Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentPacte Internacional de Drets Civils i Polítics
ONU Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Map
Tipustractat internacional
instrument internacional de drets humans
core international human rights instrument (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Part deUnited Nations General Assembly Resolution 2200 A (en) Tradueix, Pactes Internacionals de Drets Humans, dret internacional dels drets humans, Carta Internacional de Drets Humans i dret internacional Modifica el valor a Wikidata
Vigència16 desembre 1966 Modifica el valor a Wikidata - 
Data de publicació1r gener 1967 Modifica el valor a Wikidata
Entrada en vigor23 març 1976 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióNova York Modifica el valor a Wikidata
Jurisdiccióestat membre de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
DipositariSecretari General de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
Obra completa aohchr.org… Modifica el valor a Wikidata
Estats i posició en el pacte:
  Signat i ratificat
  Signat però no ratificat
  Ni signat ni ratificat

El Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics ( ICCPR ) és un tractat multilateral que compromet les nacions a respectar els drets civils i polítics de les persones, inclòs el dret a la vida, la llibertat de religió, la llibertat d'expressió, la llibertat de reunió, els drets electorals i el dret al degut procés i a un judici just.[1] Va ser adoptat per la Resolució 2200A (XXI) de l'Assemblea General de les Nacions Unides el 16 de desembre de 1966 i va entrar en vigor el 23 de març de 1976 després de la seva trenta-cinquena ratificació o adhesió. El juny del 2022 el Pacte té 173 parts i sis signants més sense ratificació, sobretot la República Popular de la Xina i Cuba⁣; [2] Corea del Nord és l'únic estat que ha intentat retirar-se.

El PIDCP es considera un document fonamental en la història del dret internacional i dels drets humans, que forma part de la Carta Internacional de Drets Humans, juntament amb el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC) i la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH).[3]

El compliment de l'ICCPR és supervisat pel Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, que revisa els informes periòdics dels estats part sobre com s'estan implementant els drets. Els estats han d'informar un any després de l'adhesió al Pacte i després sempre que el Comitè ho sol·liciti (normalment cada quatre anys). El Comitè es reuneix normalment a l'⁣Oficina de les Nacions Unides a Ginebra, Suïssa, i normalment celebra tres sessions per any.

Història[modifica]

Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics

L'ICCPR (Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics) té les seves arrels en el mateix procés que va portar a la Declaració Universal dels Drets Humans.[4] A la Conferència de San Francisco de 1945 s'havia proposat una "Declaració sobre els drets essencials de l'home" que va donar lloc a la fundació de les Nacions Unides, i el Consell Econòmic i Social va rebre l'encàrrec de redactar-la.[5] Al principi del procés, el document es va dividir en una declaració que estableix els principis generals dels drets humans i una convenció o pacte que conté compromisos vinculants. La primera va evolucionar cap a la DUDH i va ser adoptada el 10 de desembre de 1948.[5]

La redacció de la convenció va continuar, però hi va haver diferències significatives entre els membres de l'ONU sobre la importància relativa dels drets civils i drets negatius versus els drets econòmics, socials i culturals positius.[6] Això va fer que finalment la convenció es va dividir en dos pactes separats, "un per englobar els drets civils i polítics i l'altre per contenir els drets econòmics, socials i culturals".[7] Els dos pactes havien de contenir tantes disposicions similars com fos possible i s'havien d'obrir a la signatura simultàniament.[7] Cadascun inclouria també un article sobre el dret de tots els pobles a l'autodeterminació.[8]

El primer document es va convertir en el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i el segon en el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals. Els esborranys es van presentar a l'Assemblea General de l'ONU per a la seva discussió el 1954 i es van adoptar el 1966.[9] Com a resultat de les negociacions diplomàtiques, el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals es va adoptar poc abans del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. En conjunt, la DUDH i els dos Pactes es consideren els textos fonamentals dels drets humans en el sistema internacional contemporani de drets humans.[10]

Estructura[modifica]

El Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics comprèn un Preàmbul i sis parts:[11]

Pares Articles Descripció
Part I Article 1 Dret a la lliure determinació dels pobles.
Part II Articles
2 a 5 		Equanimitat processal en la llei (Estat de Dret, Drets després de la detenció, el judici, durant l'empresonament, dret a un advocat defensor i a un judici imparcial).
Part III Articles
6 a 27 		Protecció per motius de sexe, religió, raça o altres formes de discriminació.
Part IV Articles
28 a 45 		La llibertat individual de creença, expressió, associació, llibertat de premsa, el dret a fer assemblees.
Part V Articles
46 a 47 		Abast jurídic del Pacte amb els altres tractats internacionals.
Part VI Articles
48 a 53 		Regula la ratificació, entrada en vigor, i la modificació del Pacte.

Dos protocols facultatius:

Descripció
Primer Protocol Facultatiu del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics:
Mecanisme pel que les persones poden iniciar les denúncies contra els Estats membres.
Segon Protocol Facultatiu del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics:
Abolició de la pena de mort.

Drets reconeguts[modifica]

En virtut de l'article 2, els Estats que signen el Pacte assumeixen l'obligació, respecte de tota persona al seu territori o sota la seva jurisdicció, de respectar i garantir els drets humans reconeguts. Això implica que han d'abstenir-se de violar aquests drets ("respectar"), però també adoptar mesures positives perquè els drets siguin efectius ("garantir"). D'acord amb l'article 14, han de posar a la disposició de tota persona víctima d'una violació un recurs imparcial i efectiu per a la seva defensa.

El Comitè de Drets Humans[modifica]

Article principal: Comitè de Drets Humans

El Comitè és un òrgan convencional format per 18 experts independents escollits per un període de quatre anys. La seva finalitat és controlar el compliment del Pacte pels Estats, a través dels següents mecanismes:

  • La presentació d'informes periòdics és obligatori per als Estats signataris del Pacte, però l'acceptació dels sistemes de reclamacions interestatals o queixes individuals és voluntària.
  • La comissió, composta per 18 membres d'alta reputació moral, ha de considerar els informes sotmesos pels Estats signataris i dirigirà observacions generals a aquests Estats així com al Consell econòmic i Social.

Estats no membres[modifica]

La majoria dels estats del món són part del PIDCP. Els 25 estats següents no s'hi han sumat, i n'hi ha sis que han signat el Pacte però no l'han ratificat.[12]

Signants que no l'han ratificat[modifica]

Estat Signatura
 Xina 5 octubre 1998
 Comores 25 setembre 2008
 Cuba 28 febrer 2008
 Nauru 12 novembre 2001
 Palau 20 setembre 2011
 Saint Lucia 22 setembre 2011

Estats que no han signat[modifica]

  1.  Bhutan
  2.  Brunei
  3.  Kiribati
  4.  Malàisia
  5.  Micronèsia
  6.  Myanmar
  7.  Oman
  8.  Saint Christopher i Nevis
  9.  Aràbia Saudita
  10.  Singapur
  11.  Salomó
  12.  Sudan del Sud
  13.  Tonga
  14.  Tuvalu
  15.  Emirats Àrabs Units

No són membres de les Nacions Unides[modifica]

  1.  Illes Cook
  2.  Niue
  3.  Taiwan
  4.  Ciutat del Vaticà (a través de la Santa Seu)

Referències[modifica]

  1. ↑ International Covenant on Civil and Political Rights Office of the United Nations High Commissioner of Human Rights
  2. ↑ «UN Treaty Collection - International Covenant on Civil and Political Rights».
  3. ↑ «Fact Sheet No.2 (Rev.1), The International Bill of Human Rights». UN OHCHR, June 1996. Arxivat de l'original el 13 March 2008. [Consulta: 2 juny 2008].
  4. ↑ Christopher N.J.Roberts. «William H. Fitzpatrick's Editorials on Human Rights (1949)». Quellen zur Geschichte der Menschenrechte. [Consulta: 4 novembre 2017].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Fact Sheet No.2 (Rev.1), The International Bill of Human Rights». UN OHCHR, June 1996. Arxivat de l'original el 13 March 2008. [Consulta: 2 juny 2008].
  6. ↑ Sieghart, Paul. The International Law of Human Rights. Oxford University Press, 1983, p. 25. 
  7. ↑ 7,0 7,1 United Nations General Assembly Resolution 543, 5 February 1952.
  8. ↑ United Nations General Assembly Resolution 545, 5 February 1952.
  9. ↑ United Nations General Assembly Resolution 2200, 16 December 1966.
  10. ↑ Christopher N.J.Roberts. «William H. Fitzpatrick's Editorials on Human Rights (1949)». Quellen zur Geschichte der Menschenrechte. [Consulta: 4 novembre 2017].
  11. ↑ Es tracta d'un resum del text del Pacte.
  12. ↑ «International Covenant on Civil and Political Rights». United Nations Treaty Collection, 24-08-2018. [Consulta: 24 agost 2018].

Bibliografia[modifica]

  • Carrillo Salcedo, J.A.. Soberanía de los Estados y Derechos Humanos en Derecho internacional contemporáneo. Madrid: Tecnos, 2001. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pacte_Internacional_de_Drets_Civils_i_Polítics&oldid=32445327»