Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estats i posició en el pacte:
  •  Signat i ratificat
  •  Signat però no ratificat
  •  Ni signat ni ratificat

El Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (ICCPR) és un tractat multilateral general que reconeix drets civils i polítics i estableix mecanismes per a la seva protecció i garantia. Va ser adoptat per l'Assemblea General de les Nacions Unides mitjançant la Resolució 2200A (XXI), de 16 de desembre de 1966. Va entrar en vigor el 23 de març de 1976.

Va ser adoptat al mateix temps que el Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals i es fa referència a tots dos amb el nom de Pactes Internacionals de Drets Humans o Pactes de Nova York. Aquests, juntament amb la Declaració Universal dels Drets Humans, comprenen el que alguns han anomenat Carta Internacional de Drets Humans.

Gènesi[modifica | modifica el codi]

El Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics tenen les seves arrels en el mateix procés que va conduir a la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH). Com la DUDH no fou concebuda per a imposar obligacions vinculants, la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides va començar a redactar un parell de pactes vinculants sobre drets humans destinades a imposar obligacions concretes de les seves parts[1] A causa dels desacords entre els Estats membres sobre la importància relativa dels drets civils i dels polítics, econòmics, socials i culturals, es van fer dos pactes. Aquests van ser presentats a l'Assemblea General de l'ONU en 1954, i foren aprovats en 1976.

Estructura[modifica | modifica el codi]

El Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics comprèn un Preàmbul i sis parts:[2]

Pares Articles Descripció
Part I Article 1 Dret a la lliure determinació dels pobles.
Part II Articles
2 a 5
Equanimitat processal en la llei (Estat de Dret, Drets després de la detenció, el judici, durant l'empresonament, dret a un advocat defensor i a un judici imparcial).
Part III Articles
6 a 27
Protecció per motius de sexe, religió, raça o altres formes de discriminació.
Part IV Articles
28 a 45
La llibertat individual de creença, expressió, associació, llibertat de premsa, el dret a fer assemblees.
Part V Articles
46 a 47
Abast jurídic del Pacte amb els altres tractats internacionals.
Part VI Articles
48 a 53
Regula la ratificació, entrada en vigor, i la modificació del Pacte.

Dos protocols facultatius:

Descripció
Primer Protocol Facultatiu del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics:
Mecanisme pel que les persones poden iniciar les denúncies contra els Estats membres.
Segon Protocol Facultatiu del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics:
Abolició de la pena de mort.

Drets reconeguts[modifica | modifica el codi]

En virtut de l'article 2, els Estats que signen el Pacte assumeixen l'obligació, respecte de tota persona al seu territori o sota la seva jurisdicció, de respectar i garantir els drets humans reconeguts. Això implica que han d'abstenir-se de violar aquests drets ("respectar"), però també adoptar mesures positives perquè els drets siguin efectius ("garantir"). D'acord amb l'article 14, han de posar a la disposició de tota persona víctima d'una violació un recurs imparcial i efectiu per a la seva defensa.

El Comitè de Drets Humans[modifica | modifica el codi]

Article principal: Comitè de Drets Humans

El Comitè és un òrgan convencional format per 18 experts independents escollits per un període de quatre anys. La seva finalitat és controlar el compliment del Pacte pels Estats, a través dels següents mecanismes:

  • La presentació d'informes periòdics és obligatori per als Estats signataris del Pacte, però l'acceptació dels sistemes de reclamacions interestatals o queixes individuals és voluntària.
  • La comissió, composta per 18 membres d'alta reputació moral, ha de considerar els informes sotmesos pels Estats signataris i dirigirà observacions generals a aquests Estats així com al Consell econòmic i Social.

Referències[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Paul Sieghart, The International Law of Human Rights, Oxford University Press, 1983, pp 25 - 26.
  2. Es tracta d'un resum del text del Pacte.

Bibliografies[modifica | modifica el codi]

  • Carrillo Salcedo, J.A.. Soberanía de los Estados y Derechos Humanos en Derecho internacional contemporáneo. Madrid: Tecnos, 2001. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]