Drets humans a Guinea Equatorial

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Guinea Equatorial
Política i govern de
Guinea Equatorial
  • Constitució
  • President
    T. Obiang Nguema Mbasogo
  • Vice Presidents
    Ignacio Milam Tang
    T. Nguema Obiang Mangue
  • Primer Ministre
    Vicente Ehate Tomi
  • Consell de Ministres
  • Parlament
    Senat
    Cambra dels Diputats
    Portaveu
    Á. S. Seriche Dougan
  • Partits polítics
    Partit Democràtic (PDGE)
  • Eleccions recents
  • Divisió administrativa
  • Relacions exteriors
  • Drets humans

Plantilla:Portal-inline

  • Vegeu aquesta plantilla

Aquest és un article sobre els drets humans a Guinea Equatorial. Guinea Equatorial és coneguda per abusos als drets humans. Sota l'actual govern s'ha inclòs la "capacitat limitada dels ciutadans a canviar el seu govern; augment dels informes d'homicidis comesos per les forces de seguretat; segrestos autoritzats pel govern, tortura sistemàtica dels presos i detinguts per les forces de seguretat, la condicions de vida amenaçada a les presons i centres de detenció; impunitat; detencions arbitràries, empresonament, i incomunicació; assetjament i expulsió dels residents estrangers amb limitat accés processal; corrupció judicial i manca d'un procés legal; restriccions al dret a la intimitat; restriccions a la llibertat d'expressió i de premsa; restriccions als drets de reunió, associació i circulació; corrupció del govern, violència i discriminació contra la dona; sospita de tràfic de persones, discriminació contra les minories ètniques, i restriccions als drets laborals."[1] Hi ha hagut múltiples irregularitats electorals a les eleccions presidencials de 2009, però es considera una millora respecte a les eleccions irregulars de 2002 i 2004.[1] A Guinea Equatorial hi ha culte a la personalitat al voltant del líder. Per tal de millorar la seva imatge, l'autòcrata des de fa molts anys, Teodoro Obiang, paga 60.000 dòlars l'any a Racepoint per tal millorar la imatge de Guinea Equatorial.[2] Transparència Internacional inclou Guinea Equatorial com un dels 12 estats més corruptes.[3][4] En juny de 2007 el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de l'ONU va visitar Guinea Equatorial i va informar que els presos polítics a vegades són jutjats per militars en lloc dels tribunals civils.[5] Nongovernmental sources cited around 100 prisoners jailed for political reasons.[6] L'actual líder de Guinea Equatorial va treballar anteriorment com a director de la notòria presó Playa Negra.

Supressió de l'oposició parlamentària[modifica]

Segons el testimoni parlamentari, a l'octubre de 2007 Salvador Ndong Nguema, membre del partit d'oposició Convergència per a la Democràcia Social (CPDS), va morir a Evinayong causa de la tortura sota custòdia de les forces de seguretat. Dos membres de les forces de seguretat van ser detinguts, però van quedar en llibertat i assignats a altres tasques de seguretat .[1][7] El 12-13 de març del 2009 Saturnino Ncogo Mbomio, membre d'un partit polític prohibit, va morir en la detenció policial a Evinayong, suposadament en possessió d'armes per a cop d'estat. Va morir a causa d'una fractura de crani, provocada segons la policia per la caiguda de la seva llitera en un intent de suïcidi.[1]

Situació històrica[modifica]

La taula mostra les qualificacions de Guinea Equatorial des de 1972 als informes Llibertat al món, publicats anualment per Freedom House. Un valor d'1 és "més lliure" i 7 és "menys lliure".[8]1

Tractats Internacionals[modifica]

La postura de Guinea Equatorial a quan a tractats internacionals de drets humans és la següent:

Notes[modifica]

1.^ Tingueu en compte que "any" significa "Any cobert". Per tant, la informació per a l'any 2008 és marcada en l'informe publicat el 2009, i així successivament.
2.^ A 1 de gener.
3.^ L'informe de 1982 cobreix l'any 1981 i la primera meitat de 1982, i l'informe següent 1984 cobreix la segona meitat de 1982 i el conjunt de 1983. En nom de la simplicitat, aquests dos aberrants informes "any i mig" s'han dividit en tres informes de tot l'any a través de la interpolació.

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 [enllaç sense format] http://www.state.gov/j/drl/rls/hrrpt/2008/af/118999.htm
  2. ↑ [enllaç sense format] http://www.theglobeandmail.com/news/world/how-a-us-agency-cleaned-up-rwandas-genocide-stained-image/article2322005/page2/
  3. ↑ [enllaç sense format] http://www.transparency.org/policy_research/surveys_indices/cpi/2009/cpi_2009_table Arxivat 2019-01-12 a Wayback Machine.
  4. ↑ [enllaç sense format] http://www.bbc.co.uk/news/world-africa-13317174
  5. ↑ [enllaç sense format] http://www.ohchr.org/en/NewsEvents/Pages/DisplayNews.aspx?NewsID=7378&LangID=E
  6. ↑ [enllaç sense format] http://www.unhcr.org/refworld/country,,UNHRC,,GNQ,,47fddcc92,0.html
  7. ↑ Informe d'Amnistia Internacional, 2009
  8. ↑ «Country ratings and status 1973-2014» (XLS). Freedom in the World. Freedom House, 2014. [Consulta: 10 febrer 2014].
  9. ↑ Nacions Unides. «Nacions Unides Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 1. Convention on the Prevention and Punishment of the Crime of Genocide. Paris, 9 December 1948». Arxivat de l'original el 2012-10-20. [Consulta: 29 agost 2012].
  10. ↑ Nacions Unides. «Nacions Unides Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 2. International Convention on the Elimination of All Forms of Racial Discrimination. New York, 7 March 1966». Arxivat de l'original el 2011-02-11. [Consulta: 29 agost 2012].
  11. ↑ Nacions Unides. «Nacions Unides Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 3. International Covenant on Economic, Social and Cultural Rights. New York, 16 December 1966». Arxivat de l'original el 2012-06-11. [Consulta: 29 agost 2012].
  12. ↑ Nacions Unides. «Nacions Unides Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 4. International Covenant on Civil and Political Rights. New York, 16 December 1966». Arxivat de l'original el 2010-09-01. [Consulta: 29 agost 2012].
  13. ↑ Nacions Unides. «Nacions Unides Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 5. Optional Protocol to the International Covenant on Civil and Political Rights. New York, 16 December 1966». Arxivat de l'original el 2019-03-24. [Consulta: 29 agost 2012].
  14. ↑ Nacions Unides. «Nacions Unides Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 6. Convention on the non-applicability of statutory limitations to war crimes and crimes against humanity. New York, 26 November 1968». Arxivat de l'original el 2018-11-16. [Consulta: 29 agost 2012].
  15. ↑ Nacions Unides. «Nacions Unides Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 7. International Convention on the Suppression and Punishment of the Crime of Apartheid. New York, 30 November 1973». Arxivat de l'original el 2012-07-18. [Consulta: 29 agost 2012].
  16. ↑ Nacions Unides. «Nacions Unides Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 8. Convention on the Elimination of All Forms of Discrimination against Women. New York, 18 December 1979». Arxivat de l'original el 2012-08-23. [Consulta: 29 agost 2012].
  17. ↑ Nacions Unides. «Nacions Unides Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 9. Convention against Torture and Other Cruel, Inhuman or Degrading Treatment or Punishment. New York, 10 December 1984». Arxivat de l'original el 2010-11-08. [Consulta: 29 agost 2012].
  18. ↑ Nacions Unides. «Nacions Unides Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 11. Convention on the Rights of the Child. New York, 20 November 1989». Arxivat de l'original el 2014-02-11. [Consulta: 29 agost 2012].
  19. ↑ Nacions Unides. «Nacions Unides Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 12. Second Optional Protocol to the International Covenant on Civil and Political Rights, aiming at the abolition of the death penalty. New York, 15 December 1989». Arxivat de l'original el 2012-10-20. [Consulta: 29 agost 2012].
  20. ↑ Nacions Unides. «Nacions Unides Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 13. International Convention on the Protection of the Rights of All Migrant Workers and Members of their Families. New York, 18 December 1990». Arxivat de l'original el 2012-08-25. [Consulta: 29 agost 2012].
  21. ↑ Nacions Unides. «Nacions Unides Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 8b. Optional Protocol to the Convention on the Elimination of All Forms of Discrimination against Women. New York, 6 October 1999». Arxivat de l'original el 2011-05-20. [Consulta: 29 agost 2012].
  22. ↑ Nacions Unides. «Nacions Unides Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 11b. Optional Protocol to the Convention on the Rights of the Child on the involvement of children in armed conflict. New York, 25 May 2000». Arxivat de l'original el 2016-04-25. [Consulta: 29 agost 2012].
  23. ↑ Nacions Unides. «Nacions Unides Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 11c. Optional Protocol to the Convention on the Rights of the Child on the sale of children, child prostitution and child pornography. New York, 25 May 2000». Arxivat de l'original el 2013-12-13. [Consulta: 29 agost 2012].
  24. ↑ Nacions Unides. «Nacions Unides Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 15. Convention on the Rights of Persons with Disabilities. New York, 13 December 2006». Arxivat de l'original el 2012-08-19. [Consulta: 29 agost 2012].
  25. ↑ Nacions Unides. «Nacions Unides Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 15a. Optional Protocol to the Convention on the Rights of Persons with Disabilities. New York, 13 December 2006». Arxivat de l'original el 2016-01-13. [Consulta: 29 agost 2012].
  26. ↑ Nacions Unides. «Nacions Unides Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 16. International Convention for the Protection of All Persons from Enforced Disappearance. New York, 20 December 2006». Arxivat de l'original el 2019-07-17. [Consulta: 29 agost 2012].
  27. ↑ Nacions Unides. «Nacions Unides Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 3a. Optional Protocol to the International Covenant on Economic, Social and Cultural Rights. New York, 10 December 2008». Arxivat de l'original el 2012-07-18. [Consulta: 29 agost 2012].
  28. ↑ Nacions Unides. «Nacions Unides Treaty Collection: Chapter IV: Human Rights: 11d. Optional Protocol to the Convention on the Rights of the Child on a communications procedure. New York, 19 December 2011. New York, 10 December 2008». Arxivat de l'original el 25 d’agost 2012. [Consulta: 29 agost 2012].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Drets_humans_a_Guinea_Equatorial&oldid=32569056»