Krache

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaKrache
Altres nomsKaakyi, Krachi, Krakye
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants58.000 (2003, ethnologue)[1] 80.000(joshuaproject)[2]
Autòcton deregió Volta
EstatGhana, Togo
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües volta-congoleses
llengües kwa
llengües nyo
llengües potou-tano
llengües guang Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3kye Modifica el valor a Wikidata
SILkye
Glottologkrac1238 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuekye Modifica el valor a Wikidata
IETFkye Modifica el valor a Wikidata

El krache (o kaakyi, o krakye) és una llengua guang septentrional que parlen els kraches que viuen a la regió Volta de Ghana i a Togo. Hi ha entre 58.000 (2004)[1] i 80.000 parlants de krache.[2] El seu codi ISO 639-3 és kye i el seu codi al glottolog és krac1238.[3]

Família lingüística[modifica]

Segons l'ethnologue, el krache forma part del subgrup de llengües guangs septentrionals, que formen part de la família de les llengües kwa, que són llengües Benué-Congo. Les llengües guangs septentrionals són el foodo, el dompo, el dwang, el foodo, el gikyode, el ginyanga, el gonja, el chumburung, el kplang, el nawuri, el nchumbulu, el nkami, el nkonya i el tchumbuli.[4] Segons el glottolog el krache és una de les sis llengües del subgrup de les llengües guang del riu Oti Septentrional. Les altres llengües d'aquest grup són el dwang, el chumburung, el kplang, el nchumbulu i el tchumbuli.[3]

Situació geogràfica i pobles veïns[modifica]

La regió krache està situada a prop de Nchimburu, a la zona de Kete Krachi, al centre de la regió Volta de Ghana.[1] En aquest país hi viuen entre 58.000[1] i 75.000 kraches.[2]

Segons el mapa lingüístic de Ghana de l'ethnologue hi ha dos territoris krache. Ambdós estan situats a ambdues ribes del llac Volta, al nord. La més gran està situada a les dues ribes del riu Oti, a la desembocadura d'aquest al llac Volta. Aquesta té coma veïns als chumburungs, al nord-oest, els nawuris al nord, els adeles i els chales a l'est i els àkans al sud. El territori més petit, que està a l'oest del llac Volta té com a veïns els gonja al nord i els kplangs al sud.[5]

Segons el joshuaproject també hi ha 4.900 parlants de krache a Togo.[2]

Dialectes i semblança amb altres llengües[modifica]

El krache no té dialectes però és intel·ligible mútuament amb el chumburung i el dwang. També és similar al gonja i al gikyode.[1]

Sociolingüística, estatus i ús de la llengua[modifica]

El krache és una llengua desenvolupada (EGIDS 5): és utilitzada per persones de totes les edats i generacions en tots els àmbits socials i està estandarditzada i té literatura, tot i que no és totalment sostenible.[6] El krache s'ensenya a l'escola i des del 2006 s'escriu en alfabet llatí. Els kraches també parlen l'àkan.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Krache, a language of Ghana». ethnologue. [Consulta: 13 març 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Language: Krache». joshuaproject. [Consulta: 13 març 2015].
  3. 3,0 3,1 «Language: Krache». glottolog. [Consulta: 15 març 2015].
  4. «North Guang». ethnologue. [Consulta: 10 març 2015].
  5. «Mapa lingüístic de Ghana. El territori krache és el número 38». ethnologue. [Consulta: 15 març 2015].
  6. «Krache in the Language Cloud» (en anglès). ethnologue. [Consulta: 15 març 2015].

Bibliografia[modifica]

  • Snider, Keith L. 1990. Tonal upstep in Krachi: Evidence for a register tier. A: Language 66. 453-74.
  • Torrence, Harold and Kandybowicz, Jason. 2013. Comparative Tano Interrogative Syntax: The View from Krachi and Bono. A: Ọlanike Ọla Orie iSanders, Karen W. (eds.), Selected Proceedings of the 43rd Annual Conference on African Linguistics, 222-234. Somerville, MA, USA: Somerville: Cascadilla Proceedings Project.
  • Cleal, Alizon M. 1977 [1973]. Krachi. A: Kropp Dakubu, M. E. (ed.), West African language data sheets 1, 366-373. Legon & Leiden: West African Linguistic Society (WALS); African Studies Centre (ASC).

Enllaços externs[modifica]