Igo

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de llenguaIgo
Altres denominacions Achlo, Ago, Ahlõ, Ahlon, Ahlon-Bogo, Ahonlan, Anlo
Parlants
6.000 (ethnologue)[1] o 9.500 (joshuaproject)[2] principalment a regió dels Altiplans de Togo
Parlat a Togo
Classificació lingüística
llengües humanes
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües volta-congoleses
llengües kwa
Característiques
Codis
ISO 639-3 ahl
SIL ahl
Glottolog igoo1238
Modifica dades a Wikidata

L'igo (o achlo, o ahlon, etc.)[1] és la llengua que parlen els bogos de Togo.[2] En 1995, segons diu H. Massanvi Gblem en el seu llibre Les langues du Togo,[1] hi havia 6.000 parlants d'igo i segons el joshuaproject ara n'hi ha 9.500.[2] El seu codi ISO 639-3 és ahl i el seu codi al glottolog és igoo1238.[3]

Els igo-parlants viuen a la regió dels Altiplans de togo, a l'extrem nord-occidental de la prefectura de Danyi, a la zona de l'aldea de Sassanou, al cantó de Bogo-Ahlon,[1] a vora la frontera amb Ghana.[4]

Família lingüística[modifica]

L'igo és una llengua kwa, família lingüística que forma part de les llengües Benué-Congo. Concretament, segons l'ethnologue, forma part del grup lingüístic de les llengües kposo-ahlo-bowili. Les altres llengües d'aquest grup lingüístic són l'adangbe, l'ikposo i el tuwuli.[5] Segons el glottolog, en aquest subgrup lingüístic només hi ha l'igo, l'ikposo i el tuwuli.[3]

Sociolingüística, estatus i ús de la llengua[modifica]

L'igo és una llengua desenvolupada (EGIDS 5): gaudeix d'un ús vigorós i té forma estandarditzada i literatura, tot i que no és totalment sostenible.[6] No hi ha persones monolingües en igo. La majoria dels seus parlants també parlen l'ewe, l'àkan, el francès, l'ikposo, el lelemi, el sekpele i el tem. L'igo s'escriu en alfabet llatí. Entre el 2001 i el 2005 s'hi van traduir fragments de la bíblia,[1] ja que el cristianisme és la religió més important del país.

El 33% dels parlants d'igo estan alfabetitzats en aquesta llengua. Segons l'ethnologue, hi ha 2.000 persones que el poden llegir i 1.000 que el poden llegir. També existeix diccionari i gramàtica en aquesta llengua.[1]

Fonètica[modifica]

Presenta 23 fonemes consonàntics, 12 fonemes vocàlics, harmonia vocal i tonal.

Gramàtica[modifica]

Conjugacions verbals

L’ahlo és una llengua SVO (subjecte+verb+objecte).

L’ordre dels mots és: GNS – VP (E) (C)

SN= Sintagma Nominal, GVP= verbs predicatius- C

C= Complements

E= Expansió

En el GV, les modalitats verbals i els verbs auxiliars es col·loquen abans del verb principal. Un verbs pot tenir fins a cinc modalitats i els seus auxiliars van després.

a za ha kpa naaa fa naanyii
pp 1 2 3 4 5

Enunciats nominals

L’ordre dels mots és: GN+PN

GN= Grup Nominal, PN= predicat nominal

Els predicats nominals són:

  • Predicat amb valor presentatiu: Afi
  • Predicat amb valor identificatiu: Ēʠí
  • Predicat amb valor interrogatiu: ē
  • Predicat amb valor causal: sú
  • Predicat amb valor atributiu: àni
  • Predicat amb valor alocutiu: ʠó

Tots els enunciats nominals formen la seva negació de la mateixa manera, afegint un morfema negatiu káʠí.

El sistema de concordança gramatical

El sistema d'afinació de l’ahlo és bastant diferent del de la majoria dels idiomes. En l’ahlo, l'afinació es dóna dues oposicions binàries, un sistema de prefixos de marcat de quatre simultàniament l'oposició:

Singular Plural
Animat u- Bu-
inanimat Ki- Ke-

Pronoms

Els pronoms personals en ahlo són ͻmi (yo), ͻwe (tu), únì (ell), ówò (Nosaltres), émì (vosaltres), búnì (ells).

Els pronoms possessius són àmí (meu), ánì (teu),níì (seu), ówò nì (nostre),éèmi (vostre),míì (seu).

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Igo. A language of Togo». ethnologue. [Consulta: 9 febrer 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Language: Igo». joshuaproject. [Consulta: 9 febrer 2015].
  3. 3,0 3,1 «Language: Igo». glottolog. [Consulta: 9 febrer 2015].
  4. «Mapa lingúístic de Togo. L'igo és el número 31». ethnologue. [Consulta: 9 febrer 2015].
  5. «kposo-ahlo-bowili». ethnologue. [Consulta: 7 febrer 2015].
  6. «Igo in the Language Cloud» (en anglès). ethnologue. [Consulta: 9 febrer 2015].

Bibliografia[modifica]

Segons el glottolog, hi ha diverses publicacions sobre l'igo:[1]

  • Poidi, Massanvi, 1989: L'orthographe de l'igo, Lomé. Société Internationale de Linguistique and Comité de lange igo.
  • Westermann, Diedrich, 1922: Die Sprache der Guang in Togo und auf der Goldküste und fünf anderen Togosprachen. Berlín, Dietrich Reimer. Reeditat el 1974 per l'editorial Kraus-Thomson a Nendeln, Liechenstein. Gramàtica
  • Poidi, Napo, 1999: 'Dieu', 'sacrifice' et 'onction' en igo: facteurs culturels. A: Le sycomore 7. 2-6.
  • Gblen (Poidi), Honorine Massanvi, 1995: Description systématique de l'igo, langue du sud-ouest du Togo. Universitat Stendhal (Grenoble 3), 421 pp. Gramàtica.
  • Gblem-Poidi, H. Massanvi, 1987: Description phonologique de l'Igo-Ahlon. Universitat de la Sorbona Nova - París III.
  1. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta glottolog