Foodo

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaFoodo
Parlants
25.500 (ethnologue)[1] 40.000(joshuaproject)[2] principalment a Departament de Dongo de Benín
Parlat a Benín i Ghana
Autòcton de Donga
Classificació lingüística

Níger-Congo
  Atlantic-Congo
   Volta-Congo
    Benue-Congo
      Llengües kwa
       Llengües nyos
        Llengües potou-tanos
         llengües tanos
          llengües guangs
           llengües guangs septentrionals

            Foodo
Codis
ISO 639-3 fod
SIL fod
Glottolog food1238
Ethnologue.com fod
IETF fod
Modifica les dades a Wikidata

El foodo és una llengua guang septentrional que parlen els foodos de la zona de la ciutat de Sèmèrè, al municipi d'Ouaké al nord de Benín, al departament de Donga.[1] La majoria dels foodos viuen a Benín (entre 24.500 i 40.000) i hi ha una petita minoria d'uns 1.000 foodos que viuen a Ghana.[2]

La llengua foodo es va originar a Ghana. Fa entre 200 i 300 anys un grup de parlants de llengua guang van emigrar des del sud de Ghana fins a Sèmèrè a través d'una antiga ruta de comerç de cola que s'estenia a través de Togo i Benín i arribava a Nigèria.[3][4] Els diversos orígens dels foodos encara està retingut en els noms dels clans.[5] El codi ISO 639-3 del foodo és fod i el seu codi al glottolog és food1238.[6]

Família lingüística[modifica]

Segons l'ethnologue, el foodo forma part del subgrup de llengües guangs septentrionals, que formen part de la família de les llengües kwa, que són llengües Benué-Congo. Les llengües guangs septentrional són el chumburung, el dompo, el dwang, el foodo, el gikyode, el ginyanga, el gonja, el kplang, el krache, el nawuri, el nchumbulu, el nkami, el nkonya i el tchumbuli.[7]

Situació geogràfica, població i pobles veïns[modifica]

El territori foodo en l'actualitat està situat a la zona de la ciutat de Semere, al municipi d'Ouaké, al departament de Donga de Benín, tot i que es creu que provenen del lloc de Salaga, a Ghana, país en el que encara hi queda una minoria de foodos.[1] El 2006 hi havia 25.500 foodos (24.500 a Benín i 1.000 a Ghana) i segons el joshuaproject n'hi ha 40.000 (39.000 a Benín).[2]

Segons el mapa lingüístic de Benín, el territori foodo està situat al sud del nord-oest de Benín, a la frontera amb Togo, a l'oest. Aquest fa frontera amb el territori dels lukpes al nord i est i amb el territori dels nago kures, al sud.[8]

Fonologia[modifica]

Consonants[modifica]

El foodo té 24 fonemes consonàntics. Les consonants entre parèntesis només es troben en manlleus lingüístics:[9]

Bilabial Alveolar Palatal Velar Labio-velar Glotal
Oclusiva sorda p t k k͡p
sonora b d g ɡ͡b
Fricativa sorda f s t͡ʃ (h)
sonora (v) (z) d͡ʒ
Nasal m n ɲ ŋ ŋ͡m
Aproximant l (r) j w

Vocals[modifica]

Igual que altres llengües guangs, el foodo té nou fonemes vocàlics. La vocal llarga és contrastiva i això fa que resulti que hi hagi 18 vocals.[9]

Vocals curtes[modifica]

Vocal anterior Vocal posterior
No arrodonides Arrodonides
-ATR +ATR -ATR +ATR
Vocal tancada ɪ i ʊ u
Vocal mitja ɛ e ɔ o
Vocal oberta a

Vocals llargues[modifica]

Vocals anteriors Vocals posteriors
No arrodonides Arrodonides
-ATR +ATR -ATR +ATR
Vocal tancada ɪ: i: ʊ: u:
Vocal mitja ɛ: e: ɔ: o:
Vocal oberta a:

Ortografia[modifica]

L'ortografia del foodo utilitza una escriptura llatina modificada en la que s'hi han afegit diversos caràcters que no existeixen a les llengües europees.[10]

Gramàtica[modifica]

Sociolingüística, estatus i ús de la llengua[modifica]

El foodo és una llengua desenvolupada (EGIDS 5): És parlada per persones de totes les edats i generacions i està estandarditzada, tot i que la seva situació no és totalment sostenible.[11] El foodo s'escriu en alfabet llatí, existeixen programes de ràdio, diccionari i fragments de la Bíblia traduïts en la llengua foodo. Els foodos de Benín també parlen francès, kabiyè i tem.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Foodo, a language of Benin». ethnologue. [Consulta: 10 març 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Language: Foodo». joshuaproject. [Consulta: 10 març 2015].
  3. Cornevin, Robert «Contribution à l'etude des populations parlant des langues gouang au Togo et au Dahomey». Journal of African Languages, 3, 1964, pàg. 226-230.
  4. Bertho, J. «Trois îlots linguistiques du Moyen-Dahomey: le Tshummbuli, le Bazantché et le Basila». Bulletin de l'Institut Français d'Afrique Noire, 13, 1951, pàg. 872-892.
  5. Plunkett, Gray C. «An overview of Foodo, a linguistic island in Benin». Journal of West African Languages, 36, 2009, pàg. 107-137.
  6. «Language: Foodo». Glottolog. [Consulta: 10 març 2015].
  7. «North Guang». ethnologue. [Consulta: 10 març 2015].
  8. «Mapa lingüístic de Benín. Els foodos són el número 22». joshuaproject. [Consulta: 10 març 2015].
  9. 9,0 9,1 Plunkett, Gray C «An overview of Foodo, a linguistic island in Benin». Journal of West African Languages, 36, 2009, pàg. 1-2, 111.
  10. Zakari, Aboubakari; Plunkett, Gray. Guide pour lire et écrire le foodo, édition préliminaire. Sèmèrè par Djougou. (en francès). Benín: Commission Nationale de Linguistique Foodo i SIL, 1998. 
  11. «Foodo in the Language Cloud». ethnologue. [Consulta: 10 març 2015].

Bibliografia[modifica]

  • Seriki, Lékiatou Idrissou. 1993. Le système verbal du foodo. Dépt. d'Etudes Linguistiques et de Traditions Orales, Universitat Nacional del Benín.
  • Fiedler, Ines. 2007. Focus expressions in Foodo. A: Ishihara, S. and Jannedy, S. and Schwarz, A. (eds.), Interdisciplinary Studies on Information Structure 08, 97-114. Potsdam: Universitätsverlag Potsdam.
  • Anderson, Coleen G. 2006-2007. F1 and center of gravity interplay in the maintenance of phonological height within a statistical model of a communal grammar: the case of Foodo [ATR] acoustics. A: UTA Working Papers in Linguistics : 2-29.
  • Plunkett, Gray C. 1991. The tone system of Foodo nouns. Universitat de Dakota del Nord. ix+221pp.

Enllaços externs[modifica]