Vés al contingut

Transparència Internacional

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióTransparència Internacional

La seu de Transparència Internacional
Dades
Nom curtTI Modifica el valor a Wikidata
Tipusorganització no governamental internacional
organització sense ànim de lucre Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaassociació registrada Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació9 febrer 1993
FundadorPeter Eigen, John Githongo (en) Tradueix, Jeremy Pope (en) Tradueix, Kamal Hossain (en) Tradueix, Obiageli Katryn Ezekwesili (en) Tradueix i Dolores Español Modifica el valor a Wikidata
Esdeveniment significatiu
2012-llei sobre l'agent estranger de Rússia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Àmbitmundial Modifica el valor a Wikidata
Membre deNetzwerk Steuergerechtigkeit
Financial Transparency Coalition (en) Tradueix
Iniciativa per una Societat Civil Transparent (2013–) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaFrançois Valérian Modifica el valor a Wikidata
DirectoraPatricia Moreira Modifica el valor a Wikidata
Filial
Indicadors econòmics
Ingressos totals23.671.935 € (2018) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webtransparency.org Modifica el valor a Wikidata
Facebook: 111014922285371 X: anticorruption Bluesky: anticorruption.bsky.social LinkedIn (empresa): transparency-international Youtube (canal): UCuwdoOuo2MLU2ebspAWKcxQ TikTok: transparencyintl Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Map

Transparència Internacional (en anglès: Transparency International) o TI és una associació alemanya fundada el 1993 per antics empleats del Banc Mundial. Amb seu a Berlín, és una organització sense ànim de lucre i no governamental que té com a objectiu actuar contra la corrupció global[1] mitjançant mesures de la societat civil contra la corrupció i prevenir les activitats delictives que se'n deriven. Entre les seves publicacions més destacades hi ha el Global Corruption Barometer i l'Índex de Percepció de la Corrupció.

TI és una organització paraigua amb més de 100 capítols nacionals, que treballen per combatre la corrupció percebuda als seus respectius països.[2][3] TI és membre dels grups de pensament del G20 —els Think Tanks 20, o T20— i del Civil Society 20,[4] de la UNESCO —amb estatus consultiu—,[5] del Pacte Mundial de les Nacions Unides,[6] de la Sustainable Development Solutions Network[7] i comparteix els objectius de pau, justícia, institucions sòlides i aliances del Grup de les Nacions Unides per al Desenvolupament Sostenible.[8] TI és sòcia social de la Global Alliance in Management Education.[9] L'organització va confirmar el 2017 la desacreditació del seu capítol nacional dels Estats Units, i el 2020 se'n va establir un de nou, TI USA.[10] Segons l'informe 2014 Global Go To Think Tank Index, TI ocupava la 9a posició entre 100 en la categoria Top Think Tanks Worldwide (non-US) i la 27a entre 150 en la categoria Top Think Tanks Worldwide (US and non-US).[11]

Història

[modifica]

Va ser fundada el 9 de febrer de 1993 a la Haia, als Països Baixos, i va ser registrada formalment el 15 de juny de 1993 a Berlín, a Alemanya. Segons la politòloga Ellen Gutterman, la presència de TI a Alemanya, el seu desenvolupament organitzatiu i el seu pas d'una petita operació a una destacada organització no governamental transnacional es van beneficiar de les activitats i dels contactes personals d'almenys tres figures alemanyes clau: Peter Eigen, Hansjoerg Elshorst i Michael Wiehen.[12] Entre els altres membres fundadors hi havia Peter Conze, antic director regional de la GIZ; Laurence Cockcroft; Oby Ezekwesili i Frank Vogl, del Banc Mundial; Fritz Heimann, de General Electric;[13][14] Michael J. Hershman, vinculat a la comunitat d'intel·ligència dels Estats Units;[15] Kamal Hossain, antic ministre d'Afers Exteriors de Bangladesh;[16] Gerald Parfitt, anteriorment vinculat a PricewaterhouseCoopers Ucraïna;[17] Jeremy Pope i Roy Stacy.[18] Altres fonts també documenten la fundació de l'organització i els seus primers anys.[19][20]

Un moment important de la seva història va ser el 1995, quan TI va desenvolupar l'Índex de Percepció de la Corrupció. L'índex classifica els estats segons la prevalença de la corrupció dins de cada país, a partir d'enquestes a persones del món empresarial. Posteriorment, el CPI es va publicar anualment. Inicialment va ser criticat per una metodologia considerada deficient i per un tracte percebut com a injust envers els països en desenvolupament, però també va rebre elogis per haver contribuït a donar visibilitat a la corrupció.[21]

Àmbits de treball i productes

[modifica]

Transparency International és l'organització mundial de la societat civil que lidera la lluita contra la corrupció. Reuneix persones en una poderosa coalició mundial per posar fi a l'impacte devastador de la corrupció en homes, dones i infants d'arreu del món. La missió de TI és impulsar el canvi cap a un món lliure de corrupció.[22]

L'organització defineix la corrupció com «l'abús del poder confiat per obtenir-ne un benefici privat», un fet que acaba perjudicant totes les persones que depenen de la integritat de qui ocupa una posició d'autoritat.[23] Desenvolupa eines per lluitar contra la corrupció i treballa amb altres organitzacions de la societat civil, empreses i governs per aplicar-les. Des del 1995, TI publica anualment l'Índex de Percepció de la Corrupció; també edita el Global Corruption Report, el Global Corruption Barometer i el Bribe Payers Index. De cara al 2030, Transparency International orienta la seva actuació a liderar la lluita global contra la corrupció a través de l'estratègia Holding Power to Account — A Global Strategy Against Corruption 2021–2030, que estableix com el moviment vol contribuir a «un futur més positiu; un món en què el poder reti comptes, pel bé comú».[24]

Índex de Percepció de la Corrupció

[modifica]

L'Índex de Percepció de la Corrupció classifica països i territoris segons el grau de corrupció que es percep en el seu sector públic. És un índex compost —una combinació d'enquestes— elaborat a partir de dades relacionades amb la corrupció recollides per diverses institucions considerades solvents. L'índex reflecteix l'opinió d'observadors d'arreu del món.[25] L'Índex de Percepció de la Corrupció ha estat criticat perquè mesura la percepció i no pas la realitat. Els creadors de l'índex argumenten que «les percepcions importen per elles mateixes», ja que empreses i individus prenen decisions a partir d'aquestes percepcions.[26] La mateixa TI admet que l'índex té limitacions, però defensa que és la millor eina disponible per avaluar la corrupció a grans trets.[27]

Segons el diari Le Monde, en les seves principals enquestes Transparency International no mesura el pes econòmic de la corrupció en cada país, sinó que elabora l'Índex de Percepció de la Corrupció a partir d'enquestes fetes per estructures privades o altres ONG, com l'Economist Intelligence Unit, vinculada al setmanari liberal britànic The Economist, l'organització estatunidenca neoconservadora Freedom House, el Fòrum Econòmic Mundial o grans corporacions. El diari també assenyalava que l'índex no recollia casos de corrupció vinculats al món empresarial, de manera que episodis com la caiguda de Lehman Brothers el 2008 o la manipulació del tipus de referència del mercat monetari Libor per grans bancs britànics, revelada el 2011, no van afectar les puntuacions dels Estats Units o el Regne Unit. Un contraargument habitual és que no és plausible mesurar amb una sola xifra l'abast real i la profunditat d'un fenomen tan complex com la corrupció i, a partir d'aquí, ordenar els països.[28]

Conferència Internacional Anticorrupció

[modifica]
Sessió plenària de la Conferència Internacional Anticorrupció de 2024 a Vílnius.

Celebrada per primera vegada el 1983, la Conferència Internacional Anticorrupció —en anglès, International Anti-Corruption Conference o IACC— és una sèrie de conferències internacionals organitzades pel Consell de l'IACC, en associació amb governs locals i organitzacions, amb TI com a secretaria.[29] Les conferències se celebren cada dos anys en països diferents.

Consorci Global Anticorrupció

[modifica]

Des del 2016, TI col·labora amb l'Organized Crime and Corruption Reporting Project (OCCRP). Aquesta aliança permet que el coneixement i les proves obtingudes a través de les investigacions sobre corrupció de l'OCCRP alimentin la tasca d'incidència política i jurídica de TI.[30] El programa és cofinançat per tres governs, entre els quals el dels Estats Units, i per donants privats.[31]

Altres productes destacats

[modifica]
  • El Global Corruption Barometer (GCB) és una enquesta que pregunta a la ciutadania sobre la seva experiència personal directa amb la corrupció en la vida quotidiana.[32]
  • El Global Corruption Report se centra en un tema específic, com ara la corrupció en l'àmbit del canvi climàtic, i n'ofereix una recerca aprofundida.[33]
  • Les avaluacions dels sistemes nacionals d'integritat estan pensades per oferir una anàlisi completa dels mecanismes d'un país per combatre la corrupció.[34]
  • El Government Defence Integrity Index, publicat per primera vegada el 2013, mesura la corrupció en el sector de la defensa de 82 països.[35] Alguns governs han criticat la metodologia de l'informe. TI el va defensar i va subratllar la importància de la transparència en el sector militar. La previsió era publicar l'índex cada dos anys.[36]
  • L'Índex de Pagadors de Suborns —en anglès, Bribe Payers Index (BPI)—, publicat per primera vegada el 1999, classificava els països segons la probabilitat percebuda que les seves empreses multinacionals oferissin suborns.[37] La darrera edició es va publicar el 2011 i, posteriorment, el projecte es va tancar per manca de finançament.[38] El Journal of Business Ethics assenyala que el suborn en les transaccions empresarials internacionals es pot entendre no només en funció de la demanda de suborns en diferents països, sinó també de l'oferta o disposició de les empreses multinacionals i els seus representants a pagar-ne. L'estudi analitza la propensió de les empreses de 30 països diferents a participar en pràctiques de suborn internacional.[39]
  • L'informe Exporting Corruption, publicat per primera vegada el 2005, és un estudi que avalua el comportament relacionat amb el suborn dels principals exportadors mundials, incloent-hi països signataris de la Convenció de l'OCDE contra el suborn.[40]

El moviment

[modifica]
Aquest article o secció no cita les fonts sobre «Falten referències independents» o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Transparency International està formada per capítols establerts localment que aborden la corrupció als seus respectius països. Dins de Transparency International, el conjunt de capítols s'anomena el Moviment. Com que els capítols compten amb experts locals, es troben en una posició idònia per determinar les prioritats i els enfocaments més adequats per combatre la corrupció als seus països. Aquesta tasca va des de visitar comunitats rurals per oferir suport jurídic gratuït fins a assessorar els governs en reformes polítiques. Des dels petits suborns fins al saqueig a gran escala, la corrupció varia d'un país a un altre, però no s'atura a les fronteres nacionals. Els capítols tenen un paper clau a l'hora de donar forma al treball col·lectiu de l'organització i d'assolir els seus objectius regionals i globals. L'aspiració és que els capítols siguin autònoms i s'autofinancin. D'acord amb això, la Secretaria de Berlín s'anomena secretaria per diferenciar-la d'una seu central.[41]

Secretaria

[modifica]
Seu de Transparency International a Moabit, Berlín.

La Secretaria, amb seu a Berlín, és responsable de les operacions globals, mentre que els capítols són autònoms i responsables de la feina als seus respectius països. Maíra Martini va assumir el càrrec de directora executiva de la Secretaria l'1 de febrer de 2025. Anteriorment, havia estat cap de Polítiques i Incidència de la mateixa Secretaria.[42][41] El Moviment és dirigit oficialment per la reunió anual de membres de tots els capítols. Entre aquestes reunions, la Junta Directiva de TI lidera el Moviment, però delega part de les funcions en la direcció executiva.[43] L'estructura de lideratge de TI inclou un Consell Internacional, format per persones amb una àmplia experiència en la tasca de l'organització. Procedents de contextos geogràfics, culturals i professionals diversos, els membres del Consell són nomenats per la Junta Directiva de TI per assessorar-la i donar suport al treball de l'organització en conjunt.[44]

Capítols

[modifica]

Quan una organització supera el procés d'acreditació, i si passa totes les fases, acaba convertint-se en un capítol. Hi ha una mica més de 100 capítols arreu del món. Els capítols passen per un procés de reacreditació cada tres anys. Si no el superen, s'arrisquen a ser desacreditats i a quedar fora del Moviment.[45] Entre els capítols hi ha:

No tots els capítols adopten el nom de TI quan són seleccionats per incorporar-se al moviment. Alguns exemples són l'Association for a More Just Society,[46] el capítol de TI a Hondures, i Corruption Watch, el capítol de TI a Sud-àfrica.[47]

L'abril de 2015, el Ministeri de Justícia de Rússia va afegir TI Russia a la seva llista d'agents estrangers a Rússia.[48] El 6 de març de 2023, TI va ser declarada organització indesitjable a Rússia.[49]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Our impact» (en anglès). Transparency International. [Consulta: 3 juny 2026].
  2. ↑ «Our Organisation» (en anglès). Transparency International. [Consulta: 8 novembre 2025].
  3. ↑ «Corruption Perceptions Index» (en anglès). Transparency International, 01-01-2024. [Consulta: 9 novembre 2025].
  4. ↑ «Think Tanks» (en anglès). G20 Insights. [Consulta: 10 octubre 2020].
  5. ↑ «NGOs in official partnership with UNESCO in consultative status» (en anglès). UNESCO. [Consulta: 5 octubre 2019].
  6. ↑ «Transparency International and UN Global Compact» (en anglès). UN Global Compact. [Consulta: 3 juny 2026].
  7. ↑ «Indicators Report – Indicators & Monitoring Framework for the SDGs» (en anglès). indicators.report, 18-09-2025. [Consulta: 3 juny 2026].
  8. ↑ «Transparency International – United Nations Partnerships for SDGs platform» (en anglès). Nacions Unides. [Consulta: 3 juny 2026].
  9. ↑ «CEMS Social Partners» (en anglès). The Global Alliance in Management Education. [Consulta: 3 juny 2026].
  10. ↑ «Transparency International confirms the disaccreditation of its chapter in the US» (en anglès). Transparency International, 24-01-2017. [Consulta: 3 juny 2026].
  11. ↑ McGann, James G. «2014 Global Go To Think Tank Index Report» (en anglès), 04-02-2015. [Consulta: 14 febrer 2015].
  12. ↑ Ellen Gutterman «The Legitimacy of Transnational NGOs: Lessons from the Experience of Transparency International in Germany and France» (en anglès). Paper Submitted to the 84th Annual Conference of the Canadian Political Science Association, 6-2012 [Consulta: 3 juny 2026].
  13. ↑ «Foreign Affairs Magazine: The Long War Against Corruption» (en anglès). [Consulta: 7 novembre 2025].
  14. ↑ «CEWS - Panelist Biographies - Butler» (en anglès). [Consulta: 16 novembre 2016].
  15. ↑ «Senior Division Leaders: Michael J. Hershman» (en anglès). Fairfax Group. [Consulta: 10 octubre 2015].
  16. ↑ «International Council» (en anglès). Transparency International. [Consulta: 8 novembre 2015].
  17. ↑ «Gerald Parfitt Group DF» (en anglès). Group DF. [Consulta: 8 novembre 2015].
  18. ↑ «Corruption hasn't changed: a conversation with Frank Vogl» (en anglès). CIPE's Anti-Corruption & Governance Center, 06-10-2017. [Consulta: 9 novembre 2025].
  19. ↑ Larmour, Peter. Global standards of market civilization (en anglès). Routledge, setembre de 2006, p. 95-106. ISBN 0-415-37545-2.
  20. ↑ Hicks, Bill. «Transparency International - Holier than thou» (en anglès). pinkindustry.wordpress.com, 2010. [Consulta: 3 juny 2026].
  21. ↑ Chaikin, David. Corruption and money laundering: a symbiotic relationship (en anglès). Palgrave Macmillan, juny de 2009, p. 12-13. ISBN 978-0-230-61360-7.
  22. ↑ «Columbia International Affairs Online: Policy Briefs : Transparency International» (en anglès). ciaotest.cc.columbia.edu. [Consulta: 18 maig 2024].
  23. ↑ Transparency International e.V. «Transparency International – What we do» (en anglès). transparency.org. [Consulta: 8 novembre 2025].
  24. ↑ Transparency International e.V. «A Global Strategy Against Corruption 2021-2030» (en anglès). transparency.org. [Consulta: 3 juny 2026].
  25. ↑ «Corruption Perceptions Index» (en anglès). Transparency International, 01-01-2024. [Consulta: 9 novembre 2025].
  26. ↑ Uslaner, Eric M. Corruption, inequality, and the rule of law: the bulging pocket makes the easy life (en anglès). Cambridge University Press, 2008, p. 11-17. ISBN 978-0-521-87489-2.
  27. ↑ «How the Corruption Perceptions Index is calculated» (en anglès). Transparency International. [Consulta: 2 gener 2026].
  28. ↑ «Is Transparency International's measure of corruption still valid?» (en anglès). The Guardian, 03-12-2013. [Consulta: 8 octubre 2021].
  29. ↑ «International Anti-Corruption Conference» (en anglès). [Consulta: 3 juny 2026].
  30. ↑ «Global Anti-Corruption Consortium» (en anglès). Transparency International. [Consulta: 9 novembre 2025].
  31. ↑ ; Candea, Stefan«The hidden links between a giant of investigative journalism and the US government» (en anglès). Mediapart, 05-12-2024. [Consulta: 5 desembre 2024].
  32. ↑ «Global Corruption Barometer: citizens' voices from around the world» (en anglès). Transparency International. [Consulta: 23 abril 2019].
  33. ↑ «Global Corruption Report» (en anglès). www.transparency.org. [Consulta: 23 abril 2019].
  34. ↑ «What we do - National integrity system assessments» (en anglès). www.transparency.org. [Consulta: 3 juny 2026].
  35. ↑ «Government Defence Integrity Index» (en anglès). Transparency International, 2025. [Consulta: 3 juny 2026].
  36. ↑ Mark Pyman. «Transparency is feasible» (en anglès). dandc.eu, 01-03-2013. [Consulta: 3 juny 2026].
  37. ↑ Chaikin, David. Corruption and money laundering: a symbiotic relationship (en anglès). Palgrave Macmillan, juny de 2009, p. 12-13. ISBN 978-0-230-61360-7.
  38. ↑ «Old Wall Street Journal report about corruption in Malaysia recirculates online» (en anglès). Fact Check, 26-07-2022. [Consulta: 7 gener 2024].
  39. ↑ Christopher Baughn; Nancy L. Bodie; Mark A. Buchanan; Michael B. Bixby «Bribery in International Business Transactions» (en anglès). Journal of Business Ethics, 92, 1, 2010, p. 15-32. DOI: 10.1007/s10551-009-0136-7. ISSN: 0167-4544. JSTOR: 25621541.
  40. ↑ «Exporting Corruption 2022» (en anglès). Transparency.org, 09-11-2025. [Consulta: 3 juny 2026].
  41. 1 2 «Transparency International organisation structure» (en anglès), 07-11-2025. [Consulta: 7 novembre 2025].
  42. ↑ «Maíra Martini appointed Transparency International chief executive officer» (en anglès). Transparency International, 07-01-2025. [Consulta: 9 novembre 2025].
  43. ↑ «Our Organisation» (en anglès). Transparency International. [Consulta: 8 novembre 2025].
  44. ↑ «International Council» (en anglès). Transparency International. [Consulta: 8 novembre 2015].
  45. ↑ «TI Chapter Accreditation policy» (en anglès). Transparency International. [Consulta: 12 març 2026].
  46. ↑ «Transparency International concerned over threats to civic space in Honduras» (en anglès). Transparency International, 01-02-2024. [Consulta: 4 juny 2026].
  47. ↑ «CW now a full chapter of Transparency International» (en anglès). Corruption Watch, 07-11-2016. [Consulta: 4 juny 2026].
  48. ↑ «Russia Adds Transparency International To Foreign Agents List» (en anglès). Radio Free Europe/Radio Liberty, 08-04-2015. [Consulta: 16 agost 2023].
  49. ↑ «Russia declares Transparency International 'undesirable'» (en anglès). Le Monde, 06-03-2023. [Consulta: 9 novembre 2025].

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Transparència Internacional
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Transparència_Internacional&oldid=37369006»