. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Njeru, Purity. «History of Gaborone». Nairobi, Kenya: The African Executive, 2009. [Consulta: 4 agost 2009].
  5. «African cities- Gaborone History». Gaborone.info. AfricanCities.net. [Consulta: 4 agost 2009].
  6. Associated Press. «Regions Given New Spelling». Spokane Daily Chronicle. Associated Press [Spokane, Washington, USA], 22 desembre 1969, p. 11 [Consulta: 11 juliol 2010].
  7. Seth, Willie. «Major urban centres». A: Botswana and Its People. New Africa Press, 2008, p. 44–46. ISBN 978-0-9814258-7-0 [Consulta: 4 agost 2009]. 
  8. Keiner, Marco; Zegras, Christopher; Schmid, Willy A. From understanding to action: sustainable urban development in medium-sized cities in Africa and Latin America. Springer, 2004, p. 19, 63, 68, 93. ISBN 978-1-4020-2879-3 [Consulta: 6 agost 2009]. 
  9. Paine, David J.. «Capital City Being Built On Virgin Soil». Eugene Register-Guard. Associated Press [Eugene, Oregon, USA], 15 abril 1966 [Consulta: 11 juliol 2010]. [Enllaç no actiu]
  10. killion. «The Unsustainable urban growth of Gaborone City, Botswana». Boidus: Blogs, 29 juny 2009. [Consulta: 4 agost 2009].
  11. Van Nostrand, John Cornelius. «Old Naledi: History of Settlement». A: Old Naledi, the village becomes a town: an outline of the Old Naledi Squatter Upgrading Project, Gaborone, Botswana. James Lorimer & Company, 1982, p. 13–15. ISBN 978-0-88862-650-9 [Consulta: 19 setembre 2009]. 
  12. Grant, Sandy. Our Heritage.. 26. Gaborone, Botswana: Mmegi Online, 18 juny 2009 [Consulta: 6 agost 2009]. 
  13. Maundeni, Zibani. «Mapping Local Democracy in Gaborone City» (PDF). Falta indicar la publicació. Botswana Association of Local Authorities, juny 2004 [Consulta: 3 agost 2010].
  14. Central Statistics Office. «Table 1.6: Distribution of Population in Urban Settlements: 1971–2001 Censuses». [Consulta: 27 desembre 2009].
  15. Carr, Michael. «The form and future shape of the modem city». A: New patterns: process and change in human geography. 2nd. Nelson Thornes, 1997, p. 224. ISBN 978-0-17-438681-0 [Consulta: 6 agost 2009]. 
  16. «Garden City Concept is a thing of the past, says Richard Rogers». Boidus.co.bw, 15 juliol 2011. [Consulta: 9 octubre 2011].


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gaborone Modifica l'enllaç a Wikidata